Publicat per

Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques

Publicat per

Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques

Amb aquesta entrada finalitzo el meu Diari de Pràctiques, un espai que ha estat testimoni d’un intens viatge i enriquidor a l’àmbit de la psicopedagogia. L’experiència a l’Institut L’Alzina, centrada en el projecte d’implementació de la Lectura Fàcil (LF) per a l’alumnat de 3r d’ESO amb dificultats lectores ha estat una immersió professional,  on teoria i pràctica s’han fusionat per poder crear un aprenentatge significatiu i a una identitat professional. Considero que l’aportació principal al centre ha estat la introducció…
Amb aquesta entrada finalitzo el meu Diari de Pràctiques, un espai que ha estat testimoni d’un intens viatge i…

Amb aquesta entrada finalitzo el meu Diari de Pràctiques, un espai que ha estat testimoni d’un intens viatge i enriquidor a l’àmbit de la psicopedagogia. L’experiència a l’Institut L’Alzina, centrada en el projecte d’implementació de la Lectura Fàcil (LF) per a l’alumnat de 3r d’ESO amb dificultats lectores ha estat una immersió professional,  on teoria i pràctica s’han fusionat per poder crear un aprenentatge significatiu i a una identitat professional.

Considero que l’aportació principal al centre ha estat la introducció i validació local d’una eina, la Lectura Fàcil, que s’alça com un recurs potent per atendre la diversitat i millorar l’accessibilitat dels aprenentatges. S’ha ofert una proposta concreta, s’han generat materials i s’han recollit evidències del seu impacte positiu.

Per a aquells interessats a aprofundir en la investigació, la metodologia i els resultats detallats d’aquest projecte, podeu consultar el meu Treball Final de Màster en el següent enllaç.

Així doncs, aquest Pràcticum ha estat un catalitzador en la definició de la meva identitat professional. Més enllà d’aplicar tècniques, he comprès la psicopedagogia com una disciplina que promou el canvi i la millora educativa des d’una perspectiva sistèmica i col·laborativa (Onrubia & Minguela, 2020). L’experiència ha reforçat la meva convicció en la importància d’una intervenció basada en l’evidència, èticament fonamentada i profundament humanista, que posi al centre les necessitats de l’alumnat i busqui activament eliminar les barreres que limiten el seu aprenentatge i participació (Martín, 2013; Sandoval et al., 2002). Tanco aquesta etapa amb una vocació més ferma i amb el compromís de continuar aprenent i contribuint a la creació d’entorns educatius veritablement inclusius i equitatius per a tothom.


Bibliografia. 

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. A E. Martín, & I. Solé (Coords.), Orientación educativa: Modelos y estrategias de intervención (pp. 13-32). Graó.

Onrubia, J., & Minguela, M. (2020). Una reflexió en clau inclusiva sobre les funcions dels professionals de la intervenció psicopedagògica. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (52), 12-23. https://doi.org/10.32093/ambits.vi52.1343

Sandoval, M., Lopez, M.L., Miquel, E., Durán, D., Giné, C., & Echeita, G. (2002). Index for inclusion. Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos Educativos, 5, 227-238.

Debat0el Reflexió final d’una psicopedagogoa en pràctiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Veus Docents i Balanç Final del Projecte de Lectura Fàcil_ (30/5)_R4_E6

Publicat per

Veus Docents i Balanç Final del Projecte de Lectura Fàcil_ (30/5)_R4_E6

Hola companyes, aquí tenim l’última entrada de la sèrie d’intervencions de les pràctiques al màster. Espero que hagueu gaudit tant com jo! Us presento una entrada una mica més sobria que les anterior però amb unes conclusions molt rellevants. Descripció de l’Activitat: Arribem al final d’aquest intens però gratificant projecte d’intervenció amb la Lectura Fàcil (LF). Aquesta darrera entrada vol recollir les impressions del professorat implicat i fer un petit balanç global. Per copsar la perspectiva dels docents, vaig optar…
Hola companyes, aquí tenim l’última entrada de la sèrie d’intervencions de les pràctiques al màster. Espero que hagueu gaudit…

Hola companyes, aquí tenim l’última entrada de la sèrie d’intervencions de les pràctiques al màster.

Espero que hagueu gaudit tant com jo! Us presento una entrada una mica més sobria que les anterior però amb unes conclusions molt rellevants.

Descripció de l’Activitat:

Arribem al final d’aquest intens però gratificant projecte d’intervenció amb la Lectura Fàcil (LF). Aquesta darrera entrada vol recollir les impressions del professorat implicat i fer un petit balanç global. Per copsar la perspectiva dels docents, vaig optar per administrar un qüestionari online, ja que a aquestes alçades del curs era el format que més s’ajustava a la seva disponibilitat, en lloc d’entrevistes estructurades individuals, que havia plantejat de bon inici. En total, van participar 10 professors i professionals del centre que, d’una manera o altra, han estat connectats amb la intervenció.

A més, vaig mantenir una reunió de valoració global amb la meva tutora de pràctiques del centre. Vam conversar sobre el desenvolupament de les sessions, l’impacte observat en l’alumnat i possibles línies de millora per al futur. Les seves aportacions han estat molt valuoses per tancar aquesta etapa.

Objectius:

Aquesta fase final de recollida de feedback i valoració tenia com a objectius:

  1. Recollir la perspectiva i l’opinió del professorat implicat sobre la implementació, la utilitat i l’impacte de les sessions de Lectura Fàcil.
  2. Obtenir un feedback constructiu per part de la tutora de pràctiques del centre per a la reflexió i millora de futures intervencions pedagògiques.
  3. Sintetitzar les principals conclusions i l’impacte general del projecte, contrastant les diferents fonts d’informació.

Reflexió Personal :

El tancament d’aquest projecte, marcat especialment per les aportacions del professorat, convida a una reflexió profunda sobre diversos aspectes crucials per a la millora de la pràctica educativa. La valoració dels docents sobre la implementació de la Lectura Fàcil (LF) no només proporciona una validació externa de la intervenció, sinó que també il·lumina els reptes i les oportunitats inherents a la introducció de noves eines pedagògiques a l’aula. Aquesta recollida de la perspectiva docent és fonamental, ja que són ells els agents clau en l’aplicació i sostenibilitat de qualsevol innovació. Les observacions recollides del professorat sobre la utilitat de la LF i el seu impacte en l’alumnat, derivades dels qüestionaris administrats, són coherents amb un dels objectius clau d’aquesta investigació. Les dificultats pràctiques que assenyalen, com el temps necessari per a la preparació de materials –una preocupació reflectida en les seves respostes–, coincideixen amb les preocupacions generals sobre la implementació de la LF que altres estudis també han destacat (Romero et al., 2021). Així mateix, el feedback constructiu de la tutora de pràctiques reforça la importància de l’acompanyament i la reflexió crítica per al desenvolupament professional continu, un element essencial en qualsevol procés de millora de la pràctica educativa.

