Lliurament de l'activitat R4

Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques

Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques
Amb aquesta entrada finalitzo el meu Diari de Pràctiques, un espai que ha estat testimoni d’un intens viatge i enriquidor a l’àmbit de la psicopedagogia. L’experiència a l’Institut L’Alzina, centrada en el projecte d’implementació de la Lectura Fàcil (LF) per a l’alumnat de 3r d’ESO amb dificultats lectores ha estat una immersió professional,  on teoria i pràctica s’han fusionat per poder crear un aprenentatge significatiu i a una identitat professional. Considero que l’aportació principal al centre ha estat la introducció…
Amb aquesta entrada finalitzo el meu Diari de Pràctiques, un espai que ha estat testimoni d’un intens viatge i…

Amb aquesta entrada finalitzo el meu Diari de Pràctiques, un espai que ha estat testimoni d’un intens viatge i enriquidor a l’àmbit de la psicopedagogia. L’experiència a l’Institut L’Alzina, centrada en el projecte d’implementació de la Lectura Fàcil (LF) per a l’alumnat de 3r d’ESO amb dificultats lectores ha estat una immersió professional,  on teoria i pràctica s’han fusionat per poder crear un aprenentatge significatiu i a una identitat professional.

Considero que l’aportació principal al centre ha estat la introducció i validació local d’una eina, la Lectura Fàcil, que s’alça com un recurs potent per atendre la diversitat i millorar l’accessibilitat dels aprenentatges. S’ha ofert una proposta concreta, s’han generat materials i s’han recollit evidències del seu impacte positiu.

Per a aquells interessats a aprofundir en la investigació, la metodologia i els resultats detallats d’aquest projecte, podeu consultar el meu Treball Final de Màster en el següent enllaç.

Així doncs, aquest Pràcticum ha estat un catalitzador en la definició de la meva identitat professional. Més enllà d’aplicar tècniques, he comprès la psicopedagogia com una disciplina que promou el canvi i la millora educativa des d’una perspectiva sistèmica i col·laborativa (Onrubia & Minguela, 2020). L’experiència ha reforçat la meva convicció en la importància d’una intervenció basada en l’evidència, èticament fonamentada i profundament humanista, que posi al centre les necessitats de l’alumnat i busqui activament eliminar les barreres que limiten el seu aprenentatge i participació (Martín, 2013; Sandoval et al., 2002). Tanco aquesta etapa amb una vocació més ferma i amb el compromís de continuar aprenent i contribuint a la creació d’entorns educatius veritablement inclusius i equitatius per a tothom.

Bibliografia. 

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. A E. Martín, & I. Solé (Coords.), Orientación educativa: Modelos y estrategias de intervención (pp. 13-32). Graó.

Onrubia, J., & Minguela, M. (2020). Una reflexió en clau inclusiva sobre les funcions dels professionals de la intervenció psicopedagògica. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (52), 12-23. https://doi.org/10.32093/ambits.vi52.1343

Sandoval, M., Lopez, M.L., Miquel, E., Durán, D., Giné, C., & Echeita, G. (2002). Index for inclusion. Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos Educativos, 5, 227-238.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Entrada 12. Conclusions i reflexió

Marta Puig Esteban
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada 12. Conclusions i reflexió

Entrada 12. Conclusions i reflexió

Marta Puig Esteban
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada 12. Conclusions i reflexió
Aquest període de pràctiques ha estat una etapa decisiva en la meva formació com a professional de la psicopedagogia. Ha representat molt més que una immersió en un context educatiu específic, perquè ha estat un espai d’aprenentatge vivencial, on teoria i pràctica s’han entrellaçat de manera significativa. L’experiència al SIEI m’ha permès visualitzar amb claredat els reptes i les oportunitats reals de la inclusió educativa, alhora que he pogut posar en joc competències essencials per a la pràctica psicopedagògica. La…
Aquest període de pràctiques ha estat una etapa decisiva en la meva formació com a professional de la psicopedagogia.…

Aquest període de pràctiques ha estat una etapa decisiva en la meva formació com a professional de la psicopedagogia. Ha representat molt més que una immersió en un context educatiu específic, perquè ha estat un espai d’aprenentatge vivencial, on teoria i pràctica s’han entrellaçat de manera significativa. L’experiència al SIEI m’ha permès visualitzar amb claredat els reptes i les oportunitats reals de la inclusió educativa, alhora que he pogut posar en joc competències essencials per a la pràctica psicopedagògica.

La proposta d’intervenció dissenyada i parcialment implementada ha estat una oportunitat per connectar els coneixements adquirits en assignatures com estratègies i recursos per a la pràctica professional o intervenció psicopedagògica per a la millora de la pràctica educativa. Així doncs, aquesta experiència m’ha permès portar els aspectes teòrics al terreny més pràctic i confrontant-los amb la complexitat del dia a dia al centre educatiu. Així mateix, la participació en la coordinació, el seguiment i acompanyament a infants amb NESE, el treball amb docent i la reflexió continua de la meva actuació com a professional, m’han permès desenvolupar habilitats com la capacitat d’adaptació, l’escolta activa, la mirada crítica i la comunicació professional.

D’entre les competències treballades, destacaria especialment la capacitat per diagnosticar necessitats en contextos reals, la col·laboració en xarxa, l’aplicació de coneixements en entorn poc previsibles i la reflexió ètica sobre les pràctiques educatives. Tot aquest conjunt, m’ha ajudat no només a créixer professionalment, sinó també a reafirmar la meva vocació i compromís amb una educació més justa i inclusiva.

Tanmateix, aquesta experiència també m’ha donat l’oportunitat d’observar amb una mirada més crítica la distància que encara existeix entre el marc normatiu de l’escola inclusiva i la seva aplicació real als centres educatius. Tot i que la legislació vigent i els plans d’educació inclusiva promouen l’atenció a la diversitat i l’adaptació als ritmes i necessitats de tot l’alumnat, la seva implementació es veu sovint condicionada per la manca de compromís institucional, la rigidesa de les estructures escolar i la implicació desigual dels agents educatius. L’educació inclusiva no pot dependre únicament de la bona voluntat d’alguns dels professionals implicats, sinó que cal una aposta real i col·lectiva per transformar la cultura de centre, els rols professionals i les pràctiques de l’aula. Aquesta tensió entre intenció i realitat m’ha fet reflexionar sobre el paper de la psicopedagogia com a agent de canvi i com a facilitador de processos inclusius, sostenibles i compartits.

