Publicat per

Entrada 2- Rebuda i acollida al centre de pràctiques

Publicat per

Entrada 2- Rebuda i acollida al centre de pràctiques

L’arribada a l’Escola Fasia Eixample ha estat una experiència molt positiva des del primer moment. Coneixent ja el centre com a mestra, ja que actualment hi treballo en un procés de prejubilació, ha estat molt especial poder viure’l ara des d’una nova mirada com a estudiant en pràctiques del màster. Tinc la sort de tenir com a tutor de pràctiques l’Àlex, que és psicòleg i compta amb una àmplia experiència. Des del principi, m’ha explicat amb claredat el funcionament del…
L’arribada a l’Escola Fasia Eixample ha estat una experiència molt positiva des del primer moment. Coneixent ja el centre…

L’arribada a l’Escola Fasia Eixample ha estat una experiència molt positiva des del primer moment. Coneixent ja el centre com a mestra, ja que actualment hi treballo en un procés de prejubilació, ha estat molt especial poder viure’l ara des d’una nova mirada com a estudiant en pràctiques del màster.

Tinc la sort de tenir com a tutor de pràctiques l’Àlex, que és psicòleg i compta amb una àmplia experiència. Des del principi, m’ha explicat amb claredat el funcionament del centre i m’ha guiat en el descobriment dels projectes i metodologies que s’hi desenvolupen. La seva acollida i disponibilitat han estat claus per ajudar-me a situar-me i començar amb confiança aquest nou repte.

Tot i que ja coneixia l’equip i l’alumnat, aquesta nova etapa m’ha permès observar amb una altra perspectiva, aprofundint en aspectes més psicopedagògics i reflexionant sobre com es construeix la inclusió des del dia a dia. A l’Escola Fasia Eixample es viu un compromís ferm amb l’atenció personalitzada i el treball en equip, i això es reflecteix tant en l’ambient com en la manera de relacionar-se amb els infants.

Debat0el Entrada 2- Rebuda i acollida al centre de pràctiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Presentació

Publicat per

Presentació

Bona tarda! En primer lloc, voldria saludar a tots els companys i companyes que comencem aquest camí pel pràcticum del màster. Em dic Helena Rebollo i soc mestra d’Educació Primària amb menció en Pedagogia Terapèutica. Actualment treballo en un centre d’educació especial, un àmbit que m’apassiona i on continuo aprenent cada dia. Tinc moltes ganes d’iniciar aquest pràcticum, ja que crec que em pot aportar noves eines i estratègies per seguir millorant com a professional de l’educació. Tinc especial interès…
Bona tarda! En primer lloc, voldria saludar a tots els companys i companyes que comencem aquest camí pel pràcticum…

Bona tarda!
En primer lloc, voldria saludar a tots els companys i companyes que comencem aquest camí pel pràcticum del màster. Em dic Helena Rebollo i soc mestra d’Educació Primària amb menció en Pedagogia Terapèutica. Actualment treballo en un centre d’educació especial, un àmbit que m’apassiona i on continuo aprenent cada dia.

Tinc moltes ganes d’iniciar aquest pràcticum, ja que crec que em pot aportar noves eines i estratègies per seguir millorant com a professional de l’educació. Tinc especial interès en aprofundir en les intervencions personalitzades i inclusives, i m’il·lusiona poder compartir experiències amb vosaltres i aprendre de la vostra trajectòria.

Estic motivada i amb moltes ganes d’aprofitar al màxim aquesta etapa formativa.

Una abraçada!

Debat0el Presentació

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 9: sessió 3 Expressió emocional i llenguatge no verbal!

Publicat per

Entrada 9: sessió 3 Expressió emocional i llenguatge no verbal!

Aquesta tercera sessió d’educació emocional s’ha centrat en l’expressió emocional i el llenguatge no verbal. Com a incidència i novetat, la professora tutora de l’aula no ha pogut assistir i jo, juntament amb la tutora de pràctiques, l’orientadora educativa del centre, hem impartit la sessió. La dinàmica dissenyada per treballar aquesta temàtica tractava de fer dos grups per treballar l’expressió emocional a través de la comunicació no verbal, i l’altre grup endevinar quina emoció expressaven. L’objectiu principal era el d’identificar…
Aquesta tercera sessió d’educació emocional s’ha centrat en l’expressió emocional i el llenguatge no verbal. Com a incidència i…

Aquesta tercera sessió d’educació emocional s’ha centrat en l’expressió emocional i el llenguatge no verbal. Com a incidència i novetat, la professora tutora de l’aula no ha pogut assistir i jo, juntament amb la tutora de pràctiques, l’orientadora educativa del centre, hem impartit la sessió.

