Publicat per

Explorant 1984 amb la Lectura Fàcil a 3r ESO. (28-04)_R4_E2

Publicat per

Explorant 1984 amb la Lectura Fàcil a 3r ESO. (28-04)_R4_E2

Hola companyes aquí us deixo l’entrada 2! Espero que us agradi :) Descripció de l’activitat Aquesta entrada al blog detalla la primera…
Hola companyes aquí us deixo l’entrada 2! Espero que us agradi :) Descripció de l’activitat Aquesta entrada al blog…

Hola companyes aquí us deixo l’entrada 2! Espero que us agradi :)

Descripció de l’activitat

Aquesta entrada al blog detalla la primera sessió de Lectura Fàcil (LF) realitzada amb diversos grups d’alumnes de 3r de ESO. L’objectiu principal era introduir aquesta metodologia i treballar la comprensió lectora d’un text adaptat.

La sessió es va dur a terme a la sala de visual i plàstica amb un total de 10 alumnes per grup, disposats en taules rodones per tal de facilitar la interacció i la lectura compartida. A cada alumne se li va lliurar un dossier que incloïa el text adaptat i espai per a les activitats.

La dinàmica va començar amb una breu presentació del llibre original, 1984 de George Orwell. Es va explicar la seva temàtica general, la complexitat de les seves idees i el vocabulari que utilitza, mostrant l’edició original per contrastar-la amb la versió en Lectura Fàcil. Aquesta tria, realitzada pel departament de català, tenia una doble intenció: connectar amb el treball sobre textos narratius que s’estava fent a l’aula i, molt important, desmitificar la Lectura Fàcil, presentant-la no com una eina per a textos “inferiors” o infantilitzats, sinó com un recurs valuós per accedir a obres complexes i ampliar coneixements.

Un cop contextualitzat el llibre i l’autor, es va procedir a la lectura en veu alta del primer capítol de la versió adaptada. La lectura va ser compartida: jo, com a dinamitzadora, vaig iniciar-la i després es van anar oferint torns a l’alumnat voluntari.

Durant la lectura, es van fer pauses estratègiques per:

  • Clarificar vocabulari clau: es preguntava si algú no entenia alguna paraula i es donaven sinònims senzills o explicacions contextuals.
  • Verificar la comprensió de frases o idees importants: s’utilitzaven preguntes com ara “Què vol dir això exactament?”, “Algú ho pot explicar amb les seves paraules?” o “Com us imagineu aquest lloc que descriu?”.

Després de la lectura, la segona part de la sessió va consistir a respondre individualment tres preguntes de comprensió lectora directament al dossier. Aquestes preguntes estaven dissenyades per avaluar la comprensió global del fragment llegit i la opinió personal sobre la LF:

  1. Qui era el protagonista?
  2. Quin és l’argument principal del text que has llegit?
  3. Com et podria ajudar aquest tipus de textos en altres assignatures?

A continuació us ensenyo algunes de les respostes que van escriure els i les alumnes.

Objectius

Els objectius plantejats per a aquesta primera sessió de Lectura Fàcil eren:

  • Familiaritzar l’alumnat amb la metodologia de la Lectura Fàcil.
  • Millorar la comprensió lectora d’un text narratiu adaptat amb un contingut complex.
  • Desenvolupar l’hàbit de la lectura activa i en veu alta.
  • Fomentar la capacitat de reflexió i anàlisi sobre el contingut llegit.
  • Promoure una visió positiva de la Lectura Fàcil com a eina de comprensió lectora.

Reflexió personal:

Aquesta primera sessió amb l’adaptació de 1984 il·lustra com la Lectura Fàcil (LF) pot alinear-se amb els principis de l’educació inclusiva, que cerca eliminar barreres a l’aprenentatge (Martín, 2013). En oferir un text adaptat, es busquen múltiples formes de representació, facilitant l’accés al contingut tal com proposa el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) (Dosrius & Martínez, 2019 ). La simplificació del llenguatge i l’estructura, seguint pautes com les de García (2012) o Nomura et al. (2012), pretén reduir la càrrega cognitiva, permetent als alumnes centrar-se en el significat. És interessant la paradoxa observada: tot i que la LF simplifica la forma, no limita necessàriament la capacitat de reflexió crítica davant temes complexos. Al contrari, en fer accessible el material, potser la potencia, matisant la discussió sobre si la LF afavoreix més la comprensió literal o també la inferencial (Fajardo et al., 2014 )

