Durant el període de pràctiques psicopedagògiques a l’Institut Vall d’Hebron, he participat activament en diverses tasques pròpies del Departament d’Orientació, com ara l’atenció a la diversitat, la intervenció en casos individuals, l’orientació acadèmica i personal, i la coordinació amb l’equip docent i altres serveis interns i externs com l’EAP.

Aquestes actuacions han permès aplicar, de manera pràctica, els coneixements teòrics adquirits al llarg del màster i desenvolupar competències essencials com l’observació, l’anàlisi de detecció de necessitats educatives i la proposta, disseny i planificació de les intervencions.

El pràcticum ha complert àmpliament amb les meves expectatives inicials. El tracte rebut per part de la tutora de pràctiques i cap del Departament d’Orientació ha estat excel·lent. Des del primer moment m’ha fet sentir part de l’equip, m’ha donat veu, ha valorat les meves aportacions i m’ha permès aprendre des de la pràctica compartida. Aquesta actitud d’acollida i reconeixement ha estat clau per afavorir un aprenentatge significatiu i enriquidor, i ha contribuït notablement al meu creixement com a futura psicopedagoga.

També cal destacar l’acollida positiva per part de l’equip directiu, l’equip docent i l’alumnat, que ha mostrat en general una actitud oberta i respectuosa envers la meva figura com a psicopedagoga en pràctiques.

La predisposició de l’alumnat a participar i implicar-se en les activitats dissenyades ha estat molt valuosa, facilitant la implementació de les propostes i enriquint-ne els resultats. Aquesta resposta per part dels estudiants ha contribuït a fer del pràcticum una experiència més significativa i gratificant.

Tanmateix, també he viscut moments de decepció, especialment pel que fa a la manca d’implicació d’alguns membres de l’equip docent en el desenvolupament i seguiment de les activitats proposades. En diversos casos, no s’han rebut tots els documents previstos per a l’avaluació, fet que ha limitat la possibilitat de fer una valoració real i completa de les accions implementades. Aquesta situació posa de manifest la necessitat de continuar treballant en la sensibilització i implicació del professorat envers la tasca psicopedagògica i la importància del treball col·laboratiu.

En conclusió, les pràctiques han estat una oportunitat per connectar la teoria amb la realitat educativa. S’han posat en pràctica continguts treballats en altres assignatures com la detecció de necessitats educatives, el disseny d’investigació, l’avaluació i la intervenció psicopedagògica, la tutoria i orientació, o la col·laboració amb famílies i serveis externs. Aquesta aplicació transversal ha afavorit una visió integradora del rol psicopedagògic i ha reforçat els coneixements adquirits en altres assignatures del màster, també ha reforçat la meva capacitat d’actuar de manera reflexiva, crítica i eficaç davant les diverses situacions educatives.

Malgrat les dificultats puntuals, el pràcticum ha estat un procés altament enriquidor tant a nivell professional com personal. Al llarg del pràcticum, s’han consolidat competències clau com la capacitat d’observació i anàlisi de contextos educatius, la comunicació assertiva i empàtica, el disseny i aplicació d’intervencions psicopedagògiques, prendre consciència de la importància del treball en equip interdisciplinari i la reflexió crítica sobre la pròpia pràctica. Així mateix, s’ha reforçat l’autonomia professional, l’adaptabilitat i el compromís ètic amb la inclusió i el benestar de l’alumnat.

Tanmateix  he pogut contrastar els meus coneixements amb la realitat educativa i sentir-me part activa d’un equip d’orientació compromès amb el centre i amb l’alumnat.

Com a tancament, compartir que he pogut constatar de primera mà la complexitat i la diversitat de realitats que conviuen a les aules, així com els múltiples factors —personals, familiars, socials i acadèmics— que poden incidir negativament en els processos d’aprenentatge i desenvolupament de l’alumnat. Aquesta observació evidencia que encara queda molta feina per fer per garantir una resposta educativa realment inclusiva i ajustada a les necessitats de tot l’alumnat.