La dinàmica dissenyada per treballar aquesta temàtica tractava de fer dos grups per treballar l’expressió emocional a través de la comunicació no verbal, i l’altre grup endevinar quina emoció expressaven. L’objectiu principal era el d’identificar les emocions a través del to de veu, la postura corporal i els gestos tant facials com corporals.

Tal com exposa Goleman (1995) l’expressió emocional i el llenguatge no verbal son fonamentals per a la comunicació entre persones i estan estretament vinculats amb les habilitats socioemocionals. L’expressió de les emocions a través del cos i la veu permet una comprensió més profunda entre companys i companyes, com també millora la interacció social i tenen un impacte directe en com es recibeix la comunicació (Ekman, 2017).

El fet d’haver dissenyat jo mateixa el material per a impartir a les diferents classes ha facilitat el correcte desenvolupament de la sessió, perquè no contemplava haver de fer-ho relativament sola i he hagut d’adaptar-me i posar en joc les meves habilitats de lideratge i comunicació. Al llarg de la sessió els alumnes han participat força, però s’ha observat que els costava identificar les emocions expressades, fet que ha permès establir diferents debats sobre la importància de mirar el conjunt d’informació verbal i no verbal.

Com a crítica constructiva crec que en el disseny de les diferents sessions hagués estat adequat introduir els videojocs, com un Kahoot! O alguna altra plataforma interactiva que permeti augmentar l’interés i l’atenció de l’alumnat. Tal com exposa Gee (2003) l’ús dels jocs educatius manté l’atenció dels alumnes. A més, els jocs i dinàmiques amb elements de competició sana milloren la concentració.

 

Bibliografia

  • Ekman, P. (2017). El rostro de las emociones. Barcelona: RBA Bolsillo.
  • Goleman, D. (1995). Emotional intelligence: Why it can matter more than IQ. Bantam Books.
  • Gee, J. P. (2003). What video games have to teach us about learning and literacy. Palgrave Macmillan.

Debat0el Entrada 9: sessió 3 Expressió emocional i llenguatge no verbal!

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 9. Més reflexions

Publicat per

Entrada 9. Més reflexions

Bona tarda a tothom, M’animo a compartir la meva experiència en un dels àmbits que participo a l’escola. Un dels espais educatius on actualment dono suport com a psicopedagoga en pràctiques és a les sessions de psicomotricitat. Cada dimarts, la meva tutora de pràctiques condueix dues sessions diferenciades: la primera amb l’alumnat amb NESE que assisteix al SIEI de cicle mitjà i superior, i la segona, amb un grup d’I5, que inclou dos infants amb NESE vinculats al SIEI d’infantil.…
Bona tarda a tothom, M’animo a compartir la meva experiència en un dels àmbits que participo a l’escola. Un…

Bona tarda a tothom,

M’animo a compartir la meva experiència en un dels àmbits que participo a l’escola. Un dels espais educatius on actualment dono suport com a psicopedagoga en pràctiques és a les sessions de psicomotricitat. Cada dimarts, la meva tutora de pràctiques condueix dues sessions diferenciades: la primera amb l’alumnat amb NESE que assisteix al SIEI de cicle mitjà i superior, i la segona, amb un grup d’I5, que inclou dos infants amb NESE vinculats al SIEI d’infantil. En aquest darrer cas, la sessió es realitza amb tot el grup de l’aula ordinària. Pel que fa a la psicomotricitat, Rabadán (2010) destaca que l’expressivitat psicomotriu de l’infant implica la globalitat de la seva persona: emoció, motricitat, comunicació i pensament. Això converteix aquestes sessions en un espai especialment valuós per a observar no només les habilitats motrius dels infants, sinó també les seves dinàmiques relacionals, les seves estratègies d’interacció i els seus processos emocionals. Ha estat especialment enriquidor poder presenciar l’evolució progressiva d’alguns infants, especialment d’aquells amb NESE d’educació infantil al llarg de les darreres sessions.

En aquest moment del procés d’aprenentatge dins del marc de les pràctiques curriculars, se’m planteja la següent qüestió: Quines habilitats personals descobreixo en el procés de pràctiques? Aquest context m’ha permès prendre consciència d’una de les meves habilitats personals en procés de consolidació: la capacitat d’observació. Rabadán (2010) assenyala que l’educador ha de disposar de recursos per facilitar situacions d’aprenentatge ajustades a les possibilitats i necessitats d’interacció de cada infant. En aquest sentit, el que la meva tutora comparteixi amb mi els objectius pedagògics de cada sessió i les raons que justifiquen el disseny del circuit de psicomotricitat, m’ha permès connectar la teoria amb la pràctica i reflexionar d’una manera més crítica sobre el valor d’aquest espai. Així doncs, en cada sessió, no només observo les habilitats motrius, sinó també la resolució de conflictes, l’establiment de vincles i les actituds que es generen dins del grup.