Avaluació de la sessió: 

Abans de la sessió, es va preparar una llista de control (checklist) amb ítems clau relacionats amb la participació, l’atenció, la comprensió manifesta (a través de preguntes i respostes orals) i l’ús de les estratègies de LF. Durant la sessió, es van realitzar anotacions sistemàtiques. Un cop finalitzada, aquestes observacions es van codificar (0 = absència de l’ítem, 1 = presència de l’ítem) i es van bolcar a una senzilla base de dades per obtenir una visió general del grup.

Els ítems que es varen analitzar forens els següent:

  1. L’alumne/a mostra interès i motivació durant la sessió.
  2. L’alumne/a participa activament en la sessió (p.ex., fa preguntes sobre el text, respon a la dinamitzadora, s’ofereix voluntari/ària per llegir).
  3. L’alumne/a col·labora amb els companys/es (p.ex., pregunta o respon dubtes a un company/a, comparteixen idees sobre el text).
  4. L’alumne/a mostra una actitud de respecte cap als companys/es i la dinamitzadora.
  5. L’alumne/a demostra comprensió dels textos en Lectura Fàcil (p.ex., respon correctament a preguntes de comprensió oral o escrita).
  6. L’alumne/a expressa o mostra una valoració positiva del format dels textos en Lectura Fàcil (lletra, espais, imatges, etc.).
  7. L’alumne/a expressa o mostra que percep la Lectura Fàcil com una eina útil per a la seva comprensió o aprenentatge.
  8. L’alumne/a segueix correctament les instruccions donades per a la realització de les activitats.
  9. L’alumne/a utilitza estratègies de comprensió lectora durant la sessió (p.ex., rellegeix fragments, subratlla, demana aclariments).
  10. L’alumne/a treballa de manera autònoma amb els materials de Lectura Fàcil proposats.
  11. L’alumne/a intenta o aconsegueix superar les dificultats de comprensió que se li presenten durant la lectura (amb o sense ajut).
  12. L’alumne/a mostra signes de progrés, millora o comprensió  al llarg de la sessió.

En aquesta primera sessió, els resultats generals de l’observació mostren un panorama inicial interessant. Es va poder constatar que un percentatge significatiu d’alumnes (al voltant del 90-100%) va seguir adequadament les instruccions i va mostrar respecte per la dinàmica proposada. Pel que fa a la interacció directa amb el text i la metodologia:

  • Aproximadament un 30-40% de l’alumnat va començar a mostrar indicis de participació activa, formulant alguna pregunta o intervenint voluntàriament.
  • L’ús d’estratègies concretes de comprensió o la verbalització del que s’anava entenent es va observar en un percentatge més inicial, potser al voltant del 15-25%, la qual cosa és esperable en una primera trobada amb la metodologia.

És important destacar que aquestes dades són un punt de partida. L’objectiu és veure l’evolució d’aquests percentatges en sessions successives, a mesura que l’alumnat es familiaritzi més amb la Lectura Fàcil i guanyi confiança. Les respostes individuals al dossier també aportaran informació valuosa sobre la comprensió assolida.

Observacions personals

La primera sessió de Lectura Fàcil (LF) va evidenciar reptes inicials, com la reticència a llegir en veu alta (superada amb un clima de confiança) i la dificultat de mantenir l’atenció constant davant conceptes abstractes. Es va constatar que les estratègies de LF, com frases curtes i vocabulari senzill, redueixen la càrrega cognitiva i faciliten la comprensió, recolzades per la bastida docent i l’aprenentatge col·laboratiu.

Una observació clau va ser com la LF, tot i simplificar la forma, va permetre abordar la complexitat temàtica de 1984, generant preguntes profundes i demostrant que no limita, sinó que pot potenciar la reflexió crítica. Entre els aspectes positius inesperats, va destacar l’interès de l’alumnat per l’obra original i la percepció de la LF com una eina útil i transferible a altres matèries.

En conclusió, aquesta presa de contacte va confirmar el valor de la Lectura Fàcil com un recurs pedagògic inclusiu i motivador, eficaç per a l’aprenentatge.


