Hola companyes aquí us deixo l’entrada 2! Espero que us agradi :)
Descripció de l’activitat
Aquesta entrada al blog detalla la primera sessió de Lectura Fàcil (LF) realitzada amb diversos grups d’alumnes de 3r de ESO. L’objectiu principal era introduir aquesta metodologia i treballar la comprensió lectora d’un text adaptat.
La sessió es va dur a terme a la sala de visual i plàstica amb un total de 10 alumnes per grup, disposats en taules rodones per tal de facilitar la interacció i la lectura compartida. A cada alumne se li va lliurar un dossier que incloïa el text adaptat i espai per a les activitats.
La dinàmica va començar amb una breu presentació del llibre original, 1984 de George Orwell. Es va explicar la seva temàtica general, la complexitat de les seves idees i el vocabulari que utilitza, mostrant l’edició original per contrastar-la amb la versió en Lectura Fàcil. Aquesta tria, realitzada pel departament de català, tenia una doble intenció: connectar amb el treball sobre textos narratius que s’estava fent a l’aula i, molt important, desmitificar la Lectura Fàcil, presentant-la no com una eina per a textos “inferiors” o infantilitzats, sinó com un recurs valuós per accedir a obres complexes i ampliar coneixements.
Un cop contextualitzat el llibre i l’autor, es va procedir a la lectura en veu alta del primer capítol de la versió adaptada. La lectura va ser compartida: jo, com a dinamitzadora, vaig iniciar-la i després es van anar oferint torns a l’alumnat voluntari.
Durant la lectura, es van fer pauses estratègiques per:
- Clarificar vocabulari clau: es preguntava si algú no entenia alguna paraula i es donaven sinònims senzills o explicacions contextuals.
- Verificar la comprensió de frases o idees importants: s’utilitzaven preguntes com ara “Què vol dir això exactament?”, “Algú ho pot explicar amb les seves paraules?” o “Com us imagineu aquest lloc que descriu?”.
Després de la lectura, la segona part de la sessió va consistir a respondre individualment tres preguntes de comprensió lectora directament al dossier. Aquestes preguntes estaven dissenyades per avaluar la comprensió global del fragment llegit i la opinió personal sobre la LF:
- Qui era el protagonista?
- Quin és l’argument principal del text que has llegit?
- Com et podria ajudar aquest tipus de textos en altres assignatures?
A continuació us ensenyo algunes de les respostes que van escriure els i les alumnes.

Objectius
Els objectius plantejats per a aquesta primera sessió de Lectura Fàcil eren:
- Familiaritzar l’alumnat amb la metodologia de la Lectura Fàcil.
- Millorar la comprensió lectora d’un text narratiu adaptat amb un contingut complex.
- Desenvolupar l’hàbit de la lectura activa i en veu alta.
- Fomentar la capacitat de reflexió i anàlisi sobre el contingut llegit.
- Promoure una visió positiva de la Lectura Fàcil com a eina de comprensió lectora.
Reflexió personal:
Aquesta primera sessió amb l’adaptació de 1984 il·lustra com la Lectura Fàcil (LF) pot alinear-se amb els principis de l’educació inclusiva, que cerca eliminar barreres a l’aprenentatge (Martín, 2013). En oferir un text adaptat, es busquen múltiples formes de representació, facilitant l’accés al contingut tal com proposa el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) (Dosrius & Martínez, 2019 ). La simplificació del llenguatge i l’estructura, seguint pautes com les de García (2012) o Nomura et al. (2012), pretén reduir la càrrega cognitiva, permetent als alumnes centrar-se en el significat. És interessant la paradoxa observada: tot i que la LF simplifica la forma, no limita necessàriament la capacitat de reflexió crítica davant temes complexos. Al contrari, en fer accessible el material, potser la potencia, matisant la discussió sobre si la LF afavoreix més la comprensió literal o també la inferencial (Fajardo et al., 2014 )
Avaluació de la sessió:
Abans de la sessió, es va preparar una llista de control (checklist) amb ítems clau relacionats amb la participació, l’atenció, la comprensió manifesta (a través de preguntes i respostes orals) i l’ús de les estratègies de LF. Durant la sessió, es van realitzar anotacions sistemàtiques. Un cop finalitzada, aquestes observacions es van codificar (0 = absència de l’ítem, 1 = presència de l’ítem) i es van bolcar a una senzilla base de dades per obtenir una visió general del grup.
Els ítems que es varen analitzar forens els següent:
- L’alumne/a mostra interès i motivació durant la sessió.
- L’alumne/a participa activament en la sessió (p.ex., fa preguntes sobre el text, respon a la dinamitzadora, s’ofereix voluntari/ària per llegir).
- L’alumne/a col·labora amb els companys/es (p.ex., pregunta o respon dubtes a un company/a, comparteixen idees sobre el text).
- L’alumne/a mostra una actitud de respecte cap als companys/es i la dinamitzadora.
- L’alumne/a demostra comprensió dels textos en Lectura Fàcil (p.ex., respon correctament a preguntes de comprensió oral o escrita).
- L’alumne/a expressa o mostra una valoració positiva del format dels textos en Lectura Fàcil (lletra, espais, imatges, etc.).
