Durant el període de pràctiques psicopedagògiques a l’Institut Vall d’Hebron, he participat activament en diverses tasques pròpies del Departament d’Orientació, com ara l’atenció a la diversitat, la intervenció en casos individuals, l’orientació acadèmica i personal, i la coordinació amb l’equip docent i altres serveis interns i externs com l’EAP.

Aquestes actuacions han permès aplicar, de manera pràctica, els coneixements teòrics adquirits al llarg del màster i desenvolupar competències essencials com l’observació, l’anàlisi de detecció de necessitats educatives i la proposta, disseny i planificació de les intervencions.

El pràcticum ha complert àmpliament amb les meves expectatives inicials. El tracte rebut per part de la tutora de pràctiques i cap del Departament d’Orientació ha estat excel·lent. Des del primer moment m’ha fet sentir part de l’equip, m’ha donat veu, ha valorat les meves aportacions i m’ha permès aprendre des de la pràctica compartida. Aquesta actitud d’acollida i reconeixement ha estat clau per afavorir un aprenentatge significatiu i enriquidor, i ha contribuït notablement al meu creixement com a futura psicopedagoga.

També cal destacar l’acollida positiva per part de l’equip directiu, l’equip docent i l’alumnat, que ha mostrat en general una actitud oberta i respectuosa envers la meva figura com a psicopedagoga en pràctiques.

La predisposició de l’alumnat a participar i implicar-se en les activitats dissenyades ha estat molt valuosa, facilitant la implementació de les propostes i enriquint-ne els resultats. Aquesta resposta per part dels estudiants ha contribuït a fer del pràcticum una experiència més significativa i gratificant.

Tanmateix, també he viscut moments de decepció, especialment pel que fa a la manca d’implicació d’alguns membres de l’equip docent en el desenvolupament i seguiment de les activitats proposades. En diversos casos, no s’han rebut tots els documents previstos per a l’avaluació, fet que ha limitat la possibilitat de fer una valoració real i completa de les accions implementades. Aquesta situació posa de manifest la necessitat de continuar treballant en la sensibilització i implicació del professorat envers la tasca psicopedagògica i la importància del treball col·laboratiu.

En conclusió, les pràctiques han estat una oportunitat per connectar la teoria amb la realitat educativa. S’han posat en pràctica continguts treballats en altres assignatures com la detecció de necessitats educatives, el disseny d’investigació, l’avaluació i la intervenció psicopedagògica, la tutoria i orientació, o la col·laboració amb famílies i serveis externs. Aquesta aplicació transversal ha afavorit una visió integradora del rol psicopedagògic i ha reforçat els coneixements adquirits en altres assignatures del màster, també ha reforçat la meva capacitat d’actuar de manera reflexiva, crítica i eficaç davant les diverses situacions educatives.

Malgrat les dificultats puntuals, el pràcticum ha estat un procés altament enriquidor tant a nivell professional com personal. Al llarg del pràcticum, s’han consolidat competències clau com la capacitat d’observació i anàlisi de contextos educatius, la comunicació assertiva i empàtica, el disseny i aplicació d’intervencions psicopedagògiques, prendre consciència de la importància del treball en equip interdisciplinari i la reflexió crítica sobre la pròpia pràctica. Així mateix, s’ha reforçat l’autonomia professional, l’adaptabilitat i el compromís ètic amb la inclusió i el benestar de l’alumnat.

Tanmateix  he pogut contrastar els meus coneixements amb la realitat educativa i sentir-me part activa d’un equip d’orientació compromès amb el centre i amb l’alumnat.

Com a tancament, compartir que he pogut constatar de primera mà la complexitat i la diversitat de realitats que conviuen a les aules, així com els múltiples factors —personals, familiars, socials i acadèmics— que poden incidir negativament en els processos d’aprenentatge i desenvolupament de l’alumnat. Aquesta observació evidencia que encara queda molta feina per fer per garantir una resposta educativa realment inclusiva i ajustada a les necessitats de tot l’alumnat.

En aquest sentit, s’ha fet palesa la rellevància de la figura psicopedagògica dins dels centres educatius. El nostre rol resulta clau per identificar barreres, dissenyar estratègies d’intervenció, acompanyar els equips docents i promoure entorns educatius que afavoreixin no només l’èxit acadèmic, sinó també el desenvolupament emocional, social i personal de l’alumnat. És a través d’aquest acompanyament integral i preventiu que podem contribuir de manera significativa a la millora de la qualitat educativa i a la construcció d’una escola més equitativa i inclusiva.

