Durant el període de pràctiques psicopedagògiques a l’Institut Vall d’Hebron, he participat activament en diverses tasques pròpies del Departament d’Orientació, com ara l’atenció a la diversitat, la intervenció en casos individuals, l’orientació acadèmica i personal, i la coordinació amb l’equip docent i altres serveis interns i externs com l’EAP.

Aquestes actuacions han permès aplicar, de manera pràctica, els coneixements teòrics adquirits al llarg del màster i desenvolupar competències essencials com l’observació, l’anàlisi de detecció de necessitats educatives i la proposta, disseny i planificació de les intervencions.

El pràcticum ha complert àmpliament amb les meves expectatives inicials. El tracte rebut per part de la tutora de pràctiques i cap del Departament d’Orientació ha estat excel·lent. Des del primer moment m’ha fet sentir part de l’equip, m’ha donat veu, ha valorat les meves aportacions i m’ha permès aprendre des de la pràctica compartida. Aquesta actitud d’acollida i reconeixement ha estat clau per afavorir un aprenentatge significatiu i enriquidor, i ha contribuït notablement al meu creixement com a futura psicopedagoga.

També cal destacar l’acollida positiva per part de l’equip directiu, l’equip docent i l’alumnat, que ha mostrat en general una actitud oberta i respectuosa envers la meva figura com a psicopedagoga en pràctiques.

La predisposició de l’alumnat a participar i implicar-se en les activitats dissenyades ha estat molt valuosa, facilitant la implementació de les propostes i enriquint-ne els resultats. Aquesta resposta per part dels estudiants ha contribuït a fer del pràcticum una experiència més significativa i gratificant.

Tanmateix, també he viscut moments de decepció, especialment pel que fa a la manca d’implicació d’alguns membres de l’equip docent en el desenvolupament i seguiment de les activitats proposades. En diversos casos, no s’han rebut tots els documents previstos per a l’avaluació, fet que ha limitat la possibilitat de fer una valoració real i completa de les accions implementades. Aquesta situació posa de manifest la necessitat de continuar treballant en la sensibilització i implicació del professorat envers la tasca psicopedagògica i la importància del treball col·laboratiu.

En conclusió, les pràctiques han estat una oportunitat per connectar la teoria amb la realitat educativa. S’han posat en pràctica continguts treballats en altres assignatures com la detecció de necessitats educatives, el disseny d’investigació, l’avaluació i la intervenció psicopedagògica, la tutoria i orientació, o la col·laboració amb famílies i serveis externs. Aquesta aplicació transversal ha afavorit una visió integradora del rol psicopedagògic i ha reforçat els coneixements adquirits en altres assignatures del màster, també ha reforçat la meva capacitat d’actuar de manera reflexiva, crítica i eficaç davant les diverses situacions educatives.

Malgrat les dificultats puntuals, el pràcticum ha estat un procés altament enriquidor tant a nivell professional com personal. Al llarg del pràcticum, s’han consolidat competències clau com la capacitat d’observació i anàlisi de contextos educatius, la comunicació assertiva i empàtica, el disseny i aplicació d’intervencions psicopedagògiques, prendre consciència de la importància del treball en equip interdisciplinari i la reflexió crítica sobre la pròpia pràctica. Així mateix, s’ha reforçat l’autonomia professional, l’adaptabilitat i el compromís ètic amb la inclusió i el benestar de l’alumnat.

Tanmateix  he pogut contrastar els meus coneixements amb la realitat educativa i sentir-me part activa d’un equip d’orientació compromès amb el centre i amb l’alumnat.

Com a tancament, compartir que he pogut constatar de primera mà la complexitat i la diversitat de realitats que conviuen a les aules, així com els múltiples factors —personals, familiars, socials i acadèmics— que poden incidir negativament en els processos d’aprenentatge i desenvolupament de l’alumnat. Aquesta observació evidencia que encara queda molta feina per fer per garantir una resposta educativa realment inclusiva i ajustada a les necessitats de tot l’alumnat.

En aquest sentit, s’ha fet palesa la rellevància de la figura psicopedagògica dins dels centres educatius. El nostre rol resulta clau per identificar barreres, dissenyar estratègies d’intervenció, acompanyar els equips docents i promoure entorns educatius que afavoreixin no només l’èxit acadèmic, sinó també el desenvolupament emocional, social i personal de l’alumnat. És a través d’aquest acompanyament integral i preventiu que podem contribuir de manera significativa a la millora de la qualitat educativa i a la construcció d’una escola més equitativa i inclusiva.

Amb tot, aquesta experiència m’ha reafirmat en la vocació psicopedagògica i m’ha dotat d’eines molt valuoses per a fer front la futura intervenció psicopedagògica.

