Publicat per

Entrada 12: Valoració final

Publicat per

Entrada 12: Valoració final

Tot i que encara em queden dos dies de pràctiques presencials, exposo la valoració final degut a la temporalització existent. La realització de les pràctiques del Màster en Psicopedagogia ha estat una experiència important per consolidar i aplicar els coneixements teòrics i pràctics que s’han anat treballant al llarg de les assignatures. Una de les competències més rellevants ha estat la capacitat d’anàlisi i diagnòstic psicopedagògic. Aquesta competència s’ha anat treballant a l’hora de detectar la necessitat del centre a…
Tot i que encara em queden dos dies de pràctiques presencials, exposo la valoració final degut a la temporalització…

Tot i que encara em queden dos dies de pràctiques presencials, exposo la valoració final degut a la temporalització existent.

La realització de les pràctiques del Màster en Psicopedagogia ha estat una experiència important per consolidar i aplicar els coneixements teòrics i pràctics que s’han anat treballant al llarg de les assignatures.

Una de les competències més rellevants ha estat la capacitat d’anàlisi i diagnòstic psicopedagògic. Aquesta competència s’ha anat treballant a l’hora de detectar la necessitat del centre a treballar, dissenyar les necessitats emocionals de l’alumnat que s’ha atès i també quan s’han adaptat les sessions impartides.

Una altra competència desenvolupada al llarg de les pràctiques ha estat la gestió de grups i la comunicació. La gestió de les sessions ha requerit aplicar estratègies per fomentar la participació activa de l’alumnat, especialment d’aquells més introvertits. Per exemple, en la sessió sobre expressió emocional, es va utilitzar una tècnica de comunicació no verbal on els i les estudiants havien d’interpretar missatges a través de gestos i expressions facials. Aquesta activitat va facilitar la comprensió de la importància del llenguatge corporal en la interacció social, reforçant habilitats de comunicació efectiva i empatia entre els participants.

Pel que fa a l’evolució de les pràctiques, inicialment no entenia el perquè s’havien de fer al llarg del trimestre. Un cop finalitzades valoro positivament aquest punt organitzatiu del màster. Des de l’inici a ara he pogut fer un seguiment més extens de les atencions individuals dels i les joves a l’aula, he pogut anar agafant confiança en familiaritzar-me amb el centre, el personal docent i l’alumnat. A nivell de competències transversals crec que he millorat la comunicació, fent referència a ser capaç d’adaptar el tipus de llenguatge depenent del receptor i el context en què estava; la confiança en mi mateixa, poder veure que les actuacions que pensava que es podrien fer en cada cas eren correctes.

En referència al material exposat al llarg del màster, considero que s’ha donat molta importància a la metodologia d’indagar i del treball cooperatiu, tenint en compte diferents mirades, treball multidisciplinari. Al llarg de les pràctiques he pogut veure l’aplicació real d’aquesta metodologia i la importància de tenir-la en compte. L’alumne és una persona que conviu en diferents espais, i es relaciona i mostra de forma diferent depenent de la persona amb qui estigui. Per tant, és molt important involucrar a tots els agents implicats i buscar, indagar, una solució conjunta, que pugui ser el més individual i concreta possible.

En conclusió, aquestes pràctiques han estat una oportunitat per consolidar el marc teòric del màster i les competències essencials en l’àmbit psicopedagògic, dintre d’una vivència real.

Debat0el Entrada 12: Valoració final

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 11: Avaluació de la implementació

Publicat per

Entrada 11: Avaluació de la implementació

Un cop finalitzades les sessions d’educació emocional a l’alumnat de 4rt de l’ESO, s’ha tornat a passar el qüestionari inicial per poder veure l’impacte dels aprenentatges i obtenir dades quantitatives. Els resultats han mostrat una millora significativa entre l’abans i el després de la implementació. Els 10 alumnes que han contestat el qüestionari han obtingut les següents puntuacions: Nº Resultat Mitjana 1 8 9.1 2 10 3 7.14 4 7.8 5 9.2 6 10 7 10 8 10 9 9.2…
Un cop finalitzades les sessions d’educació emocional a l’alumnat de 4rt de l’ESO, s’ha tornat a passar el qüestionari…

