1. Descripció – Què faig?
Durant les pràctiques al centre Fàsia Eixample, he dissenyat i implementat una proposta d’intervenció orientada a l’acompanyament del benestar emocional dels alumnes, tenint en compte la complexitat del perfil de l’alumnat: adolescents amb discapacitat psíquica i/o trastorns de la conducta. Aquesta proposta ha inclòs el diagnòstic inicial a través d’entrevistes i anàlisi DAFO, l’observació del context, i l’exploració de les pràctiques ja existents. També he col·laborat amb l’equip psicopedagògic del centre i he establert vincles amb famílies i professionals per identificar necessitats, recursos i oportunitats d’intervenció.

2. Explicació – Per què ho faig?
Aquesta actuació neix de la detecció d’un increment de casos amb problemàtiques emocionals greus i de la necessitat, expressada pel propi equip docent i psicològic, d’ampliar els recursos i eines disponibles per acompanyar millor l’alumnat. L’objectiu no ha estat només intervenir sobre els símptomes, sinó crear espais d’escolta, regulació i vincle.

3. Confrontació – Què significa això?
Durant la pràctica, m’he enfrontat a diversos dilemes: des de la manca de temps i recursos per fer un seguiment individualitzat real, fins a la dificultat de coordinar accions entre professionals per falta d’espais comuns. També m’he adonat que, sovint, els conflictes de conducta són l’expressió visible d’un malestar emocional més profund, i que calen estratègies que vagin molt més enllà de ficar nom a les emocions. Alhora, he pogut veure la implicació i sensibilitat del professorat, però també la seva necessitat de suport formatiu per abordar aquestes situacions des d’un enfocament preventiu, no reactiu.

4. Reconstrucció – Com podria fer-ho d’una altra manera?
A partir d’aquesta experiència, em plantejo noves maneres de millorar la intervenció. Per una banda, veig la necessitat d’establir protocols senzills però clars per detectar i derivar situacions de risc emocional dins del centre. També considero prioritari promoure formacions internes curtes però pràctiques sobre regulació emocional, traumes i tècniques de contenció positiva.

M’agradaria aportar una evidencia fotogràgica de l’avaluació que ha fet el meu tutor de pràctiques sobre el projecte:

Un cop finalitzades les sessions d’educació emocional a l’alumnat de 4rt de l’ESO, s’ha tornat a passar el qüestionari inicial per poder veure l’impacte dels aprenentatges i obtenir dades quantitatives. Els resultats han mostrat una millora significativa entre l’abans i el després de la implementació. Els 10 alumnes que han contestat el qüestionari han obtingut les següents puntuacions:

Ara bé, aquests resultats no impliquen necessàriament la millora de la gestió emocional, sinó que serveixen com a indicador quantitatiu de l’aprenentatge. A més es va aplicar el Focus Group dissenyat a la professora tutora de l’aula, un alumne que havia participat, l’orientadora educativa del centre i jo mateixa. Les conclusions que s’extreuen d’aquesta tècnica són les següents:

El projecte s’ha valorat positivament per part de tots els participants. La docent i l’orientadora han destacat que els estudiants han millorat la seva capacitat d’identificació i gestió emocional, aplicant algunes de les estratègies treballades en les sessions. L’alumne participant ha expressat que les dinàmiques han estat útils, fen incidència en la roda de les emocions i el treball amb imatges per reconèixer expressions emocionals.

Pel que fa als materials, s’ha suggerit millorar la part interactiva, incorporant més vídeos i imatges per exemplificar situacions reals i facilitar la comprensió de les reaccions emocionals. També s’ha detectat la necessitat de donar més espai als alumnes més introvertits, ja que alguns han tingut dificultats per expressar-se en grup. Per aquest motiu, es recomana introduir dinàmiques més individualitzades per fomentar la participació de tothom.

Els participants del focus group han coincidit que la conducció de les sessions ha estat adequada. A més, s’ha arribat a la conclusió que aquest projecte seria útil en altres cursos, sobretot en primer d’ESO per ajudar els estudiants a gestionar la transició entre primària i secundària. En general, l’experiència ha estat considerada positiva i s’ha destacat la necessitat de continuar treballant l’educació emocional al llarg del curs per ajudar a l’alumnat a desenvolupar aquestes habilitats més emocionals.

Seria convenient avaluar l’impacte del projecte a mitjà termini, i amb l’opinió d’altres professors i professores, però per limitacions de temps no es farà.