Aquest aprenentatge connecta directament amb la proposta d’intervenció que estic desenvolupant durant el meu període de pràctiques, centrada en la millora de la coordinació, la comunicació i el treball col·laboratiu entre els agents educatius implicats en l’atenció a l’alumnat amb NESE. Badia (2021) assenyala que la intervenció psicopedagògica ha de tenir com a finalitat potenciar l’acció educativa del centre en conjunt i optimitzar els mecanismes i recursos propis per afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat. D’aquesta manera, les interaccions que es donen abans i després de les sessions de psicomotricitat amb les tutores de grup representen un exemple pràctic d’aquesta col·laboració educativa. A l’hora d’anar a buscar l’alumnat a l’aula o de tornar-lo al final de la sessió, es generen espais de comunicació informals però significatius. Aquests breus intercanvis faciliten compartir observacions, plantejar dubtes o comentar conductes rellevants detectades durant la sessió, especialment amb relació a l’alumnat amb NESE.

Aquest fet també em permet reflexionar sobre la pregunta: Quina intervenció s’ajusta millor per donar resposta a les necessitats detectades? Tal com apuntaven Badia, Mauri i Monereo (2004), és essencial disposar d’una activitat deliberada per proporcionar l’ajuda necessària específicament per a cada infant. En aquest cas, la manca de coordinació i comunicació entre les referents de SIEI i les tutores de l’aula ordinària es va identificar com una de les principals necessitats detectades inicialment. Per això, establir canals estables de diàleg, encara que siguin breus i informals, contribueix a ajustar millor les respostes educatives i a generar estratègies compartides de suport.

En definitiva, aquest espai m’ha permès entendre, des d’una mirada pràctica i reflexiva, com la figura de la psicopedagogia pot contribuir a teixir vincles professionals i generar espais de reflexió compartida, entre altres.

Moltes gràcies!

Bibliografia

Badia, A. [Antoni]. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Badia, A. [Antoni ]; Mauri, T. [Teresa]; Monereo, C. [Carles]. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Rabadán, M. [Marta]. (2010). La psicomotricitat. Un recurs educatiu per la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives associades a trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de l’espectre autista. Àmbits de psicopedagogia, núm. 30. P22-27.

Debat0el Entrada 9. Més reflexions

No hi ha comentaris.

Publicat per

Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

Publicat per

Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

Descripció de l’activitat En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de comprensió lectora de…
Descripció de l’activitat En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de…

Descripció de l’activitat

En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de comprensió lectora de 31 alumnes de 3r d’ESO. Per a això, es va administrar una prova diagnòstica adaptada del model de competències bàsiques de 2n d’ESO, centrant-nos exclusivament en l’apartat de comprensió lectora.

La prova es va dur a terme en diversos grups de 3r d’ESO, adaptant-nos a la disponibilitat dels alumnes i les matèries del currículum. Les sessions van variar en mida, des de grups reduïts de 4 alumnes fins a grups de 9-10, amb una durada aproximada de 25-30 minuts per a cada administració. Aquesta flexibilitat ens va permetre arribar a un nombre significatiu d’alumnes en un temps limitat. Abans de la realització de la prova, vaig aprofitar per presentar-me, explicar breument en què consistirien les properes sessions i introduir el concepte de Lectura Fàcil, despertant la curiositat dels alumnes.

Objectius

Els objectius d’aquesta primera activitat eren els següents:

  • Establir una línia base del nivell de comprensió lectora dels alumnes de 3r d’ESO per poder dissenyar futures intervencions adaptades a les seves necessitats.
  • Familiaritzar els alumnes amb la meva presència al centre i introduir-los al projecte de Lectura Fàcil.
  • Recollir dades que permetin una anàlisi posterior i la identificació de patrons en les dificultats de comprensió.

Reflexió personal: La comprensió lectora com a pilar de l’aprenentatge

La realització d’aquesta prova diagnòstica va ser una oportunitat valuosa per observar de primera mà la realitat de la comprensió lectora en l’aula. Els alumnes, malgrat la sorpresa inicial d’una “prova inesperada”, es van mostrar majoritàriament predisposats i amb ganes de col·laborar, un factor clau per a l’èxit de qualsevol intervenció educativa.