Un cop finalitzades les sessions d’educació emocional a l’alumnat de 4rt de l’ESO, s’ha tornat a passar el qüestionari inicial per poder veure l’impacte dels aprenentatges i obtenir dades quantitatives. Els resultats han mostrat una millora significativa entre l’abans i el després de la implementació. Els 10 alumnes que han contestat el qüestionari han obtingut les següents puntuacions:

Resultat Mitjana
1 8 9.1
2 10
3 7.14
4 7.8
5 9.2
6 10
7 10
8 10
9 9.2
10 9.2

 

Ara bé, aquests resultats no impliquen necessàriament la millora de la gestió emocional, sinó que serveixen com a indicador quantitatiu de l’aprenentatge. A més es va aplicar el Focus Group dissenyat a la professora tutora de l’aula, un alumne que havia participat, l’orientadora educativa del centre i jo mateixa. Les conclusions que s’extreuen d’aquesta tècnica són les següents:

El projecte s’ha valorat positivament per part de tots els participants. La docent i l’orientadora han destacat que els estudiants han millorat la seva capacitat d’identificació i gestió emocional, aplicant algunes de les estratègies treballades en les sessions. L’alumne participant ha expressat que les dinàmiques han estat útils, fen incidència en la roda de les emocions i el treball amb imatges per reconèixer expressions emocionals.

Pel que fa als materials, s’ha suggerit millorar la part interactiva, incorporant més vídeos i imatges per exemplificar situacions reals i facilitar la comprensió de les reaccions emocionals. També s’ha detectat la necessitat de donar més espai als alumnes més introvertits, ja que alguns han tingut dificultats per expressar-se en grup. Per aquest motiu, es recomana introduir dinàmiques més individualitzades per fomentar la participació de tothom.

Els participants del focus group han coincidit que la conducció de les sessions ha estat adequada. A més, s’ha arribat a la conclusió que aquest projecte seria útil en altres cursos, sobretot en primer d’ESO per ajudar els estudiants a gestionar la transició entre primària i secundària. En general, l’experiència ha estat considerada positiva i s’ha destacat la necessitat de continuar treballant l’educació emocional al llarg del curs per ajudar a l’alumnat a desenvolupar aquestes habilitats més emocionals.

Seria convenient avaluar l’impacte del projecte a mitjà termini, i amb l’opinió d’altres professors i professores, però per limitacions de temps no es farà.

Per acabar, i a mode persona, voldria destacar que ha estat una experiència enriquidora, tant a nivell personal com professional. Al llarg de les sessions, he pogut observar com l’alumnat anaven identificant millor les emocions, posant exemples entre ells i participant més. A més, la interacció amb el professorat i l’orientadora educativa ha estat molt positiva, deixant-me impartir sessions, reconduint classes i valorant la feina feta. Considero que és molt important seguir donant resposta a l’educació emocional a les aules, no de forma puntual sinó com a part curricular, crec que a les aules s’ha de poder aprendre de tot, incloent habilitats per al dia a dia, tal com s’exposa al PEC.

Debat0el Entrada 11: Avaluació de la implementació

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 10: Sessió 4: Gestió emocional

Publicat per

Entrada 10: Sessió 4: Gestió emocional

El dia 27/05/2025 es va impartir la última sessió del projecte en educació emocional. Amb l’alumnat de 4rt de l’ESO vam treballar la gestió de les emocions, buscant aquelles respostes més adaptatives. Com el grau de confiança ja era elevat, la participació va ser major i jo mateixa em sentia més a gust i tranquil·la. Aquesta sessió sí que estava dissenyada per guiar-la jo mateixa, ja que la temàtica requeria d’un grau de coneixement més específic que no correspon saber…
El dia 27/05/2025 es va impartir la última sessió del projecte en educació emocional. Amb l’alumnat de 4rt de…

El dia 27/05/2025 es va impartir la última sessió del projecte en educació emocional. Amb l’alumnat de 4rt de l’ESO vam treballar la gestió de les emocions, buscant aquelles respostes més adaptatives. Com el grau de confiança ja era elevat, la participació va ser major i jo mateixa em sentia més a gust i tranquil·la. Aquesta sessió sí que estava dissenyada per guiar-la jo mateixa, ja que la temàtica requeria d’un grau de coneixement més específic que no correspon saber a una docent.