Amb tot, aquesta experiència m’ha reafirmat en la vocació psicopedagògica i m’ha dotat d’eines molt valuoses per a fer front la futura intervenció psicopedagògica.

L’activitat “Cadena de Fortaleses”, implementada recentment amb l’alumnat de 1r.cus de Grau bàsic de l’Institut Vall d’Hebron, ha resultat una experiència significativa tant a nivell emocional com relacional. La dinàmica, que consistia a identificar i expressar tres qualitats positives de tres companys/es, ha afavorit la consciència personal i la valoració positiva de l’altre, aspectes clau en el desenvolupament socioemocional dels joves.

Des del punt de vista psicopedagògic, aquesta activitat incideix directament en diverses competències fonamentals, com ara la competència emocional, la competència interpersonal i la comunicació assertiva. El fet d’identificar fortaleses alienes implica posar en marxa habilitats d’observació, empatia i reconeixement emocional, potenciant també l’autoestima i el sentiment de pertinença dins el grup.

Pel que fa a la participació, es pot valorar molt positivament, ja que la majoria de l’alumnat va mostrar implicació activa.

En alguns casos, es va requerir suport mitjançant un llistat de qualitats positives, la qual cosa va facilitar la reflexió i va ampliar el vocabulari emocional dels participants. Aquesta necessitat també posa de manifest la importància de continuar treballant en l’enriquiment del llenguatge emocional dins l’aula.

És remarcable el fet que molts alumnes van fer un exercici previ de reflexió abans d’emetre les seves respostes, tot i que també es van observar respostes més intuïtives i menys elaborades en altres casos. Això indica diferents nivells de maduresa i consciència emocional, fet que pot orientar futures intervencions psicopedagògiques per tal d’homogeneïtzar i aprofundir aquestes habilitats dins del grup.

L’ambient durant el desenvolupament de l’activitat va ser molt positiu, amb una actitud respectuosa i participativa per part de l’alumnat, afavorint un clima de confiança i cooperació. Aquest context és especialment rellevant des de la perspectiva psicopedagògica, ja que la creació d’un entorn segur emocionalment és un requisit bàsic per al desenvolupament de la competència personal i social.

En conclusió, l’activitat “Cadena de Fortaleses” ha estat una eina valuosa per promoure la reflexió personal, el reconeixement mutu i la cohesió de grup, i es considera molt adequada per continuar aprofundint en les competències socioemocionals de l’alumnat.

Tot i que encara em queden dos dies de pràctiques presencials, exposo la valoració final degut a la temporalització existent.

La realització de les pràctiques del Màster en Psicopedagogia ha estat una experiència important per consolidar i aplicar els coneixements teòrics i pràctics que s’han anat treballant al llarg de les assignatures.

Una de les competències més rellevants ha estat la capacitat d’anàlisi i diagnòstic psicopedagògic. Aquesta competència s’ha anat treballant a l’hora de detectar la necessitat del centre a treballar, dissenyar les necessitats emocionals de l’alumnat que s’ha atès i també quan s’han adaptat les sessions impartides.

Una altra competència desenvolupada al llarg de les pràctiques ha estat la gestió de grups i la comunicació. La gestió de les sessions ha requerit aplicar estratègies per fomentar la participació activa de l’alumnat, especialment d’aquells més introvertits. Per exemple, en la sessió sobre expressió emocional, es va utilitzar una tècnica de comunicació no verbal on els i les estudiants havien d’interpretar missatges a través de gestos i expressions facials. Aquesta activitat va facilitar la comprensió de la importància del llenguatge corporal en la interacció social, reforçant habilitats de comunicació efectiva i empatia entre els participants.

Pel que fa a l’evolució de les pràctiques, inicialment no entenia el perquè s’havien de fer al llarg del trimestre. Un cop finalitzades valoro positivament aquest punt organitzatiu del màster. Des de l’inici a ara he pogut fer un seguiment més extens de les atencions individuals dels i les joves a l’aula, he pogut anar agafant confiança en familiaritzar-me amb el centre, el personal docent i l’alumnat. A nivell de competències transversals crec que he millorat la comunicació, fent referència a ser capaç d’adaptar el tipus de llenguatge depenent del receptor i el context en què estava; la confiança en mi mateixa, poder veure que les actuacions que pensava que es podrien fer en cada cas eren correctes.