Aquest diari, iniciat com un registre del procés, s’ha anat convertint en un espai de pensament pedagògic, de presa de consciència i d’integració dels sabers que he anat construint. Tancar aquesta etapa implica mirar enrere amb satisfacció, però també amb responsabilitat, sabent que el que he viscut marca l’inici d’un compromís professional que continua.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Veus Docents i Balanç Final del Projecte de Lectura Fàcil_ (30/5)_R4_E6

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Veus Docents i Balanç Final del Projecte de Lectura Fàcil_ (30/5)_R4_E6

Veus Docents i Balanç Final del Projecte de Lectura Fàcil_ (30/5)_R4_E6

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Veus Docents i Balanç Final del Projecte de Lectura Fàcil_ (30/5)_R4_E6
Hola companyes, aquí tenim l’última entrada de la sèrie d’intervencions de les pràctiques al màster. Espero que hagueu gaudit tant com jo! Us presento una entrada una mica més sobria que les anterior però amb unes conclusions molt rellevants. Descripció de l’Activitat: Arribem al final d’aquest intens però gratificant projecte d’intervenció amb la Lectura Fàcil (LF). Aquesta darrera entrada vol recollir les impressions del professorat implicat i fer un petit balanç global. Per copsar la perspectiva dels docents, vaig optar…
Hola companyes, aquí tenim l’última entrada de la sèrie d’intervencions de les pràctiques al màster. Espero que hagueu gaudit…

Hola companyes, aquí tenim l’última entrada de la sèrie d’intervencions de les pràctiques al màster.

Espero que hagueu gaudit tant com jo! Us presento una entrada una mica més sobria que les anterior però amb unes conclusions molt rellevants.

Descripció de l’Activitat:

Arribem al final d’aquest intens però gratificant projecte d’intervenció amb la Lectura Fàcil (LF). Aquesta darrera entrada vol recollir les impressions del professorat implicat i fer un petit balanç global. Per copsar la perspectiva dels docents, vaig optar per administrar un qüestionari online, ja que a aquestes alçades del curs era el format que més s’ajustava a la seva disponibilitat, en lloc d’entrevistes estructurades individuals, que havia plantejat de bon inici. En total, van participar 10 professors i professionals del centre que, d’una manera o altra, han estat connectats amb la intervenció.

A més, vaig mantenir una reunió de valoració global amb la meva tutora de pràctiques del centre. Vam conversar sobre el desenvolupament de les sessions, l’impacte observat en l’alumnat i possibles línies de millora per al futur. Les seves aportacions han estat molt valuoses per tancar aquesta etapa.

Objectius:

Aquesta fase final de recollida de feedback i valoració tenia com a objectius:

  1. Recollir la perspectiva i l’opinió del professorat implicat sobre la implementació, la utilitat i l’impacte de les sessions de Lectura Fàcil.
  2. Obtenir un feedback constructiu per part de la tutora de pràctiques del centre per a la reflexió i millora de futures intervencions pedagògiques.
  3. Sintetitzar les principals conclusions i l’impacte general del projecte, contrastant les diferents fonts d’informació.

Reflexió Personal :

El tancament d’aquest projecte, marcat especialment per les aportacions del professorat, convida a una reflexió profunda sobre diversos aspectes crucials per a la millora de la pràctica educativa. La valoració dels docents sobre la implementació de la Lectura Fàcil (LF) no només proporciona una validació externa de la intervenció, sinó que també il·lumina els reptes i les oportunitats inherents a la introducció de noves eines pedagògiques a l’aula. Aquesta recollida de la perspectiva docent és fonamental, ja que són ells els agents clau en l’aplicació i sostenibilitat de qualsevol innovació. Les observacions recollides del professorat sobre la utilitat de la LF i el seu impacte en l’alumnat, derivades dels qüestionaris administrats, són coherents amb un dels objectius clau d’aquesta investigació. Les dificultats pràctiques que assenyalen, com el temps necessari per a la preparació de materials –una preocupació reflectida en les seves respostes–, coincideixen amb les preocupacions generals sobre la implementació de la LF que altres estudis també han destacat (Romero et al., 2021). Així mateix, el feedback constructiu de la tutora de pràctiques reforça la importància de l’acompanyament i la reflexió crítica per al desenvolupament professional continu, un element essencial en qualsevol procés de millora de la pràctica educativa.

Evidències i Avaluació: 

En el següent enllaç, podreu trobar el qüestionari al professorat.

En els següents enllaços, enllaç2, podreu trobar imatge de les respostes del mateix qüestionari.

Les respostes general del professorat varen ser les següent:

    • Un 90% del professorat participant considera que la Lectura Fàcil és una eina “útil” o “molt útil” per facilitar la comprensió lectora de l’alumnat amb dificultats a l’ESO.
    • Un 80% va valorar els materials adaptats a LF utilitzats durant la intervenció com a “adequats” o “molt adequats” per a les necessitats de l’alumnat.
    • Un 90% va observar indicis de “millora” o “molta millora” en la comprensió lectora de l’alumnat participant arran de la intervenció.
    • Un 80% va percebre “canvis positius” o “molts canvis positius” en l’actitud o participació de l’alumnat durant les activitats amb LF.
    • El principal repte assenyalat va ser el temps de preparació i elaboració de materials (50% dels docents).

A continuació es detalla un recull de consells que s’han recollir de la reunió final amb la tutora de pràctiques amb l’objectiu de millorar:

  1. “La valoració general de les sessions és molt positiva; s’ha percebut un progrés clar en la majoria d’alumnes participants, especialment en la seva confiança i en la capacitat de completar les tasques.”
  2. “Per a futures implementacions, si es disposés de més temps, seria molt interessant realitzar un major nombre de sessions per consolidar encara més els aprenentatges i observar efectes a més llarg termini.”
  3. “S’ha gestionat bé la dinàmica de grup, però en algun moment puntual, potser es podria haver buscat estratègies per fomentar una participació encara més proactiva d’algun alumne més retret, tot i entendre que el vincle i el temps són limitants.”
  4. “Una línia de millora podria ser explorar una gamma més àmplia de gèneres textuals adaptats a LF, per veure com responen els alumnes a diferents tipus de contingut.”
  5. “Considerar la possibilitat, en un futur, de formar petits grups de treball docent per compartir experiències i crear conjuntament materials LF, per tal de fer la pràctica més sostenible.”

Avaluació General de la Intervenció i Exposició de Resultats Finals:

Recollint les dades de tot el procés d’investigació es pot concloure que la intervenció amb Lectura Fàcil ha tingut un impacte positiu. Els resultats principals indiquen:

  • Una millora estadísticament significativa en la comprensió lectora de l’alumnat participant després de la intervenció amb LF
  • Un increment en la freqüència i varietat d’estratègies de comprensió observables en l’alumnat durant les sessions
  • Les percepcions tant de l’alumnat com del professorat envers la Lectura Fàcil són principalment positives, destacant-ne la utilitat per facilitar l’entesa dels textos i l’adequació dels materials

Tot i els reptes identificats, com la necessitat de més temps per a la preparació de materials o la formació docent específica  les evidències recollides reforcen el valor de la Lectura Fàcil com a eina pedagògica efectiva i inclusiva en el context de l’educació secundària.