Evidències i Avaluació: 

En el següent enllaç, podreu trobar el qüestionari al professorat.

En els següents enllaços, enllaç2, podreu trobar imatge de les respostes del mateix qüestionari.

Les respostes general del professorat varen ser les següent:

    • Un 90% del professorat participant considera que la Lectura Fàcil és una eina “útil” o “molt útil” per facilitar la comprensió lectora de l’alumnat amb dificultats a l’ESO.
    • Un 80% va valorar els materials adaptats a LF utilitzats durant la intervenció com a “adequats” o “molt adequats” per a les necessitats de l’alumnat.
    • Un 90% va observar indicis de “millora” o “molta millora” en la comprensió lectora de l’alumnat participant arran de la intervenció.
    • Un 80% va percebre “canvis positius” o “molts canvis positius” en l’actitud o participació de l’alumnat durant les activitats amb LF.
    • El principal repte assenyalat va ser el temps de preparació i elaboració de materials (50% dels docents).

A continuació es detalla un recull de consells que s’han recollir de la reunió final amb la tutora de pràctiques amb l’objectiu de millorar:

  1. “La valoració general de les sessions és molt positiva; s’ha percebut un progrés clar en la majoria d’alumnes participants, especialment en la seva confiança i en la capacitat de completar les tasques.”
  2. “Per a futures implementacions, si es disposés de més temps, seria molt interessant realitzar un major nombre de sessions per consolidar encara més els aprenentatges i observar efectes a més llarg termini.”
  3. “S’ha gestionat bé la dinàmica de grup, però en algun moment puntual, potser es podria haver buscat estratègies per fomentar una participació encara més proactiva d’algun alumne més retret, tot i entendre que el vincle i el temps són limitants.”
  4. “Una línia de millora podria ser explorar una gamma més àmplia de gèneres textuals adaptats a LF, per veure com responen els alumnes a diferents tipus de contingut.”
  5. “Considerar la possibilitat, en un futur, de formar petits grups de treball docent per compartir experiències i crear conjuntament materials LF, per tal de fer la pràctica més sostenible.”

Avaluació General de la Intervenció i Exposició de Resultats Finals:

Recollint les dades de tot el procés d’investigació es pot concloure que la intervenció amb Lectura Fàcil ha tingut un impacte positiu. Els resultats principals indiquen:

  • Una millora estadísticament significativa en la comprensió lectora de l’alumnat participant després de la intervenció amb LF
  • Un increment en la freqüència i varietat d’estratègies de comprensió observables en l’alumnat durant les sessions
  • Les percepcions tant de l’alumnat com del professorat envers la Lectura Fàcil són principalment positives, destacant-ne la utilitat per facilitar l’entesa dels textos i l’adequació dels materials

Tot i els reptes identificats, com la necessitat de més temps per a la preparació de materials o la formació docent específica  les evidències recollides reforcen el valor de la Lectura Fàcil com a eina pedagògica efectiva i inclusiva en el context de l’educació secundària.

 

 

Debat0el Veus Docents i Balanç Final del Projecte de Lectura Fàcil_ (30/5)_R4_E6

No hi ha comentaris.

Publicat per

La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5

Publicat per

La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5

Hola companyes, això ja es va acabant… aquí us deixo la penúltima entrada de les sessions de LF. Espero que us agradi.…
Hola companyes, això ja es va acabant… aquí us deixo la penúltima entrada de les sessions de LF. Espero…

Hola companyes, això ja es va acabant… aquí us deixo la penúltima entrada de les sessions de LF. Espero que us agradi.

Descripció de l’activitat:

Hem arribat a l’última sessió del projecte d’intervenció sobre Lectura Fàcil (LF), un moment dedicat a recollir les impressions i valoracions dels veritables protagonistes: els alumnes. Volíem que fos un tancament significatiu i que la seva veu fos l’element central.

Per començar, vam realitzar una dinàmica de grup a la sala d’actes. Ens vam col·locar en cercle per crear un ambient proper i de confiança. En aquest espai, vam compartir obertament opinions sobre què ens havien semblat les sessions de Lectura Fàcil. Per complementar aquest intercanvi oral, ens vam traslladar a una aula propera on vaig demanar a cada alumne que escrivís en paper de colors, de forma anònima, algun aspecte amb el qual es quedava de les sessions, alguna cosa que hagués après, una idea per millorar, o qualsevol altra reflexió que volgués compartir. Els vaig explicar que les seves aportacions eren molt valuoses per a mi, ja que m’ajudarien a millorar futures intervencions, a tenir en compte aspectes que potser no havia considerat, i a saber què els havia agradat o què es podria ajustar. Aquests papers es van anar dipositant en folder que em vaig endur per llegir-los amb calma a casa.

 

Finalment, per obtenir una valoració més estructurada, els vaig demanar que responguessin un qüestionari final. Havíem preparat dues tauletes i dos ordinadors portàtils i, a mesura que anaven acabant la dinàmica de grup o mentre altres companys escrivien el seu paper, podien anar contestant el qüestionari de forma individual. Aquest qüestionari, tenia com a objectiu avaluar de manera més sistemàtica tot el que havíem treballat durant les sessions. (Estava conformat per preguntes en escala likert i preguntes obertes, més avall trobareu l’enllaç).

Objectius:

Aquesta darrera sessió tenia com a principals finalitats:

  1. Donar veu als alumnes, permetent-los expressar les seves opinions, aprenentatges i suggeriments sobre les sessions de Lectura Fàcil de manera oberta i anònima.
  2. Recollir informació qualitativa i quantitativa sobre la percepció dels estudiants respecte a la utilitat, l’eficàcia i l’aplicabilitat de la Lectura Fàcil.
  3. Fomentar un espai de reflexió conjunta sobre el procés d’aprenentatge viscut i l’impacte de la intervenció pedagògica

Reflexió personal: 

Aquesta darrera sessió de tancament ha estat especialment significativa, no només per recollir dades valuoses, sinó per la manera com s’ha implicat l’alumnat en la valoració del projecte. Facilitar espais com el cercle de debat o la recollida de notes anònimes, complementats pel qüestionari final és una forma de reconèixer la seva veu i fer-los partícips actius del procés de millora. Aquest enfocament s’alcen amb els principis d’una educació inclusiva que busca transformar les pràctiques escolars per atendre la diversitat (Martín, 2013; Sandoval et al., 2002 ).

