Hola a tothom,

En aquesta entrada m’agradaria compartir una de les activitats desenvolupades dins la línia d’actuació 3: Co-elaboració d’un banc de recursos i estratègies pedagògiques inclusives. Aquesta línia d’actuació contempla accions orientades a fomentar la participació activa del professorat de l’aula ordinària en la detecció, aplicació i avaluació d’estratègies d’atenció a la diversitat, provoment l’acompanyament i la implicació del professorat en el procés educatiu de l’alumnat amb NESE.

L’activitat plantejada tenia com a objectiu d’identificar, seleccionar i organitzar estratègies didàctiques inclusives aplicables a l’aula ordinària. Així doncs, la finalitat és fomentar la inclusió i participació de l’alumnat amb NESE a l’aula ordinària, facilitant adaptacions tant metodològiques com de contingut per tal que puguin formar part del grup classe mentre es desenvolupen les activitats de l’aula. Amb aquest propòsit, es va crear un document compartit al Drive per tal que tant el professorat d’aula ordinària com les referents del SIEI poguessin aportar i compartir recursos, activitats i materials diversos que donessin resposta a la diversitat de l’aula, facilitant la inclusió real.

A continuació adjunto una imatge d’algunes pantalles de la carpeta del Drive, així i tot, m’agradaria comentar que en alguns documents hi apareix informació personal de l’alumnat o dels docents i, per aquest motiu, no he volgut compartir cap material específic, sinó que aporto imatges genèriques d’algunes carpetes i el seu contingut del Drive compartit. Considero imprescindible preservar la confidencialitat de les dades personals.

Tot i que la creació del banc de recursos ha estat positiva, la implicació del professorat no ha sigut homogènia entre tots els docents. Les referents del SIEI han mostrat una participació plena, atesa la seva funció fonamental de promoure espais d’inclusió dins l’aula ordinària, mitjançant l’acompanyament i l’adaptació de material i recursos. En aquest sentit, el Decret 142/2007, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, estableix l’organització i la regulació de les mesures d’atenció a la diversitat a les escoles, així com les adaptacions metodològiques per garantir l’atenció a la diversitat. Així doncs, resulta clau implicar també el professorat d’aula ordinària en aquest procés, amb l’objectiu d’afavorir les trajectòries educatives i els processos d’aprenentatge de tot l’alumnat del centre o, en aquest cas, del seu grup tutoritzat.

Arribats a aquest punt del procés de les pràctiques curriculars, se’m plantegen algunes qüestions clau: Quines dificultats trobo en el treball en equip? Què es podria millorar en el treball en equip per millorar els resultats de la intervenció? Des d’aquesta perspectiva, es fa evident la necessitat d’una implicació més àmplia i compromesa de tots els agents educatius, especialment dels docents d’aula ordinària que tenen alumnat amb NESE a càrrec seu. Segons Farré (2017), és necessari construir escenaris conjunts de coordinació o de planificació col·laborativa d’actuacions a través del treball en xarxa.

Pel que fa a l’activitat analitzada, s’ha pogut observar i constatar la participació d’alguns tutors i tutores, tot i que la implicació no ha estat generalitzada. Malgrat això, aquestes dinàmiques han generat col·laboracions positives i han contribuït a la creació de materials útils per adaptar millor la pràctica educativa a les necessitats de l’alumnat.

Bibliografia

Ferré, A. [Anna] (coord.). (2017). L’Assessorament psicopedagògic en contextos escolars. Barcelona : ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació – ACPO Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació, 2017. 0p. ISBN 9788494765858.

Després d’observar les necessitats durant les pràctiques al centre Escola Fàsia Eixample, una escola d’educació especial que atén alumnat amb discapacitat neurològica, vam identificar diverses àrees en què era necessari intervenir. En col·laboració amb l’equip psicopedagògic i el tutor/a de pràctiques, vam analitzar i avaluar les opcions més adequades per afrontar aquestes necessitats.

Les necessitats detectades són les següents:

Dificultats en la gestió emocional dels alumnes amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) i altres trastorns del neurodesenvolupament.

Carències en la comprensió i expressió emocional dels joves, fet que provoca dificultats en la seva interacció social, autoestima i comportament.

Necessitat de suport per part del professorat i les famílies per afavorir la regulació emocional de l’alumnat tant dins com fora de l’aula.