En grups de 5 persones es van treballar situacions on apareixia un conflicte i ells havien de descriure la reacció més adaptativa possible destacant l’escolta activa, la comunicació assertiva i el respecte. Després, es van exposar tècniques com la respiració conscient, el distanciament físic, entre d’altres.

Al llarg de les sessions he pogut observar i comprovar que en el dia a dia de la professió com a orientador/a educatiu/va entren en joc molts aspectes que van lligades a la personalitat i experiència personal. Al màster es parla de funcions i tasques, però poc es treballen les competències transversals. A les pràctiques és quan es posen en joc, l’escolta activa, la comunicació assertiva, la negociació, la contenció emocional, etc. La meva formació com a psicòloga i l’experiència laboral crec que han ajudat molt a posar en pràctica aquestes competències així com a establir vincle amb l’alumnat i controlar les inseguretats.

Un altre aspecte que m’agradaria remarcar és la importància del personal docent d’estar en constant formació i no especialitzar-se en una temàtica en concret. Per una part, són professionals especialitzats en una matèria, i tal com exposava una professora amb qui hem tingut més d’una conversa, fora de les aules l’alumnat no disposa de contacte directe amb aquest tipus de professionals, i és a les aules que s’ha de treballar i educar de forma específica aquella matèria. D’altra banda, es remarcava la importància de donar resposta a l’educació emocional però tenint en compte que no es pot dedicar molt temps, perquè les hores curriculars per impartir el temari específic és el mateix. Per exemple, a la majoria de cases no es té accés per aprendre literatura catalana o física, però sí que hi ha temps i accés a treballar les emocions. Aquesta professora reindicava la importància de l’educació emocional i la necessitat de reestructurar el currículum acadèmic i oferir hores de treball exclusives a donar resposta a aquesta necessitat.

Dit això, queda pendent implementar el Focus Group amb els agents implicats del projecte per poder fer-ne la valoració final.

Debat0el Entrada 10: Sessió 4: Gestió emocional

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 9: sessió 3 Expressió emocional i llenguatge no verbal!

Publicat per

Entrada 9: sessió 3 Expressió emocional i llenguatge no verbal!

Aquesta tercera sessió d’educació emocional s’ha centrat en l’expressió emocional i el llenguatge no verbal. Com a incidència i novetat, la professora tutora de l’aula no ha pogut assistir i jo, juntament amb la tutora de pràctiques, l’orientadora educativa del centre, hem impartit la sessió. La dinàmica dissenyada per treballar aquesta temàtica tractava de fer dos grups per treballar l’expressió emocional a través de la comunicació no verbal, i l’altre grup endevinar quina emoció expressaven. L’objectiu principal era el d’identificar…
Aquesta tercera sessió d’educació emocional s’ha centrat en l’expressió emocional i el llenguatge no verbal. Com a incidència i…

Aquesta tercera sessió d’educació emocional s’ha centrat en l’expressió emocional i el llenguatge no verbal. Com a incidència i novetat, la professora tutora de l’aula no ha pogut assistir i jo, juntament amb la tutora de pràctiques, l’orientadora educativa del centre, hem impartit la sessió.

La dinàmica dissenyada per treballar aquesta temàtica tractava de fer dos grups per treballar l’expressió emocional a través de la comunicació no verbal, i l’altre grup endevinar quina emoció expressaven. L’objectiu principal era el d’identificar les emocions a través del to de veu, la postura corporal i els gestos tant facials com corporals.