En aquest sentit, s’ha fet palesa la rellevància de la figura psicopedagògica dins dels centres educatius. El nostre rol resulta clau per identificar barreres, dissenyar estratègies d’intervenció, acompanyar els equips docents i promoure entorns educatius que afavoreixin no només l’èxit acadèmic, sinó també el desenvolupament emocional, social i personal de l’alumnat. És a través d’aquest acompanyament integral i preventiu que podem contribuir de manera significativa a la millora de la qualitat educativa i a la construcció d’una escola més equitativa i inclusiva.

Amb tot, aquesta experiència m’ha reafirmat en la vocació psicopedagògica i m’ha dotat d’eines molt valuoses per a fer front la futura intervenció psicopedagògica.

L’activitat “Cadena de Fortaleses”, implementada recentment amb l’alumnat de 1r.cus de Grau bàsic de l’Institut Vall d’Hebron, ha resultat una experiència significativa tant a nivell emocional com relacional. La dinàmica, que consistia a identificar i expressar tres qualitats positives de tres companys/es, ha afavorit la consciència personal i la valoració positiva de l’altre, aspectes clau en el desenvolupament socioemocional dels joves.

Des del punt de vista psicopedagògic, aquesta activitat incideix directament en diverses competències fonamentals, com ara la competència emocional, la competència interpersonal i la comunicació assertiva. El fet d’identificar fortaleses alienes implica posar en marxa habilitats d’observació, empatia i reconeixement emocional, potenciant també l’autoestima i el sentiment de pertinença dins el grup.

Pel que fa a la participació, es pot valorar molt positivament, ja que la majoria de l’alumnat va mostrar implicació activa.

En alguns casos, es va requerir suport mitjançant un llistat de qualitats positives, la qual cosa va facilitar la reflexió i va ampliar el vocabulari emocional dels participants. Aquesta necessitat també posa de manifest la importància de continuar treballant en l’enriquiment del llenguatge emocional dins l’aula.

És remarcable el fet que molts alumnes van fer un exercici previ de reflexió abans d’emetre les seves respostes, tot i que també es van observar respostes més intuïtives i menys elaborades en altres casos. Això indica diferents nivells de maduresa i consciència emocional, fet que pot orientar futures intervencions psicopedagògiques per tal d’homogeneïtzar i aprofundir aquestes habilitats dins del grup.

L’ambient durant el desenvolupament de l’activitat va ser molt positiu, amb una actitud respectuosa i participativa per part de l’alumnat, afavorint un clima de confiança i cooperació. Aquest context és especialment rellevant des de la perspectiva psicopedagògica, ja que la creació d’un entorn segur emocionalment és un requisit bàsic per al desenvolupament de la competència personal i social.

En conclusió, l’activitat “Cadena de Fortaleses” ha estat una eina valuosa per promoure la reflexió personal, el reconeixement mutu i la cohesió de grup, i es considera molt adequada per continuar aprofundint en les competències socioemocionals de l’alumnat.

Des del punt de vista psicopedagògic, la participació i implicació de l’alumnat en aquesta activitat de sociograma és un indicador clau de confiança, maduresa emocional i clima de seguretat dins l’aula.

El fet que l’alumnat no només hagin respost el qüestionari, sinó que alguns s’hagin obert emocionalment i hagin compartit sentiments personals, és especialment rellevant i mereix una anàlisi detallada.

El grau de resposta general al sociograma mostra una alta implicació del grup, fet que reflecteix:

• Una bona acceptació de la dinàmica proposada.
• Una percepció de confidencialitat i respecte en el procés.
• Un clima de treball emocionalment segur, que permet a l’alumnat expressar preferències, dificultats i malestars sense por a represàlies o judicis.

Aquest tipus de participació activa és fonamental per construir vincles sòlids entre alumnat i professorat i fomenta un entorn d’aprenentatge basat en la confiança i el respecte mutu.