Bibliografia

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

Fajardo, I., Ávila, V., Ferrer, A., Tavares, G., Gómez, M., & Hernández, A. (2014). Easy-to-read texts for students with intellectual disability: Linguistic factors affecting comprehension. Journal of Applied Research in Intellectual Disabilities, 27(3), 212-225.

García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).

Debat0el Explorant 1984 amb la Lectura Fàcil a 3r ESO. (28-04)_R4_E2

No hi ha comentaris.

Publicat per

Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

Publicat per

Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

Descripció de l’activitat En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de comprensió lectora de…
Descripció de l’activitat En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de…

Descripció de l’activitat

En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de comprensió lectora de 31 alumnes de 3r d’ESO. Per a això, es va administrar una prova diagnòstica adaptada del model de competències bàsiques de 2n d’ESO, centrant-nos exclusivament en l’apartat de comprensió lectora.

La prova es va dur a terme en diversos grups de 3r d’ESO, adaptant-nos a la disponibilitat dels alumnes i les matèries del currículum. Les sessions van variar en mida, des de grups reduïts de 4 alumnes fins a grups de 9-10, amb una durada aproximada de 25-30 minuts per a cada administració. Aquesta flexibilitat ens va permetre arribar a un nombre significatiu d’alumnes en un temps limitat. Abans de la realització de la prova, vaig aprofitar per presentar-me, explicar breument en què consistirien les properes sessions i introduir el concepte de Lectura Fàcil, despertant la curiositat dels alumnes.

Objectius

Els objectius d’aquesta primera activitat eren els següents:

  • Establir una línia base del nivell de comprensió lectora dels alumnes de 3r d’ESO per poder dissenyar futures intervencions adaptades a les seves necessitats.
  • Familiaritzar els alumnes amb la meva presència al centre i introduir-los al projecte de Lectura Fàcil.
  • Recollir dades que permetin una anàlisi posterior i la identificació de patrons en les dificultats de comprensió.

Reflexió personal: La comprensió lectora com a pilar de l’aprenentatge

La realització d’aquesta prova diagnòstica va ser una oportunitat valuosa per observar de primera mà la realitat de la comprensió lectora en l’aula. Els alumnes, malgrat la sorpresa inicial d’una “prova inesperada”, es van mostrar majoritàriament predisposats i amb ganes de col·laborar, un factor clau per a l’èxit de qualsevol intervenció educativa.

Aquesta experiència em porta a reflexionar profundament sobre la importància crucial de la comprensió lectora en aquesta etapa educativa. Tal com assenyalen diversos autors, la comprensió lectora no és merament una competència bàsica, sinó un motor essencial per a l’adquisició de coneixements en totes les àrees curriculars (Andreu, 2013; Ahumada, 2023).

Les dades recents de l’informe PISA, que mostren un percentatge elevat d’alumnat amb dificultats en comprensió lectora a Catalunya, i el fet que “1 de cada 4 alumnes, finalitza la primària amb nivell lector baix” (Basanta, 2023), reforcen la urgència de cercar estratègies efectives. Un estudiant amb barreres en la comprensió no només tindrà problemes en l’àmbit lingüístic, sinó que veurà compromesa la seva capacitat d’accedir i transformar la informació en coneixement en qualsevol altra matèria.

En aquest context, la Lectura Fàcil (LF) emergeix com una eina prometedora i coherent amb els principis de l’educació inclusiva (Martín, 2013) i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) (Dosrius & Martínez, 2019 ). La LF, definida per la Federació Internacional d’Associacions de Biblioteques (IFLA) com “una adaptació que permet una lectura i comprensió més senzilla, mitjançant un vocabulari accessible i una estructura clara” (Nomura, 2012), s’alinea amb la necessitat d’identificar i eliminar les barreres a l’aprenentatge (Martín, 2013 ) i de promoure l’accessibilitat cognitiva (García, 2012).

La meva experiència prèvia en un centre ocupacional, adaptant textos amb LF per a persones amb discapacitat, ja em va fer reflexionar sobre la seva potencialitat en l’àmbit formal.