Tal com exposa Goleman (1995) l’expressió emocional i el llenguatge no verbal son fonamentals per a la comunicació entre persones i estan estretament vinculats amb les habilitats socioemocionals. L’expressió de les emocions a través del cos i la veu permet una comprensió més profunda entre companys i companyes, com també millora la interacció social i tenen un impacte directe en com es recibeix la comunicació (Ekman, 2017).

El fet d’haver dissenyat jo mateixa el material per a impartir a les diferents classes ha facilitat el correcte desenvolupament de la sessió, perquè no contemplava haver de fer-ho relativament sola i he hagut d’adaptar-me i posar en joc les meves habilitats de lideratge i comunicació. Al llarg de la sessió els alumnes han participat força, però s’ha observat que els costava identificar les emocions expressades, fet que ha permès establir diferents debats sobre la importància de mirar el conjunt d’informació verbal i no verbal.

Com a crítica constructiva crec que en el disseny de les diferents sessions hagués estat adequat introduir els videojocs, com un Kahoot! O alguna altra plataforma interactiva que permeti augmentar l’interés i l’atenció de l’alumnat. Tal com exposa Gee (2003) l’ús dels jocs educatius manté l’atenció dels alumnes. A més, els jocs i dinàmiques amb elements de competició sana milloren la concentració.

 

Bibliografia

  • Ekman, P. (2017). El rostro de las emociones. Barcelona: RBA Bolsillo.
  • Goleman, D. (1995). Emotional intelligence: Why it can matter more than IQ. Bantam Books.
  • Gee, J. P. (2003). What video games have to teach us about learning and literacy. Palgrave Macmillan.

Debat0el Entrada 9: sessió 3 Expressió emocional i llenguatge no verbal!

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 8: Seguim amb les sessions d’educació emocional!

Publicat per

Entrada 8: Seguim amb les sessions d’educació emocional!

Aquesta segona sessió, duta a terme el 13/05, portava com a objectiu el de relacionar les emocions en experiències personals. A l’inici es va fer un breu resum del que s’havia treballat a l’altra sessió, identificació d’emocions primàries i secundàries. Després en grups de 5 persones els i les alumnes havien d’identificar diferents situacions del seu dia a dia que estiguessin relacionades en una emoció bàsica (una situació per a cada emoció). Quan tinguessin l’emoció identificada havien d’explicar què els…
Aquesta segona sessió, duta a terme el 13/05, portava com a objectiu el de relacionar les emocions en experiències…

Aquesta segona sessió, duta a terme el 13/05, portava com a objectiu el de relacionar les emocions en experiències personals. A l’inici es va fer un breu resum del que s’havia treballat a l’altra sessió, identificació d’emocions primàries i secundàries. Després en grups de 5 persones els i les alumnes havien d’identificar diferents situacions del seu dia a dia que estiguessin relacionades en una emoció bàsica (una situació per a cada emoció). Quan tinguessin l’emoció identificada havien d’explicar què els passava al cos, què pensaven i com havien reaccionat.  L’activitat estava planificada perquè durés 30 minuts, però van acabar abans, així que vam improvisar i, en compte de fer un debat com estava planificat, van realitzar un role-playing, augmentant l’interès de l’alumnat, ja que l’altre grup havia d’identificar quina emoció era.

El role playing ha ajudat a trencar el gel, a poder establir més vincle amb l’alumnat i ajudar a identificar millor com s’expressa cada emoció, tant a nivell no verbal com a nivell físic, identificant sensacions, reaccions físiques i conductuals. Aquesta sessió ha participat una alumna nouvinguda, fa 5 dies que ha arribat del seu país d’origen i no entén res de l’idioma. Aquest fet no ha estat una dificultat per participar, ja que amb l’ajuda de les noves tecnologies s’ha traduït l’enunciat i ha quedat demostrat que la identificació de les emocions és igual a qualsevol lloc del món i no entén d’idiomes, una altra cosa són els aspectes culturals, que regulen l’expressió en públic o de forma individual de les emocions.