Per acabar, i a mode persona, voldria destacar que ha estat una experiència enriquidora, tant a nivell personal com professional. Al llarg de les sessions, he pogut observar com l’alumnat anaven identificant millor les emocions, posant exemples entre ells i participant més. A més, la interacció amb el professorat i l’orientadora educativa ha estat molt positiva, deixant-me impartir sessions, reconduint classes i valorant la feina feta. Considero que és molt important seguir donant resposta a l’educació emocional a les aules, no de forma puntual sinó com a part curricular, crec que a les aules s’ha de poder aprendre de tot, incloent habilitats per al dia a dia, tal com s’exposa al PEC.

El dia 27/05/2025 es va impartir la última sessió del projecte en educació emocional. Amb l’alumnat de 4rt de l’ESO vam treballar la gestió de les emocions, buscant aquelles respostes més adaptatives. Com el grau de confiança ja era elevat, la participació va ser major i jo mateixa em sentia més a gust i tranquil·la. Aquesta sessió sí que estava dissenyada per guiar-la jo mateixa, ja que la temàtica requeria d’un grau de coneixement més específic que no correspon saber a una docent.

En grups de 5 persones es van treballar situacions on apareixia un conflicte i ells havien de descriure la reacció més adaptativa possible destacant l’escolta activa, la comunicació assertiva i el respecte. Després, es van exposar tècniques com la respiració conscient, el distanciament físic, entre d’altres.

Al llarg de les sessions he pogut observar i comprovar que en el dia a dia de la professió com a orientador/a educatiu/va entren en joc molts aspectes que van lligades a la personalitat i experiència personal. Al màster es parla de funcions i tasques, però poc es treballen les competències transversals. A les pràctiques és quan es posen en joc, l’escolta activa, la comunicació assertiva, la negociació, la contenció emocional, etc. La meva formació com a psicòloga i l’experiència laboral crec que han ajudat molt a posar en pràctica aquestes competències així com a establir vincle amb l’alumnat i controlar les inseguretats.

Un altre aspecte que m’agradaria remarcar és la importància del personal docent d’estar en constant formació i no especialitzar-se en una temàtica en concret. Per una part, són professionals especialitzats en una matèria, i tal com exposava una professora amb qui hem tingut més d’una conversa, fora de les aules l’alumnat no disposa de contacte directe amb aquest tipus de professionals, i és a les aules que s’ha de treballar i educar de forma específica aquella matèria. D’altra banda, es remarcava la importància de donar resposta a l’educació emocional però tenint en compte que no es pot dedicar molt temps, perquè les hores curriculars per impartir el temari específic és el mateix. Per exemple, a la majoria de cases no es té accés per aprendre literatura catalana o física, però sí que hi ha temps i accés a treballar les emocions. Aquesta professora reindicava la importància de l’educació emocional i la necessitat de reestructurar el currículum acadèmic i oferir hores de treball exclusives a donar resposta a aquesta necessitat.

Dit això, queda pendent implementar el Focus Group amb els agents implicats del projecte per poder fer-ne la valoració final.

Des del punt de vista psicopedagògic, la participació i implicació de l’alumnat en aquesta activitat de sociograma és un indicador clau de confiança, maduresa emocional i clima de seguretat dins l’aula.

El fet que l’alumnat no només hagin respost el qüestionari, sinó que alguns s’hagin obert emocionalment i hagin compartit sentiments personals, és especialment rellevant i mereix una anàlisi detallada.

El grau de resposta general al sociograma mostra una alta implicació del grup, fet que reflecteix:

• Una bona acceptació de la dinàmica proposada.
• Una percepció de confidencialitat i respecte en el procés.
• Un clima de treball emocionalment segur, que permet a l’alumnat expressar preferències, dificultats i malestars sense por a represàlies o judicis.

Aquest tipus de participació activa és fonamental per construir vincles sòlids entre alumnat i professorat i fomenta un entorn d’aprenentatge basat en la confiança i el respecte mutu.

L’obertura emocional d’algunes alumnes, com es veu en declaracions del tipus “no quiere dejarme en paz y eso me está afectando” o “em sento bé amb: ningú”, denota:

• Una disponibilitat a expressar vulnerabilitats, cosa poc habitual en aquestes edats si no hi ha un entorn segur.
• Un nivell d’autoconeixement i capacitat d’identificació emocional que cal reconèixer i treballar.
• Una oportunitat educativa per enfortir la competència emocional tant a nivell individual com grupal.

