Aquest període de pràctiques ha estat una etapa decisiva en la meva formació com a professional de la psicopedagogia. Ha representat molt més que una immersió en un context educatiu específic, perquè ha estat un espai d’aprenentatge vivencial, on teoria i pràctica s’han entrellaçat de manera significativa. L’experiència al SIEI m’ha permès visualitzar amb claredat els reptes i les oportunitats reals de la inclusió educativa, alhora que he pogut posar en joc competències essencials per a la pràctica psicopedagògica.

La proposta d’intervenció dissenyada i parcialment implementada ha estat una oportunitat per connectar els coneixements adquirits en assignatures com estratègies i recursos per a la pràctica professional o intervenció psicopedagògica per a la millora de la pràctica educativa. Així doncs, aquesta experiència m’ha permès portar els aspectes teòrics al terreny més pràctic i confrontant-los amb la complexitat del dia a dia al centre educatiu. Així mateix, la participació en la coordinació, el seguiment i acompanyament a infants amb NESE, el treball amb docent i la reflexió continua de la meva actuació com a professional, m’han permès desenvolupar habilitats com la capacitat d’adaptació, l’escolta activa, la mirada crítica i la comunicació professional.

D’entre les competències treballades, destacaria especialment la capacitat per diagnosticar necessitats en contextos reals, la col·laboració en xarxa, l’aplicació de coneixements en entorn poc previsibles i la reflexió ètica sobre les pràctiques educatives. Tot aquest conjunt, m’ha ajudat no només a créixer professionalment, sinó també a reafirmar la meva vocació i compromís amb una educació més justa i inclusiva.

Tanmateix, aquesta experiència també m’ha donat l’oportunitat d’observar amb una mirada més crítica la distància que encara existeix entre el marc normatiu de l’escola inclusiva i la seva aplicació real als centres educatius. Tot i que la legislació vigent i els plans d’educació inclusiva promouen l’atenció a la diversitat i l’adaptació als ritmes i necessitats de tot l’alumnat, la seva implementació es veu sovint condicionada per la manca de compromís institucional, la rigidesa de les estructures escolar i la implicació desigual dels agents educatius. L’educació inclusiva no pot dependre únicament de la bona voluntat d’alguns dels professionals implicats, sinó que cal una aposta real i col·lectiva per transformar la cultura de centre, els rols professionals i les pràctiques de l’aula. Aquesta tensió entre intenció i realitat m’ha fet reflexionar sobre el paper de la psicopedagogia com a agent de canvi i com a facilitador de processos inclusius, sostenibles i compartits.

Aquest diari, iniciat com un registre del procés, s’ha anat convertint en un espai de pensament pedagògic, de presa de consciència i d’integració dels sabers que he anat construint. Tancar aquesta etapa implica mirar enrere amb satisfacció, però també amb responsabilitat, sabent que el que he viscut marca l’inici d’un compromís professional que continua.

Bona tarda a totes i a tots,

Aquesta entrada recull els aspectes més rellevants de l’experiència viscuda durant el període de pràctiques, amb la voluntat de fer-ne un resum que posi en valor les tasques desenvolupades i els aprenentatges assolits.

Per tal d’avaluar l’impacte de la proposta d’intervenció, s’ha utilitzat una rúbrica específica que ha permès valorar diversos aspectes clau, com ara la coordinació entre professionals, la implicació del professorat i l’aplicació d’estratègies pedagògiques inclusives. D’entre les sis activitats planificades, quatre es van implementar amb èxit: la creació d’un calendari de reunions, la realització de sessions d’anàlisi de casos, l’elaboració de propostes d’actuació individuals i la co-elaboració d’un banc de recursos pedagògics. Aquestes accions han fomentat i afavorit la col·laboració entre docents i permès generar materials útils per a la pràctica educativa.

Tanmateix, dues activitats no s’han pogut dur a terme a causa de la limitació temporal per a la implementació de totes les propostes: Recollida d’informació rellevant sobre les actuacions realitzades amb l’alumnat i compartir-la posteriorment (Activitat 1.2) i la incorporació de les propostes recollides en el banc de recursos en la programació de l’aula (Activitat 3.2). Aquest fet ha limitat l’avaluació completa de l’impacte del projecte d’intervenció.