Més enllà de l’avaluació, la sessió ha servit per consolidar la consciència sobre l’existència i la utilitat d’adaptacions com la Lectura Fàcil (LF). Si bé el focus principal d’aquesta intervenció ha estat l’alumnat amb dificultats lectores, tal com es planteja als objectius d’aquest estudi, la reflexió final amb el grup obre la porta a considerar els beneficis de la LF d’una manera més àmplia. Els principis de claredat i accessibilitat cognitiva que defineixen la LF (García, 2012; Nomura et al., 2012 ) podrien ser útils per a tot l’alumnat en certs contextos, com per abordar temaris nous o complexos de forma més eficient, alliberant espai per a l’anàlisi profunda.

Avaluació: 

Aquesta darrera sessió de tancament va ser molt positiva i enriquidora. L’avaluació es basa principalment en l’observació directa de la participació:

  • Participació en la dinàmica de cercle: La majoria dels alumnes van participar activament en el debat oral, expressant les seves opinions de manera respectuosa i constructiva. L’ambient va ser distès i va convidar a la sinceritat.
  • Entrega de papers anònims: Tots els alumnes van escriure i dipositar el seu paper al pot, la qual cosa indica un alt grau d’implicació en l’activitat de feedback.
  • Resposta al qüestionari final: La totalitat dels alumnes presents van respondre el qüestionari digital, passant-se les tauletes i ordinadors de manera ordenada i eficient.

No vaig prendre notes de camp detallades durant aquesta sessió específica, ja que l’objectiu era més aviat recollir les seves impressions directes, però la sensació general va ser d’una participació excel·lent i d’un tancament molt satisfactori tant per a ells com per a mi. Les seves aportacions, tant les orals com les escrites, han estat d’un valor incalculable.

En el següent enllaç, podreu veure el qüestionari que em van respondre els alumnes.

I en el següent enllaç podreu veure el buidatge de dades i les respostes dels alumnes:

 

Amb aquesta sessió, donem per conclosa la fase d’intervenció directa del projecte, carregats d’aprenentatges i amb moltes dades per analitzar i reflexionar.


Bibliografia. 

García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).

Sandoval, M., Lopez, M.L., Miquel, E., Durán, D., Giné, C., & Echeita, G. (2002). Index for inclusion. Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos Educativos, 5, 227-238.

Debat0el La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5

No hi ha comentaris.

Publicat per

L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

Publicat per

L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF. Espero que us agradi! Descripció de l’Activitat: Avui hem dut a…
Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF. Espero que us agradi! Descripció de l’Activitat: Avui…

Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF.

Espero que us agradi!

Descripció de l’Activitat:

Avui hem dut a terme l’última sessió d’intervenció directa amb els alumnes, un moment clau per evidenciar de manera clara els efectes de la Lectura Fàcil (LF). La idea principal era que els estudiants s’enfrontessin a dos textos sobre el mateix tema, el canvi climàtic, però presentats de maneres diferents, i que poguessin comparar la seva pròpia experiència lectora.

Primerament, van llegir individualment un article adaptat del National Geographic. Aquest text, seleccionat en consens amb el professorat del centre, era intencionadament complex, una mica llarg, i incloïa gràfics i dades específiques. Volíem que fos un petit repte, essent l’últim text de la seqüència. Tot i la lectura individual, l’ambient era col·laboratiu; podien comentar, preguntar-se i compartir idees si ho necessitaven, ja que no es tractava d’un examen. Seguidament després de llegir el segon text, es va repartir el mateix text però en versió LF.

Objectius:

Amb aquesta darrera activitat, preteníem assolir els següents objectius:

  1. Permetre als alumnes comparar directament la seva experiència lectora (temps, esforç percebut, comprensió) entre un text estàndard complex i la seva adaptació a Lectura Fàcil.
  2. Evidenciar de forma pràctica i personalitzada els beneficis de la LF en termes d’accessibilitat, eficiència i reducció de l’estrès lector.
  3. Observar i analitzar l’impacte de la LF en la qualitat de les respostes a preguntes de comprensió sobre un tema científic i socialment rellevant.

Reflexió personal: 

La sessió d’avui, centrada en la lectura d’un text sobre el canvi climàtic en dos formats diferents, ha estat particularment reveladora. Més enllà dels resultats concrets de comprensió, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat l’actitud i el procés dels alumnes al llarg de l’activitat. He pogut constatar com la presentació del material didàctic pot condicionar notablement la seva aproximació a la tasca i la seva experiència subjectiva. Veure com un mateix contingut pot generar reaccions tan diverses –des de signes d’esforç i vacil·lació fins a una interacció visiblement més fluida i segura– convida a reflexionar sobre la importància crucial de l’accessibilitat dels materials que oferim a l’aula. Aquest aspecte és fonamental si volem avançar cap a una veritable educació inclusiva (Martín, 2013), ja que no només impacta la capacitat de comprensió, sinó també la disposició i la motivació de l’alumnat davant l’aprenentatge (Solé, 2012).

Tanmateix, aquesta sessió també m’ha portat a una reflexió més profunda sobre els límits de les adaptacions purament textuals i la complexitat de l’atenció a la diversitat. Vaig ser conscient que una alumna, que experimenta eco-ansietat, no va poder assistir a la sessió precisament pel tema tractat. Aquesta situació em fa reflexionar sobre la necessitat d’anticipar i preveure plans alternatius davant sensibilitats particulars. Si bé la LF aborda l’accessibilitat dels textos, l’educació inclusiva requereix una mirada encara més àmplia, considerant barreres emocionals i psicològiques que poden ser tan significatives com les lectores (Martín, 2013 ). El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) ens insta a oferir múltiples formes d’implicació i representació (Dosrius & Martínez, 2019 ), i aquí, potser, hauria calgut una opció temàtica diferent o un enfocament alternatiu per a aquesta alumna. Factors afectius com l’ansietat poden condicionar enormement l’aprenentatge (Andreu, 2013 ), i la personalització de l’aprenentatge, una mesura que el centre participant aplica, hauria d’estendre’s a aquestes situacions particulars. És una lliçó valuosa sobre la importància de considerar la persona en la seva totalitat dins les pràctiques inclusives.

Avaluació: 

Per dur a terme l’avaluació i constatar les diferències he agafat dos textos que crec que son representatius de la generalització dels resultats de la majoria dels participants.