Per acabar la sessió, i a petició de la professora, he explicat jo mateixa les principals característiques de l’expressió de les emocions bàsiques classificant símptomes fisiològics, conductuals i cognitius.

Com a experiència personal, vull exposar que a la primera sessió estava més tranquil·la, ja que jo ocupava un lloc més de suport. En aquesta sessió que he participat més he estat més nerviosa, interactuar amb els adolescents, despertar el seu interès, que aquests participen i que el material dissenyat fos l’adequat ha posat en joc diferents inseguretats personals. Considero que és molt important conèixer al grup on s’impartirà el material per poder adaptar-lo, tenir diferents dinàmiques/activitats de reserva per si és necessari. A més, a l’aula hi ha algun alumne amb NESE, amb qui he hagut d’oferir diferents suports o adaptar el material, per exemple, a l’hora de fer el role-playing he intervingut i juntament amb ell, hem expressat l’emoció que li tocava.

Com a evidència de la pràctica, adjunto una fotografia meva exposant la taula de símptomes de les emocions bàsiques.

Debat0el Entrada 8: Seguim amb les sessions d’educació emocional!

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 7: Iniciem el projecte! primera sessió 06/05/2025

Publicat per

Entrada 7: Iniciem el projecte! primera sessió 06/05/2025

En aquesta primera sessió d’implementació del projecte s’administra a l’alumnat de la sessió un breu qüestionari sobre identificació i gestió emocional, per…
En aquesta primera sessió d’implementació del projecte s’administra a l’alumnat de la sessió un breu qüestionari sobre identificació i…

En aquesta primera sessió d’implementació del projecte s’administra a l’alumnat de la sessió un breu qüestionari sobre identificació i gestió emocional, per veure el nivell del que es parteix i poder avaluar l’impacte del projecte, és a dir, si milloren aquesta identificació o no.

Posteriorment, s’inicia amb una dinàmica d’identificació de les emocions bàsiques, formant dos grups de 5 persones i amb el material de targetes on apareixen cares humanes que expressen emocions. Seguidament, es corregeix de forma conjunta i es fa un breu debat sobre la dificultat. Alguns alumnes expliquen que els ha estat difícil poder diferenciar les emocions en imatges, donant peu a un debat sobre l’expressió de les emocions real o falsa. L’altra part de la sessió de 60 minuts la vam dedicar a analitzar les emocions secundàries amb la roda de les emocions. Amb la pregunta de “quina emoció predomina al teu dia a dia” vam anar identificant diferents emocions, classificant sobre quina emoció bàsica hi ha al darrere i arribant a la conclusió que al llarg del dia van apareixent diferents emocions.

Relacionant aquesta primera sessió amb el projecte dissenyat, s’aconsegueix el primer objectiu que es va establir:

  • Determinar el nivell de coneixement de les emocions bàsiques de l’alumnat.

Els resultats dels qüestionaris autoadministrats indiquen que existeix un nivell baix pel que fa a la identificació i gestió de les emocions. Van respondre 10 alumnes el qüestionari i la mitja de les respostes es situa en un 5,67 de 10. Es repeteixen molts errors en la identificació de l’emoció bàsica que hi ha al darrere d’una emoció secundària, i les preguntes de la gestió emocional també presenten molts errors. Aquests qüestionaris es van contestar de forma anònima, respectant la protecció de dades de cada alumne i respectant el principi ètic de confidencialitat.

Pel que fa al desenvolupament de la sessió. En general, la professora tutora de l’aula no va tenir problemes en poder impartir la sessió dissenyada, però a petició d’ella la meva participació va ser elevada, ajudant a elaborar més els debats, actuant més com a figura de suport que principal. Considero que els coneixements sobre l’autogestió emocional que disposo com a psicòloga ajuden a estirar més el fil dels debats i treure-li més “suc”, ara bé, el vincle que hi ha entre la tutora i els alumnes ajuden al fet que hi hagi un nivell de participació més elevat. La col·laboració amb altres professionals per garantir una atenció integral a l’alumnat forma part del codi deontològic del psicopedagog i com a orientadora educativa, per tant, en cap moment s’ha negat la meva participació.

