Deixo el link de la infografia: https://www.canva.com/design/DAFP9-FCTKU/jJQAgKgRIymCzhQD6ua1Ww/edit?utm_content=DAFP9-FCTKU&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Després d’observar les necessitats durant les pràctiques al centre Escola Fàsia Eixample, una escola d’educació especial que atén alumnat amb discapacitat neurològica, vam identificar diverses àrees en què era necessari intervenir. En col·laboració amb l’equip psicopedagògic i el tutor/a de pràctiques, vam analitzar i avaluar les opcions més adequades per afrontar aquestes necessitats.

Les necessitats detectades són les següents:

Dificultats en la gestió emocional dels alumnes amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) i altres trastorns del neurodesenvolupament.

Carències en la comprensió i expressió emocional dels joves, fet que provoca dificultats en la seva interacció social, autoestima i comportament.

Necessitat de suport per part del professorat i les famílies per afavorir la regulació emocional de l’alumnat tant dins com fora de l’aula.

D’acord amb aquestes necessitats, s’ha decidit implementar una intervenció psicopedagògica centrada en l’educació emocional, adaptada a les característiques de cada alumne. L’objectiu principal d’aquesta intervenció és millorar el benestar emocional de l’alumnat amb discapacitat neurològica, a través de l’adquisició progressiva de competències emocionals.

Els objectius específics que guiaran aquesta intervenció són:

– Fomentar l’expressió emocional mitjançant suports visuals, sensorials i llenguatge adaptat.

– Afavorir la identificació i comprensió de les emocions pròpies i alienes.

– Proporcionar al professorat eines adequades per acompanyar emocionalment els alumnes.

– Oferir recursos a les famílies per reforçar la regulació emocional a casa.

Aquesta intervenció, validada i planificada conjuntament amb el tutor/a de pràctiques, té com a finalitat millorar la qualitat de vida de l’alumnat, promovent la seva autonomia i la inclusió real en tots els àmbits de la seva vida.

Us deixo el link del prezi: https://prezi.com/view/HiKDxcnp63vbSijiarkR/

L’arribada a l’Escola Fasia Eixample ha estat una experiència molt positiva des del primer moment. Coneixent ja el centre com a mestra, ja que actualment hi treballo en un procés de prejubilació, ha estat molt especial poder viure’l ara des d’una nova mirada com a estudiant en pràctiques del màster.

Tinc la sort de tenir com a tutor de pràctiques l’Àlex, que és psicòleg i compta amb una àmplia experiència. Des del principi, m’ha explicat amb claredat el funcionament del centre i m’ha guiat en el descobriment dels projectes i metodologies que s’hi desenvolupen. La seva acollida i disponibilitat han estat claus per ajudar-me a situar-me i començar amb confiança aquest nou repte.

Tot i que ja coneixia l’equip i l’alumnat, aquesta nova etapa m’ha permès observar amb una altra perspectiva, aprofundint en aspectes més psicopedagògics i reflexionant sobre com es construeix la inclusió des del dia a dia. A l’Escola Fasia Eixample es viu un compromís ferm amb l’atenció personalitzada i el treball en equip, i això es reflecteix tant en l’ambient com en la manera de relacionar-se amb els infants.

Bona tarda a tothom,

M’animo a compartir la meva experiència en un dels àmbits que participo a l’escola. Un dels espais educatius on actualment dono suport com a psicopedagoga en pràctiques és a les sessions de psicomotricitat. Cada dimarts, la meva tutora de pràctiques condueix dues sessions diferenciades: la primera amb l’alumnat amb NESE que assisteix al SIEI de cicle mitjà i superior, i la segona, amb un grup d’I5, que inclou dos infants amb NESE vinculats al SIEI d’infantil. En aquest darrer cas, la sessió es realitza amb tot el grup de l’aula ordinària. Pel que fa a la psicomotricitat, Rabadán (2010) destaca que l’expressivitat psicomotriu de l’infant implica la globalitat de la seva persona: emoció, motricitat, comunicació i pensament. Això converteix aquestes sessions en un espai especialment valuós per a observar no només les habilitats motrius dels infants, sinó també les seves dinàmiques relacionals, les seves estratègies d’interacció i els seus processos emocionals. Ha estat especialment enriquidor poder presenciar l’evolució progressiva d’alguns infants, especialment d’aquells amb NESE d’educació infantil al llarg de les darreres sessions.