En referència al material exposat al llarg del màster, considero que s’ha donat molta importància a la metodologia d’indagar i del treball cooperatiu, tenint en compte diferents mirades, treball multidisciplinari. Al llarg de les pràctiques he pogut veure l’aplicació real d’aquesta metodologia i la importància de tenir-la en compte. L’alumne és una persona que conviu en diferents espais, i es relaciona i mostra de forma diferent depenent de la persona amb qui estigui. Per tant, és molt important involucrar a tots els agents implicats i buscar, indagar, una solució conjunta, que pugui ser el més individual i concreta possible.

En conclusió, aquestes pràctiques han estat una oportunitat per consolidar el marc teòric del màster i les competències essencials en l’àmbit psicopedagògic, dintre d’una vivència real.

1. Descripció – Què faig?
Durant les pràctiques al centre Fàsia Eixample, he dissenyat i implementat una proposta d’intervenció orientada a l’acompanyament del benestar emocional dels alumnes, tenint en compte la complexitat del perfil de l’alumnat: adolescents amb discapacitat psíquica i/o trastorns de la conducta. Aquesta proposta ha inclòs el diagnòstic inicial a través d’entrevistes i anàlisi DAFO, l’observació del context, i l’exploració de les pràctiques ja existents. També he col·laborat amb l’equip psicopedagògic del centre i he establert vincles amb famílies i professionals per identificar necessitats, recursos i oportunitats d’intervenció.

2. Explicació – Per què ho faig?
Aquesta actuació neix de la detecció d’un increment de casos amb problemàtiques emocionals greus i de la necessitat, expressada pel propi equip docent i psicològic, d’ampliar els recursos i eines disponibles per acompanyar millor l’alumnat. L’objectiu no ha estat només intervenir sobre els símptomes, sinó crear espais d’escolta, regulació i vincle.

3. Confrontació – Què significa això?
Durant la pràctica, m’he enfrontat a diversos dilemes: des de la manca de temps i recursos per fer un seguiment individualitzat real, fins a la dificultat de coordinar accions entre professionals per falta d’espais comuns. També m’he adonat que, sovint, els conflictes de conducta són l’expressió visible d’un malestar emocional més profund, i que calen estratègies que vagin molt més enllà de ficar nom a les emocions. Alhora, he pogut veure la implicació i sensibilitat del professorat, però també la seva necessitat de suport formatiu per abordar aquestes situacions des d’un enfocament preventiu, no reactiu.

4. Reconstrucció – Com podria fer-ho d’una altra manera?
A partir d’aquesta experiència, em plantejo noves maneres de millorar la intervenció. Per una banda, veig la necessitat d’establir protocols senzills però clars per detectar i derivar situacions de risc emocional dins del centre. També considero prioritari promoure formacions internes curtes però pràctiques sobre regulació emocional, traumes i tècniques de contenció positiva.

M’agradaria aportar una evidencia fotogràgica de l’avaluació que ha fet el meu tutor de pràctiques sobre el projecte:

Un cop finalitzades les sessions d’educació emocional a l’alumnat de 4rt de l’ESO, s’ha tornat a passar el qüestionari inicial per poder veure l’impacte dels aprenentatges i obtenir dades quantitatives. Els resultats han mostrat una millora significativa entre l’abans i el després de la implementació. Els 10 alumnes que han contestat el qüestionari han obtingut les següents puntuacions:

Ara bé, aquests resultats no impliquen necessàriament la millora de la gestió emocional, sinó que serveixen com a indicador quantitatiu de l’aprenentatge. A més es va aplicar el Focus Group dissenyat a la professora tutora de l’aula, un alumne que havia participat, l’orientadora educativa del centre i jo mateixa. Les conclusions que s’extreuen d’aquesta tècnica són les següents:

El projecte s’ha valorat positivament per part de tots els participants. La docent i l’orientadora han destacat que els estudiants han millorat la seva capacitat d’identificació i gestió emocional, aplicant algunes de les estratègies treballades en les sessions. L’alumne participant ha expressat que les dinàmiques han estat útils, fen incidència en la roda de les emocions i el treball amb imatges per reconèixer expressions emocionals.

