reflexions

Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques

Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques
Amb aquesta entrada finalitzo el meu Diari de Pràctiques, un espai que ha estat testimoni d’un intens viatge i enriquidor a l’àmbit de la psicopedagogia. L’experiència a l’Institut L’Alzina, centrada en el projecte d’implementació de la Lectura Fàcil (LF) per a l’alumnat de 3r d’ESO amb dificultats lectores ha estat una immersió professional,  on teoria i pràctica s’han fusionat per poder crear un aprenentatge significatiu i a una identitat professional. Considero que l’aportació principal al centre ha estat la introducció…
Amb aquesta entrada finalitzo el meu Diari de Pràctiques, un espai que ha estat testimoni d’un intens viatge i…

Amb aquesta entrada finalitzo el meu Diari de Pràctiques, un espai que ha estat testimoni d’un intens viatge i enriquidor a l’àmbit de la psicopedagogia. L’experiència a l’Institut L’Alzina, centrada en el projecte d’implementació de la Lectura Fàcil (LF) per a l’alumnat de 3r d’ESO amb dificultats lectores ha estat una immersió professional,  on teoria i pràctica s’han fusionat per poder crear un aprenentatge significatiu i a una identitat professional.

Considero que l’aportació principal al centre ha estat la introducció i validació local d’una eina, la Lectura Fàcil, que s’alça com un recurs potent per atendre la diversitat i millorar l’accessibilitat dels aprenentatges. S’ha ofert una proposta concreta, s’han generat materials i s’han recollit evidències del seu impacte positiu.

Per a aquells interessats a aprofundir en la investigació, la metodologia i els resultats detallats d’aquest projecte, podeu consultar el meu Treball Final de Màster en el següent enllaç.

Així doncs, aquest Pràcticum ha estat un catalitzador en la definició de la meva identitat professional. Més enllà d’aplicar tècniques, he comprès la psicopedagogia com una disciplina que promou el canvi i la millora educativa des d’una perspectiva sistèmica i col·laborativa (Onrubia & Minguela, 2020). L’experiència ha reforçat la meva convicció en la importància d’una intervenció basada en l’evidència, èticament fonamentada i profundament humanista, que posi al centre les necessitats de l’alumnat i busqui activament eliminar les barreres que limiten el seu aprenentatge i participació (Martín, 2013; Sandoval et al., 2002). Tanco aquesta etapa amb una vocació més ferma i amb el compromís de continuar aprenent i contribuint a la creació d’entorns educatius veritablement inclusius i equitatius per a tothom.

Bibliografia. 

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. A E. Martín, & I. Solé (Coords.), Orientación educativa: Modelos y estrategias de intervención (pp. 13-32). Graó.

Onrubia, J., & Minguela, M. (2020). Una reflexió en clau inclusiva sobre les funcions dels professionals de la intervenció psicopedagògica. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (52), 12-23. https://doi.org/10.32093/ambits.vi52.1343

Sandoval, M., Lopez, M.L., Miquel, E., Durán, D., Giné, C., & Echeita, G. (2002). Index for inclusion. Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos Educativos, 5, 227-238.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4
Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF. Espero que us agradi! Descripció de l’Activitat: Avui hem dut a…
Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF. Espero que us agradi! Descripció de l’Activitat: Avui…

Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF.

Espero que us agradi!

Descripció de l’Activitat:

Avui hem dut a terme l’última sessió d’intervenció directa amb els alumnes, un moment clau per evidenciar de manera clara els efectes de la Lectura Fàcil (LF). La idea principal era que els estudiants s’enfrontessin a dos textos sobre el mateix tema, el canvi climàtic, però presentats de maneres diferents, i que poguessin comparar la seva pròpia experiència lectora.

Primerament, van llegir individualment un article adaptat del National Geographic. Aquest text, seleccionat en consens amb el professorat del centre, era intencionadament complex, una mica llarg, i incloïa gràfics i dades específiques. Volíem que fos un petit repte, essent l’últim text de la seqüència. Tot i la lectura individual, l’ambient era col·laboratiu; podien comentar, preguntar-se i compartir idees si ho necessitaven, ja que no es tractava d’un examen. Seguidament després de llegir el segon text, es va repartir el mateix text però en versió LF.

Objectius:

Amb aquesta darrera activitat, preteníem assolir els següents objectius:

  1. Permetre als alumnes comparar directament la seva experiència lectora (temps, esforç percebut, comprensió) entre un text estàndard complex i la seva adaptació a Lectura Fàcil.
  2. Evidenciar de forma pràctica i personalitzada els beneficis de la LF en termes d’accessibilitat, eficiència i reducció de l’estrès lector.
  3. Observar i analitzar l’impacte de la LF en la qualitat de les respostes a preguntes de comprensió sobre un tema científic i socialment rellevant.