En aquest moment del procés d’aprenentatge dins del marc de les pràctiques curriculars, se’m planteja la següent qüestió: Quines habilitats personals descobreixo en el procés de pràctiques? Aquest context m’ha permès prendre consciència d’una de les meves habilitats personals en procés de consolidació: la capacitat d’observació. Rabadán (2010) assenyala que l’educador ha de disposar de recursos per facilitar situacions d’aprenentatge ajustades a les possibilitats i necessitats d’interacció de cada infant. En aquest sentit, el que la meva tutora comparteixi amb mi els objectius pedagògics de cada sessió i les raons que justifiquen el disseny del circuit de psicomotricitat, m’ha permès connectar la teoria amb la pràctica i reflexionar d’una manera més crítica sobre el valor d’aquest espai. Així doncs, en cada sessió, no només observo les habilitats motrius, sinó també la resolució de conflictes, l’establiment de vincles i les actituds que es generen dins del grup.

Aquest aprenentatge connecta directament amb la proposta d’intervenció que estic desenvolupant durant el meu període de pràctiques, centrada en la millora de la coordinació, la comunicació i el treball col·laboratiu entre els agents educatius implicats en l’atenció a l’alumnat amb NESE. Badia (2021) assenyala que la intervenció psicopedagògica ha de tenir com a finalitat potenciar l’acció educativa del centre en conjunt i optimitzar els mecanismes i recursos propis per afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat. D’aquesta manera, les interaccions que es donen abans i després de les sessions de psicomotricitat amb les tutores de grup representen un exemple pràctic d’aquesta col·laboració educativa. A l’hora d’anar a buscar l’alumnat a l’aula o de tornar-lo al final de la sessió, es generen espais de comunicació informals però significatius. Aquests breus intercanvis faciliten compartir observacions, plantejar dubtes o comentar conductes rellevants detectades durant la sessió, especialment amb relació a l’alumnat amb NESE.

Aquest fet també em permet reflexionar sobre la pregunta: Quina intervenció s’ajusta millor per donar resposta a les necessitats detectades? Tal com apuntaven Badia, Mauri i Monereo (2004), és essencial disposar d’una activitat deliberada per proporcionar l’ajuda necessària específicament per a cada infant. En aquest cas, la manca de coordinació i comunicació entre les referents de SIEI i les tutores de l’aula ordinària es va identificar com una de les principals necessitats detectades inicialment. Per això, establir canals estables de diàleg, encara que siguin breus i informals, contribueix a ajustar millor les respostes educatives i a generar estratègies compartides de suport.

En definitiva, aquest espai m’ha permès entendre, des d’una mirada pràctica i reflexiva, com la figura de la psicopedagogia pot contribuir a teixir vincles professionals i generar espais de reflexió compartida, entre altres.

Moltes gràcies!

Bibliografia

Badia, A. [Antoni]. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Badia, A. [Antoni ]; Mauri, T. [Teresa]; Monereo, C. [Carles]. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Rabadán, M. [Marta]. (2010). La psicomotricitat. Un recurs educatiu per la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives associades a trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de l’espectre autista. Àmbits de psicopedagogia, núm. 30. P22-27.

Hola a totes i a tots,

M’agradaria aprofitar aquesta entrada per compartir una reflexió personal envers tot aquest procés, que està sent prou intens. Amb relació a les pràctiques, estic podent experimentar i analitzar de manera directa el rol psicopedagògic des d’una perspectiva col·laborativa i transformadora. He de reconèixer que aquesta etapa és una oportunitat per desenvolupar una mirada crítica envers les pràctiques educatives, en aquest context educatiu concret, alhora que estic consolidant aprenentatges en l’àmbit professional que considero molt significatius.