Alumne A:

  • Amb el text estàndard [primera imatge] : Es va observar una dificultat considerable. De les vuit preguntes plantejades, tres van quedar sense resposta. Les respostes donades van ser generalment molt breus, algunes d’elles incompletes o poc precises (per exemple, repetint una idea similar per a preguntes diferents). Això suggereix un repte important per extreure i processar la informació del text original.
  • Amb el text en Lectura Fàcil: El canvi va ser notable. L’alumne va respondre a totes les preguntes (vuit de vuit). Les respostes no només van ser completes en nombre, sinó que també van mostrar una major elaboració i detall en comparació amb el primer intent. Per exemple, en preguntes on abans no hi havia resposta, ara s’aportaven dades concretes extretes del text adaptat.

Alumne B: 

  • Amb el text estàndard: Aquest alumne va intentar respondre a totes les preguntes. Tot i això, algunes respostes van ser una mica generals o semblaven indicar una interpretació parcial d’aspectes específics del text, com ara dades numèriques concretes. Una de les preguntes que requeria enumerar diversos factors va quedar incompleta.
  • Amb el text en Lectura Fàcil: Tot i que ja havia respost a totes les preguntes anteriorment, es va apreciar una millora en la precisió i la completesa de les seves respostes. Per exemple, la pregunta sobre fenòmens climàtics es va completar amb més elements, i les respostes a preguntes sobre dades concretes van ser més específiques i contextualitzades. Fins i tot, alguna resposta va mostrar un matís més reflexiu o una millor comprensió conceptual del tema.

L’anàlisi dels dos alumnes exemplifica una tendència general observada a classe: amb el text estàndard, molts van deixar preguntes sense respondre o amb respostes mínimes. En canvi, amb la versió en Lectura Fàcil (LF), la majoria va completar més preguntes, sovint amb més detall i precisió. Aquest increment en la quantitat i qualitat de les respostes, il·lustrat per l’Alumne A (que va passar de respostes incompletes a completes) i l’Alumne B (que va millorar en precisió), suggereix que la LF beneficia un ampli espectre d’estudiants. En simplificar el text, la LF allibera recursos cognitius, facilitant una millor comprensió i elaboració de respostes.

A més durant la lectura del primer text, les observacions eren clares: les postures corporals eren generalment rígides, molts alumnes feien preguntes constantment, es grataven el cap en senyal de confusió o esforç, i se sentien esbufecs de tant en tant. Malgrat la dificultat, la concentració va ser notable; la majoria va estar immersa en la lectura durant els aproximadament 20 minuts que van trigar tots a completar-la i respondre un qüestionari sobre el contingut. No hi va haver interrupcions significatives ni alumnes que es dispersessin. Un cop tothom va acabar aquesta primera fase, se’ls va entregar el mateix text sobre el canvi climàtic, però aquest cop en format de Lectura Fàcil, acompanyat exactament de les mateixes preguntes. El canvi va ser immediat i palpable i ja us podeu imaginar la diferència…


Bibliografia. 

Andreu, L. (Ed.). (2013). L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Editorial UOC.

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Solé, I. (2012). Competencia lectora y aprendizaje. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 43-61.

Debat0el L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3

Publicat per

Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3

Hola companyes, aquí us deixo la descripció d’una sessió diferent! Descripció de l’activitat: La setmana passada, durant les meves pràctiques, va sorgir…
Hola companyes, aquí us deixo la descripció d’una sessió diferent! Descripció de l’activitat: La setmana passada, durant les meves…

Hola companyes, aquí us deixo la descripció d’una sessió diferent!

Descripció de l’activitat:

La setmana passada, durant les meves pràctiques, va sorgir una oportunitat d’aprenentatge realment interessant. Aquesta sessió no estava contemplada en la distribució inicial del meu projecte centrat en la Lectura Fàcil (LF). La proposta va venir de la mà de la meva tutora de pràctiques del centre, durant una classe de Valors, una assignatura optativa. Em va suggerir realitzar una activitat amb plastilina que ella solia fer per treballar altres aspectes, i em va semblar una ocasió perfecta per connectar-ho amb la meva intervenció sobre la LF.

L’activitat consistia a demanar als alumnes que creessin una figura amb plastilina amb total llibertat creativa. La particularitat, i aquí rau part de la reflexió posterior, era que no podien escollir ni el color de la plastilina que se’ls assignava ni la quantitat. Un cop finalitzada la part manual, la meva tutora em va cedir un espai de debat molt valuós. En aquest espai, vam poder parlar de les seves sensacions durant l’activitat i vaig aprofitar per introduir la comparativa amb la Lectura Fàcil, explicant breument en què consisteix i per què aquesta activitat prèvia ens podia ajudar a entendre millor la seva utilitat. Al final de la sessió, la idea principal que vaig subratllar en el debat va ser que:

Així com amb la plastilina hem vist que de vegades ens calen certes pautes o ens hem d’adaptar al material que tenim per poder crear amb més facilitat, la Lectura Fàcil fa exactament això amb els textos: ens els presenta d’una manera més estructurada i senzilla perquè tothom pugui entendre’ls millor i superar les dificultats inicials.

Aquesta activitat no planificada inicialment ha resultat ser una valuosa addició, proporcionant una metàfora pràctica i tangible que, sens dubte, enriquirà la comprensió global del projecte sobre Lectura Fàcil.

A continuació us ensenyo algunes de les creacions que més em van agradar:

Objectius:

Amb aquesta activitat i la reflexió posterior, preteníem principalment:

  1. Experimentar i prendre consciència de les sensacions (incertesa, bloqueig, creativitat emergent) que pot generar la manca de directrius clares en una tasca aparentment lliure.
  2. Reflexionar sobre com les limitacions externes (en aquest cas, el material assignat) influeixen en el procés creatiu i en la capacitat d’adaptació.
  3. Establir paral·lelismes entre l’experiència viscuda amb la plastilina i la funció de suport i accessibilitat que ofereix la Lectura Fàcil davant de textos complexos.

Reflexió Personal : 

L’activitat amb la plastilina, on la llibertat creativa sense directrius clares va poder resultar desconcertant, serveix de metàfora per entendre la importància de les estructures de suport en l’aprenentatge. Aquesta experiència connecta amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), que emfatitza la necessitat d’entorns flexibles i amb múltiples opcions per atendre la diversitat (Dosrius & Martínez, 2019; Villaescusa, 2022 ). De manera anàloga, la Lectura Fàcil (LF) proporciona una “guia” necessària davant la complexitat textual. Les seves pautes sobre llenguatge, estructura i disseny (García, 2012; Nomura et al., 2012 ) actuen per reduir barreres cognitives, facilitant la comprensió. Així com els alumnes van haver d’adaptar-se al material de plastilina assignat, la LF “modela” el text original per fer-lo manejable, promovent l’accessibilitat cognitiva (García, 2012 ).