Durant aquest període, he pogut participar activament en diverses tasques vinculades al perfil psicopedagògic. Entre les funcions més significatives destaca l’acompanyament i intervenció amb alumnat amb NESE del SIEI, tant a l’aula ordinària com dins del recurs específic, oferint suport individualitzat i en petit grup, així com oferir suport als docents implicats. Paral·lelament, he realitzat observacions sistemàtiques del desenvolupament psicomotor d’infants del SIEI i d’educació infantil, a través de les sessions de psicomotricitat al centre educatiu. Aquest fet m’ha permès detectar possibles dificultats relacionades amb el desenvolupament personal, la regulació emocional o habilitats socials i comunicatives. Així doncs, s’ha col·laborat estretament amb la referent del SIEI, especialment en el disseny i adaptació d’activitats per a sessions de psicomotricitat, assegurant la inclusió dels infants amb NESE. Tanmateix, s’ha participat en espais de coordinació amb docents i professionals del SIEI per fer seguiment conjunt dels processos educatius dels infants. Considero que aquestes actuacions s’alineen amb les funcions pròpies del perfil psicopedagògic, tal com assenyalen Onrubia i Minguela (2020): la detecció de necessitats educatives, l’assessorament metodològic, l’orientació educativa i el treball en xarxa, entre d’altres. Aquestes funcions han estat presents al llarg de tot aquest procés de col·laboració amb l’escola.

En definitiva, tot i que no s’han assolit completament tots els objectius previstos, el projecte ha contribuït a consolidar espais de coordinació, ha fomentat la participació parcial del professorat i ha establert una base sòlida per a futures línies d’actuació en l’àmbit de l’atenció a la diversitat.

En l’àmbit personal, aquesta experiència de pràctiques ha suposat un aprenentatge profund i significatiu. M’ha permès entendre des de dins la complexitat i la importància de la tasca psicopedagògica en contextos inclusius i col·laboratius. He pogut posar en pràctica coneixements teòrics, adquirir habilitats professionals reals i, sobretot, reforçar la meva vocació per contribuir activament en la construcció d’una educació més integrativa.

Moltes gràcies!

Hola a tothom,

En aquesta entrada m’agradaria compartir una de les activitats desenvolupades dins la línia d’actuació 3: Co-elaboració d’un banc de recursos i estratègies pedagògiques inclusives. Aquesta línia d’actuació contempla accions orientades a fomentar la participació activa del professorat de l’aula ordinària en la detecció, aplicació i avaluació d’estratègies d’atenció a la diversitat, provoment l’acompanyament i la implicació del professorat en el procés educatiu de l’alumnat amb NESE.

L’activitat plantejada tenia com a objectiu d’identificar, seleccionar i organitzar estratègies didàctiques inclusives aplicables a l’aula ordinària. Així doncs, la finalitat és fomentar la inclusió i participació de l’alumnat amb NESE a l’aula ordinària, facilitant adaptacions tant metodològiques com de contingut per tal que puguin formar part del grup classe mentre es desenvolupen les activitats de l’aula. Amb aquest propòsit, es va crear un document compartit al Drive per tal que tant el professorat d’aula ordinària com les referents del SIEI poguessin aportar i compartir recursos, activitats i materials diversos que donessin resposta a la diversitat de l’aula, facilitant la inclusió real.

A continuació adjunto una imatge d’algunes pantalles de la carpeta del Drive, així i tot, m’agradaria comentar que en alguns documents hi apareix informació personal de l’alumnat o dels docents i, per aquest motiu, no he volgut compartir cap material específic, sinó que aporto imatges genèriques d’algunes carpetes i el seu contingut del Drive compartit. Considero imprescindible preservar la confidencialitat de les dades personals.

Tot i que la creació del banc de recursos ha estat positiva, la implicació del professorat no ha sigut homogènia entre tots els docents. Les referents del SIEI han mostrat una participació plena, atesa la seva funció fonamental de promoure espais d’inclusió dins l’aula ordinària, mitjançant l’acompanyament i l’adaptació de material i recursos. En aquest sentit, el Decret 142/2007, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, estableix l’organització i la regulació de les mesures d’atenció a la diversitat a les escoles, així com les adaptacions metodològiques per garantir l’atenció a la diversitat. Així doncs, resulta clau implicar també el professorat d’aula ordinària en aquest procés, amb l’objectiu d’afavorir les trajectòries educatives i els processos d’aprenentatge de tot l’alumnat del centre o, en aquest cas, del seu grup tutoritzat.

