Hola,

Una altra experiència significativa es va donar durant el seguiment individualitzat d’una alumna de 1r d’ESO, coordinat pel departament d’orientació. Aquesta alumna havia estat derivada per l’equip docent a causa de dificultats d’adaptació i una actitud molt tancada tant amb el professorat com amb el grup classe.

Cada dijous al migdia, la psicopedagoga del centre i jo ens reuníem amb ella per fer un seguiment emocional i treballar estratègies d’expressió i confiança. La regularitat d’aquestes trobades era clau per establir un vincle de seguretat. Durant les primeres sessions, la noia gairebé no parlava, es limitava a assentir amb el cap o fer frases molt curtes. Un fet rellevant va ser quan, després d’un exercici senzill d’identificació d’emocions amb imatges, va començar a expressar que sovint se sentia invisible a l’aula i que li costava demanar ajuda.

Tanmateix, aquesta obertura no va tenir una continuïtat immediata. A la següent sessió, va tornar a tancar-se en si mateixa i va negar haver dit el que havia expressat la setmana anterior. Aquesta contradicció va ser una mostra clara de la inestabilitat emocional amb què treballa el departament, i també em va ensenyar a no assumir progressos lineals.

Un fet irrellevant, que inicialment em va cridar l’atenció, va ser que sempre arribava amb una llibreta a la mà, plena de dibuixos. Al principi ho vaig interpretar com una forma d’evasió, però després vaig entendre que aquell material era una porta d’entrada per connectar amb ella, ja que els dibuixos representaven sovint el seu estat d’ànim.

Aquest procés m’ha permès entendre millor la importància del ritme personal de cada alumne, la paciència i l’empatia, així com el valor de les microintervencions continuades en la tasca psicopedagògica. També m’ha fet més conscient del valor de la comunicació no verbal i dels petits detalls que poden passar desapercebuts si només es valoren els discursos explícits.

Bona tarda,

Comparteixo amb vosaltres algunes de les experiències que he viscut en aquest període de pràctiques a l’Institut Vall d’Hebron.

Una de les experiències més significatives que he viscut durant aquest període de pràctiques va tenir lloc al llarg de diverses setmanes en una tutoria amb un grup de 3r d’ESO. En aquestes sessions, conduïdes per la tutora del grup i supervisades pel departament d’orientació, es treballava el desenvolupament de competències emocionals i la cohesió de grup.

Durant la tutoria vaig observar que una part important de l’alumnat mostrava interès i participació activa, mentre que uns altres —en especial dos nois— tendien a desconnectar o fer comentaris irònics que restaven serietat a la dinàmica. Un dels fets rellevants va ser quan, en una sessió dedicada a parlar sobre l’autoestima, un dels alumnes que habitualment es mostrava poc implicat, va fer una aportació molt personal sobre la seva inseguretat amb els estudis. Aquest fet va generar un moment d’empatia i escolta activa dins del grup, trencant la dinàmica habitual.

Tot i això, en sessions posteriors, es va produir una contradicció: aquell mateix alumne va tornar a adoptar una actitud distant i burlesca. Aquest contrast em va fer reflexionar sobre la complexitat de les respostes emocionals dels adolescents, i la necessitat de no fer interpretacions precipitades basades en un únic comportament.

També vaig aprendre a diferenciar entre fets rellevants i irrellevants: per exemple, inicialment em fixava molt en qui portava el mòbil a la mà o feia dibuixos a la llibreta, però amb el temps vaig entendre que aquests comportaments, tot i ser cridaners, sovint no interferien realment en la participació o en l’impacte de la sessió.

Aquesta experiència em va ajudar a comprendre la importància de mantenir una mirada global i pacient, tenint en compte la trajectòria i no només moments puntuals, i em va aportar eines per interpretar millor les dinàmiques grupals i les actituds individuals dins l’aula.

En aquest punt en el que estem, penso que és un bon moment per compartir amb vosaltres la valoració i el recorregut de les pràctiques realitzades fins ara, a l’Institut Vall d’Hebron de Barcelona.

Des de l’inici de les pràctiques al centre educatiu Institut Vall d’Hebron, he tingut l’oportunitat d’endinsar-me en el context real de la intervenció psicopedagògica dins d’un institut de secundària, observant i participant en dinàmiques que m’han permès aplicar i consolidar els coneixements adquirits al màster.

Durant aquest període, he col·laborat amb l’equip d’orientació psicopedagògica en diferents tasques com ara l’observació d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, la participació en reunions d’equip docent, l’elaboració d’adaptacions curriculars i el seguiment de casos. També he pogut conèixer de primera mà el funcionament del Pla d’Acció Tutorial i els protocols d’intervenció en casos de dificultats d’aprenentatge, convivència o absentisme.

Valoro molt positivament l’acompanyament rebut per part de la tutora de pràctiques i de tot l’equip del centre, que han facilitat un entorn d’aprenentatge molt enriquidor. La seva disponibilitat, experiència i confiança m’han ajudat a integrar-me i a desenvolupar competències professionals clau com la comunicació amb l’alumnat i professionals, l’observació sistemàtica, la capacitat d’anàlisi i la presa de decisions educatives.