 

 

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5

La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5
Hola companyes, això ja es va acabant… aquí us deixo la penúltima entrada de les sessions de LF. Espero que us agradi.…
Hola companyes, això ja es va acabant… aquí us deixo la penúltima entrada de les sessions de LF. Espero…

Hola companyes, això ja es va acabant… aquí us deixo la penúltima entrada de les sessions de LF. Espero que us agradi.

Descripció de l’activitat:

Hem arribat a l’última sessió del projecte d’intervenció sobre Lectura Fàcil (LF), un moment dedicat a recollir les impressions i valoracions dels veritables protagonistes: els alumnes. Volíem que fos un tancament significatiu i que la seva veu fos l’element central.

Per començar, vam realitzar una dinàmica de grup a la sala d’actes. Ens vam col·locar en cercle per crear un ambient proper i de confiança. En aquest espai, vam compartir obertament opinions sobre què ens havien semblat les sessions de Lectura Fàcil. Per complementar aquest intercanvi oral, ens vam traslladar a una aula propera on vaig demanar a cada alumne que escrivís en paper de colors, de forma anònima, algun aspecte amb el qual es quedava de les sessions, alguna cosa que hagués après, una idea per millorar, o qualsevol altra reflexió que volgués compartir. Els vaig explicar que les seves aportacions eren molt valuoses per a mi, ja que m’ajudarien a millorar futures intervencions, a tenir en compte aspectes que potser no havia considerat, i a saber què els havia agradat o què es podria ajustar. Aquests papers es van anar dipositant en folder que em vaig endur per llegir-los amb calma a casa.

 

Finalment, per obtenir una valoració més estructurada, els vaig demanar que responguessin un qüestionari final. Havíem preparat dues tauletes i dos ordinadors portàtils i, a mesura que anaven acabant la dinàmica de grup o mentre altres companys escrivien el seu paper, podien anar contestant el qüestionari de forma individual. Aquest qüestionari, tenia com a objectiu avaluar de manera més sistemàtica tot el que havíem treballat durant les sessions. (Estava conformat per preguntes en escala likert i preguntes obertes, més avall trobareu l’enllaç).

Objectius:

Aquesta darrera sessió tenia com a principals finalitats:

  1. Donar veu als alumnes, permetent-los expressar les seves opinions, aprenentatges i suggeriments sobre les sessions de Lectura Fàcil de manera oberta i anònima.
  2. Recollir informació qualitativa i quantitativa sobre la percepció dels estudiants respecte a la utilitat, l’eficàcia i l’aplicabilitat de la Lectura Fàcil.
  3. Fomentar un espai de reflexió conjunta sobre el procés d’aprenentatge viscut i l’impacte de la intervenció pedagògica

Reflexió personal: 

Aquesta darrera sessió de tancament ha estat especialment significativa, no només per recollir dades valuoses, sinó per la manera com s’ha implicat l’alumnat en la valoració del projecte. Facilitar espais com el cercle de debat o la recollida de notes anònimes, complementats pel qüestionari final és una forma de reconèixer la seva veu i fer-los partícips actius del procés de millora. Aquest enfocament s’alcen amb els principis d’una educació inclusiva que busca transformar les pràctiques escolars per atendre la diversitat (Martín, 2013; Sandoval et al., 2002 ).

Més enllà de l’avaluació, la sessió ha servit per consolidar la consciència sobre l’existència i la utilitat d’adaptacions com la Lectura Fàcil (LF). Si bé el focus principal d’aquesta intervenció ha estat l’alumnat amb dificultats lectores, tal com es planteja als objectius d’aquest estudi, la reflexió final amb el grup obre la porta a considerar els beneficis de la LF d’una manera més àmplia. Els principis de claredat i accessibilitat cognitiva que defineixen la LF (García, 2012; Nomura et al., 2012 ) podrien ser útils per a tot l’alumnat en certs contextos, com per abordar temaris nous o complexos de forma més eficient, alliberant espai per a l’anàlisi profunda.

Avaluació: 

Aquesta darrera sessió de tancament va ser molt positiva i enriquidora. L’avaluació es basa principalment en l’observació directa de la participació:

  • Participació en la dinàmica de cercle: La majoria dels alumnes van participar activament en el debat oral, expressant les seves opinions de manera respectuosa i constructiva. L’ambient va ser distès i va convidar a la sinceritat.
  • Entrega de papers anònims: Tots els alumnes van escriure i dipositar el seu paper al pot, la qual cosa indica un alt grau d’implicació en l’activitat de feedback.
  • Resposta al qüestionari final: La totalitat dels alumnes presents van respondre el qüestionari digital, passant-se les tauletes i ordinadors de manera ordenada i eficient.

No vaig prendre notes de camp detallades durant aquesta sessió específica, ja que l’objectiu era més aviat recollir les seves impressions directes, però la sensació general va ser d’una participació excel·lent i d’un tancament molt satisfactori tant per a ells com per a mi. Les seves aportacions, tant les orals com les escrites, han estat d’un valor incalculable.

En el següent enllaç, podreu veure el qüestionari que em van respondre els alumnes.

I en el següent enllaç podreu veure el buidatge de dades i les respostes dels alumnes:

 

Amb aquesta sessió, donem per conclosa la fase d’intervenció directa del projecte, carregats d’aprenentatges i amb moltes dades per analitzar i reflexionar.

Bibliografia. 

García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).

Sandoval, M., Lopez, M.L., Miquel, E., Durán, D., Giné, C., & Echeita, G. (2002). Index for inclusion. Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos Educativos, 5, 227-238.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4
Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF. Espero que us agradi! Descripció de l’Activitat: Avui hem dut a…
Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF. Espero que us agradi! Descripció de l’Activitat: Avui…

Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF.

Espero que us agradi!

Descripció de l’Activitat:

Avui hem dut a terme l’última sessió d’intervenció directa amb els alumnes, un moment clau per evidenciar de manera clara els efectes de la Lectura Fàcil (LF). La idea principal era que els estudiants s’enfrontessin a dos textos sobre el mateix tema, el canvi climàtic, però presentats de maneres diferents, i que poguessin comparar la seva pròpia experiència lectora.

Primerament, van llegir individualment un article adaptat del National Geographic. Aquest text, seleccionat en consens amb el professorat del centre, era intencionadament complex, una mica llarg, i incloïa gràfics i dades específiques. Volíem que fos un petit repte, essent l’últim text de la seqüència. Tot i la lectura individual, l’ambient era col·laboratiu; podien comentar, preguntar-se i compartir idees si ho necessitaven, ja que no es tractava d’un examen. Seguidament després de llegir el segon text, es va repartir el mateix text però en versió LF.

Objectius:

Amb aquesta darrera activitat, preteníem assolir els següents objectius:

  1. Permetre als alumnes comparar directament la seva experiència lectora (temps, esforç percebut, comprensió) entre un text estàndard complex i la seva adaptació a Lectura Fàcil.
  2. Evidenciar de forma pràctica i personalitzada els beneficis de la LF en termes d’accessibilitat, eficiència i reducció de l’estrès lector.
  3. Observar i analitzar l’impacte de la LF en la qualitat de les respostes a preguntes de comprensió sobre un tema científic i socialment rellevant.