Arribats a aquest punt del procés de les pràctiques curriculars, se’m plantegen algunes qüestions clau: Quines dificultats trobo en el treball en equip? Què es podria millorar en el treball en equip per millorar els resultats de la intervenció? Des d’aquesta perspectiva, es fa evident la necessitat d’una implicació més àmplia i compromesa de tots els agents educatius, especialment dels docents d’aula ordinària que tenen alumnat amb NESE a càrrec seu. Segons Farré (2017), és necessari construir escenaris conjunts de coordinació o de planificació col·laborativa d’actuacions a través del treball en xarxa.

Pel que fa a l’activitat analitzada, s’ha pogut observar i constatar la participació d’alguns tutors i tutores, tot i que la implicació no ha estat generalitzada. Malgrat això, aquestes dinàmiques han generat col·laboracions positives i han contribuït a la creació de materials útils per adaptar millor la pràctica educativa a les necessitats de l’alumnat.

Bibliografia

Ferré, A. [Anna] (coord.). (2017). L’Assessorament psicopedagògic en contextos escolars. Barcelona : ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació – ACPO Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació, 2017. 0p. ISBN 9788494765858.

Bona tarda a tothom,

M’animo a compartir la meva experiència en un dels àmbits que participo a l’escola. Un dels espais educatius on actualment dono suport com a psicopedagoga en pràctiques és a les sessions de psicomotricitat. Cada dimarts, la meva tutora de pràctiques condueix dues sessions diferenciades: la primera amb l’alumnat amb NESE que assisteix al SIEI de cicle mitjà i superior, i la segona, amb un grup d’I5, que inclou dos infants amb NESE vinculats al SIEI d’infantil. En aquest darrer cas, la sessió es realitza amb tot el grup de l’aula ordinària. Pel que fa a la psicomotricitat, Rabadán (2010) destaca que l’expressivitat psicomotriu de l’infant implica la globalitat de la seva persona: emoció, motricitat, comunicació i pensament. Això converteix aquestes sessions en un espai especialment valuós per a observar no només les habilitats motrius dels infants, sinó també les seves dinàmiques relacionals, les seves estratègies d’interacció i els seus processos emocionals. Ha estat especialment enriquidor poder presenciar l’evolució progressiva d’alguns infants, especialment d’aquells amb NESE d’educació infantil al llarg de les darreres sessions.

En aquest moment del procés d’aprenentatge dins del marc de les pràctiques curriculars, se’m planteja la següent qüestió: Quines habilitats personals descobreixo en el procés de pràctiques? Aquest context m’ha permès prendre consciència d’una de les meves habilitats personals en procés de consolidació: la capacitat d’observació. Rabadán (2010) assenyala que l’educador ha de disposar de recursos per facilitar situacions d’aprenentatge ajustades a les possibilitats i necessitats d’interacció de cada infant. En aquest sentit, el que la meva tutora comparteixi amb mi els objectius pedagògics de cada sessió i les raons que justifiquen el disseny del circuit de psicomotricitat, m’ha permès connectar la teoria amb la pràctica i reflexionar d’una manera més crítica sobre el valor d’aquest espai. Així doncs, en cada sessió, no només observo les habilitats motrius, sinó també la resolució de conflictes, l’establiment de vincles i les actituds que es generen dins del grup.

Aquest aprenentatge connecta directament amb la proposta d’intervenció que estic desenvolupant durant el meu període de pràctiques, centrada en la millora de la coordinació, la comunicació i el treball col·laboratiu entre els agents educatius implicats en l’atenció a l’alumnat amb NESE. Badia (2021) assenyala que la intervenció psicopedagògica ha de tenir com a finalitat potenciar l’acció educativa del centre en conjunt i optimitzar els mecanismes i recursos propis per afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat. D’aquesta manera, les interaccions que es donen abans i després de les sessions de psicomotricitat amb les tutores de grup representen un exemple pràctic d’aquesta col·laboració educativa. A l’hora d’anar a buscar l’alumnat a l’aula o de tornar-lo al final de la sessió, es generen espais de comunicació informals però significatius. Aquests breus intercanvis faciliten compartir observacions, plantejar dubtes o comentar conductes rellevants detectades durant la sessió, especialment amb relació a l’alumnat amb NESE.