Pel que fa als materials, s’ha suggerit millorar la part interactiva, incorporant més vídeos i imatges per exemplificar situacions reals i facilitar la comprensió de les reaccions emocionals. També s’ha detectat la necessitat de donar més espai als alumnes més introvertits, ja que alguns han tingut dificultats per expressar-se en grup. Per aquest motiu, es recomana introduir dinàmiques més individualitzades per fomentar la participació de tothom.

Els participants del focus group han coincidit que la conducció de les sessions ha estat adequada. A més, s’ha arribat a la conclusió que aquest projecte seria útil en altres cursos, sobretot en primer d’ESO per ajudar els estudiants a gestionar la transició entre primària i secundària. En general, l’experiència ha estat considerada positiva i s’ha destacat la necessitat de continuar treballant l’educació emocional al llarg del curs per ajudar a l’alumnat a desenvolupar aquestes habilitats més emocionals.

Seria convenient avaluar l’impacte del projecte a mitjà termini, i amb l’opinió d’altres professors i professores, però per limitacions de temps no es farà.

Per acabar, i a mode persona, voldria destacar que ha estat una experiència enriquidora, tant a nivell personal com professional. Al llarg de les sessions, he pogut observar com l’alumnat anaven identificant millor les emocions, posant exemples entre ells i participant més. A més, la interacció amb el professorat i l’orientadora educativa ha estat molt positiva, deixant-me impartir sessions, reconduint classes i valorant la feina feta. Considero que és molt important seguir donant resposta a l’educació emocional a les aules, no de forma puntual sinó com a part curricular, crec que a les aules s’ha de poder aprendre de tot, incloent habilitats per al dia a dia, tal com s’exposa al PEC.

El dia 27/05/2025 es va impartir la última sessió del projecte en educació emocional. Amb l’alumnat de 4rt de l’ESO vam treballar la gestió de les emocions, buscant aquelles respostes més adaptatives. Com el grau de confiança ja era elevat, la participació va ser major i jo mateixa em sentia més a gust i tranquil·la. Aquesta sessió sí que estava dissenyada per guiar-la jo mateixa, ja que la temàtica requeria d’un grau de coneixement més específic que no correspon saber a una docent.

En grups de 5 persones es van treballar situacions on apareixia un conflicte i ells havien de descriure la reacció més adaptativa possible destacant l’escolta activa, la comunicació assertiva i el respecte. Després, es van exposar tècniques com la respiració conscient, el distanciament físic, entre d’altres.

Al llarg de les sessions he pogut observar i comprovar que en el dia a dia de la professió com a orientador/a educatiu/va entren en joc molts aspectes que van lligades a la personalitat i experiència personal. Al màster es parla de funcions i tasques, però poc es treballen les competències transversals. A les pràctiques és quan es posen en joc, l’escolta activa, la comunicació assertiva, la negociació, la contenció emocional, etc. La meva formació com a psicòloga i l’experiència laboral crec que han ajudat molt a posar en pràctica aquestes competències així com a establir vincle amb l’alumnat i controlar les inseguretats.

Un altre aspecte que m’agradaria remarcar és la importància del personal docent d’estar en constant formació i no especialitzar-se en una temàtica en concret. Per una part, són professionals especialitzats en una matèria, i tal com exposava una professora amb qui hem tingut més d’una conversa, fora de les aules l’alumnat no disposa de contacte directe amb aquest tipus de professionals, i és a les aules que s’ha de treballar i educar de forma específica aquella matèria. D’altra banda, es remarcava la importància de donar resposta a l’educació emocional però tenint en compte que no es pot dedicar molt temps, perquè les hores curriculars per impartir el temari específic és el mateix. Per exemple, a la majoria de cases no es té accés per aprendre literatura catalana o física, però sí que hi ha temps i accés a treballar les emocions. Aquesta professora reindicava la importància de l’educació emocional i la necessitat de reestructurar el currículum acadèmic i oferir hores de treball exclusives a donar resposta a aquesta necessitat.

Dit això, queda pendent implementar el Focus Group amb els agents implicats del projecte per poder fer-ne la valoració final.

Des del punt de vista psicopedagògic, la participació i implicació de l’alumnat en aquesta activitat de sociograma és un indicador clau de confiança, maduresa emocional i clima de seguretat dins l’aula.