- L’alumne/a expressa o mostra que percep la Lectura Fàcil com una eina útil per a la seva comprensió o aprenentatge.
- L’alumne/a segueix correctament les instruccions donades per a la realització de les activitats.
- L’alumne/a utilitza estratègies de comprensió lectora durant la sessió (p.ex., rellegeix fragments, subratlla, demana aclariments).
- L’alumne/a treballa de manera autònoma amb els materials de Lectura Fàcil proposats.
- L’alumne/a intenta o aconsegueix superar les dificultats de comprensió que se li presenten durant la lectura (amb o sense ajut).
- L’alumne/a mostra signes de progrés, millora o comprensió al llarg de la sessió.
En aquesta primera sessió, els resultats generals de l’observació mostren un panorama inicial interessant. Es va poder constatar que un percentatge significatiu d’alumnes (al voltant del 90-100%) va seguir adequadament les instruccions i va mostrar respecte per la dinàmica proposada. Pel que fa a la interacció directa amb el text i la metodologia:
- Aproximadament un 30-40% de l’alumnat va començar a mostrar indicis de participació activa, formulant alguna pregunta o intervenint voluntàriament.
- L’ús d’estratègies concretes de comprensió o la verbalització del que s’anava entenent es va observar en un percentatge més inicial, potser al voltant del 15-25%, la qual cosa és esperable en una primera trobada amb la metodologia.
És important destacar que aquestes dades són un punt de partida. L’objectiu és veure l’evolució d’aquests percentatges en sessions successives, a mesura que l’alumnat es familiaritzi més amb la Lectura Fàcil i guanyi confiança. Les respostes individuals al dossier també aportaran informació valuosa sobre la comprensió assolida.
Observacions personals
La primera sessió de Lectura Fàcil (LF) va evidenciar reptes inicials, com la reticència a llegir en veu alta (superada amb un clima de confiança) i la dificultat de mantenir l’atenció constant davant conceptes abstractes. Es va constatar que les estratègies de LF, com frases curtes i vocabulari senzill, redueixen la càrrega cognitiva i faciliten la comprensió, recolzades per la bastida docent i l’aprenentatge col·laboratiu.
Una observació clau va ser com la LF, tot i simplificar la forma, va permetre abordar la complexitat temàtica de 1984, generant preguntes profundes i demostrant que no limita, sinó que pot potenciar la reflexió crítica. Entre els aspectes positius inesperats, va destacar l’interès de l’alumnat per l’obra original i la percepció de la LF com una eina útil i transferible a altres matèries.
En conclusió, aquesta presa de contacte va confirmar el valor de la Lectura Fàcil com un recurs pedagògic inclusiu i motivador, eficaç per a l’aprenentatge.
Bibliografia
Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.
Fajardo, I., Ávila, V., Ferrer, A., Tavares, G., Gómez, M., & Hernández, A. (2014). Easy-to-read texts for students with intellectual disability: Linguistic factors affecting comprehension. Journal of Applied Research in Intellectual Disabilities, 27(3), 212-225.
García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.
Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.
Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).
A continuació i seguint els criteris d’avaluació exposats en l’enunciat del REPTE 1, faig una avaluació de seguiment que t’ajudi a avançar qualitativament en el REPTE 1.
Treball continu i sistemàtic en el blog narrant les experiències emmarcades en el context de pràctiques.
Després del patiment perquè no veia les teves entrades finalment he pogut revisar totes i veure el progrés en l’evolució del teu projecte.
Reflexió contínua de les tasques realitzades en les diferents fases del Pràcticum.
Aquest criteri s’assoleix adequadament.
Presentació d’evidències.
Cal mostrar evidències variades del treball que estàs realitzant. A les diferents entrades parles d’annexos , però no es poden veure. Aquests annexos serien les evidències ? És important recollir mostres de treballs, fotografies, murals, produccions dels alumnes, graelles emplenades pel professorat, registres d’avaluació, etc… tot el que consideris per exemplificar el procés pràctic del teu projecte.
Raonaments teòrics i crítics de la pròpia pràctica en les diferents intervencions.
Les reflexions no es basen en la teoria . No es fa referència ( o només al Bisquerra) i no hi ha bibliografia a les entrades.
Aplicació del marc legislatiu relacionat amb el context de la intervenció.
No apareix.
Aplicació de principis ètics i de codis deontològics de la professió.
S’intueix però no s’explicita.
Autoavaluació permanent durant el desenvolupament de les pràctiques.
Donat que no segueixes l’estructura establerta per les entrades d’implementació on es demana que es tinguin en compte uns objectius , continguts… no hi ha una autoavaluació en base a aquests.
Els aspectes formals relacionats amb la presentació de les diferents entrades del blog: ordre i organització de la informació, correcció lingüística, aportacions de recursos, evidències…
Claredat, coherència, cohesió, correcció del discurs escrit.
Aquests últims criteris s’assoleixen.
En general cal que revisis l’enunciat dels REPTE 1 i el missatge a ANUNCIS que faig fer fa unes setmanes per ajudar-vos a estructurar les entrades i donar-li un valor professional a aquesta part del treball.
Endavant!