Aquest fet també em permet reflexionar sobre la pregunta: Quina intervenció s’ajusta millor per donar resposta a les necessitats detectades? Tal com apuntaven Badia, Mauri i Monereo (2004), és essencial disposar d’una activitat deliberada per proporcionar l’ajuda necessària específicament per a cada infant. En aquest cas, la manca de coordinació i comunicació entre les referents de SIEI i les tutores de l’aula ordinària es va identificar com una de les principals necessitats detectades inicialment. Per això, establir canals estables de diàleg, encara que siguin breus i informals, contribueix a ajustar millor les respostes educatives i a generar estratègies compartides de suport.

En definitiva, aquest espai m’ha permès entendre, des d’una mirada pràctica i reflexiva, com la figura de la psicopedagogia pot contribuir a teixir vincles professionals i generar espais de reflexió compartida, entre altres.

Moltes gràcies!

Bibliografia

Badia, A. [Antoni]. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Badia, A. [Antoni ]; Mauri, T. [Teresa]; Monereo, C. [Carles]. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Rabadán, M. [Marta]. (2010). La psicomotricitat. Un recurs educatiu per la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives associades a trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de l’espectre autista. Àmbits de psicopedagogia, núm. 30. P22-27.

Hola a totes i a tots,

M’agradaria aprofitar aquesta entrada per compartir una reflexió personal envers tot aquest procés, que està sent prou intens. Amb relació a les pràctiques, estic podent experimentar i analitzar de manera directa el rol psicopedagògic des d’una perspectiva col·laborativa i transformadora. He de reconèixer que aquesta etapa és una oportunitat per desenvolupar una mirada crítica envers les pràctiques educatives, en aquest context educatiu concret, alhora que estic consolidant aprenentatges en l’àmbit professional que considero molt significatius.

L’acció psicopedagògica que s’està duent a terme, més enllà de la presència al SIEI, se centra a fomentar espais de coordinació, comunicació i reflexió compartida entre els diferents agents educatius implicats en l’atenció a l’alumnat amb NESE. Tal com destaca Badia (2021), aquesta tasca ha de perseguir com a finalitat potenciar l’acció educativa del centre en conjunt i optimitzar els mecanismes i recursos propis per afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat. Aquesta visió ha orientat el meu posicionament com a psicopedagoga en pràctiques, entenent aquesta figura des d’un rol facilitar que acompanya els equips docents en la construcció de respostes més acurades i específiques atenent les necessitats del context.

D’aquesta manera, he pogut observar que, sovint, les dificultats observades no rauen tant en la manca de recursos sinó en la manca d’estratègies compartides i sistematitzades. Aquest fet em porta a reafirmar la importància de generar espais de reflexió conjunta per detectar, revisar i redefinir les pràctiques educatives que s’estan duent a terme. En aquest sentit, la proposta ha estat una eina per contribuir a una activitat deliberada i conscient per assolit els objectius educatius, tal com apunten Badia, Mauri i Monereo (2004), qui recorden que el que és essencial d’un context educatiu no és únicament l’existència d’objectius, sinó l’acció dirigida i reflexiva per assolir-los, tot desplegant els ajuts i dispositius necessaris.

Aquesta experiència també està sent clau en el meu procés d’aprenentatge professional. En el contacte directe amb la realitat del centre he après a escolar activament, a adaptar-me a les dinàmiques i tempos institucionals i a valorar el poder de les petites accions en els processos de canvi, sobretot dels processos progressius de l’alumnat. En definitiva, aquesta fase d’intervenció em confirma la necessitat d’una psicopedagogia implicada, contextualitzada i col·laborativa, que reconegui la riquesa dels equips docents i promogui el desenvolupament professional compartit.

Moltes gràcies

BIBLIOGRAFIA

Badia, A. [Antoni]. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Badia, A. [Antoni ]; Mauri, T. [Teresa]; Monereo, C. [Carles]. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Bona tarda a totes i a tots!