Reflexió personal: 

La sessió d’avui, centrada en la lectura d’un text sobre el canvi climàtic en dos formats diferents, ha estat particularment reveladora. Més enllà dels resultats concrets de comprensió, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat l’actitud i el procés dels alumnes al llarg de l’activitat. He pogut constatar com la presentació del material didàctic pot condicionar notablement la seva aproximació a la tasca i la seva experiència subjectiva. Veure com un mateix contingut pot generar reaccions tan diverses –des de signes d’esforç i vacil·lació fins a una interacció visiblement més fluida i segura– convida a reflexionar sobre la importància crucial de l’accessibilitat dels materials que oferim a l’aula. Aquest aspecte és fonamental si volem avançar cap a una veritable educació inclusiva (Martín, 2013), ja que no només impacta la capacitat de comprensió, sinó també la disposició i la motivació de l’alumnat davant l’aprenentatge (Solé, 2012).

Tanmateix, aquesta sessió també m’ha portat a una reflexió més profunda sobre els límits de les adaptacions purament textuals i la complexitat de l’atenció a la diversitat. Vaig ser conscient que una alumna, que experimenta eco-ansietat, no va poder assistir a la sessió precisament pel tema tractat. Aquesta situació em fa reflexionar sobre la necessitat d’anticipar i preveure plans alternatius davant sensibilitats particulars. Si bé la LF aborda l’accessibilitat dels textos, l’educació inclusiva requereix una mirada encara més àmplia, considerant barreres emocionals i psicològiques que poden ser tan significatives com les lectores (Martín, 2013 ). El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) ens insta a oferir múltiples formes d’implicació i representació (Dosrius & Martínez, 2019 ), i aquí, potser, hauria calgut una opció temàtica diferent o un enfocament alternatiu per a aquesta alumna. Factors afectius com l’ansietat poden condicionar enormement l’aprenentatge (Andreu, 2013 ), i la personalització de l’aprenentatge, una mesura que el centre participant aplica, hauria d’estendre’s a aquestes situacions particulars. És una lliçó valuosa sobre la importància de considerar la persona en la seva totalitat dins les pràctiques inclusives.

Avaluació: 

Per dur a terme l’avaluació i constatar les diferències he agafat dos textos que crec que son representatius de la generalització dels resultats de la majoria dels participants.

Alumne A:

  • Amb el text estàndard [primera imatge] : Es va observar una dificultat considerable. De les vuit preguntes plantejades, tres van quedar sense resposta. Les respostes donades van ser generalment molt breus, algunes d’elles incompletes o poc precises (per exemple, repetint una idea similar per a preguntes diferents). Això suggereix un repte important per extreure i processar la informació del text original.
  • Amb el text en Lectura Fàcil: El canvi va ser notable. L’alumne va respondre a totes les preguntes (vuit de vuit). Les respostes no només van ser completes en nombre, sinó que també van mostrar una major elaboració i detall en comparació amb el primer intent. Per exemple, en preguntes on abans no hi havia resposta, ara s’aportaven dades concretes extretes del text adaptat.

Alumne B: 

  • Amb el text estàndard: Aquest alumne va intentar respondre a totes les preguntes. Tot i això, algunes respostes van ser una mica generals o semblaven indicar una interpretació parcial d’aspectes específics del text, com ara dades numèriques concretes. Una de les preguntes que requeria enumerar diversos factors va quedar incompleta.
  • Amb el text en Lectura Fàcil: Tot i que ja havia respost a totes les preguntes anteriorment, es va apreciar una millora en la precisió i la completesa de les seves respostes. Per exemple, la pregunta sobre fenòmens climàtics es va completar amb més elements, i les respostes a preguntes sobre dades concretes van ser més específiques i contextualitzades. Fins i tot, alguna resposta va mostrar un matís més reflexiu o una millor comprensió conceptual del tema.

L’anàlisi dels dos alumnes exemplifica una tendència general observada a classe: amb el text estàndard, molts van deixar preguntes sense respondre o amb respostes mínimes. En canvi, amb la versió en Lectura Fàcil (LF), la majoria va completar més preguntes, sovint amb més detall i precisió. Aquest increment en la quantitat i qualitat de les respostes, il·lustrat per l’Alumne A (que va passar de respostes incompletes a completes) i l’Alumne B (que va millorar en precisió), suggereix que la LF beneficia un ampli espectre d’estudiants. En simplificar el text, la LF allibera recursos cognitius, facilitant una millor comprensió i elaboració de respostes.