Avaluació: 

Vaig poder dur a terme algunes petites observacions que vaig anar anotant al diari de camp, aquí us en deixo algunes;

  • Durant l’activitat: Observo reaccions diverses. Alguns alumnes (aprox. 3-4) es mostren inicialment desconcertats davant la consigna de “creació lliure” amb material assignat; pregunten repetidament “però què hem de fer exactament?”. Un altre grup comença a manipular la plastilina de seguida, però sorgeixen comentaris sobre els colors: “Jo volia el verd!”, “Amb aquest tros tan petit…”. Interessant veure les estratègies d’adaptació: alguns uneixen trossos amb companys propers (tot i que la consigna era individual), altres canvien la seva idea inicial per ajustar-se al color/quantitat.
  • Debat posterior: Alta participació. Un alumne comenta: “És veritat, quan no saps per on començar, et quedes una mica parat, encara que et diguin que facis el que vulguis”. Una altra alumna afegeix: “Al principi no m’agradava el color, però després he pensat que podia fer [X figura] que sí que quedava bé amb aquest color”. La connexió amb la LF sembla ressonar: diversos alumnes assenteixen visiblement quan s’explica que la LF ofereix “pistes” o una “estructura més clara”, similar a unes instruccions més definides que alguns haurien agraït per a la plastilina.
  • Grau de satisfacció (percebut): L’activitat manual va ser, en general, molt ben rebuda, generant un ambient relaxat i participatiu. La posterior connexió amb la Lectura Fàcil va semblar “fer clic” per a molts, com si l’experiència tangible els ajudés a entendre la necessitat i el valor d’aquest recurs d’accessibilitat. Diversos alumnes van expressar verbalment que “ara ho entenem millor”.  Considero que va ser una bona estratègia per reforçar el concepte de LF de manera vivencial.

 

Debat0el Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Explorant 1984 amb la Lectura Fàcil a 3r ESO. (28-04)_R4_E2

Publicat per

Explorant 1984 amb la Lectura Fàcil a 3r ESO. (28-04)_R4_E2

Hola companyes aquí us deixo l’entrada 2! Espero que us agradi :) Descripció de l’activitat Aquesta entrada al blog detalla la primera…
Hola companyes aquí us deixo l’entrada 2! Espero que us agradi :) Descripció de l’activitat Aquesta entrada al blog…

Hola companyes aquí us deixo l’entrada 2! Espero que us agradi :)

Descripció de l’activitat

Aquesta entrada al blog detalla la primera sessió de Lectura Fàcil (LF) realitzada amb diversos grups d’alumnes de 3r de ESO. L’objectiu principal era introduir aquesta metodologia i treballar la comprensió lectora d’un text adaptat.

La sessió es va dur a terme a la sala de visual i plàstica amb un total de 10 alumnes per grup, disposats en taules rodones per tal de facilitar la interacció i la lectura compartida. A cada alumne se li va lliurar un dossier que incloïa el text adaptat i espai per a les activitats.

La dinàmica va començar amb una breu presentació del llibre original, 1984 de George Orwell. Es va explicar la seva temàtica general, la complexitat de les seves idees i el vocabulari que utilitza, mostrant l’edició original per contrastar-la amb la versió en Lectura Fàcil. Aquesta tria, realitzada pel departament de català, tenia una doble intenció: connectar amb el treball sobre textos narratius que s’estava fent a l’aula i, molt important, desmitificar la Lectura Fàcil, presentant-la no com una eina per a textos “inferiors” o infantilitzats, sinó com un recurs valuós per accedir a obres complexes i ampliar coneixements.

Un cop contextualitzat el llibre i l’autor, es va procedir a la lectura en veu alta del primer capítol de la versió adaptada. La lectura va ser compartida: jo, com a dinamitzadora, vaig iniciar-la i després es van anar oferint torns a l’alumnat voluntari.

Durant la lectura, es van fer pauses estratègiques per:

  • Clarificar vocabulari clau: es preguntava si algú no entenia alguna paraula i es donaven sinònims senzills o explicacions contextuals.
  • Verificar la comprensió de frases o idees importants: s’utilitzaven preguntes com ara “Què vol dir això exactament?”, “Algú ho pot explicar amb les seves paraules?” o “Com us imagineu aquest lloc que descriu?”.

Després de la lectura, la segona part de la sessió va consistir a respondre individualment tres preguntes de comprensió lectora directament al dossier. Aquestes preguntes estaven dissenyades per avaluar la comprensió global del fragment llegit i la opinió personal sobre la LF:

  1. Qui era el protagonista?
  2. Quin és l’argument principal del text que has llegit?
  3. Com et podria ajudar aquest tipus de textos en altres assignatures?

A continuació us ensenyo algunes de les respostes que van escriure els i les alumnes.

Objectius

Els objectius plantejats per a aquesta primera sessió de Lectura Fàcil eren:

  • Familiaritzar l’alumnat amb la metodologia de la Lectura Fàcil.
  • Millorar la comprensió lectora d’un text narratiu adaptat amb un contingut complex.
  • Desenvolupar l’hàbit de la lectura activa i en veu alta.
  • Fomentar la capacitat de reflexió i anàlisi sobre el contingut llegit.
  • Promoure una visió positiva de la Lectura Fàcil com a eina de comprensió lectora.

Reflexió personal:

Aquesta primera sessió amb l’adaptació de 1984 il·lustra com la Lectura Fàcil (LF) pot alinear-se amb els principis de l’educació inclusiva, que cerca eliminar barreres a l’aprenentatge (Martín, 2013). En oferir un text adaptat, es busquen múltiples formes de representació, facilitant l’accés al contingut tal com proposa el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) (Dosrius & Martínez, 2019 ). La simplificació del llenguatge i l’estructura, seguint pautes com les de García (2012) o Nomura et al. (2012), pretén reduir la càrrega cognitiva, permetent als alumnes centrar-se en el significat. És interessant la paradoxa observada: tot i que la LF simplifica la forma, no limita necessàriament la capacitat de reflexió crítica davant temes complexos. Al contrari, en fer accessible el material, potser la potencia, matisant la discussió sobre si la LF afavoreix més la comprensió literal o també la inferencial (Fajardo et al., 2014 )

Avaluació de la sessió: 

Abans de la sessió, es va preparar una llista de control (checklist) amb ítems clau relacionats amb la participació, l’atenció, la comprensió manifesta (a través de preguntes i respostes orals) i l’ús de les estratègies de LF. Durant la sessió, es van realitzar anotacions sistemàtiques. Un cop finalitzada, aquestes observacions es van codificar (0 = absència de l’ítem, 1 = presència de l’ítem) i es van bolcar a una senzilla base de dades per obtenir una visió general del grup.