El seguiment de la proposta d’intervenció està sent complicada a causa de les poques hores que sóc de manera presencial al centre educatiu. Per començar a compartir amb totes vosaltres aquest procés, m’agradaria recordar les actuacions que s’havien planificat en la fase anterior. En aquest sentit, la línia d’actuació 1: Establiment de canals de comunicació contempla 2 activitats:

1.1. Creació d’un calendari que estableixi reunions entre els professionals implicats.

1.2. Recollida d’informació rellevant sobre les actuacions realitzades amb l’alumnat i compartir-la posteriorment.

En referència a l’activitat 1.1 s’estableix un calendari de reunions, coordinacions i trobades entre diversos agents educatius implicats per tal d’assolir els objectius proposats. En aquest cas, aquesta actuació forma part de l’objectiu específic 1: Establir canals de comunicació regulars entre el professorat de l’aula ordinària i les referents del SIEI durant el 3r trimestre.

A continuació, es presenta el calendari desenvolupat de manera conjunta:

En primer lloc, pel que fa a les coordinacions individuals amb els tutors i tutores de l’aula ordinària, s’han aconseguit organitzar trobades individuals entre la referent del SIEI i els diversos tutors i tutores implicades aprofitant les hores de permanència, fent-les coincidir de manera que es facilitin les trobades presencials.

D’altra banda, amb una periodicitat quinzenal, s’estableixen reunions de coordinació entre les referents del SIEI i els tutors i tutores de cicle mitjà i superior, els quals hi tinc un contacte recurrent segons l’assistència al centre de pràctiques. Aquestes trobades donen lloc a l’activitat 1.2 a l’hora que donen veracitat a l’objectiu específic 1.1 comentat anteriorment i al 1.4: Recollir indicadors qualitatius i quantitatius que permetin avaluar l’impacte de la intervenció en la coordinació entre agents educatius i en la percepció del suport educatiu. Les trobades dutes a terme fins el dia d’avui estan resultant si més no, positives, ja que a través de la creació de nous canals de comunicació i augmentar la periodicitat, s’estableix un seguiment més acurat i un traspàs de la informació més immediata.

Moltes gràcies

Bon dia a totes i a tots!

Ahir vaig poder reunir a l’equip de direcció, coordinadora pedagògica i la meva tutora de pràctiques del centre educatiu on les desenvolupo. Vaig sol·licitar aquesta trobada amb la finalitat de poder exposar detalladament quins eren els objectius principals d’aquesta proposta d’intervenció. Tot i així, cal comentar que aquesta acció forma part de la fase de planificació, la qual estava establerta fins al 25 d’abril, però per qüestions de disponibilitat no va ser possible. Aquest fet pot comportar la modificació o adaptació d’algunes actuacions per tal que els resultats puguin ser satisfactoris, però ho anirem observant al llarg de les properes setmanes. Tanmateix, considero imprescindible tenir l’aprovació i el suport d’aquests agents educatius, ja que el funcionament i la gestió del centre van de la mà d’aquests càrrecs de responsabilitat. En aquesta línia, també volia compartir la meva intencionalitat acadèmica lluny de cap exigència professional, ja que volia fer entendre que en cap cas volia imposar o suposar tasques que dificultessin les funcions diàries del professorat de l’escola. Així doncs, la meva proposta encaixa amb el funcionament del centre, ja que diverses actuacions que proposo queden recollides en els documents oficials del centre educatiu, així com la implicació de tot l’equip docent en l’atenció a la diversitat dins i fora de l’aula ordinària.

Així doncs, amb l’aprovació de direcció i la coordinadora pedagògica es pretén planificar una reunió amb el professorat que es pugui trobar implicar en les diverses actuacions que compren la proposta d’intervenció. Tal com s’indica en el document que recull la proposta d’intervenció, aquesta primera trobada amb els diferents agents educatius implicats segueix la Línia d’actuació 1. Establiment de canals de comunicació. Tal com està previst, aquesta línia d’actuació recull dues accions que es consideren imprescindibles inicials: Disseny i implementació d’un sistema de coordinació periòdica entre les referents del SIEI i el professorat de l’aula ordinària. La finalitat d’aquesta acció és facilitar el seguiment i l’avaluació conjunta de les trajectòries educatives de l’alumnat amb NESE. En aquest sentit, es proposa, per una banda, la creació d’un calendari que estableixi reunions entre els professionals implicats i, d’altra banda, fer una recollida d’informació rellevant sobre les actuacions realitzades amb l’alumnat i compartir-la posteriorment. Considero que realitzar aquestes primeres accions facilitarà el desenvolupament de les línies d’actuació 2 i 3.