El fet que l’alumnat no només hagin respost el qüestionari, sinó que alguns s’hagin obert emocionalment i hagin compartit sentiments personals, és especialment rellevant i mereix una anàlisi detallada.

El grau de resposta general al sociograma mostra una alta implicació del grup, fet que reflecteix:

• Una bona acceptació de la dinàmica proposada.
• Una percepció de confidencialitat i respecte en el procés.
• Un clima de treball emocionalment segur, que permet a l’alumnat expressar preferències, dificultats i malestars sense por a represàlies o judicis.

Aquest tipus de participació activa és fonamental per construir vincles sòlids entre alumnat i professorat i fomenta un entorn d’aprenentatge basat en la confiança i el respecte mutu.

L’obertura emocional d’algunes alumnes, com es veu en declaracions del tipus “no quiere dejarme en paz y eso me está afectando” o “em sento bé amb: ningú”, denota:

• Una disponibilitat a expressar vulnerabilitats, cosa poc habitual en aquestes edats si no hi ha un entorn segur.
• Un nivell d’autoconeixement i capacitat d’identificació emocional que cal reconèixer i treballar.
• Una oportunitat educativa per enfortir la competència emocional tant a nivell individual com grupal.

Aquesta obertura permet detectar amb precisió situacions que podrien passar desapercebudes, com aïllaments emocionals o tensions dins el grup. És una base excel·lent per intervencions empàtiques i respectuoses.

La implicació de l’alumnat també esdevé una eina pedagògica en si mateixa, ja que:

• Potencia la reflexió personal sobre les pròpies relacions.
• Fomenta l’empatia envers els altres.
• Contribueix a fer-se responsable del clima de convivència del grup.
• Permet visibilitzar els rols socials que sovint es donen de manera implícita dins l’aula.

Per això, no només és una font d’informació per al docent, sinó també un espai d’aprenentatge socioemocional per l’alumnat.

Es recomana retornar (amb cura i de forma globalitzada) i des de la tutoria, alguns dels resultats al grup per:

• Validar la seva participació.
• Mostrar que les seves aportacions tenen impacte real en la millora del grup.
• Impulsar noves accions col·lectives per a la cohesió.

La participació i implicació observades en aquesta activitat són un actiu psicopedagògic molt valuós. Denoten maduresa progressiva, confiança i capacitat d’introspecció.

El fet que alguns alumnes hagin compartit sentiments personals és una mostra clara que el grup comença a construir una base de convivència sòlida. És essencial continuar treballant aquest vincle emocional amb coherència, sensibilitat i persistència, consolidant l’aula com un espai segur on tots els alumnes se sentin vistos, escoltats i valorats.

La dinàmica ha estat aplicada amb alumnat de 1r de Grau Bàsic, amb una participació proactiva i una resposta positiva per part del grup.

L’activitat ha permès obrir un espai emocional segur i significatiu, en què l’alumnat ha pogut reflexionar sobre la seva presència a l’aula, les seves motivacions personals i el seu vincle amb el grup i el centre educatiu.

La introducció emocional ha generat converses enriquidores, amb aportacions espontànies que evidencien consciència sobre la pròpia importància dins el grup.

L’elaboració de la targeta “Jo hi soc perquè…” ha promogut la introspecció i ha servit com a punt de partida per reforçar el sentiment de pertinença.

El seguiment emocional setmanal ha permès recollir indicadors útils sobre l’estat emocional de l’alumnat i ha facilitat la detecció de canvis que podrien estar relacionats amb l’absentisme encobert. Així mateix, l’enviament de missatges de reconeixement ha contribuït a reforçar conductes positives i ha augmentat la motivació de diversos alumnes.

En conjunt, la dinàmica ha afavorit un clima de tutoria proper, personalitzat i preventiu, amb bona comunicació emocional entre alumnat i tutora. També ha esdevingut una eina valuosa per a la detecció primerenca de possibles dificultats emocionals o socials vinculades a l’assistència.

Conclusió:
L’activitat ha complert amb els objectius previstos, generant un impacte positiu tant en la cohesió grupal com en la implicació individual.

Es recomana però, fer la dinàmica a l’inici de curs i mantenir-la de manera continuada, també es recomana explorar la seva extensió a altres grups educatius dins del centre.