Els ítems que es varen analitzar forens els següent:

  1. L’alumne/a mostra interès i motivació durant la sessió.
  2. L’alumne/a participa activament en la sessió (p.ex., fa preguntes sobre el text, respon a la dinamitzadora, s’ofereix voluntari/ària per llegir).
  3. L’alumne/a col·labora amb els companys/es (p.ex., pregunta o respon dubtes a un company/a, comparteixen idees sobre el text).
  4. L’alumne/a mostra una actitud de respecte cap als companys/es i la dinamitzadora.
  5. L’alumne/a demostra comprensió dels textos en Lectura Fàcil (p.ex., respon correctament a preguntes de comprensió oral o escrita).
  6. L’alumne/a expressa o mostra una valoració positiva del format dels textos en Lectura Fàcil (lletra, espais, imatges, etc.).
  7. L’alumne/a expressa o mostra que percep la Lectura Fàcil com una eina útil per a la seva comprensió o aprenentatge.
  8. L’alumne/a segueix correctament les instruccions donades per a la realització de les activitats.
  9. L’alumne/a utilitza estratègies de comprensió lectora durant la sessió (p.ex., rellegeix fragments, subratlla, demana aclariments).
  10. L’alumne/a treballa de manera autònoma amb els materials de Lectura Fàcil proposats.
  11. L’alumne/a intenta o aconsegueix superar les dificultats de comprensió que se li presenten durant la lectura (amb o sense ajut).
  12. L’alumne/a mostra signes de progrés, millora o comprensió  al llarg de la sessió.

En aquesta primera sessió, els resultats generals de l’observació mostren un panorama inicial interessant. Es va poder constatar que un percentatge significatiu d’alumnes (al voltant del 90-100%) va seguir adequadament les instruccions i va mostrar respecte per la dinàmica proposada. Pel que fa a la interacció directa amb el text i la metodologia:

  • Aproximadament un 30-40% de l’alumnat va començar a mostrar indicis de participació activa, formulant alguna pregunta o intervenint voluntàriament.
  • L’ús d’estratègies concretes de comprensió o la verbalització del que s’anava entenent es va observar en un percentatge més inicial, potser al voltant del 15-25%, la qual cosa és esperable en una primera trobada amb la metodologia.

És important destacar que aquestes dades són un punt de partida. L’objectiu és veure l’evolució d’aquests percentatges en sessions successives, a mesura que l’alumnat es familiaritzi més amb la Lectura Fàcil i guanyi confiança. Les respostes individuals al dossier també aportaran informació valuosa sobre la comprensió assolida.

Observacions personals

La primera sessió de Lectura Fàcil (LF) va evidenciar reptes inicials, com la reticència a llegir en veu alta (superada amb un clima de confiança) i la dificultat de mantenir l’atenció constant davant conceptes abstractes. Es va constatar que les estratègies de LF, com frases curtes i vocabulari senzill, redueixen la càrrega cognitiva i faciliten la comprensió, recolzades per la bastida docent i l’aprenentatge col·laboratiu.

Una observació clau va ser com la LF, tot i simplificar la forma, va permetre abordar la complexitat temàtica de 1984, generant preguntes profundes i demostrant que no limita, sinó que pot potenciar la reflexió crítica. Entre els aspectes positius inesperats, va destacar l’interès de l’alumnat per l’obra original i la percepció de la LF com una eina útil i transferible a altres matèries.

En conclusió, aquesta presa de contacte va confirmar el valor de la Lectura Fàcil com un recurs pedagògic inclusiu i motivador, eficaç per a l’aprenentatge.


Bibliografia

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

Fajardo, I., Ávila, V., Ferrer, A., Tavares, G., Gómez, M., & Hernández, A. (2014). Easy-to-read texts for students with intellectual disability: Linguistic factors affecting comprehension. Journal of Applied Research in Intellectual Disabilities, 27(3), 212-225.

García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).

Debat0el Explorant 1984 amb la Lectura Fàcil a 3r ESO. (28-04)_R4_E2

No hi ha comentaris.

Publicat per

Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

Publicat per

Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

Descripció de l’activitat En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de comprensió lectora de…
Descripció de l’activitat En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de…

Descripció de l’activitat

En aquesta primera sessió de les pràctiques, l’objectiu principal va ser avaluar el nivell inicial de comprensió lectora de 31 alumnes de 3r d’ESO. Per a això, es va administrar una prova diagnòstica adaptada del model de competències bàsiques de 2n d’ESO, centrant-nos exclusivament en l’apartat de comprensió lectora.

La prova es va dur a terme en diversos grups de 3r d’ESO, adaptant-nos a la disponibilitat dels alumnes i les matèries del currículum. Les sessions van variar en mida, des de grups reduïts de 4 alumnes fins a grups de 9-10, amb una durada aproximada de 25-30 minuts per a cada administració. Aquesta flexibilitat ens va permetre arribar a un nombre significatiu d’alumnes en un temps limitat. Abans de la realització de la prova, vaig aprofitar per presentar-me, explicar breument en què consistirien les properes sessions i introduir el concepte de Lectura Fàcil, despertant la curiositat dels alumnes.

Objectius

Els objectius d’aquesta primera activitat eren els següents:

  • Establir una línia base del nivell de comprensió lectora dels alumnes de 3r d’ESO per poder dissenyar futures intervencions adaptades a les seves necessitats.
  • Familiaritzar els alumnes amb la meva presència al centre i introduir-los al projecte de Lectura Fàcil.
  • Recollir dades que permetin una anàlisi posterior i la identificació de patrons en les dificultats de comprensió.

Reflexió personal: La comprensió lectora com a pilar de l’aprenentatge

La realització d’aquesta prova diagnòstica va ser una oportunitat valuosa per observar de primera mà la realitat de la comprensió lectora en l’aula. Els alumnes, malgrat la sorpresa inicial d’una “prova inesperada”, es van mostrar majoritàriament predisposats i amb ganes de col·laborar, un factor clau per a l’èxit de qualsevol intervenció educativa.