Reflexió personal: 

La sessió d’avui, centrada en la lectura d’un text sobre el canvi climàtic en dos formats diferents, ha estat particularment reveladora. Més enllà dels resultats concrets de comprensió, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat l’actitud i el procés dels alumnes al llarg de l’activitat. He pogut constatar com la presentació del material didàctic pot condicionar notablement la seva aproximació a la tasca i la seva experiència subjectiva. Veure com un mateix contingut pot generar reaccions tan diverses –des de signes d’esforç i vacil·lació fins a una interacció visiblement més fluida i segura– convida a reflexionar sobre la importància crucial de l’accessibilitat dels materials que oferim a l’aula. Aquest aspecte és fonamental si volem avançar cap a una veritable educació inclusiva (Martín, 2013), ja que no només impacta la capacitat de comprensió, sinó també la disposició i la motivació de l’alumnat davant l’aprenentatge (Solé, 2012).

Tanmateix, aquesta sessió també m’ha portat a una reflexió més profunda sobre els límits de les adaptacions purament textuals i la complexitat de l’atenció a la diversitat. Vaig ser conscient que una alumna, que experimenta eco-ansietat, no va poder assistir a la sessió precisament pel tema tractat. Aquesta situació em fa reflexionar sobre la necessitat d’anticipar i preveure plans alternatius davant sensibilitats particulars. Si bé la LF aborda l’accessibilitat dels textos, l’educació inclusiva requereix una mirada encara més àmplia, considerant barreres emocionals i psicològiques que poden ser tan significatives com les lectores (Martín, 2013 ). El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) ens insta a oferir múltiples formes d’implicació i representació (Dosrius & Martínez, 2019 ), i aquí, potser, hauria calgut una opció temàtica diferent o un enfocament alternatiu per a aquesta alumna. Factors afectius com l’ansietat poden condicionar enormement l’aprenentatge (Andreu, 2013 ), i la personalització de l’aprenentatge, una mesura que el centre participant aplica, hauria d’estendre’s a aquestes situacions particulars. És una lliçó valuosa sobre la importància de considerar la persona en la seva totalitat dins les pràctiques inclusives.

Avaluació: 

Per dur a terme l’avaluació i constatar les diferències he agafat dos textos que crec que son representatius de la generalització dels resultats de la majoria dels participants.

Alumne A:

  • Amb el text estàndard [primera imatge] : Es va observar una dificultat considerable. De les vuit preguntes plantejades, tres van quedar sense resposta. Les respostes donades van ser generalment molt breus, algunes d’elles incompletes o poc precises (per exemple, repetint una idea similar per a preguntes diferents). Això suggereix un repte important per extreure i processar la informació del text original.
  • Amb el text en Lectura Fàcil: El canvi va ser notable. L’alumne va respondre a totes les preguntes (vuit de vuit). Les respostes no només van ser completes en nombre, sinó que també van mostrar una major elaboració i detall en comparació amb el primer intent. Per exemple, en preguntes on abans no hi havia resposta, ara s’aportaven dades concretes extretes del text adaptat.

Alumne B: 

  • Amb el text estàndard: Aquest alumne va intentar respondre a totes les preguntes. Tot i això, algunes respostes van ser una mica generals o semblaven indicar una interpretació parcial d’aspectes específics del text, com ara dades numèriques concretes. Una de les preguntes que requeria enumerar diversos factors va quedar incompleta.
  • Amb el text en Lectura Fàcil: Tot i que ja havia respost a totes les preguntes anteriorment, es va apreciar una millora en la precisió i la completesa de les seves respostes. Per exemple, la pregunta sobre fenòmens climàtics es va completar amb més elements, i les respostes a preguntes sobre dades concretes van ser més específiques i contextualitzades. Fins i tot, alguna resposta va mostrar un matís més reflexiu o una millor comprensió conceptual del tema.

L’anàlisi dels dos alumnes exemplifica una tendència general observada a classe: amb el text estàndard, molts van deixar preguntes sense respondre o amb respostes mínimes. En canvi, amb la versió en Lectura Fàcil (LF), la majoria va completar més preguntes, sovint amb més detall i precisió. Aquest increment en la quantitat i qualitat de les respostes, il·lustrat per l’Alumne A (que va passar de respostes incompletes a completes) i l’Alumne B (que va millorar en precisió), suggereix que la LF beneficia un ampli espectre d’estudiants. En simplificar el text, la LF allibera recursos cognitius, facilitant una millor comprensió i elaboració de respostes.

A més durant la lectura del primer text, les observacions eren clares: les postures corporals eren generalment rígides, molts alumnes feien preguntes constantment, es grataven el cap en senyal de confusió o esforç, i se sentien esbufecs de tant en tant. Malgrat la dificultat, la concentració va ser notable; la majoria va estar immersa en la lectura durant els aproximadament 20 minuts que van trigar tots a completar-la i respondre un qüestionari sobre el contingut. No hi va haver interrupcions significatives ni alumnes que es dispersessin. Un cop tothom va acabar aquesta primera fase, se’ls va entregar el mateix text sobre el canvi climàtic, però aquest cop en format de Lectura Fàcil, acompanyat exactament de les mateixes preguntes. El canvi va ser immediat i palpable i ja us podeu imaginar la diferència…

Bibliografia. 

Andreu, L. (Ed.). (2013). L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Editorial UOC.

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Solé, I. (2012). Competencia lectora y aprendizaje. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 43-61.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3

Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3
Hola companyes, aquí us deixo la descripció d’una sessió diferent! Descripció de l’activitat: La setmana passada, durant les meves pràctiques, va sorgir…
Hola companyes, aquí us deixo la descripció d’una sessió diferent! Descripció de l’activitat: La setmana passada, durant les meves…

Hola companyes, aquí us deixo la descripció d’una sessió diferent!

Descripció de l’activitat:

La setmana passada, durant les meves pràctiques, va sorgir una oportunitat d’aprenentatge realment interessant. Aquesta sessió no estava contemplada en la distribució inicial del meu projecte centrat en la Lectura Fàcil (LF). La proposta va venir de la mà de la meva tutora de pràctiques del centre, durant una classe de Valors, una assignatura optativa. Em va suggerir realitzar una activitat amb plastilina que ella solia fer per treballar altres aspectes, i em va semblar una ocasió perfecta per connectar-ho amb la meva intervenció sobre la LF.