Aquesta obertura permet detectar amb precisió situacions que podrien passar desapercebudes, com aïllaments emocionals o tensions dins el grup. És una base excel·lent per intervencions empàtiques i respectuoses.

La implicació de l’alumnat també esdevé una eina pedagògica en si mateixa, ja que:

• Potencia la reflexió personal sobre les pròpies relacions.
• Fomenta l’empatia envers els altres.
• Contribueix a fer-se responsable del clima de convivència del grup.
• Permet visibilitzar els rols socials que sovint es donen de manera implícita dins l’aula.

Per això, no només és una font d’informació per al docent, sinó també un espai d’aprenentatge socioemocional per l’alumnat.

Es recomana retornar (amb cura i de forma globalitzada) i des de la tutoria, alguns dels resultats al grup per:

• Validar la seva participació.
• Mostrar que les seves aportacions tenen impacte real en la millora del grup.
• Impulsar noves accions col·lectives per a la cohesió.

La participació i implicació observades en aquesta activitat són un actiu psicopedagògic molt valuós. Denoten maduresa progressiva, confiança i capacitat d’introspecció.

El fet que alguns alumnes hagin compartit sentiments personals és una mostra clara que el grup comença a construir una base de convivència sòlida. És essencial continuar treballant aquest vincle emocional amb coherència, sensibilitat i persistència, consolidant l’aula com un espai segur on tots els alumnes se sentin vistos, escoltats i valorats.

La dinàmica ha estat aplicada amb alumnat de 1r de Grau Bàsic, amb una participació proactiva i una resposta positiva per part del grup.

L’activitat ha permès obrir un espai emocional segur i significatiu, en què l’alumnat ha pogut reflexionar sobre la seva presència a l’aula, les seves motivacions personals i el seu vincle amb el grup i el centre educatiu.

La introducció emocional ha generat converses enriquidores, amb aportacions espontànies que evidencien consciència sobre la pròpia importància dins el grup.

L’elaboració de la targeta “Jo hi soc perquè…” ha promogut la introspecció i ha servit com a punt de partida per reforçar el sentiment de pertinença.

El seguiment emocional setmanal ha permès recollir indicadors útils sobre l’estat emocional de l’alumnat i ha facilitat la detecció de canvis que podrien estar relacionats amb l’absentisme encobert. Així mateix, l’enviament de missatges de reconeixement ha contribuït a reforçar conductes positives i ha augmentat la motivació de diversos alumnes.

En conjunt, la dinàmica ha afavorit un clima de tutoria proper, personalitzat i preventiu, amb bona comunicació emocional entre alumnat i tutora. També ha esdevingut una eina valuosa per a la detecció primerenca de possibles dificultats emocionals o socials vinculades a l’assistència.

Conclusió:
L’activitat ha complert amb els objectius previstos, generant un impacte positiu tant en la cohesió grupal com en la implicació individual.

Es recomana però, fer la dinàmica a l’inici de curs i mantenir-la de manera continuada, també es recomana explorar la seva extensió a altres grups educatius dins del centre.

Amb aquesta, us comparteixo la darrera activitat, l’activitat 4, del projecte d’Assessorament per millorar el clima d’aular i reduir les conductes disruptives. Transformar l’aula des de dins, a l’Institut Vall d’Hebron.

La quarta i última activitat que s’implementarà en el grup de 1r.curs de Grau Bàsic, està relacionada amb les fortaleses de l’alumnat.

La dinàmica de la Cadena de Fortaleses és una activitat cooperativa i emocional que té com a objectiu fomentar l’autoestima, el reconeixement positiu entre iguals i la cohesió de grup.

Els objectius de la dinàmica són:

– Millorar el clima d’aula i l’autoestima de l’alumnat.

– Fer visibles els vincles positius entre els companys.

– Ajudar a la tutora i a l’equip docent a detectar rols dins del grup: líders, aïllats, alumnes invisibilitzats o rebutjats.

– Detectar possibles causes socials o emocionals dels comportaments problemàtics.

L’estructura de la dinàmica és la següent:

1. Explicació inicial

La persona responsable de l’activitat introdueix l’activitat dient que tothom té fortaleses, i que avui es tractarà de reconèixer-les entre companys.

2. Materials

– Trossos de paper o targetes petites (una per alumne per cada company/a).
– Opcional: una capsa o mural gran per penjar-ho després.