Aquesta experiència em porta a reflexionar profundament sobre la importància crucial de la comprensió lectora en aquesta etapa educativa. Tal com assenyalen diversos autors, la comprensió lectora no és merament una competència bàsica, sinó un motor essencial per a l’adquisició de coneixements en totes les àrees curriculars (Andreu, 2013; Ahumada, 2023).

Les dades recents de l’informe PISA, que mostren un percentatge elevat d’alumnat amb dificultats en comprensió lectora a Catalunya, i el fet que “1 de cada 4 alumnes, finalitza la primària amb nivell lector baix” (Basanta, 2023), reforcen la urgència de cercar estratègies efectives. Un estudiant amb barreres en la comprensió no només tindrà problemes en l’àmbit lingüístic, sinó que veurà compromesa la seva capacitat d’accedir i transformar la informació en coneixement en qualsevol altra matèria.

En aquest context, la Lectura Fàcil (LF) emergeix com una eina prometedora i coherent amb els principis de l’educació inclusiva (Martín, 2013) i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) (Dosrius & Martínez, 2019 ). La LF, definida per la Federació Internacional d’Associacions de Biblioteques (IFLA) com “una adaptació que permet una lectura i comprensió més senzilla, mitjançant un vocabulari accessible i una estructura clara” (Nomura, 2012), s’alinea amb la necessitat d’identificar i eliminar les barreres a l’aprenentatge (Martín, 2013 ) i de promoure l’accessibilitat cognitiva (García, 2012).

La meva experiència prèvia en un centre ocupacional, adaptant textos amb LF per a persones amb discapacitat, ja em va fer reflexionar sobre la seva potencialitat en l’àmbit formal.

En definitiva, aquesta primera presa de contacte no només ha permès diagnosticar el nivell inicial de comprensió lectora, sinó que ha reforçat la meva convicció que la Lectura Fàcil és una eina que, ben implementada, té el potencial de transformar la realitat de molts alumnes, fent l’aprenentatge més accessible, equitatiu i significatiu, i alineant-se amb la voluntat d’una educació veritablement inclusiva.

Avaluació de la intervenció

Per avaluar aquesta primera presa de contacte, vaig utilitzar el diari de camp com a eina principal per registrar observacions qualitatives i quantitatives. Aquesta metodologia em va permetre capturar impressions immediates i detalls que podrien passar desapercebuts.

Els punts clau anotats durant l’observació van ser els següents:

  • Inici de sessió: Al principi, els grups es mostraven una mica “esvarats” i els costava centrar-se en la tasca.
  • Preocupació per la qualificació: Es van repetir preguntes (unes 4-5 vegades) sobre si la prova “contava nota” o si “baixava nota”, indicant una preocupació latent per l’impacte acadèmic.
  • Acceptació de les indicacions: Malgrat la preocupació inicial, els alumnes van acceptar correctament les indicacions de “com si fos un examen”, mostrant una bona predisposició a seguir les normes establertes.
  • Dificultat per mantenir el silenci: Va costar mantenir un silenci absolut durant la prova, amb converses o interrupcions puntuals.
  • Preguntes sobre vocabulari: Molts alumnes van fer preguntes sobre paraules o expressions que no entenien del text, evidenciant llacunes en el seu vocabulari o en la comprensió de contextos.
  • Durada de la prova: La majoria d’alumnes van finalitzar la prova en uns 15 minuts, la qual cosa suggereix que el temps donat (25-30 minuts) era suficient, o fins i tot excessiu per a alguns.
  • Verbalització de la dificultat: Diversos alumnes van verbalitzar que la prova els havia “costat”, confirmant una percepció de dificultat en la tasca.

Quant als resultats quantitatius, la nota mitjana de tots els alumnes avaluats (N=31) va ser de 5,07 sobre 14. A continuació, es mostra el buidatge de la matriu de dades dels alumnes que han realitzat la prova amb les corresponents notes.

Aquesta mitjana indica un nivell de comprensió lectora que requereix atenció i intervencions específiques. Les dades recollides serviran com a punt de partida per planificar les properes sessions, adaptant-les a les necessitats reals detectades en l’alumnat.

Observacions personals

La majoria dels alumnes van acceptar les normes i van mostrar un comportament molt positiu durant les sessions, fet que va facilitar la tasca. Sembla que el concepte de Lectura Fàcil va ser ben entès per la majoria, i fins i tot van realitzar algunes preguntes i anotacions sobre el tema, demostrant un cert interès.

Tot i així,  l’inici de la prova va costar que tothom es situés i mantingués l’ordre a l’aula. Probablement degut a la novetat de la situació i la presència d’una persona externa realitzant una prova.

Un altre punt a destacar va ser la varietat en els ritmes de treball. Mentre alguns alumnes van acabar molt ràpid i van mostrar una bona comprensió, d’altres van necessitar més temps i van expressar obertament les seves dificultats. Això posa de manifest la heterogeneïtat dels grups i la necessitat d’oferir materials i activitats que s’adaptin a diversos nivells i ritmes d’aprenentatge.

En general, la primera presa de contacte ha estat satisfactòria, establint les bases per a futures sessions i confirmant la importància d’un projecte centrat en la millora de la comprensió lectora.

Bibliografia.

Ahumada, L. S. (2023). Dificultades del aprendizaje: una mirada desde el aula (1a ed.). Fondo Editorial Universidad Cooperativa de Colombia. https://elibro.net/es/ereader/uoc/248473

Andreu, L. (Ed.). (2013). L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Editorial UOC.

Basanta, A. (2023, 30 de maig). Per què baixa la comprensió lectora? El Diari de l’Educació. https://diarieducacio.cat/per-que-baixa-la-comprensio-lectora/

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).

Sandoval, M.; Lopez, M.L.; Miquel, E.; Durán, D.; Giné, C.; Echeita, G. (2002). Index for inclusion. Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos Educativos, 5, 227-238.

Solé, I. (2012). Competencia lectora y aprendizaje. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 43-61.

Debat0el Analitzant el nivell de comprensió lectora: Una primera aproximació (22/04)_R4_E1

No hi ha comentaris.