L’obertura emocional d’algunes alumnes, com es veu en declaracions del tipus “no quiere dejarme en paz y eso me está afectando” o “em sento bé amb: ningú”, denota:

• Una disponibilitat a expressar vulnerabilitats, cosa poc habitual en aquestes edats si no hi ha un entorn segur.
• Un nivell d’autoconeixement i capacitat d’identificació emocional que cal reconèixer i treballar.
• Una oportunitat educativa per enfortir la competència emocional tant a nivell individual com grupal.

Aquesta obertura permet detectar amb precisió situacions que podrien passar desapercebudes, com aïllaments emocionals o tensions dins el grup. És una base excel·lent per intervencions empàtiques i respectuoses.

La implicació de l’alumnat també esdevé una eina pedagògica en si mateixa, ja que:

• Potencia la reflexió personal sobre les pròpies relacions.
• Fomenta l’empatia envers els altres.
• Contribueix a fer-se responsable del clima de convivència del grup.
• Permet visibilitzar els rols socials que sovint es donen de manera implícita dins l’aula.

Per això, no només és una font d’informació per al docent, sinó també un espai d’aprenentatge socioemocional per l’alumnat.

Es recomana retornar (amb cura i de forma globalitzada) i des de la tutoria, alguns dels resultats al grup per:

• Validar la seva participació.
• Mostrar que les seves aportacions tenen impacte real en la millora del grup.
• Impulsar noves accions col·lectives per a la cohesió.

La participació i implicació observades en aquesta activitat són un actiu psicopedagògic molt valuós. Denoten maduresa progressiva, confiança i capacitat d’introspecció.

El fet que alguns alumnes hagin compartit sentiments personals és una mostra clara que el grup comença a construir una base de convivència sòlida. És essencial continuar treballant aquest vincle emocional amb coherència, sensibilitat i persistència, consolidant l’aula com un espai segur on tots els alumnes se sentin vistos, escoltats i valorats.

La dinàmica ha estat aplicada amb alumnat de 1r de Grau Bàsic, amb una participació proactiva i una resposta positiva per part del grup.

L’activitat ha permès obrir un espai emocional segur i significatiu, en què l’alumnat ha pogut reflexionar sobre la seva presència a l’aula, les seves motivacions personals i el seu vincle amb el grup i el centre educatiu.

La introducció emocional ha generat converses enriquidores, amb aportacions espontànies que evidencien consciència sobre la pròpia importància dins el grup.

L’elaboració de la targeta “Jo hi soc perquè…” ha promogut la introspecció i ha servit com a punt de partida per reforçar el sentiment de pertinença.

El seguiment emocional setmanal ha permès recollir indicadors útils sobre l’estat emocional de l’alumnat i ha facilitat la detecció de canvis que podrien estar relacionats amb l’absentisme encobert. Així mateix, l’enviament de missatges de reconeixement ha contribuït a reforçar conductes positives i ha augmentat la motivació de diversos alumnes.

En conjunt, la dinàmica ha afavorit un clima de tutoria proper, personalitzat i preventiu, amb bona comunicació emocional entre alumnat i tutora. També ha esdevingut una eina valuosa per a la detecció primerenca de possibles dificultats emocionals o socials vinculades a l’assistència.

Conclusió:
L’activitat ha complert amb els objectius previstos, generant un impacte positiu tant en la cohesió grupal com en la implicació individual.

Es recomana però, fer la dinàmica a l’inici de curs i mantenir-la de manera continuada, també es recomana explorar la seva extensió a altres grups educatius dins del centre.

Amb aquesta, us comparteixo la darrera activitat, l’activitat 4, del projecte d’Assessorament per millorar el clima d’aular i reduir les conductes disruptives. Transformar l’aula des de dins, a l’Institut Vall d’Hebron.

La quarta i última activitat que s’implementarà en el grup de 1r.curs de Grau Bàsic, està relacionada amb les fortaleses de l’alumnat.

La dinàmica de la Cadena de Fortaleses és una activitat cooperativa i emocional que té com a objectiu fomentar l’autoestima, el reconeixement positiu entre iguals i la cohesió de grup.