A continuació, s’exposen els resultats dels qüestionaris administrats.

Resultat Mitjana
1 5.17 5.67
2 6.4
3 6.4
4 6.4
5 1.4
6 5.17
7 6.4
8 5.17
9 7.14
10 7.14

La següent sessió es du a terme el 13/05/2025 amb l’objectiu de millorar la identificació de les emocions en les experiències personals.

Com a evidència pujo una fotografía quan un dels grups d’alumnes identificaven les emocions a través de cares humanes expresssant emocions bàsiques i una altra quan feia la meva presentació.

 

Bibliografia

COPOE. (s.d.). Código deontológico de la orientación educativa en España. Confederación de Organizaciones de Psicopedagogía y Orientación de España (COPOE). Recuperat de http://www.copoe.org/images/materiales-copoe-orientar/00_Codigo-Deontologico-Orientacion-Espana_COPOE.pdf

Debat0el Entrada 7: Iniciem el projecte! primera sessió 06/05/2025

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrada 6: Elaboració i aprovació del material 29/04/2025

Publicat per

Entrada 6: Elaboració i aprovació del material 29/04/2025

Juntament amb la tutora de pràctiques de l’Institut les Planes es revisa el material elaborat per impartir en les diferents sessions dissenyades. El pla d’intervenció es basa en la teoria de la intel·ligència emocional de Mayer i Salovey (1993), on es treballen 5 dimensions: Identificació de les pròpies emocionals: reconèixer l’emoció i el sentiment quan apareix. Ser capaços de controlar l’emoció quan apareix. Saber i poder automotivar-se, controlant l’emoció i la impulsivitat. Desenvolupar l’empatia, reconeixent en els altres les emocions.…
Juntament amb la tutora de pràctiques de l’Institut les Planes es revisa el material elaborat per impartir en les…

Juntament amb la tutora de pràctiques de l’Institut les Planes es revisa el material elaborat per impartir en les diferents sessions dissenyades. El pla d’intervenció es basa en la teoria de la intel·ligència emocional de Mayer i Salovey (1993), on es treballen 5 dimensions:

  • Identificació de les pròpies emocionals: reconèixer l’emoció i el sentiment quan apareix.
  • Ser capaços de controlar l’emoció quan apareix.
  • Saber i poder automotivar-se, controlant l’emoció i la impulsivitat.
  • Desenvolupar l’empatia, reconeixent en els altres les emocions.
  • Eficàcia interpersonal, aprendre a relacionar-se de forma saludable i adaptativa amb els altres.

Tenint en compte aquesta informació, les sessions van des de la identificació d’emocions bàsiques de forma individual a l’anàlisi de situacions conflictives i com resoldre-les de forma adaptativa. Al llarg d’aquestes 4 sessions es treballen la identificació de emocions secundàries o complexes, la comunicació no verbal, l’empatia, entre d’altres aspectes implicats en la gestió emocional.

L’objectiu principal és el de millorar la gestió emocional de l’alumnat de 4rt de l’ESO, per aquest fet s’aplicara un test-retest, a la primera sessió (06/05/2025) s’administrarà un breu qüestionari elaborat per mi, i quan s’acabi el projecte (27/05/2025) es tornarà a administrar. D’aquesta forma es compararan els resultats i s’observarà la millora a nivell quantitatiu. Seria important poder administrar un qüestionari al personal docent per veure si la conducta dels alumnes ha canviat positivament després de la implementació del projecte, però degut a la temporalització de les pràctiques no es podrà implementar, perquè els alumnes estaran en període d’avaluacions i tancaments de currículum.