Aquest primer període de pràctiques ha estat fonamental per comprendre millor la realitat dels centres educatius i per reafirmar la meva vocació en l’àmbit de la psicopedagogia i l’educació. Continuo amb molta motivació i interès per seguir aprenent i contribuint activament al benestar i a l’èxit educatiu de l’alumnat.

Ara ens endinsem en la fase d’implementació del projecte psicopedagògic, tal com us vaig compartir en l’entrada anterior amb l’Activitat 1.

La implementació del projecte psicopedagògic és un repte que afronto amb entusiasme i responsabilitat, amb la voluntat de generar un impacte positiu en el centre i continuar aprofundint en la meva formació professional.

Juntament amb la tutora de pràctiques de l’Institut les Planes es revisa el material elaborat per impartir en les diferents sessions dissenyades. El pla d’intervenció es basa en la teoria de la intel·ligència emocional de Mayer i Salovey (1993), on es treballen 5 dimensions:

• Identificació de les pròpies emocionals: reconèixer l’emoció i el sentiment quan apareix.
• Ser capaços de controlar l’emoció quan apareix.
• Saber i poder automotivar-se, controlant l’emoció i la impulsivitat.
• Desenvolupar l’empatia, reconeixent en els altres les emocions.
• Eficàcia interpersonal, aprendre a relacionar-se de forma saludable i adaptativa amb els altres.

Tenint en compte aquesta informació, les sessions van des de la identificació d’emocions bàsiques de forma individual a l’anàlisi de situacions conflictives i com resoldre-les de forma adaptativa. Al llarg d’aquestes 4 sessions es treballen la identificació de emocions secundàries o complexes, la comunicació no verbal, l’empatia, entre d’altres aspectes implicats en la gestió emocional.

L’objectiu principal és el de millorar la gestió emocional de l’alumnat de 4rt de l’ESO, per aquest fet s’aplicara un test-retest, a la primera sessió (06/05/2025) s’administrarà un breu qüestionari elaborat per mi, i quan s’acabi el projecte (27/05/2025) es tornarà a administrar. D’aquesta forma es compararan els resultats i s’observarà la millora a nivell quantitatiu. Seria important poder administrar un qüestionari al personal docent per veure si la conducta dels alumnes ha canviat positivament després de la implementació del projecte, però degut a la temporalització de les pràctiques no es podrà implementar, perquè els alumnes estaran en període d’avaluacions i tancaments de currículum.

Tenint en compte les funcions i tasques estipulades a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que defineix el marc general de l’ESO i a l’Organització i gestió dels centres: Orientació i acció tutorial a l’ESO, una de les principals funcions dels professionals que es dediquen a l’orientació educativa és la de donar suport en la docència sobre competències personals, treballar la convivència al centre i dissenyar plans d’actuació concrets a les necessitats detectades al centre educatiu. (Generalitat de Catalunya. 2009; Departament d’Educació. 2025). Per això s’ha dissenyat aquest projecte, que està estretament alineat amb el projecte educatiu del centre, amb les necessitats detectades durant la fase de diagnòstic inicial.

Tot i exposar aquesta part teòrica, sí que m’agradaria afegir la part més vivencial i experiencial de les pràctiques. El que he anat veient durant les hores presencials que he estat al centre, és que molts cops la teoria no s’ajusta a la realitat. Les tasques que ha de dur a terme aquesta figura són molt àmplies, i s’acaben reduint a respondre a la necessitat actual del centre. Depenent de les característiques i del personal existent, s’utilitza la figura de l’orientador educatiu per donar suport a diferents matèries. En el cas que m’ocupa, l’orientadora imparteix les classes de llengua castellana a l’aula d’atenció a la diversitat i una optativa. Ella és l’encarregada d’elaborar tot el material que s’ha d’impartir a l’optativa, i oferir-la als altres dos professors que la imparteixen juntament amb ella. Aquest fet implica que no pugui dedicar tant temps a la detecció de necessitats i donar resposta a aquestes. Considero que és molt important tenir en compte aquesta realitat per poder establir unes expectatives reals envers la professió, per evitar situacions de desmotivació i frustració.

A continuació podeu accedir a la presentació elaborada per al desenvolupament de les 4 sessions que es duran a terme a l’aula: Gestió emocional

Per concloure aquesta entrada, vull fer referència a l’elevada motivació i implicació per part meva en aquest projecte. Crec que és una necessitat real i que, donat el poc temps que pot dedicar la professional del centre a donar resposta aquesta necessitat, considero que es valora la meva feina i se’m dona l’oportunitat de poder desenvolupar les competències i habilitats necessàries com a psicopedagoga: atenció, empatia, creació i adaptació de material, escolta activa i comunicació.

La pròxima sessió, comencem amb les sessions d’identificació emocional!

BIBLIOGRAFIA

Departament d’Educació. (2025). Organització i gestió dels centres: Orientació i acció tutorial a l’ESO. Generalitat de Catalunya. https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/centres/organitzacio-gestio/doigc/index.html

Generalitat de Catalunya. (2009). Llei d’Educació de Catalunya (LEC). DOGC. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-educacio/lec_12_2009.pdf

Mayer, J. D., & Salovey, P. (1993). The intelligence of emotional intelligence. Intelligence, 17(4), 433-442. https://doi.org/10.1016/0160-2896(93)90010-3