L’activitat consistia a demanar als alumnes que creessin una figura amb plastilina amb total llibertat creativa. La particularitat, i aquí rau part de la reflexió posterior, era que no podien escollir ni el color de la plastilina que se’ls assignava ni la quantitat. Un cop finalitzada la part manual, la meva tutora em va cedir un espai de debat molt valuós. En aquest espai, vam poder parlar de les seves sensacions durant l’activitat i vaig aprofitar per introduir la comparativa amb la Lectura Fàcil, explicant breument en què consisteix i per què aquesta activitat prèvia ens podia ajudar a entendre millor la seva utilitat. Al final de la sessió, la idea principal que vaig subratllar en el debat va ser que:

Així com amb la plastilina hem vist que de vegades ens calen certes pautes o ens hem d’adaptar al material que tenim per poder crear amb més facilitat, la Lectura Fàcil fa exactament això amb els textos: ens els presenta d’una manera més estructurada i senzilla perquè tothom pugui entendre’ls millor i superar les dificultats inicials.

Aquesta activitat no planificada inicialment ha resultat ser una valuosa addició, proporcionant una metàfora pràctica i tangible que, sens dubte, enriquirà la comprensió global del projecte sobre Lectura Fàcil.

A continuació us ensenyo algunes de les creacions que més em van agradar:

Objectius:

Amb aquesta activitat i la reflexió posterior, preteníem principalment:

  1. Experimentar i prendre consciència de les sensacions (incertesa, bloqueig, creativitat emergent) que pot generar la manca de directrius clares en una tasca aparentment lliure.
  2. Reflexionar sobre com les limitacions externes (en aquest cas, el material assignat) influeixen en el procés creatiu i en la capacitat d’adaptació.
  3. Establir paral·lelismes entre l’experiència viscuda amb la plastilina i la funció de suport i accessibilitat que ofereix la Lectura Fàcil davant de textos complexos.

Reflexió Personal : 

L’activitat amb la plastilina, on la llibertat creativa sense directrius clares va poder resultar desconcertant, serveix de metàfora per entendre la importància de les estructures de suport en l’aprenentatge. Aquesta experiència connecta amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), que emfatitza la necessitat d’entorns flexibles i amb múltiples opcions per atendre la diversitat (Dosrius & Martínez, 2019; Villaescusa, 2022 ). De manera anàloga, la Lectura Fàcil (LF) proporciona una “guia” necessària davant la complexitat textual. Les seves pautes sobre llenguatge, estructura i disseny (García, 2012; Nomura et al., 2012 ) actuen per reduir barreres cognitives, facilitant la comprensió. Així com els alumnes van haver d’adaptar-se al material de plastilina assignat, la LF “modela” el text original per fer-lo manejable, promovent l’accessibilitat cognitiva (García, 2012 ).

Avaluació: 

Vaig poder dur a terme algunes petites observacions que vaig anar anotant al diari de camp, aquí us en deixo algunes;

  • Durant l’activitat: Observo reaccions diverses. Alguns alumnes (aprox. 3-4) es mostren inicialment desconcertats davant la consigna de “creació lliure” amb material assignat; pregunten repetidament “però què hem de fer exactament?”. Un altre grup comença a manipular la plastilina de seguida, però sorgeixen comentaris sobre els colors: “Jo volia el verd!”, “Amb aquest tros tan petit…”. Interessant veure les estratègies d’adaptació: alguns uneixen trossos amb companys propers (tot i que la consigna era individual), altres canvien la seva idea inicial per ajustar-se al color/quantitat.
  • Debat posterior: Alta participació. Un alumne comenta: “És veritat, quan no saps per on començar, et quedes una mica parat, encara que et diguin que facis el que vulguis”. Una altra alumna afegeix: “Al principi no m’agradava el color, però després he pensat que podia fer [X figura] que sí que quedava bé amb aquest color”. La connexió amb la LF sembla ressonar: diversos alumnes assenteixen visiblement quan s’explica que la LF ofereix “pistes” o una “estructura més clara”, similar a unes instruccions més definides que alguns haurien agraït per a la plastilina.
  • Grau de satisfacció (percebut): L’activitat manual va ser, en general, molt ben rebuda, generant un ambient relaxat i participatiu. La posterior connexió amb la Lectura Fàcil va semblar “fer clic” per a molts, com si l’experiència tangible els ajudés a entendre la necessitat i el valor d’aquest recurs d’accessibilitat. Diversos alumnes van expressar verbalment que “ara ho entenem millor”.  Considero que va ser una bona estratègia per reforçar el concepte de LF de manera vivencial.

 

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Entrada 11. Avaluació

Marta Puig Esteban
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada 11. Avaluació

Entrada 11. Avaluació

Marta Puig Esteban
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada 11. Avaluació
Bona tarda a totes i a tots, Aquesta entrada recull els aspectes més rellevants de l’experiència viscuda durant el període de pràctiques, amb la voluntat de fer-ne un resum que posi en valor les tasques desenvolupades i els aprenentatges assolits. Per tal d’avaluar l’impacte de la proposta d’intervenció, s’ha utilitzat una rúbrica específica que ha permès valorar diversos aspectes clau, com ara la coordinació entre professionals, la implicació del professorat i l’aplicació d’estratègies pedagògiques inclusives. D’entre les sis activitats planificades,…
Bona tarda a totes i a tots, Aquesta entrada recull els aspectes més rellevants de l’experiència viscuda durant el…

Bona tarda a totes i a tots,

Aquesta entrada recull els aspectes més rellevants de l’experiència viscuda durant el període de pràctiques, amb la voluntat de fer-ne un resum que posi en valor les tasques desenvolupades i els aprenentatges assolits.

Per tal d’avaluar l’impacte de la proposta d’intervenció, s’ha utilitzat una rúbrica específica que ha permès valorar diversos aspectes clau, com ara la coordinació entre professionals, la implicació del professorat i l’aplicació d’estratègies pedagògiques inclusives. D’entre les sis activitats planificades, quatre es van implementar amb èxit: la creació d’un calendari de reunions, la realització de sessions d’anàlisi de casos, l’elaboració de propostes d’actuació individuals i la co-elaboració d’un banc de recursos pedagògics. Aquestes accions han fomentat i afavorit la col·laboració entre docents i permès generar materials útils per a la pràctica educativa.

Tanmateix, dues activitats no s’han pogut dur a terme a causa de la limitació temporal per a la implementació de totes les propostes: Recollida d’informació rellevant sobre les actuacions realitzades amb l’alumnat i compartir-la posteriorment (Activitat 1.2) i la incorporació de les propostes recollides en el banc de recursos en la programació de l’aula (Activitat 3.2). Aquest fet ha limitat l’avaluació completa de l’impacte del projecte d’intervenció.