Els objectius de la dinàmica són:

– Millorar el clima d’aula i l’autoestima de l’alumnat.

– Fer visibles els vincles positius entre els companys.

– Ajudar a la tutora i a l’equip docent a detectar rols dins del grup: líders, aïllats, alumnes invisibilitzats o rebutjats.

– Detectar possibles causes socials o emocionals dels comportaments problemàtics.

L’estructura de la dinàmica és la següent:

1. Explicació inicial

La persona responsable de l’activitat introdueix l’activitat dient que tothom té fortaleses, i que avui es tractarà de reconèixer-les entre companys.

2. Materials

– Trossos de paper o targetes petites (una per alumne per cada company/a).
– Opcional: una capsa o mural gran per penjar-ho després.

3. Dinàmica
   Cada alumne ha d’escriure una fortalesa o qualitat positiva d’almenys 3 companys diferents. Per exemple:
   – “El Mohamed m’ajuda quan no entenc les mates.”
   – “La Carla sempre em fa riure.”
   – “L’Ana és molt bona escoltant.”
   També es pot fer que l’alumnat escrigui una qualitat per a cada membre del grup.
4. Recollida i lectura
   La persona responsable recull les targetes i llegeix (de forma anònima) alguns dels missatges positius. Si el clima ho permet, es poden repartir directament a cada alumne.

5. Reflexió final:

– Com ens hem sentit rebent i reconeixent qualitats?

– Què hem descobert dels altres?

– Algú s’ha sentit sorprès?

L’avaluació de l’activitat es realitzarà durant la intervenció i al finalitzar la mateixa.

La dinàmica pretén millorar la cohesió social i incrementar l’autoestima i el reconeixement entre iguals.

En aquesta entrada, us comparteixo l’Activitat 3 del projecte d’Assessorament per millorar el clima d’aular i reduir les conductes disruptives. Transformar l’aula des de dins, a l’Institut Vall d’Hebron.

La tercera activitat que s’implementarà en el grup de 1r.curs de Grau Bàsic, està relacionada amb l’elaboració d’un decàleg de convivència a l’aula.

L’alumnat participarà en una dinàmica col·laborativa per identificar conductes positives i acords comuns que afavoreixin la convivència. A partir del debat i la presa de decisions, es redactarà un decàleg consensuat amb les 10 normes o valors clau per a un bon clima d’aula.

L’objectiu principal de l’activitat és fomentar la reflexió col·lectiva i el compromís de l’alumnat en la construcció d’un clima positiu a l’aula mitjançant l’elaboració conjunta d’un decàleg de normes de convivència.

Per tal d’aconseguir l’objectiu, es desenvoluparà una activitat seguint el següent esquema:

1. Introducció i reflexió inicial (10 min)
   La persona responsable de l’activitat planteja preguntes per estimular la reflexió:
   – Com ens agrada que ens tractin?
   – Quines actituds ajuden a estar millor a classe?
   – Què ens molesta o ens dificulta aprendre?
2. Pluja d’idees per grups petits (20 min)
   Els grups anoten idees i propostes concretes de normes de convivència. Cada grup escull les 3 més importants.
3. Posada en comú i debat grupal (10 min)
   Es recullen les propostes a la pissarra o en format digital. Es debat, es reformulen i es voten les 10 propostes més representatives.
4. Redacció final del decàleg (15 min)

Es redacta el decàleg amb un llenguatge positiu i inclusiu. Pot fer-se de manera col·laborativa o amb la intervenció d’un/a alumne/a com a secretari/ària.

5. Signatura i compromís (5 min)

Es penja el decàleg a l’aula. Opcionalment, l’alumnat pot signar-lo o fer un compromís personal escrit.

L’avaluació de l’activitat es realitzarà durant la intervenció i al finalitzar la mateixa.

Amb aquesta activitat s’espera que l’alumnat acompleixi amb els acords establerts al decàleg al llarg de tot el curs i millorar el comportament i la convivència a l’aula.