L’activitat “Cadena de Fortaleses”, implementada recentment amb l’alumnat de 1r.cus de Grau bàsic de l’Institut Vall d’Hebron, ha resultat una experiència significativa tant a nivell emocional com relacional. La dinàmica, que consistia a identificar i expressar tres qualitats positives de tres companys/es, ha afavorit la consciència personal i la valoració positiva de l’altre, aspectes clau en el desenvolupament socioemocional dels joves.

Des del punt de vista psicopedagògic, aquesta activitat incideix directament en diverses competències fonamentals, com ara la competència emocional, la competència interpersonal i la comunicació assertiva. El fet d’identificar fortaleses alienes implica posar en marxa habilitats d’observació, empatia i reconeixement emocional, potenciant també l’autoestima i el sentiment de pertinença dins el grup.

Pel que fa a la participació, es pot valorar molt positivament, ja que la majoria de l’alumnat va mostrar implicació activa.

En alguns casos, es va requerir suport mitjançant un llistat de qualitats positives, la qual cosa va facilitar la reflexió i va ampliar el vocabulari emocional dels participants. Aquesta necessitat també posa de manifest la importància de continuar treballant en l’enriquiment del llenguatge emocional dins l’aula.

És remarcable el fet que molts alumnes van fer un exercici previ de reflexió abans d’emetre les seves respostes, tot i que també es van observar respostes més intuïtives i menys elaborades en altres casos. Això indica diferents nivells de maduresa i consciència emocional, fet que pot orientar futures intervencions psicopedagògiques per tal d’homogeneïtzar i aprofundir aquestes habilitats dins del grup.

L’ambient durant el desenvolupament de l’activitat va ser molt positiu, amb una actitud respectuosa i participativa per part de l’alumnat, afavorint un clima de confiança i cooperació. Aquest context és especialment rellevant des de la perspectiva psicopedagògica, ja que la creació d’un entorn segur emocionalment és un requisit bàsic per al desenvolupament de la competència personal i social.

En conclusió, l’activitat “Cadena de Fortaleses” ha estat una eina valuosa per promoure la reflexió personal, el reconeixement mutu i la cohesió de grup, i es considera molt adequada per continuar aprofundint en les competències socioemocionals de l’alumnat.

Tot i que encara em queden dos dies de pràctiques presencials, exposo la valoració final degut a la temporalització existent.

La realització de les pràctiques del Màster en Psicopedagogia ha estat una experiència important per consolidar i aplicar els coneixements teòrics i pràctics que s’han anat treballant al llarg de les assignatures.

Una de les competències més rellevants ha estat la capacitat d’anàlisi i diagnòstic psicopedagògic. Aquesta competència s’ha anat treballant a l’hora de detectar la necessitat del centre a treballar, dissenyar les necessitats emocionals de l’alumnat que s’ha atès i també quan s’han adaptat les sessions impartides.

Una altra competència desenvolupada al llarg de les pràctiques ha estat la gestió de grups i la comunicació. La gestió de les sessions ha requerit aplicar estratègies per fomentar la participació activa de l’alumnat, especialment d’aquells més introvertits. Per exemple, en la sessió sobre expressió emocional, es va utilitzar una tècnica de comunicació no verbal on els i les estudiants havien d’interpretar missatges a través de gestos i expressions facials. Aquesta activitat va facilitar la comprensió de la importància del llenguatge corporal en la interacció social, reforçant habilitats de comunicació efectiva i empatia entre els participants.

Pel que fa a l’evolució de les pràctiques, inicialment no entenia el perquè s’havien de fer al llarg del trimestre. Un cop finalitzades valoro positivament aquest punt organitzatiu del màster. Des de l’inici a ara he pogut fer un seguiment més extens de les atencions individuals dels i les joves a l’aula, he pogut anar agafant confiança en familiaritzar-me amb el centre, el personal docent i l’alumnat. A nivell de competències transversals crec que he millorat la comunicació, fent referència a ser capaç d’adaptar el tipus de llenguatge depenent del receptor i el context en què estava; la confiança en mi mateixa, poder veure que les actuacions que pensava que es podrien fer en cada cas eren correctes.

En referència al material exposat al llarg del màster, considero que s’ha donat molta importància a la metodologia d’indagar i del treball cooperatiu, tenint en compte diferents mirades, treball multidisciplinari. Al llarg de les pràctiques he pogut veure l’aplicació real d’aquesta metodologia i la importància de tenir-la en compte. L’alumne és una persona que conviu en diferents espais, i es relaciona i mostra de forma diferent depenent de la persona amb qui estigui. Per tant, és molt important involucrar a tots els agents implicats i buscar, indagar, una solució conjunta, que pugui ser el més individual i concreta possible.

En conclusió, aquestes pràctiques han estat una oportunitat per consolidar el marc teòric del màster i les competències essencials en l’àmbit psicopedagògic, dintre d’una vivència real.