Tenint en compte les funcions i tasques estipulades a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que defineix el marc general de l’ESO i a l’Organització i gestió dels centres: Orientació i acció tutorial a l’ESO, una de les principals funcions dels professionals que es dediquen a l’orientació educativa és la de donar suport en la docència sobre competències personals, treballar la convivència al centre i dissenyar plans d’actuació concrets a les necessitats detectades al centre educatiu. (Generalitat de Catalunya. 2009; Departament d’Educació. 2025). Per això s’ha dissenyat aquest projecte, que està estretament alineat amb el projecte educatiu del centre, amb les necessitats detectades durant la fase de diagnòstic inicial.

Tot i exposar aquesta part teòrica, sí que m’agradaria afegir la part més vivencial i experiencial de les pràctiques. El que he anat veient durant les hores presencials que he estat al centre, és que molts cops la teoria no s’ajusta a la realitat. Les tasques que ha de dur a terme aquesta figura són molt àmplies, i s’acaben reduint a respondre a la necessitat actual del centre. Depenent de les característiques i del personal existent, s’utilitza la figura de l’orientador educatiu per donar suport a diferents matèries. En el cas que m’ocupa, l’orientadora imparteix les classes de llengua castellana a l’aula d’atenció a la diversitat i una optativa. Ella és l’encarregada d’elaborar tot el material que s’ha d’impartir a l’optativa, i oferir-la als altres dos professors que la imparteixen juntament amb ella. Aquest fet implica que no pugui dedicar tant temps a la detecció de necessitats i donar resposta a aquestes. Considero que és molt important tenir en compte aquesta realitat per poder establir unes expectatives reals envers la professió, per evitar situacions de desmotivació i frustració.

A continuació podeu accedir a la presentació elaborada per al desenvolupament de les 4 sessions que es duran a terme a l’aula: Gestió emocional

Per concloure aquesta entrada, vull fer referència a l’elevada motivació i implicació per part meva en aquest projecte. Crec que és una necessitat real i que, donat el poc temps que pot dedicar la professional del centre a donar resposta aquesta necessitat, considero que es valora la meva feina i se’m dona l’oportunitat de poder desenvolupar les competències i habilitats necessàries com a psicopedagoga: atenció, empatia, creació i adaptació de material, escolta activa i comunicació.

La pròxima sessió, comencem amb les sessions d’identificació emocional!

BIBLIOGRAFIA

Departament d’Educació. (2025). Organització i gestió dels centres: Orientació i acció tutorial a l’ESO. Generalitat de Catalunya. https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/centres/organitzacio-gestio/doigc/index.html

Generalitat de Catalunya. (2009). Llei d’Educació de Catalunya (LEC). DOGC. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-educacio/lec_12_2009.pdf

Mayer, J. D., & Salovey, P. (1993). The intelligence of emotional intelligence. Intelligence, 17(4), 433-442. https://doi.org/10.1016/0160-2896(93)90010-3

Debat1el Entrada 6: Elaboració i aprovació del material 29/04/2025

  1. Maria Angeles Megías Buitrago says:

    A continuació i seguint els criteris d’avaluació exposats en l’enunciat del REPTE 1, faig una avaluació de seguiment que t’ajudi a avançar qualitativament en el REPTE 1.

    Treball continu i sistemàtic en el blog narrant les experiències emmarcades en el context de pràctiques.

    De moment has realitzat una entrada sobre la implementació i aquesta és molt correcta, però et recordo que has de fer un mínim de 6 entrades i cal introduir-les de manera regular de tal forma que pugui tenir una visió del procés de les teves pràctiques. 

    Reflexió contínua de les tasques realitzades en les diferents fases del Pràcticum.

    La reflexió és correcta. 

    Presentació d’evidències.

    Cal mostrar evidències variades  del treball que estàs realitzant. De moment el CANVAS que adjuntes està molt bé i és una bona eina de treball. 

    Raonaments teòrics i crítics de la pròpia pràctica en les diferents intervencions.

    Aquest criteri fins el moment l’assoleixes.

    Aplicació del marc legislatiu relacionat amb el context de la intervenció.

    Igual que a l’apartat anterior , tens en compte i fas menció de la normativa. 

    Aplicació de principis ètics i de codis deontològics de la professió.

    S’intueix però no s’explicita.