Aquesta experiència em porta a reflexionar profundament sobre la importància crucial de la comprensió lectora en aquesta etapa educativa. Tal com assenyalen diversos autors, la comprensió lectora no és merament una competència bàsica, sinó un motor essencial per a l’adquisició de coneixements en totes les àrees curriculars (Andreu, 2013; Ahumada, 2023).

Les dades recents de l’informe PISA, que mostren un percentatge elevat d’alumnat amb dificultats en comprensió lectora a Catalunya, i el fet que “1 de cada 4 alumnes, finalitza la primària amb nivell lector baix” (Basanta, 2023), reforcen la urgència de cercar estratègies efectives. Un estudiant amb barreres en la comprensió no només tindrà problemes en l’àmbit lingüístic, sinó que veurà compromesa la seva capacitat d’accedir i transformar la informació en coneixement en qualsevol altra matèria.

En aquest context, la Lectura Fàcil (LF) emergeix com una eina prometedora i coherent amb els principis de l’educació inclusiva (Martín, 2013) i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) (Dosrius & Martínez, 2019 ). La LF, definida per la Federació Internacional d’Associacions de Biblioteques (IFLA) com “una adaptació que permet una lectura i comprensió més senzilla, mitjançant un vocabulari accessible i una estructura clara” (Nomura, 2012), s’alinea amb la necessitat d’identificar i eliminar les barreres a l’aprenentatge (Martín, 2013 ) i de promoure l’accessibilitat cognitiva (García, 2012).

La meva experiència prèvia en un centre ocupacional, adaptant textos amb LF per a persones amb discapacitat, ja em va fer reflexionar sobre la seva potencialitat en l’àmbit formal.

En definitiva, aquesta primera presa de contacte no només ha permès diagnosticar el nivell inicial de comprensió lectora, sinó que ha reforçat la meva convicció que la Lectura Fàcil és una eina que, ben implementada, té el potencial de transformar la realitat de molts alumnes, fent l’aprenentatge més accessible, equitatiu i significatiu, i alineant-se amb la voluntat d’una educació veritablement inclusiva.

Avaluació de la intervenció

Per avaluar aquesta primera presa de contacte, vaig utilitzar el diari de camp com a eina principal per registrar observacions qualitatives i quantitatives. Aquesta metodologia em va permetre capturar impressions immediates i detalls que podrien passar desapercebuts.

Els punts clau anotats durant l’observació van ser els següents:

  • Inici de sessió: Al principi, els grups es mostraven una mica “esvarats” i els costava centrar-se en la tasca.
  • Preocupació per la qualificació: Es van repetir preguntes (unes 4-5 vegades) sobre si la prova “contava nota” o si “baixava nota”, indicant una preocupació latent per l’impacte acadèmic.
  • Acceptació de les indicacions: Malgrat la preocupació inicial, els alumnes van acceptar correctament les indicacions de “com si fos un examen”, mostrant una bona predisposició a seguir les normes establertes.
  • Dificultat per mantenir el silenci: Va costar mantenir un silenci absolut durant la prova, amb converses o interrupcions puntuals.
  • Preguntes sobre vocabulari: Molts alumnes van fer preguntes sobre paraules o expressions que no entenien del text, evidenciant llacunes en el seu vocabulari o en la comprensió de contextos.
  • Durada de la prova: La majoria d’alumnes van finalitzar la prova en uns 15 minuts, la qual cosa suggereix que el temps donat (25-30 minuts) era suficient, o fins i tot excessiu per a alguns.
  • Verbalització de la dificultat: Diversos alumnes van verbalitzar que la prova els havia “costat”, confirmant una percepció de dificultat en la tasca.

Quant als resultats quantitatius, la nota mitjana de tots els alumnes avaluats (N=31) va ser de 5,07 sobre 14. A continuació, es mostra el buidatge de la matriu de dades dels alumnes que han realitzat la prova amb les corresponents notes.

Aquesta mitjana indica un nivell de comprensió lectora que requereix atenció i intervencions específiques. Les dades recollides serviran com a punt de partida per planificar les properes sessions, adaptant-les a les necessitats reals detectades en l’alumnat.

Observacions personals

La majoria dels alumnes van acceptar les normes i van mostrar un comportament molt positiu durant les sessions, fet que va facilitar la tasca. Sembla que el concepte de Lectura Fàcil va ser ben entès per la majoria, i fins i tot van realitzar algunes preguntes i anotacions sobre el tema, demostrant un cert interès.

Tot i així,  l’inici de la prova va costar que tothom es situés i mantingués l’ordre a l’aula. Probablement degut a la novetat de la situació i la presència d’una persona externa realitzant una prova.