A més durant la lectura del primer text, les observacions eren clares: les postures corporals eren generalment rígides, molts alumnes feien preguntes constantment, es grataven el cap en senyal de confusió o esforç, i se sentien esbufecs de tant en tant. Malgrat la dificultat, la concentració va ser notable; la majoria va estar immersa en la lectura durant els aproximadament 20 minuts que van trigar tots a completar-la i respondre un qüestionari sobre el contingut. No hi va haver interrupcions significatives ni alumnes que es dispersessin. Un cop tothom va acabar aquesta primera fase, se’ls va entregar el mateix text sobre el canvi climàtic, però aquest cop en format de Lectura Fàcil, acompanyat exactament de les mateixes preguntes. El canvi va ser immediat i palpable i ja us podeu imaginar la diferència…

Bibliografia. 

Andreu, L. (Ed.). (2013). L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Editorial UOC.

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Solé, I. (2012). Competencia lectora y aprendizaje. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 43-61.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1
Descripció de l’activitat En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de comprensió lectora de…
Descripció de l’activitat En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de…

Descripció de l’activitat

En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de comprensió lectora de 31 alumnes de 3r d’ESO. Per a això, es va administrar una prova diagnòstica adaptada del model de competències bàsiques de 2n d’ESO, centrant-nos exclusivament en l’apartat de comprensió lectora.

La prova es va dur a terme en diversos grups de 3r d’ESO, adaptant-nos a la disponibilitat dels alumnes i les matèries del currículum. Les sessions van variar en mida, des de grups reduïts de 4 alumnes fins a grups de 9-10, amb una durada aproximada de 25-30 minuts per a cada administració. Aquesta flexibilitat ens va permetre arribar a un nombre significatiu d’alumnes en un temps limitat. Abans de la realització de la prova, vaig aprofitar per presentar-me, explicar breument en què consistirien les properes sessions i introduir el concepte de Lectura Fàcil, despertant la curiositat dels alumnes.

Objectius

Els objectius d’aquesta primera activitat eren els següents:

  • Establir una línia base del nivell de comprensió lectora dels alumnes de 3r d’ESO per poder dissenyar futures intervencions adaptades a les seves necessitats.
  • Familiaritzar els alumnes amb la meva presència al centre i introduir-los al projecte de Lectura Fàcil.
  • Recollir dades que permetin una anàlisi posterior i la identificació de patrons en les dificultats de comprensió.

Reflexió personal: La comprensió lectora com a pilar de l’aprenentatge

La realització d’aquesta prova diagnòstica va ser una oportunitat valuosa per observar de primera mà la realitat de la comprensió lectora en l’aula. Els alumnes, malgrat la sorpresa inicial d’una “prova inesperada”, es van mostrar majoritàriament predisposats i amb ganes de col·laborar, un factor clau per a l’èxit de qualsevol intervenció educativa.

Aquesta experiència em porta a reflexionar profundament sobre la importància crucial de la comprensió lectora en aquesta etapa educativa. Tal com assenyalen diversos autors, la comprensió lectora no és merament una competència bàsica, sinó un motor essencial per a l’adquisició de coneixements en totes les àrees curriculars (Andreu, 2013; Ahumada, 2023).

Les dades recents de l’informe PISA, que mostren un percentatge elevat d’alumnat amb dificultats en comprensió lectora a Catalunya, i el fet que “1 de cada 4 alumnes, finalitza la primària amb nivell lector baix” (Basanta, 2023), reforcen la urgència de cercar estratègies efectives. Un estudiant amb barreres en la comprensió no només tindrà problemes en l’àmbit lingüístic, sinó que veurà compromesa la seva capacitat d’accedir i transformar la informació en coneixement en qualsevol altra matèria.

En aquest context, la Lectura Fàcil (LF) emergeix com una eina prometedora i coherent amb els principis de l’educació inclusiva (Martín, 2013) i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) (Dosrius & Martínez, 2019 ). La LF, definida per la Federació Internacional d’Associacions de Biblioteques (IFLA) com “una adaptació que permet una lectura i comprensió més senzilla, mitjançant un vocabulari accessible i una estructura clara” (Nomura, 2012), s’alinea amb la necessitat d’identificar i eliminar les barreres a l’aprenentatge (Martín, 2013 ) i de promoure l’accessibilitat cognitiva (García, 2012).