Seguiré compartint informació rellevant al llarg de les properes entrades!

Gràcies

Hola a totes i a tots!

Comparteixo amb vosaltres la planificació establerta per a la proposta d’intervenció. Mitjançant els objectius plantejats s’estableixen 3 fases per l’organització i posada en marxa del procés d’assessorament i intervenció psicopedagògica:

• Fase 1. Planificació (del 21 al 25 d’abril). Presentació de la proposta d’intervenció a l’equip de direcció, coordinació pedagògica i equip docent implicat del centre educatiu.
• Fase 2. Implementació (del 28 d’abril al 31 de maig). Reunions de coordinació, sessions de reflexió conjunta, elaboració de recursos i propostes pedagògiques.
• Fase 3. Avaluació (de l’1 al 16 de juny). Recollida d’indicadors, valoració dels agents implicats i propostes de continuïtat.

Per fer-ho possible es tenen en compte els recursos humans pertinents implicats:

• Referents SIEI: Responsable de les coordinacions amb el professorat de l’aula ordinària i de la participació activa en les actuacions previstes.
• Tutora de pràctiques i psicopedagoga en pràctiques: Realitzar el disseny, seguiment i avaluació de la proposta d’intervenció, així com de facilitar espais de reflexió conjunta i donar suport a la implementació de les accions.
• Professorat de l’aula ordinària: Principal destinatari de l’assessorament i agent actiu en el procés de creació i aplicació de les estratègies acordades.
• Coordinadora pedagògica de l’escola: Garanteix el suport de la institució educativa i la coherència amb el projecte educatiu de centre.

Per tal que pugueu accedir a una informació més completa i global d’aquesta proposta us adjunto una infografia!

Moltes gràcies

Hola a totes i a tots!

Seguint amb el procés de l’assignatura vinc a compartir la meva proposta d’intervenció en el context de pràctiques!

Tot i haver detectat diverses necessitats d’intervenció, s’ha prioritzat actuar sobre la manca de coordinació i comunicació efectiva entre els agents educatius implicats en l’atenció a l’alumnat amb NESE, tant a l’aula ordinària com al SIEI. Aquesta elecció i priorització respon, per una banda, al breu període de temps disponible per a la seva implementació i, d’altra banda, a la possibilitat de generar un impacte significatiu i immediat que pot tenir sobre la qualitat del suport educatiu ofert a aquest alumnat. Així doncs, l’objectiu general persegueix Millorar la coordinació, la comunicació i el treball col·laboratiu entre els agents educatius implicats en les trajectòries educatives de l’alumnat amb NESE, per tal de d’oferir una atenció més acurada i ajustada a les seves necessitats.

Tanmateix, s’estableixen 3 línies d’actuació d’acord amb els objectius específics plantejats:

• Línia d’actuació 1: Establiment de canals de comunicació
• Línia d’actuació 2: Dinàmiques de reflexió conjunta
• Línia d’actuació 3: Promoció de la corresponsabilitat docent

Tenint en compte el marge temporal del que es disposa, s’hauran de preveure les hores d’assistència presencials i no presencial al centre educatiu, per tal d’adaptar la temporització i obtenir uns resultats satisfactoris

Bona tarda a totes i a tots,

He de reconèixer que està sent un semestre molt intens, però intento considerar aquest esforç com una recta final per assolir el meus objectius personals! Introdueixo aquesta tercera entrada amb la finalitat de compartir la recollida i anàlisi de dades, convertit posteriorment en la detecció de necessitats del context educatiu. En aquests sentit, també m’agradaria compartir les dificultats que m’ha suposat dur a terme aquesta primera tasca. Per la gestió de la meva vida professional, de moment només puc gestionar l’assistència al centre educatiu on realitzo les pràctiques curriculars 1 dia a la setmana, la qual suposa una dificultat per establir una comunicació continuada i fluida amb la meva tutora de pràctiques de l’escola.

Malgrat les dificultats, seguim avançant! Adjunto l’enllaç al prezi perquè pugueu fer-li una ullada al context educatiu on em situo: https://prezi.com/p/edit/wvid5ceugwaf/

Moltes gràcies!