Un altre punt a destacar va ser la varietat en els ritmes de treball. Mentre alguns alumnes van acabar molt ràpid i van mostrar una bona comprensió, d’altres van necessitar més temps i van expressar obertament les seves dificultats. Això posa de manifest la heterogeneïtat dels grups i la necessitat d’oferir materials i activitats que s’adaptin a diversos nivells i ritmes d’aprenentatge.

En general, la primera presa de contacte ha estat satisfactòria, establint les bases per a futures sessions i confirmant la importància d’un projecte centrat en la millora de la comprensió lectora.

Bibliografia.

Ahumada, L. S. (2023). Dificultades del aprendizaje: una mirada desde el aula (1a ed.). Fondo Editorial Universidad Cooperativa de Colombia. https://elibro.net/es/ereader/uoc/248473

Andreu, L. (Ed.). (2013). L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Editorial UOC.

Basanta, A. (2023, 30 de maig). Per què baixa la comprensió lectora? El Diari de l’Educació. https://diarieducacio.cat/per-que-baixa-la-comprensio-lectora/

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).

Sandoval, M.; Lopez, M.L.; Miquel, E.; Durán, D.; Giné, C.; Echeita, G. (2002). Index for inclusion. Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos Educativos, 5, 227-238.

Solé, I. (2012). Competencia lectora y aprendizaje. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 43-61.

Debat0el Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 8. Reflexió del procés

Publicat per

Entrada 8. Reflexió del procés

Hola a totes i a tots, M’agradaria aprofitar aquesta entrada per compartir una reflexió personal envers tot aquest procés, que està sent prou intens. Amb relació a les pràctiques, estic podent experimentar i analitzar de manera directa el rol psicopedagògic des d’una perspectiva col·laborativa i transformadora. He de reconèixer que aquesta etapa és una oportunitat per desenvolupar una mirada crítica envers les pràctiques educatives, en aquest context educatiu concret, alhora que estic consolidant aprenentatges en l’àmbit professional que considero molt…
Hola a totes i a tots, M’agradaria aprofitar aquesta entrada per compartir una reflexió personal envers tot aquest procés,…

Hola a totes i a tots,

M’agradaria aprofitar aquesta entrada per compartir una reflexió personal envers tot aquest procés, que està sent prou intens. Amb relació a les pràctiques, estic podent experimentar i analitzar de manera directa el rol psicopedagògic des d’una perspectiva col·laborativa i transformadora. He de reconèixer que aquesta etapa és una oportunitat per desenvolupar una mirada crítica envers les pràctiques educatives, en aquest context educatiu concret, alhora que estic consolidant aprenentatges en l’àmbit professional que considero molt significatius.

L’acció psicopedagògica que s’està duent a terme, més enllà de la presència al SIEI, se centra a fomentar espais de coordinació, comunicació i reflexió compartida entre els diferents agents educatius implicats en l’atenció a l’alumnat amb NESE. Tal com destaca Badia (2021), aquesta tasca ha de perseguir com a finalitat potenciar l’acció educativa del centre en conjunt i optimitzar els mecanismes i recursos propis per afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat. Aquesta visió ha orientat el meu posicionament com a psicopedagoga en pràctiques, entenent aquesta figura des d’un rol facilitar que acompanya els equips docents en la construcció de respostes més acurades i específiques atenent les necessitats del context.

D’aquesta manera, he pogut observar que, sovint, les dificultats observades no rauen tant en la manca de recursos sinó en la manca d’estratègies compartides i sistematitzades. Aquest fet em porta a reafirmar la importància de generar espais de reflexió conjunta per detectar, revisar i redefinir les pràctiques educatives que s’estan duent a terme. En aquest sentit, la proposta ha estat una eina per contribuir a una activitat deliberada i conscient per assolit els objectius educatius, tal com apunten Badia, Mauri i Monereo (2004), qui recorden que el que és essencial d’un context educatiu no és únicament l’existència d’objectius, sinó l’acció dirigida i reflexiva per assolir-los, tot desplegant els ajuts i dispositius necessaris.

Aquesta experiència també està sent clau en el meu procés d’aprenentatge professional. En el contacte directe amb la realitat del centre he après a escolar activament, a adaptar-me a les dinàmiques i tempos institucionals i a valorar el poder de les petites accions en els processos de canvi, sobretot dels processos progressius de l’alumnat. En definitiva, aquesta fase d’intervenció em confirma la necessitat d’una psicopedagogia implicada, contextualitzada i col·laborativa, que reconegui la riquesa dels equips docents i promogui el desenvolupament professional compartit.