Durant aquest període, he pogut participar activament en diverses tasques vinculades al perfil psicopedagògic. Entre les funcions més significatives destaca l’acompanyament i intervenció amb alumnat amb NESE del SIEI, tant a l’aula ordinària com dins del recurs específic, oferint suport individualitzat i en petit grup, així com oferir suport als docents implicats. Paral·lelament, he realitzat observacions sistemàtiques del desenvolupament psicomotor d’infants del SIEI i d’educació infantil, a través de les sessions de psicomotricitat al centre educatiu. Aquest fet m’ha permès detectar possibles dificultats relacionades amb el desenvolupament personal, la regulació emocional o habilitats socials i comunicatives. Així doncs, s’ha col·laborat estretament amb la referent del SIEI, especialment en el disseny i adaptació d’activitats per a sessions de psicomotricitat, assegurant la inclusió dels infants amb NESE. Tanmateix, s’ha participat en espais de coordinació amb docents i professionals del SIEI per fer seguiment conjunt dels processos educatius dels infants. Considero que aquestes actuacions s’alineen amb les funcions pròpies del perfil psicopedagògic, tal com assenyalen Onrubia i Minguela (2020): la detecció de necessitats educatives, l’assessorament metodològic, l’orientació educativa i el treball en xarxa, entre d’altres. Aquestes funcions han estat presents al llarg de tot aquest procés de col·laboració amb l’escola.

En definitiva, tot i que no s’han assolit completament tots els objectius previstos, el projecte ha contribuït a consolidar espais de coordinació, ha fomentat la participació parcial del professorat i ha establert una base sòlida per a futures línies d’actuació en l’àmbit de l’atenció a la diversitat.

En l’àmbit personal, aquesta experiència de pràctiques ha suposat un aprenentatge profund i significatiu. M’ha permès entendre des de dins la complexitat i la importància de la tasca psicopedagògica en contextos inclusius i col·laboratius. He pogut posar en pràctica coneixements teòrics, adquirir habilitats professionals reals i, sobretot, reforçar la meva vocació per contribuir activament en la construcció d’una educació més integrativa.

Moltes gràcies!

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Entrada 10. Primeres valoracions

Marta Puig Esteban
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada 10. Primeres valoracions

Entrada 10. Primeres valoracions

Marta Puig Esteban
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada 10. Primeres valoracions
Hola a tothom, En aquesta entrada m’agradaria compartir una de les activitats desenvolupades dins la línia d’actuació 3: Co-elaboració d’un banc de…
Hola a tothom, En aquesta entrada m’agradaria compartir una de les activitats desenvolupades dins la línia d’actuació 3: Co-elaboració…

Hola a tothom,

En aquesta entrada m’agradaria compartir una de les activitats desenvolupades dins la línia d’actuació 3: Co-elaboració d’un banc de recursos i estratègies pedagògiques inclusives. Aquesta línia d’actuació contempla accions orientades a fomentar la participació activa del professorat de l’aula ordinària en la detecció, aplicació i avaluació d’estratègies d’atenció a la diversitat, provoment l’acompanyament i la implicació del professorat en el procés educatiu de l’alumnat amb NESE.

L’activitat plantejada tenia com a objectiu d’identificar, seleccionar i organitzar estratègies didàctiques inclusives aplicables a l’aula ordinària. Així doncs, la finalitat és fomentar la inclusió i participació de l’alumnat amb NESE a l’aula ordinària, facilitant adaptacions tant metodològiques com de contingut per tal que puguin formar part del grup classe mentre es desenvolupen les activitats de l’aula. Amb aquest propòsit, es va crear un document compartit al Drive per tal que tant el professorat d’aula ordinària com les referents del SIEI poguessin aportar i compartir recursos, activitats i materials diversos que donessin resposta a la diversitat de l’aula, facilitant la inclusió real.

A continuació adjunto una imatge d’algunes pantalles de la carpeta del Drive, així i tot, m’agradaria comentar que en alguns documents hi apareix informació personal de l’alumnat o dels docents i, per aquest motiu, no he volgut compartir cap material específic, sinó que aporto imatges genèriques d’algunes carpetes i el seu contingut del Drive compartit. Considero imprescindible preservar la confidencialitat de les dades personals.

Tot i que la creació del banc de recursos ha estat positiva, la implicació del professorat no ha sigut homogènia entre tots els docents. Les referents del SIEI han mostrat una participació plena, atesa la seva funció fonamental de promoure espais d’inclusió dins l’aula ordinària, mitjançant l’acompanyament i l’adaptació de material i recursos. En aquest sentit, el Decret 142/2007, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, estableix l’organització i la regulació de les mesures d’atenció a la diversitat a les escoles, així com les adaptacions metodològiques per garantir l’atenció a la diversitat. Així doncs, resulta clau implicar també el professorat d’aula ordinària en aquest procés, amb l’objectiu d’afavorir les trajectòries educatives i els processos d’aprenentatge de tot l’alumnat del centre o, en aquest cas, del seu grup tutoritzat.

Arribats a aquest punt del procés de les pràctiques curriculars, se’m plantegen algunes qüestions clau: Quines dificultats trobo en el treball en equip? Què es podria millorar en el treball en equip per millorar els resultats de la intervenció? Des d’aquesta perspectiva, es fa evident la necessitat d’una implicació més àmplia i compromesa de tots els agents educatius, especialment dels docents d’aula ordinària que tenen alumnat amb NESE a càrrec seu. Segons Farré (2017), és necessari construir escenaris conjunts de coordinació o de planificació col·laborativa d’actuacions a través del treball en xarxa.

Pel que fa a l’activitat analitzada, s’ha pogut observar i constatar la participació d’alguns tutors i tutores, tot i que la implicació no ha estat generalitzada. Malgrat això, aquestes dinàmiques han generat col·laboracions positives i han contribuït a la creació de materials útils per adaptar millor la pràctica educativa a les necessitats de l’alumnat.

 

Bibliografia

Ferré, A. [Anna] (coord.). (2017). L’Assessorament psicopedagògic en contextos escolars. Barcelona : ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació – ACPO Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació, 2017. 0p. ISBN 9788494765858.

Lliurament de l'activitat R1. Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Explorant 1984 amb la Lectura Fàcil a 3r ESO. (28-04)_R4_E2

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Explorant 1984 amb la Lectura Fàcil a 3r ESO. (28-04)_R4_E2

Explorant 1984 amb la Lectura Fàcil a 3r ESO. (28-04)_R4_E2

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Explorant 1984 amb la Lectura Fàcil a 3r ESO. (28-04)_R4_E2
Hola companyes aquí us deixo l’entrada 2! Espero que us agradi :) Descripció de l’activitat Aquesta entrada al blog detalla la primera…
Hola companyes aquí us deixo l’entrada 2! Espero que us agradi :) Descripció de l’activitat Aquesta entrada al blog…

Hola companyes aquí us deixo l’entrada 2! Espero que us agradi :)

Descripció de l’activitat

Aquesta entrada al blog detalla la primera sessió de Lectura Fàcil (LF) realitzada amb diversos grups d’alumnes de 3r de ESO. L’objectiu principal era introduir aquesta metodologia i treballar la comprensió lectora d’un text adaptat.