La meva experiència prèvia en un centre ocupacional, adaptant textos amb LF per a persones amb discapacitat, ja em va fer reflexionar sobre la seva potencialitat en l’àmbit formal.

En definitiva, aquesta primera presa de contacte no només ha permès diagnosticar el nivell inicial de comprensió lectora, sinó que ha reforçat la meva convicció que la Lectura Fàcil és una eina que, ben implementada, té el potencial de transformar la realitat de molts alumnes, fent l’aprenentatge més accessible, equitatiu i significatiu, i alineant-se amb la voluntat d’una educació veritablement inclusiva.

Avaluació de la intervenció

Per avaluar aquesta primera presa de contacte, vaig utilitzar el diari de camp com a eina principal per registrar observacions qualitatives i quantitatives. Aquesta metodologia em va permetre capturar impressions immediates i detalls que podrien passar desapercebuts.

Els punts clau anotats durant l’observació van ser els següents:

  • Inici de sessió: Al principi, els grups es mostraven una mica “esvarats” i els costava centrar-se en la tasca.
  • Preocupació per la qualificació: Es van repetir preguntes (unes 4-5 vegades) sobre si la prova “contava nota” o si “baixava nota”, indicant una preocupació latent per l’impacte acadèmic.
  • Acceptació de les indicacions: Malgrat la preocupació inicial, els alumnes van acceptar correctament les indicacions de “com si fos un examen”, mostrant una bona predisposició a seguir les normes establertes.
  • Dificultat per mantenir el silenci: Va costar mantenir un silenci absolut durant la prova, amb converses o interrupcions puntuals.
  • Preguntes sobre vocabulari: Molts alumnes van fer preguntes sobre paraules o expressions que no entenien del text, evidenciant llacunes en el seu vocabulari o en la comprensió de contextos.
  • Durada de la prova: La majoria d’alumnes van finalitzar la prova en uns 15 minuts, la qual cosa suggereix que el temps donat (25-30 minuts) era suficient, o fins i tot excessiu per a alguns.
  • Verbalització de la dificultat: Diversos alumnes van verbalitzar que la prova els havia “costat”, confirmant una percepció de dificultat en la tasca.

Quant als resultats quantitatius, la nota mitjana de tots els alumnes avaluats (N=31) va ser de 5,07 sobre 14. A continuació, es mostra el buidatge de la matriu de dades dels alumnes que han realitzat la prova amb les corresponents notes.

Aquesta mitjana indica un nivell de comprensió lectora que requereix atenció i intervencions específiques. Les dades recollides serviran com a punt de partida per planificar les properes sessions, adaptant-les a les necessitats reals detectades en l’alumnat.

Observacions personals

La majoria dels alumnes van acceptar les normes i van mostrar un comportament molt positiu durant les sessions, fet que va facilitar la tasca. Sembla que el concepte de Lectura Fàcil va ser ben entès per la majoria, i fins i tot van realitzar algunes preguntes i anotacions sobre el tema, demostrant un cert interès.

Tot i així,  l’inici de la prova va costar que tothom es situés i mantingués l’ordre a l’aula. Probablement degut a la novetat de la situació i la presència d’una persona externa realitzant una prova.

Un altre punt a destacar va ser la varietat en els ritmes de treball. Mentre alguns alumnes van acabar molt ràpid i van mostrar una bona comprensió, d’altres van necessitar més temps i van expressar obertament les seves dificultats. Això posa de manifest la heterogeneïtat dels grups i la necessitat d’oferir materials i activitats que s’adaptin a diversos nivells i ritmes d’aprenentatge.

En general, la primera presa de contacte ha estat satisfactòria, establint les bases per a futures sessions i confirmant la importància d’un projecte centrat en la millora de la comprensió lectora.

Bibliografia.

Ahumada, L. S. (2023). Dificultades del aprendizaje: una mirada desde el aula (1a ed.). Fondo Editorial Universidad Cooperativa de Colombia. https://elibro.net/es/ereader/uoc/248473

Andreu, L. (Ed.). (2013). L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Editorial UOC.

Basanta, A. (2023, 30 de maig). Per què baixa la comprensió lectora? El Diari de l’Educació. https://diarieducacio.cat/per-que-baixa-la-comprensio-lectora/

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).

Sandoval, M.; Lopez, M.L.; Miquel, E.; Durán, D.; Giné, C.; Echeita, G. (2002). Index for inclusion. Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos Educativos, 5, 227-238.

Solé, I. (2012). Competencia lectora y aprendizaje. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 43-61.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.