Moltes gràcies

 

BIBLIOGRAFIA

Badia, A. [Antoni]. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Badia, A. [Antoni ]; Mauri, T. [Teresa]; Monereo, C. [Carles]. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Debat0el Entrada 8. Reflexió del procés

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 7. Seguiment

Publicat per

Entrada 7. Seguiment

Bona tarda a totes i a tots! El seguiment de la proposta d’intervenció està sent complicada a causa de les poques hores…
Bona tarda a totes i a tots! El seguiment de la proposta d’intervenció està sent complicada a causa de…

Bona tarda a totes i a tots!

El seguiment de la proposta d’intervenció està sent complicada a causa de les poques hores que sóc de manera presencial al centre educatiu. Per començar a compartir amb totes vosaltres aquest procés, m’agradaria recordar les actuacions que s’havien planificat en la fase anterior. En aquest sentit, la línia d’actuació 1: Establiment de canals de comunicació contempla 2 activitats:

1.1. Creació d’un calendari que estableixi reunions entre els professionals implicats.

1.2. Recollida d’informació rellevant sobre les actuacions realitzades amb l’alumnat i compartir-la posteriorment.

En referència a l’activitat 1.1 s’estableix un calendari de reunions, coordinacions i trobades entre diversos agents educatius implicats per tal d’assolir els objectius proposats. En aquest cas, aquesta actuació forma part de l’objectiu específic 1: Establir canals de comunicació regulars entre el professorat de l’aula ordinària i les referents del SIEI durant el 3r trimestre.

A continuació, es presenta el calendari desenvolupat de manera conjunta:

En primer lloc, pel que fa a les coordinacions individuals amb els tutors i tutores de l’aula ordinària, s’han aconseguit organitzar trobades individuals entre la referent del SIEI i els diversos tutors i tutores implicades aprofitant les hores de permanència, fent-les coincidir de manera que es facilitin les trobades presencials.

D’altra banda, amb una periodicitat quinzenal, s’estableixen reunions de coordinació entre les referents del SIEI i els tutors i tutores de cicle mitjà i superior, els quals hi tinc un contacte recurrent segons l’assistència al centre de pràctiques. Aquestes trobades donen lloc a l’activitat 1.2 a l’hora que donen veracitat a l’objectiu específic 1.1 comentat anteriorment i al 1.4: Recollir indicadors qualitatius i quantitatius que permetin avaluar l’impacte de la intervenció en la coordinació entre agents educatius i en la percepció del suport educatiu. Les trobades dutes a terme fins el dia d’avui estan resultant si més no, positives, ja que a través de la creació de nous canals de comunicació i augmentar la periodicitat, s’estableix un seguiment més acurat i un traspàs de la informació més immediata.

Moltes gràcies

Debat0el Entrada 7. Seguiment

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 8: Seguim amb les sessions d’educació emocional!

Publicat per

Entrada 8: Seguim amb les sessions d’educació emocional!

Aquesta segona sessió, duta a terme el 13/05, portava com a objectiu el de relacionar les emocions en experiències personals. A l’inici es va fer un breu resum del que s’havia treballat a l’altra sessió, identificació d’emocions primàries i secundàries. Després en grups de 5 persones els i les alumnes havien d’identificar diferents situacions del seu dia a dia que estiguessin relacionades en una emoció bàsica (una situació per a cada emoció). Quan tinguessin l’emoció identificada havien d’explicar què els…
Aquesta segona sessió, duta a terme el 13/05, portava com a objectiu el de relacionar les emocions en experiències…

Aquesta segona sessió, duta a terme el 13/05, portava com a objectiu el de relacionar les emocions en experiències personals. A l’inici es va fer un breu resum del que s’havia treballat a l’altra sessió, identificació d’emocions primàries i secundàries. Després en grups de 5 persones els i les alumnes havien d’identificar diferents situacions del seu dia a dia que estiguessin relacionades en una emoció bàsica (una situació per a cada emoció). Quan tinguessin l’emoció identificada havien d’explicar què els passava al cos, què pensaven i com havien reaccionat.  L’activitat estava planificada perquè durés 30 minuts, però van acabar abans, així que vam improvisar i, en compte de fer un debat com estava planificat, van realitzar un role-playing, augmentant l’interès de l’alumnat, ja que l’altre grup havia d’identificar quina emoció era.