La sessió es va dur a terme a la sala de visual i plàstica amb un total de 10 alumnes per grup, disposats en taules rodones per tal de facilitar la interacció i la lectura compartida. A cada alumne se li va lliurar un dossier que incloïa el text adaptat i espai per a les activitats.

La dinàmica va començar amb una breu presentació del llibre original, 1984 de George Orwell. Es va explicar la seva temàtica general, la complexitat de les seves idees i el vocabulari que utilitza, mostrant l’edició original per contrastar-la amb la versió en Lectura Fàcil. Aquesta tria, realitzada pel departament de català, tenia una doble intenció: connectar amb el treball sobre textos narratius que s’estava fent a l’aula i, molt important, desmitificar la Lectura Fàcil, presentant-la no com una eina per a textos “inferiors” o infantilitzats, sinó com un recurs valuós per accedir a obres complexes i ampliar coneixements.

Un cop contextualitzat el llibre i l’autor, es va procedir a la lectura en veu alta del primer capítol de la versió adaptada. La lectura va ser compartida: jo, com a dinamitzadora, vaig iniciar-la i després es van anar oferint torns a l’alumnat voluntari.

Durant la lectura, es van fer pauses estratègiques per:

  • Clarificar vocabulari clau: es preguntava si algú no entenia alguna paraula i es donaven sinònims senzills o explicacions contextuals.
  • Verificar la comprensió de frases o idees importants: s’utilitzaven preguntes com ara “Què vol dir això exactament?”, “Algú ho pot explicar amb les seves paraules?” o “Com us imagineu aquest lloc que descriu?”.

Després de la lectura, la segona part de la sessió va consistir a respondre individualment tres preguntes de comprensió lectora directament al dossier. Aquestes preguntes estaven dissenyades per avaluar la comprensió global del fragment llegit i la opinió personal sobre la LF:

  1. Qui era el protagonista?
  2. Quin és l’argument principal del text que has llegit?
  3. Com et podria ajudar aquest tipus de textos en altres assignatures?

A continuació us ensenyo algunes de les respostes que van escriure els i les alumnes.

Objectius

Els objectius plantejats per a aquesta primera sessió de Lectura Fàcil eren:

  • Familiaritzar l’alumnat amb la metodologia de la Lectura Fàcil.
  • Millorar la comprensió lectora d’un text narratiu adaptat amb un contingut complex.
  • Desenvolupar l’hàbit de la lectura activa i en veu alta.
  • Fomentar la capacitat de reflexió i anàlisi sobre el contingut llegit.
  • Promoure una visió positiva de la Lectura Fàcil com a eina de comprensió lectora.

Reflexió personal:

Aquesta primera sessió amb l’adaptació de 1984 il·lustra com la Lectura Fàcil (LF) pot alinear-se amb els principis de l’educació inclusiva, que cerca eliminar barreres a l’aprenentatge (Martín, 2013). En oferir un text adaptat, es busquen múltiples formes de representació, facilitant l’accés al contingut tal com proposa el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) (Dosrius & Martínez, 2019 ). La simplificació del llenguatge i l’estructura, seguint pautes com les de García (2012) o Nomura et al. (2012), pretén reduir la càrrega cognitiva, permetent als alumnes centrar-se en el significat. És interessant la paradoxa observada: tot i que la LF simplifica la forma, no limita necessàriament la capacitat de reflexió crítica davant temes complexos. Al contrari, en fer accessible el material, potser la potencia, matisant la discussió sobre si la LF afavoreix més la comprensió literal o també la inferencial (Fajardo et al., 2014 )

Avaluació de la sessió: 

Abans de la sessió, es va preparar una llista de control (checklist) amb ítems clau relacionats amb la participació, l’atenció, la comprensió manifesta (a través de preguntes i respostes orals) i l’ús de les estratègies de LF. Durant la sessió, es van realitzar anotacions sistemàtiques. Un cop finalitzada, aquestes observacions es van codificar (0 = absència de l’ítem, 1 = presència de l’ítem) i es van bolcar a una senzilla base de dades per obtenir una visió general del grup.

Els ítems que es varen analitzar forens els següent:

  1. L’alumne/a mostra interès i motivació durant la sessió.
  2. L’alumne/a participa activament en la sessió (p.ex., fa preguntes sobre el text, respon a la dinamitzadora, s’ofereix voluntari/ària per llegir).
  3. L’alumne/a col·labora amb els companys/es (p.ex., pregunta o respon dubtes a un company/a, comparteixen idees sobre el text).
  4. L’alumne/a mostra una actitud de respecte cap als companys/es i la dinamitzadora.
  5. L’alumne/a demostra comprensió dels textos en Lectura Fàcil (p.ex., respon correctament a preguntes de comprensió oral o escrita).
  6. L’alumne/a expressa o mostra una valoració positiva del format dels textos en Lectura Fàcil (lletra, espais, imatges, etc.).
  7. L’alumne/a expressa o mostra que percep la Lectura Fàcil com una eina útil per a la seva comprensió o aprenentatge.
  8. L’alumne/a segueix correctament les instruccions donades per a la realització de les activitats.
  9. L’alumne/a utilitza estratègies de comprensió lectora durant la sessió (p.ex., rellegeix fragments, subratlla, demana aclariments).
  10. L’alumne/a treballa de manera autònoma amb els materials de Lectura Fàcil proposats.
  11. L’alumne/a intenta o aconsegueix superar les dificultats de comprensió que se li presenten durant la lectura (amb o sense ajut).
  12. L’alumne/a mostra signes de progrés, millora o comprensió  al llarg de la sessió.

En aquesta primera sessió, els resultats generals de l’observació mostren un panorama inicial interessant. Es va poder constatar que un percentatge significatiu d’alumnes (al voltant del 90-100%) va seguir adequadament les instruccions i va mostrar respecte per la dinàmica proposada. Pel que fa a la interacció directa amb el text i la metodologia:

  • Aproximadament un 30-40% de l’alumnat va començar a mostrar indicis de participació activa, formulant alguna pregunta o intervenint voluntàriament.
  • L’ús d’estratègies concretes de comprensió o la verbalització del que s’anava entenent es va observar en un percentatge més inicial, potser al voltant del 15-25%, la qual cosa és esperable en una primera trobada amb la metodologia.

És important destacar que aquestes dades són un punt de partida. L’objectiu és veure l’evolució d’aquests percentatges en sessions successives, a mesura que l’alumnat es familiaritzi més amb la Lectura Fàcil i guanyi confiança. Les respostes individuals al dossier també aportaran informació valuosa sobre la comprensió assolida.

Observacions personals

La primera sessió de Lectura Fàcil (LF) va evidenciar reptes inicials, com la reticència a llegir en veu alta (superada amb un clima de confiança) i la dificultat de mantenir l’atenció constant davant conceptes abstractes. Es va constatar que les estratègies de LF, com frases curtes i vocabulari senzill, redueixen la càrrega cognitiva i faciliten la comprensió, recolzades per la bastida docent i l’aprenentatge col·laboratiu.