En definitiva, aquesta primera presa de contacte no només ha permès diagnosticar el nivell inicial de comprensió lectora, sinó que ha reforçat la meva convicció que la Lectura Fàcil és una eina que, ben implementada, té el potencial de transformar la realitat de molts alumnes, fent l’aprenentatge més accessible, equitatiu i significatiu, i alineant-se amb la voluntat d’una educació veritablement inclusiva.

Avaluació de la intervenció

Per avaluar aquesta primera presa de contacte, vaig utilitzar el diari de camp com a eina principal per registrar observacions qualitatives i quantitatives. Aquesta metodologia em va permetre capturar impressions immediates i detalls que podrien passar desapercebuts.

Els punts clau anotats durant l’observació van ser els següents:

  • Inici de sessió: Al principi, els grups es mostraven una mica “esvarats” i els costava centrar-se en la tasca.
  • Preocupació per la qualificació: Es van repetir preguntes (unes 4-5 vegades) sobre si la prova “contava nota” o si “baixava nota”, indicant una preocupació latent per l’impacte acadèmic.
  • Acceptació de les indicacions: Malgrat la preocupació inicial, els alumnes van acceptar correctament les indicacions de “com si fos un examen”, mostrant una bona predisposició a seguir les normes establertes.
  • Dificultat per mantenir el silenci: Va costar mantenir un silenci absolut durant la prova, amb converses o interrupcions puntuals.
  • Preguntes sobre vocabulari: Molts alumnes van fer preguntes sobre paraules o expressions que no entenien del text, evidenciant llacunes en el seu vocabulari o en la comprensió de contextos.
  • Durada de la prova: La majoria d’alumnes van finalitzar la prova en uns 15 minuts, la qual cosa suggereix que el temps donat (25-30 minuts) era suficient, o fins i tot excessiu per a alguns.
  • Verbalització de la dificultat: Diversos alumnes van verbalitzar que la prova els havia “costat”, confirmant una percepció de dificultat en la tasca.

Quant als resultats quantitatius, la nota mitjana de tots els alumnes avaluats (N=31) va ser de 5,07 sobre 14. A continuació, es mostra el buidatge de la matriu de dades dels alumnes que han realitzat la prova amb les corresponents notes.

Aquesta mitjana indica un nivell de comprensió lectora que requereix atenció i intervencions específiques. Les dades recollides serviran com a punt de partida per planificar les properes sessions, adaptant-les a les necessitats reals detectades en l’alumnat.

Observacions personals

La majoria dels alumnes van acceptar les normes i van mostrar un comportament molt positiu durant les sessions, fet que va facilitar la tasca. Sembla que el concepte de Lectura Fàcil va ser ben entès per la majoria, i fins i tot van realitzar algunes preguntes i anotacions sobre el tema, demostrant un cert interès.

Tot i així,  l’inici de la prova va costar que tothom es situés i mantingués l’ordre a l’aula. Probablement degut a la novetat de la situació i la presència d’una persona externa realitzant una prova.

Un altre punt a destacar va ser la varietat en els ritmes de treball. Mentre alguns alumnes van acabar molt ràpid i van mostrar una bona comprensió, d’altres van necessitar més temps i van expressar obertament les seves dificultats. Això posa de manifest la heterogeneïtat dels grups i la necessitat d’oferir materials i activitats que s’adaptin a diversos nivells i ritmes d’aprenentatge.

En general, la primera presa de contacte ha estat satisfactòria, establint les bases per a futures sessions i confirmant la importància d’un projecte centrat en la millora de la comprensió lectora.

Bibliografia.

Ahumada, L. S. (2023). Dificultades del aprendizaje: una mirada desde el aula (1a ed.). Fondo Editorial Universidad Cooperativa de Colombia. https://elibro.net/es/ereader/uoc/248473

Andreu, L. (Ed.). (2013). L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Editorial UOC.

Basanta, A. (2023, 30 de maig). Per què baixa la comprensió lectora? El Diari de l’Educació. https://diarieducacio.cat/per-que-baixa-la-comprensio-lectora/

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).

Sandoval, M.; Lopez, M.L.; Miquel, E.; Durán, D.; Giné, C.; Echeita, G. (2002). Index for inclusion. Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos Educativos, 5, 227-238.

Solé, I. (2012). Competencia lectora y aprendizaje. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 43-61.

Debat0el Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

No hi ha comentaris.