3. Dinàmica
   Cada alumne ha d’escriure una fortalesa o qualitat positiva d’almenys 3 companys diferents. Per exemple:
   – “El Mohamed m’ajuda quan no entenc les mates.”
   – “La Carla sempre em fa riure.”
   – “L’Ana és molt bona escoltant.”
   També es pot fer que l’alumnat escrigui una qualitat per a cada membre del grup.
4. Recollida i lectura
   La persona responsable recull les targetes i llegeix (de forma anònima) alguns dels missatges positius. Si el clima ho permet, es poden repartir directament a cada alumne.

5. Reflexió final:

– Com ens hem sentit rebent i reconeixent qualitats?

– Què hem descobert dels altres?

– Algú s’ha sentit sorprès?

L’avaluació de l’activitat es realitzarà durant la intervenció i al finalitzar la mateixa.

La dinàmica pretén millorar la cohesió social i incrementar l’autoestima i el reconeixement entre iguals.

En aquesta entrada, us comparteixo l’Activitat 3 del projecte d’Assessorament per millorar el clima d’aular i reduir les conductes disruptives. Transformar l’aula des de dins, a l’Institut Vall d’Hebron.

La tercera activitat que s’implementarà en el grup de 1r.curs de Grau Bàsic, està relacionada amb l’elaboració d’un decàleg de convivència a l’aula.

L’alumnat participarà en una dinàmica col·laborativa per identificar conductes positives i acords comuns que afavoreixin la convivència. A partir del debat i la presa de decisions, es redactarà un decàleg consensuat amb les 10 normes o valors clau per a un bon clima d’aula.

L’objectiu principal de l’activitat és fomentar la reflexió col·lectiva i el compromís de l’alumnat en la construcció d’un clima positiu a l’aula mitjançant l’elaboració conjunta d’un decàleg de normes de convivència.

Per tal d’aconseguir l’objectiu, es desenvoluparà una activitat seguint el següent esquema:

1. Introducció i reflexió inicial (10 min)
   La persona responsable de l’activitat planteja preguntes per estimular la reflexió:
   – Com ens agrada que ens tractin?
   – Quines actituds ajuden a estar millor a classe?
   – Què ens molesta o ens dificulta aprendre?
2. Pluja d’idees per grups petits (20 min)
   Els grups anoten idees i propostes concretes de normes de convivència. Cada grup escull les 3 més importants.
3. Posada en comú i debat grupal (10 min)
   Es recullen les propostes a la pissarra o en format digital. Es debat, es reformulen i es voten les 10 propostes més representatives.
4. Redacció final del decàleg (15 min)

Es redacta el decàleg amb un llenguatge positiu i inclusiu. Pot fer-se de manera col·laborativa o amb la intervenció d’un/a alumne/a com a secretari/ària.

5. Signatura i compromís (5 min)

Es penja el decàleg a l’aula. Opcionalment, l’alumnat pot signar-lo o fer un compromís personal escrit.

L’avaluació de l’activitat es realitzarà durant la intervenció i al finalitzar la mateixa.

Amb aquesta activitat s’espera que l’alumnat acompleixi amb els acords establerts al decàleg al llarg de tot el curs i millorar el comportament i la convivència a l’aula.

En el marc del desenvolupament de les pràctiques del Màster de Psicopedagogia, s’ha dut a terme una reunió de coordinació entre la tutora de pràctiques de l’Institut Vall d’Hebron i jo, com a psicopedagoga en formació, amb l’objectiu de revisar i concretar els detalls de les activitats psicopedagògiques que s’implementaran properament a l’Institut Vall d’Hebron.

Aquesta reunió ha tingut com a finalitat garantir una aplicació coherent i contextualitzada de les accions dissenyades, tot assegurant l’alineació amb els objectius establerts i les necessitats específiques de l’alumnat.

Durant la sessió, s’han revisat aspectes clau de cada activitat, com ara la temporalització, l’agrupament de l’alumnat, els materials necessaris, el rol dels professionals implicats i els criteris d’avaluació de les intervencions.

En la meva intervenció com a psicopedagoga en pràctiques, he pogut exposar les propostes metodològiques previstes i justificar-ne la seva adequació, així com plantejar dubtes i ajustar determinades accions en funció del context real del centre. Igualment, he compartit reflexions sobre com fer un seguiment acurat de l’impacte de les activitats, incorporant eines d’observació i recollida d’evidències.

Des d’una perspectiva formativa, aquesta reunió ha estat especialment enriquidora, ja que m’ha permès consolidar el meu rol professional dins del marc institucional, anticipar possibles dificultats durant la implementació i valorar la importància de la coordinació prèvia com a element clau per a l’èxit de les intervencions psicopedagògiques.