L’acció psicopedagògica que s’està duent a terme, més enllà de la presència al SIEI, se centra a fomentar espais de coordinació, comunicació i reflexió compartida entre els diferents agents educatius implicats en l’atenció a l’alumnat amb NESE. Tal com destaca Badia (2021), aquesta tasca ha de perseguir com a finalitat potenciar l’acció educativa del centre en conjunt i optimitzar els mecanismes i recursos propis per afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat. Aquesta visió ha orientat el meu posicionament com a psicopedagoga en pràctiques, entenent aquesta figura des d’un rol facilitar que acompanya els equips docents en la construcció de respostes més acurades i específiques atenent les necessitats del context.

D’aquesta manera, he pogut observar que, sovint, les dificultats observades no rauen tant en la manca de recursos sinó en la manca d’estratègies compartides i sistematitzades. Aquest fet em porta a reafirmar la importància de generar espais de reflexió conjunta per detectar, revisar i redefinir les pràctiques educatives que s’estan duent a terme. En aquest sentit, la proposta ha estat una eina per contribuir a una activitat deliberada i conscient per assolit els objectius educatius, tal com apunten Badia, Mauri i Monereo (2004), qui recorden que el que és essencial d’un context educatiu no és únicament l’existència d’objectius, sinó l’acció dirigida i reflexiva per assolir-los, tot desplegant els ajuts i dispositius necessaris.

Aquesta experiència també està sent clau en el meu procés d’aprenentatge professional. En el contacte directe amb la realitat del centre he après a escolar activament, a adaptar-me a les dinàmiques i tempos institucionals i a valorar el poder de les petites accions en els processos de canvi, sobretot dels processos progressius de l’alumnat. En definitiva, aquesta fase d’intervenció em confirma la necessitat d’una psicopedagogia implicada, contextualitzada i col·laborativa, que reconegui la riquesa dels equips docents i promogui el desenvolupament professional compartit.

Moltes gràcies

BIBLIOGRAFIA

Badia, A. [Antoni]. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Badia, A. [Antoni ]; Mauri, T. [Teresa]; Monereo, C. [Carles]. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Bona tarda a totes i a tots!

El seguiment de la proposta d’intervenció està sent complicada a causa de les poques hores que sóc de manera presencial al centre educatiu. Per començar a compartir amb totes vosaltres aquest procés, m’agradaria recordar les actuacions que s’havien planificat en la fase anterior. En aquest sentit, la línia d’actuació 1: Establiment de canals de comunicació contempla 2 activitats:

1.1. Creació d’un calendari que estableixi reunions entre els professionals implicats.

1.2. Recollida d’informació rellevant sobre les actuacions realitzades amb l’alumnat i compartir-la posteriorment.

En referència a l’activitat 1.1 s’estableix un calendari de reunions, coordinacions i trobades entre diversos agents educatius implicats per tal d’assolir els objectius proposats. En aquest cas, aquesta actuació forma part de l’objectiu específic 1: Establir canals de comunicació regulars entre el professorat de l’aula ordinària i les referents del SIEI durant el 3r trimestre.

A continuació, es presenta el calendari desenvolupat de manera conjunta:

En primer lloc, pel que fa a les coordinacions individuals amb els tutors i tutores de l’aula ordinària, s’han aconseguit organitzar trobades individuals entre la referent del SIEI i els diversos tutors i tutores implicades aprofitant les hores de permanència, fent-les coincidir de manera que es facilitin les trobades presencials.

D’altra banda, amb una periodicitat quinzenal, s’estableixen reunions de coordinació entre les referents del SIEI i els tutors i tutores de cicle mitjà i superior, els quals hi tinc un contacte recurrent segons l’assistència al centre de pràctiques. Aquestes trobades donen lloc a l’activitat 1.2 a l’hora que donen veracitat a l’objectiu específic 1.1 comentat anteriorment i al 1.4: Recollir indicadors qualitatius i quantitatius que permetin avaluar l’impacte de la intervenció en la coordinació entre agents educatius i en la percepció del suport educatiu. Les trobades dutes a terme fins el dia d’avui estan resultant si més no, positives, ja que a través de la creació de nous canals de comunicació i augmentar la periodicitat, s’estableix un seguiment més acurat i un traspàs de la informació més immediata.

Moltes gràcies