El role playing ha ajudat a trencar el gel, a poder establir més vincle amb l’alumnat i ajudar a identificar millor com s’expressa cada emoció, tant a nivell no verbal com a nivell físic, identificant sensacions, reaccions físiques i conductuals. Aquesta sessió ha participat una alumna nouvinguda, fa 5 dies que ha arribat del seu país d’origen i no entén res de l’idioma. Aquest fet no ha estat una dificultat per participar, ja que amb l’ajuda de les noves tecnologies s’ha traduït l’enunciat i ha quedat demostrat que la identificació de les emocions és igual a qualsevol lloc del món i no entén d’idiomes, una altra cosa són els aspectes culturals, que regulen l’expressió en públic o de forma individual de les emocions.

Per acabar la sessió, i a petició de la professora, he explicat jo mateixa les principals característiques de l’expressió de les emocions bàsiques classificant símptomes fisiològics, conductuals i cognitius.

Com a experiència personal, vull exposar que a la primera sessió estava més tranquil·la, ja que jo ocupava un lloc més de suport. En aquesta sessió que he participat més he estat més nerviosa, interactuar amb els adolescents, despertar el seu interès, que aquests participen i que el material dissenyat fos l’adequat ha posat en joc diferents inseguretats personals. Considero que és molt important conèixer al grup on s’impartirà el material per poder adaptar-lo, tenir diferents dinàmiques/activitats de reserva per si és necessari. A més, a l’aula hi ha algun alumne amb NESE, amb qui he hagut d’oferir diferents suports o adaptar el material, per exemple, a l’hora de fer el role-playing he intervingut i juntament amb ell, hem expressat l’emoció que li tocava.

Com a evidència de la pràctica, adjunto una fotografia meva exposant la taula de símptomes de les emocions bàsiques.

Debat0el Entrada 8: Seguim amb les sessions d’educació emocional!

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 7: Iniciem el projecte! primera sessió 06/05/2025

Publicat per

Entrada 7: Iniciem el projecte! primera sessió 06/05/2025

En aquesta primera sessió d’implementació del projecte s’administra a l’alumnat de la sessió un breu qüestionari sobre identificació i gestió emocional, per…
En aquesta primera sessió d’implementació del projecte s’administra a l’alumnat de la sessió un breu qüestionari sobre identificació i…

En aquesta primera sessió d’implementació del projecte s’administra a l’alumnat de la sessió un breu qüestionari sobre identificació i gestió emocional, per veure el nivell del que es parteix i poder avaluar l’impacte del projecte, és a dir, si milloren aquesta identificació o no.

Posteriorment, s’inicia amb una dinàmica d’identificació de les emocions bàsiques, formant dos grups de 5 persones i amb el material de targetes on apareixen cares humanes que expressen emocions. Seguidament, es corregeix de forma conjunta i es fa un breu debat sobre la dificultat. Alguns alumnes expliquen que els ha estat difícil poder diferenciar les emocions en imatges, donant peu a un debat sobre l’expressió de les emocions real o falsa. L’altra part de la sessió de 60 minuts la vam dedicar a analitzar les emocions secundàries amb la roda de les emocions. Amb la pregunta de “quina emoció predomina al teu dia a dia” vam anar identificant diferents emocions, classificant sobre quina emoció bàsica hi ha al darrere i arribant a la conclusió que al llarg del dia van apareixent diferents emocions.

Relacionant aquesta primera sessió amb el projecte dissenyat, s’aconsegueix el primer objectiu que es va establir:

  • Determinar el nivell de coneixement de les emocions bàsiques de l’alumnat.

Els resultats dels qüestionaris autoadministrats indiquen que existeix un nivell baix pel que fa a la identificació i gestió de les emocions. Van respondre 10 alumnes el qüestionari i la mitja de les respostes es situa en un 5,67 de 10. Es repeteixen molts errors en la identificació de l’emoció bàsica que hi ha al darrere d’una emoció secundària, i les preguntes de la gestió emocional també presenten molts errors. Aquests qüestionaris es van contestar de forma anònima, respectant la protecció de dades de cada alumne i respectant el principi ètic de confidencialitat.

Pel que fa al desenvolupament de la sessió. En general, la professora tutora de l’aula no va tenir problemes en poder impartir la sessió dissenyada, però a petició d’ella la meva participació va ser elevada, ajudant a elaborar més els debats, actuant més com a figura de suport que principal. Considero que els coneixements sobre l’autogestió emocional que disposo com a psicòloga ajuden a estirar més el fil dels debats i treure-li més “suc”, ara bé, el vincle que hi ha entre la tutora i els alumnes ajuden al fet que hi hagi un nivell de participació més elevat. La col·laboració amb altres professionals per garantir una atenció integral a l’alumnat forma part del codi deontològic del psicopedagog i com a orientadora educativa, per tant, en cap moment s’ha negat la meva participació.