    Autoavaluació permanent durant el desenvolupament de les pràctiques.

    Aquest criteri s’acompleix en la primera entrada d’implementació tot i que a mesura que vagis posant en pràctica el teu projecte podràs afegir dades més objectives a partir d’eines d’avaluació que m’imagino faràs servir.  

    Els aspectes formals relacionats amb la presentació de les diferents entrades del blog: ordre i organització de la informació, correcció lingüística, aportacions de recursos, evidències…
    Claredat, coherència, cohesió, correcció del discurs escrit.

    Aquests últims criteris s’assoleixen. Revisa , no obstant, el CANVAS , doncs tens una errada tipogràfia a CONDUCTUAL . 

    En general el treball al folio és adequat fins al moment i cal continuar treballant afegint les entrades corresponents.

    Endavant!

Publicat per

Entrada 3: Detecció de necessitats

Publicat per

Entrada 3: Detecció de necessitats

Iniciem el projecte d’intervenció psicopedagògica! Tal com se’ns demana a l’assignatura, i per fer més profitosa la nostra formació, comencem a elaborar el projecte d’intervenció que acabarem aplicant i avaluant al centre on realitzem les pràctiques. Des d’un inici, l’orientadora educativa de l’Institut Les Planes va comentar-me problemàtiques amb l’alumnat envers la gestió emocional. Alguns/es alumnes s’autolesionaven, hi havia molts conflictes per comparació de grups d’amistats, etc. Per tant, vaig donar per fet que seria útil investigar i actuar sobre…
Iniciem el projecte d’intervenció psicopedagògica! Tal com se’ns demana a l’assignatura, i per fer més profitosa la nostra formació,…

Iniciem el projecte d’intervenció psicopedagògica!

Tal com se’ns demana a l’assignatura, i per fer més profitosa la nostra formació, comencem a elaborar el projecte d’intervenció que acabarem aplicant i avaluant al centre on realitzem les pràctiques. Des d’un inici, l’orientadora educativa de l’Institut Les Planes va comentar-me problemàtiques amb l’alumnat envers la gestió emocional. Alguns/es alumnes s’autolesionaven, hi havia molts conflictes per comparació de grups d’amistats, etc. Per tant, vaig donar per fet que seria útil investigar i actuar sobre aquest tema.

Fent una recerca sobre els documents del centre, vaig poder identificar que la formació integral és un dels principis bàsics d’aquest. Dotar a l’alumnat de competències i habilitats necessàries per al dia a dia, per poder tenir una bona adaptació a l’etapa adulta. A més, el respecte i la convivència són aspectes importants per a ells. Aquesta informació va relacionada amb la importància de treballar la gestió emocional de l’alumnat, ja que és el que permetrà en un futur l’adaptació als entorns: bona gestió de la frustració davant de situacions complexes, bones relacions amb els companys permetrà un correcte treball en equip, etc.

Paral·lelament, vaig administrar un qüestionari al personal docent i equip directiu del centre per conèixer el seu punt de vista, i una entrevista a l’orientadora educativa per comparar la informació i tenir-ne de més detallada. Degut a la temporalitat i accessibilitat del centre, no s’ha pogut recollir la veu de l’alumnat i les famílies.

Concloent, existeix la necessitat d’elaborar un projecte d’intervenció psicopedagògic sobre la gestió emocional de l’alumnat. Aquest s’ha de basar en el model col·laboratiu on s’implicarà a tots els agents (personal humà del centre, alumnat, famílies i orientadora educativa). Així s’aconseguirà un treball més acurat i una major implicació de totes les parts, obtenint uns resultats més positius i estables.

Us facilito l’enllaç de la presentació que he elaborat: https://prezi.com/view/0p6oYDT0C9HGjVZ9BwNi/

Si hi ha qualsevol dificultat per accedir-hi m’ho feu saber (mrodaco@uoc.edu).

Amb tot això, finalitzo aquesta entrada. Seguim amb el disseny del projecte!

Debat0el Entrada 3: Detecció de necessitats

No hi ha comentaris.