Publicat per

De la Teoria a la Pràctica: Planificant la Intervenció amb Lectura Fàcil a l’ESO

Publicat per

De la Teoria a la Pràctica: Planificant la Intervenció amb Lectura Fàcil a l’ESO

Un cop identificada la necessitat de millorar la comprensió lectora a 3r i 4t d’ESO a l’Institut L’Alzina i proposada la Lectura Fàcil (LF) com a eina clau, el següent pas ha estat dissenyar un pla d’intervenció concret. En aquesta entrada vull compartir com he estructurat el pla, quines activitats es duran a terme i com s’avaluarà el seu impacte. He intentat crear una planificació clara i amb instruments definits per poder valorar realment l’efectivitat de la proposta. Us adjunto…
Un cop identificada la necessitat de millorar la comprensió lectora a 3r i 4t d’ESO a l’Institut L’Alzina i…

Un cop identificada la necessitat de millorar la comprensió lectora a 3r i 4t d’ESO a l’Institut L’Alzina i proposada la Lectura Fàcil (LF) com a eina clau, el següent pas ha estat dissenyar un pla d’intervenció concret. En aquesta entrada vull compartir com he estructurat el pla, quines activitats es duran a terme i com s’avaluarà el seu impacte.

He intentat crear una planificació clara i amb instruments definits per poder valorar realment l’efectivitat de la proposta. Us adjunto l’enllaç de la infografia amb la informació bàsica per a què us en feu una idea general del projecte.

https://drive.google.com/file/d/132_2o5A7wukx6tRzu4lo7ku76xnF4stt/view?usp=sharing

Com podeu veure, hem intentat dissenyar una intervenció ben estructurada i amb mecanismes d’avaluació clars. La planificació detallada dona seguretat, però soc conscient que caldrà ser flexible i adaptar-se a la realitat de l’aula. El més important és que tant les activitats com l’avaluació ens permetin respondre als objectius que ens hem marcat: millorar la comprensió lectora i valorar l’eficàcia de la Lectura Fàcil en aquest context concret. Estic preparada per començar i anar compartint els avenços!!

Debat0el De la Teoria a la Pràctica: Planificant la Intervenció amb Lectura Fàcil a l’ESO

No hi ha comentaris.

Publicat per

Millorant la Comprensió Lectora a l’ESO: Identificació del Repte i Proposta d’Intervenció a l’Institut L’Alzina

Publicat per

Millorant la Comprensió Lectora a l’ESO: Identificació del Repte i Proposta d’Intervenció a l’Institut L’Alzina

Hola a tothom! Com a part de les meves pràctiques del Màster Universitari de Psicopedagogia a l’Institut L’Alzina, una de les primeres tasques ha estat submergir-me en la realitat del centre per identificar possibles àrees de millora on la intervenció psicopedagògica pugui aportar valor. Mitjançant l’anàlisi de documents del centre i converses inicials, he detectat una necessitat clau que crec convenient abordar: la millora de la comprensió lectora en l’alumnat de l’últim cicle d’ESO (3r i 4t). L’anàlisi DAFO del…
Hola a tothom! Com a part de les meves pràctiques del Màster Universitari de Psicopedagogia a l’Institut L’Alzina, una…

Hola a tothom!

Com a part de les meves pràctiques del Màster Universitari de Psicopedagogia a l’Institut L’Alzina, una de les primeres tasques ha estat submergir-me en la realitat del centre per identificar possibles àrees de millora on la intervenció psicopedagògica pugui aportar valor. Mitjançant l’anàlisi de documents del centre i converses inicials, he detectat una necessitat clau que crec convenient abordar: la millora de la comprensió lectora en l’alumnat de l’últim cicle d’ESO (3r i 4t).

L’anàlisi DAFO del centre i la Planificació General Anual ja assenyalaven que els resultats en competència lectora de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO són millorables. Aquesta dada és rellevant, ja que, com indiquen diversos autors (Ahumada, 2023), una baixa comprensió lectora pot ser un factor de risc per al fracàs escolar i condiciona l’èxit en moltes matèries. Així doncs, davant d’aquesta situació, i tenint en compte altres debilitats detectades com la necessitat de millorar l’atenció a la diversitat i la manca de sistematització de metodologies inclusives he dicidit centrar la intervenció del projecte en; Implementar la Lectura Fàcil (LF) al centre.

Segurament us preguntareu què és la Lectura fàcil, doncs bé, és una metodologia que adapta els textos per fer-los més accessibles i comprensibles.  A continuació us ensenyo com seria un text, en aquest cas, el Quijote, en Lectura fàcil. (Plena inclusión, 2023)

Carregant...

Per tant, aquesta proposta es situa sota el paraigües de l’educació inclusiva i del Disseny Universal per a l’Aprenentatge. I la Lectura Fàcil es presenta, com una eina concreta per materialitzar aquests principis, buscant eliminar barreres a l’aprenentatge.

PD: Estic molt il·lusionada amb aquest projecte. Crec fermament que facilitar l’accés a la informació a través de la Lectura Fàcil no només pot millorar la competència lectora, sinó que també pot augmentar la motivació, l’autoestima i la participació de l’alumnat amb més dificultats. És un pas cap a una educació realment més equitativa i inclusiva dins l’Institut L’Alzina, i estic desitjant començar a treballar-hi directament amb els estudiants i el professorat.


Bibliografia

Ahumada, L. S. (2023). Dificultades del aprendizaje: una mirada desde el aula (1ª ed.).Fondo Editorial Universidad Cooperativa de Colombia.

Plena inclusión España. (2023). Don Quijote de la Mancha.  https://www.plenainclusion.org/wp-content/uploads/2023/02/El-Quijote.pdf

Debat0el Millorant la Comprensió Lectora a l’ESO: Identificació del Repte i Proposta d’Intervenció a l’Institut L’Alzina

No hi ha comentaris.

Publicat per

La detecció de necessitats del centre

Publicat per

La detecció de necessitats del centre

Benvolgudes, comparteixo amb vosaltres un petit tast perquè conegueu millor el centre on realitzo les pràctiques i també observeu l’anàlisi de necessitats que he realitzat. La presentació està realitzada amb Prezi. Espero que us agradi. Ens llegim, https://prezi.com/view/7zY9kwBSaG307KPhpM70/ Lliurament de l'activitat R2 …
Benvolgudes, comparteixo amb vosaltres un petit tast perquè conegueu millor el centre on realitzo les pràctiques i també observeu…

Benvolgudes, comparteixo amb vosaltres un petit tast perquè conegueu millor el centre on realitzo les pràctiques i també observeu l’anàlisi de necessitats que he realitzat.

La presentació està realitzada amb Prezi. Espero que us agradi.

Ens llegim,

https://prezi.com/view/7zY9kwBSaG307KPhpM70/

Debat0el La detecció de necessitats del centre

No hi ha comentaris.