En el marc del desenvolupament de les pràctiques del Màster de Psicopedagogia, s’ha dut a terme una reunió de coordinació entre la tutora de pràctiques de l’Institut Vall d’Hebron i jo, com a psicopedagoga en formació, amb l’objectiu de revisar i concretar els detalls de les activitats psicopedagògiques que s’implementaran properament a l’Institut Vall d’Hebron.

Aquesta reunió ha tingut com a finalitat garantir una aplicació coherent i contextualitzada de les accions dissenyades, tot assegurant l’alineació amb els objectius establerts i les necessitats específiques de l’alumnat.

Durant la sessió, s’han revisat aspectes clau de cada activitat, com ara la temporalització, l’agrupament de l’alumnat, els materials necessaris, el rol dels professionals implicats i els criteris d’avaluació de les intervencions.

En la meva intervenció com a psicopedagoga en pràctiques, he pogut exposar les propostes metodològiques previstes i justificar-ne la seva adequació, així com plantejar dubtes i ajustar determinades accions en funció del context real del centre. Igualment, he compartit reflexions sobre com fer un seguiment acurat de l’impacte de les activitats, incorporant eines d’observació i recollida d’evidències.

Des d’una perspectiva formativa, aquesta reunió ha estat especialment enriquidora, ja que m’ha permès consolidar el meu rol professional dins del marc institucional, anticipar possibles dificultats durant la implementació i valorar la importància de la coordinació prèvia com a element clau per a l’èxit de les intervencions psicopedagògiques.

Hola,

Us comparteixo l’Activitat 2 del projecte d’Assessorament per millorar el clima d’aular i reduir les conductes disruptives. Transformar l’aula des de dins, a l’Institut Vall d’Hebron.

La segona activitat que s’implementarà properamente en el grup de 1r.curs de Grau Bàsic, està relacionada amb les relacions entre iguals i s’elaborarà un sociograma per conèixer les relacions socials entre els membres de la classe, com ara simpaties, amistats, rebuigs o vincles de lideratge.

Els objectius de l’elaboració del sociograma són:

• Detectar vincles d’amistat, alumnes aïllats, líders positius o negatius.
• Millorar la convivència i fomentar la cohesió del grup.
• Prevenir situacions de conflicte o assetjament.

Per l’elaboració del sociograma es desenvoluparà una activitat que consistirà en respondre el següent qüestionari:

Qüestionari Sociograma – 1r A de Grau Bàsic

Aquest qüestionari és confidencial. Les teves respostes ens ajudaran a conèixer millor les relacions del grup i a millorar la convivència a classe. Respon amb sinceritat. No hi ha respostes bones o dolentes.

1. Vincles positius (amistat, confiança, treball en equip)

1. Amb quins 3 companys/es t’agrada més treballar en grup? (Escriu fins a 3 noms)
   Resposta: ____________________________________________
2. Amb quines persones passes més estona al pati o fora de classe? (Escriu fins a 3 noms)
   Resposta: ____________________________________________
3. A qui li demanaries ajuda si tens un problema (a classe o personal)? (Escriu fins a 2 noms)
   Resposta: ____________________________________________
4. Hi ha algú de la classe amb qui et sentis especialment a gust o feliç quan esteu junts? Qui?
   Resposta: ____________________________________________

2. Vincles negatius

(Aquestes preguntes són opcionals i totalment confidencials. Només respon si ho consideres important.)

5. Hi ha algú amb qui prefereixes no fer treballs en grup? Per què?
   Resposta: ____________________________________________
6. Hi ha alguna persona amb qui et sentis incòmode o amb qui tinguis problemes?
   Resposta: ____________________________________________

3. Observacions personals (opcional)

7. Vols afegir algun comentari sobre com et sents dins el grup o sobre la convivència?
   Resposta: ____________________________________________

L’avaluació de l’activitat es realitzarà durant la intervenció i al finalitzar la mateixa. Esperem que aquesta activitat aconsegueixi un impacte positiu entre l’alumnat i s’aconseguixi conèixer les relacions entre iguals i prevenir els conflictes a l’aula.