A continuació, s’exposen els resultats dels qüestionaris administrats.

Resultat Mitjana
1 5.17 5.67
2 6.4
3 6.4
4 6.4
5 1.4
6 5.17
7 6.4
8 5.17
9 7.14
10 7.14

La següent sessió es du a terme el 13/05/2025 amb l’objectiu de millorar la identificació de les emocions en les experiències personals.

Com a evidència pujo una fotografía quan un dels grups d’alumnes identificaven les emocions a través de cares humanes expresssant emocions bàsiques i una altra quan feia la meva presentació.

 

Bibliografia

COPOE. (s.d.). Código deontológico de la orientación educativa en España. Confederación de Organizaciones de Psicopedagogía y Orientación de España (COPOE). Recuperat de http://www.copoe.org/images/materiales-copoe-orientar/00_Codigo-Deontologico-Orientacion-Espana_COPOE.pdf

Debat0el Entrada 7: Iniciem el projecte! primera sessió 06/05/2025

No hi ha comentaris.

Publicat per

ENTRADA 13. ACTIVITAT 2.

Publicat per

ENTRADA 13. ACTIVITAT 2.

Hola, Us comparteixo l’Activitat 2 del projecte d’Assessorament per millorar el clima d’aular i reduir les conductes disruptives. Transformar l’aula des de dins, a l’Institut Vall d’Hebron. La segona activitat que s’implementarà properamente en el grup de 1r.curs de Grau Bàsic, està relacionada amb les relacions entre iguals i s’elaborarà un sociograma per conèixer les relacions socials entre els membres de la classe, com ara simpaties, amistats, rebuigs o vincles de lideratge. Els objectius de l’elaboració del sociograma són: Detectar…
Hola, Us comparteixo l’Activitat 2 del projecte d’Assessorament per millorar el clima d’aular i reduir les conductes disruptives. Transformar…

Hola,

Us comparteixo l’Activitat 2 del projecte d’Assessorament per millorar el clima d’aular i reduir les conductes disruptives. Transformar l’aula des de dins, a l’Institut Vall d’Hebron.

La segona activitat que s’implementarà properamente en el grup de 1r.curs de Grau Bàsic, està relacionada amb les relacions entre iguals i s’elaborarà un sociograma per conèixer les relacions socials entre els membres de la classe, com ara simpaties, amistats, rebuigs o vincles de lideratge.

Els objectius de l’elaboració del sociograma són:

  • Detectar vincles d’amistat, alumnes aïllats, líders positius o negatius.
  • Millorar la convivència i fomentar la cohesió del grup.
  • Prevenir situacions de conflicte o assetjament.

Per l’elaboració del sociograma es desenvoluparà una activitat que consistirà en respondre el següent qüestionari:

Qüestionari Sociograma – 1r A de Grau Bàsic

Aquest qüestionari és confidencial. Les teves respostes ens ajudaran a conèixer millor les relacions del grup i a millorar la convivència a classe. Respon amb sinceritat. No hi ha respostes bones o dolentes.

1. Vincles positius (amistat, confiança, treball en equip)

  1. Amb quins 3 companys/es t’agrada més treballar en grup? (Escriu fins a 3 noms)
    Resposta: ____________________________________________
  2. Amb quines persones passes més estona al pati o fora de classe? (Escriu fins a 3 noms)
    Resposta: ____________________________________________
  3. A qui li demanaries ajuda si tens un problema (a classe o personal)? (Escriu fins a 2 noms)
    Resposta: ____________________________________________
  4. Hi ha algú de la classe amb qui et sentis especialment a gust o feliç quan esteu junts? Qui?
    Resposta: ____________________________________________

2. Vincles negatius

(Aquestes preguntes són opcionals i totalment confidencials. Només respon si ho consideres important.)

  1. Hi ha algú amb qui prefereixes no fer treballs en grup? Per què?
    Resposta: ____________________________________________
  2. Hi ha alguna persona amb qui et sentis incòmode o amb qui tinguis problemes?
    Resposta: ____________________________________________

3. Observacions personals (opcional)

  1. Vols afegir algun comentari sobre com et sents dins el grup o sobre la convivència?
    Resposta: ____________________________________________

L’avaluació de l’activitat es realitzarà durant la intervenció i al finalitzar la mateixa. Esperem que aquesta activitat aconsegueixi un impacte positiu entre l’alumnat i s’aconseguixi conèixer les relacions entre iguals i prevenir els conflictes a l’aula.

Salutacions,

Debat0el ENTRADA 13. ACTIVITAT 2.

No hi ha comentaris.