Una observació clau va ser com la LF, tot i simplificar la forma, va permetre abordar la complexitat temàtica de 1984, generant preguntes profundes i demostrant que no limita, sinó que pot potenciar la reflexió crítica. Entre els aspectes positius inesperats, va destacar l’interès de l’alumnat per l’obra original i la percepció de la LF com una eina útil i transferible a altres matèries.

En conclusió, aquesta presa de contacte va confirmar el valor de la Lectura Fàcil com un recurs pedagògic inclusiu i motivador, eficaç per a l’aprenentatge.

Bibliografia

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

Fajardo, I., Ávila, V., Ferrer, A., Tavares, G., Gómez, M., & Hernández, A. (2014). Easy-to-read texts for students with intellectual disability: Linguistic factors affecting comprehension. Journal of Applied Research in Intellectual Disabilities, 27(3), 212-225.

García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Entrada 12- Sessió 4: Cloenda i racó emocional

Helena Rebollo
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Entrada 12- Sessió 4: Cloenda i racó emocional

Entrada 12- Sessió 4: Cloenda i racó emocional

Helena Rebollo
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Entrada 12- Sessió 4: Cloenda i racó emocional
Descripció de l’activitat: Després de tres setmanes de treball continuat d’educació emocional amb infants d’Infantil, es va planificar una sessió de tancament…
Descripció de l’activitat: Després de tres setmanes de treball continuat d’educació emocional amb infants d’Infantil, es va planificar una…

Descripció de l’activitat:
Després de tres setmanes de treball continuat d’educació emocional amb infants d’Infantil, es va planificar una sessió de tancament del projecte amb una doble finalitat: consolidar tot el que s’havia après i crear un espai permanent dins l’aula que donés continuïtat a aquesta pràctica. La sessió es va dividir en dues parts: la creació col·lectiva d’un racó emocional i el lliurament d’una guia emocional per a les famílies.
En la primera part, els infants van participar activament en la construcció del racó emocional, aportant elements simbòlics que representaven el seu procés personal: dibuixos d’emocions, frases positives, pictogrames, etc. Aquesta co-creació va afavorir el sentiment de pertinença i reconeixement emocional dins l’aula.
En la segona part, es va entregar a cada infant una guia emocional elaborada conjuntament amb l’equip psicopedagògic, amb recomanacions per a les famílies sobre com continuar reforçant les estratègies emocionals a casa.

Objectiu general de la intervenció:
Fomentar la competència emocional dels infants mitjançant recursos simbòlics i pràctics dins l’aula i a l’entorn familiar.
Objectiu específic:
Afavorir la creació d’un espai emocional segur i educatiu que faciliti l’expressió, la regulació emocional i la comunicació entre escola i família.

Reflexió personal fonamentada teòricament:
Segons Rafael Bisquerra (2000), l’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament de competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de la persona. Aquesta intervenció parteix precisament d’aquesta concepció, entenent que el desenvolupament emocional ha d’estar integrat dins del currículum i del context escolar, no com una activitat aïllada, sinó com una pràctica transversal.
La creació del racó emocional respon a la necessitat de dotar l’aula d’un espai físic i simbòlic que promogui l’autoconeixement, la consciència emocional i l’autoregulació. Autors com Goleman (1996) subratllen la importància d’ensenyar als infants a identificar i gestionar les seves emocions des de les primeres etapes, ja que aquestes habilitats són predictors del benestar personal i social a llarg termini.

Les evidències, que són mostres reals de les activitats acomplertes al centre:
Guia emocional entregada als familiars.

L’avaluació de la intervenció o de les activitats del projecte:
L’avaluació es basa en observacions sistemàtiques realitzades durant i després de la implementació del racó emocional. Els indicadors observats han estat: la participació activa, la capacitat d’identificar emocions, l’ús espontani del racó i la millora en l’expressió emocional. S’ha observat una resposta molt positiva per part dels infants, mostrant-se més conscients de les seves emocions i utilitzant amb autonomia les estratègies treballades.

Observacions personals:
Ha estat una experiència enriquidora i transformadora. Com a futura psicopedagoga, m’ha emocionat veure com els infants no només aprenen conceptes emocionals, sinó que els interioritzen i els apliquen en el seu dia a dia. Aquest projecte m’ha confirmat que l’educació emocional és una eina poderosa per acompanyar el desenvolupament integral dels infants. Estic molt agraïda per la confiança dels docents i per haver pogut contribuir a crear un espai que va més enllà de l’aprenentatge acadèmic: un espai on es construeix autoestima, empatia i respecte.

Referències:
Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Praxis.

Goleman, D. (1996). Inteligencia emocional. Kairós.

Lliurament de l'activitat R4

Debat1

  1. Maria Angeles Megías Buitrago
    Visibilitat: Públic

    A continuació i seguint els criteris d’avaluació exposats en l’enunciat del REPTE 1, faig una avaluació de seguiment que t’ajudi a avançar qualitativament en el REPTE 1.

    Treball continu i sistemàtic en el blog narrant les experiències emmarcades en el context de pràctiques.

    Després del patiment perquè no veia les teves entrades finalment he pogut revisar totes i veure el progrés en l’evolució del teu projecte. 

    Reflexió contínua de les tasques realitzades en les diferents fases del Pràcticum.

    Aquest criteri s’assoleix adequadament.  

    Presentació d’evidències.

    Cal mostrar evidències variades  del treball que estàs realitzant. A les diferents entrades parles d’annexos , però no es poden veure. Aquests annexos serien les evidències ? És important recollir mostres de treballs, fotografies, murals, produccions dels alumnes, graelles emplenades pel professorat, registres d’avaluació, etc… tot el que consideris per exemplificar el procés pràctic del teu projecte. 

    Raonaments teòrics i crítics de la pròpia pràctica en les diferents intervencions.

    Les reflexions no es basen en la teoria . No es fa referència ( o només al Bisquerra)  i no hi ha bibliografia a les entrades. 

    Aplicació del marc legislatiu relacionat amb el context de la intervenció.

    No apareix. 

    Aplicació de principis ètics i de codis deontològics de la professió.

    S’intueix però no s’explicita.

    Autoavaluació permanent durant el desenvolupament de les pràctiques.

    Donat que no segueixes l’estructura establerta per les entrades d’implementació on es demana que es tinguin en compte uns objectius , continguts… no hi ha una autoavaluació en base a aquests. 

    Els aspectes formals relacionats amb la presentació de les diferents entrades del blog: ordre i organització de la informació, correcció lingüística, aportacions de recursos, evidències…
    Claredat, coherència, cohesió, correcció del discurs escrit.

    Aquests últims criteris s’assoleixen. 

     

    En general cal que revisis l’enunciat dels REPTE 1 i el missatge a ANUNCIS que faig fer fa unes setmanes per ajudar-vos a estructurar les entrades i donar-li un valor professional a aquesta part del treball.

    Endavant!