Salutacions,

Hola,

Una altra experiència significativa es va donar durant el seguiment individualitzat d’una alumna de 1r d’ESO, coordinat pel departament d’orientació. Aquesta alumna havia estat derivada per l’equip docent a causa de dificultats d’adaptació i una actitud molt tancada tant amb el professorat com amb el grup classe.

Cada dijous al migdia, la psicopedagoga del centre i jo ens reuníem amb ella per fer un seguiment emocional i treballar estratègies d’expressió i confiança. La regularitat d’aquestes trobades era clau per establir un vincle de seguretat. Durant les primeres sessions, la noia gairebé no parlava, es limitava a assentir amb el cap o fer frases molt curtes. Un fet rellevant va ser quan, després d’un exercici senzill d’identificació d’emocions amb imatges, va començar a expressar que sovint se sentia invisible a l’aula i que li costava demanar ajuda.

Tanmateix, aquesta obertura no va tenir una continuïtat immediata. A la següent sessió, va tornar a tancar-se en si mateixa i va negar haver dit el que havia expressat la setmana anterior. Aquesta contradicció va ser una mostra clara de la inestabilitat emocional amb què treballa el departament, i també em va ensenyar a no assumir progressos lineals.

Un fet irrellevant, que inicialment em va cridar l’atenció, va ser que sempre arribava amb una llibreta a la mà, plena de dibuixos. Al principi ho vaig interpretar com una forma d’evasió, però després vaig entendre que aquell material era una porta d’entrada per connectar amb ella, ja que els dibuixos representaven sovint el seu estat d’ànim.

Aquest procés m’ha permès entendre millor la importància del ritme personal de cada alumne, la paciència i l’empatia, així com el valor de les microintervencions continuades en la tasca psicopedagògica. També m’ha fet més conscient del valor de la comunicació no verbal i dels petits detalls que poden passar desapercebuts si només es valoren els discursos explícits.

Bona tarda,

Comparteixo amb vosaltres algunes de les experiències que he viscut en aquest període de pràctiques a l’Institut Vall d’Hebron.

Una de les experiències més significatives que he viscut durant aquest període de pràctiques va tenir lloc al llarg de diverses setmanes en una tutoria amb un grup de 3r d’ESO. En aquestes sessions, conduïdes per la tutora del grup i supervisades pel departament d’orientació, es treballava el desenvolupament de competències emocionals i la cohesió de grup.

Durant la tutoria vaig observar que una part important de l’alumnat mostrava interès i participació activa, mentre que uns altres —en especial dos nois— tendien a desconnectar o fer comentaris irònics que restaven serietat a la dinàmica. Un dels fets rellevants va ser quan, en una sessió dedicada a parlar sobre l’autoestima, un dels alumnes que habitualment es mostrava poc implicat, va fer una aportació molt personal sobre la seva inseguretat amb els estudis. Aquest fet va generar un moment d’empatia i escolta activa dins del grup, trencant la dinàmica habitual.

Tot i això, en sessions posteriors, es va produir una contradicció: aquell mateix alumne va tornar a adoptar una actitud distant i burlesca. Aquest contrast em va fer reflexionar sobre la complexitat de les respostes emocionals dels adolescents, i la necessitat de no fer interpretacions precipitades basades en un únic comportament.

També vaig aprendre a diferenciar entre fets rellevants i irrellevants: per exemple, inicialment em fixava molt en qui portava el mòbil a la mà o feia dibuixos a la llibreta, però amb el temps vaig entendre que aquests comportaments, tot i ser cridaners, sovint no interferien realment en la participació o en l’impacte de la sessió.

Aquesta experiència em va ajudar a comprendre la importància de mantenir una mirada global i pacient, tenint en compte la trajectòria i no només moments puntuals, i em va aportar eines per interpretar millor les dinàmiques grupals i les actituds individuals dins l’aula.