D’acord amb aquestes necessitats, s’ha decidit implementar una intervenció psicopedagògica centrada en l’educació emocional, adaptada a les característiques de cada alumne. L’objectiu principal d’aquesta intervenció és millorar el benestar emocional de l’alumnat amb discapacitat neurològica, a través de l’adquisició progressiva de competències emocionals.

Els objectius específics que guiaran aquesta intervenció són:

– Fomentar l’expressió emocional mitjançant suports visuals, sensorials i llenguatge adaptat.

– Afavorir la identificació i comprensió de les emocions pròpies i alienes.

– Proporcionar al professorat eines adequades per acompanyar emocionalment els alumnes.

– Oferir recursos a les famílies per reforçar la regulació emocional a casa.

Aquesta intervenció, validada i planificada conjuntament amb el tutor/a de pràctiques, té com a finalitat millorar la qualitat de vida de l’alumnat, promovent la seva autonomia i la inclusió real en tots els àmbits de la seva vida.

Bona tarda a tothom,

M’animo a compartir la meva experiència en un dels àmbits que participo a l’escola. Un dels espais educatius on actualment dono suport com a psicopedagoga en pràctiques és a les sessions de psicomotricitat. Cada dimarts, la meva tutora de pràctiques condueix dues sessions diferenciades: la primera amb l’alumnat amb NESE que assisteix al SIEI de cicle mitjà i superior, i la segona, amb un grup d’I5, que inclou dos infants amb NESE vinculats al SIEI d’infantil. En aquest darrer cas, la sessió es realitza amb tot el grup de l’aula ordinària. Pel que fa a la psicomotricitat, Rabadán (2010) destaca que l’expressivitat psicomotriu de l’infant implica la globalitat de la seva persona: emoció, motricitat, comunicació i pensament. Això converteix aquestes sessions en un espai especialment valuós per a observar no només les habilitats motrius dels infants, sinó també les seves dinàmiques relacionals, les seves estratègies d’interacció i els seus processos emocionals. Ha estat especialment enriquidor poder presenciar l’evolució progressiva d’alguns infants, especialment d’aquells amb NESE d’educació infantil al llarg de les darreres sessions.

En aquest moment del procés d’aprenentatge dins del marc de les pràctiques curriculars, se’m planteja la següent qüestió: Quines habilitats personals descobreixo en el procés de pràctiques? Aquest context m’ha permès prendre consciència d’una de les meves habilitats personals en procés de consolidació: la capacitat d’observació. Rabadán (2010) assenyala que l’educador ha de disposar de recursos per facilitar situacions d’aprenentatge ajustades a les possibilitats i necessitats d’interacció de cada infant. En aquest sentit, el que la meva tutora comparteixi amb mi els objectius pedagògics de cada sessió i les raons que justifiquen el disseny del circuit de psicomotricitat, m’ha permès connectar la teoria amb la pràctica i reflexionar d’una manera més crítica sobre el valor d’aquest espai. Així doncs, en cada sessió, no només observo les habilitats motrius, sinó també la resolució de conflictes, l’establiment de vincles i les actituds que es generen dins del grup.

Aquest aprenentatge connecta directament amb la proposta d’intervenció que estic desenvolupant durant el meu període de pràctiques, centrada en la millora de la coordinació, la comunicació i el treball col·laboratiu entre els agents educatius implicats en l’atenció a l’alumnat amb NESE. Badia (2021) assenyala que la intervenció psicopedagògica ha de tenir com a finalitat potenciar l’acció educativa del centre en conjunt i optimitzar els mecanismes i recursos propis per afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat. D’aquesta manera, les interaccions que es donen abans i després de les sessions de psicomotricitat amb les tutores de grup representen un exemple pràctic d’aquesta col·laboració educativa. A l’hora d’anar a buscar l’alumnat a l’aula o de tornar-lo al final de la sessió, es generen espais de comunicació informals però significatius. Aquests breus intercanvis faciliten compartir observacions, plantejar dubtes o comentar conductes rellevants detectades durant la sessió, especialment amb relació a l’alumnat amb NESE.

Aquest fet també em permet reflexionar sobre la pregunta: Quina intervenció s’ajusta millor per donar resposta a les necessitats detectades? Tal com apuntaven Badia, Mauri i Monereo (2004), és essencial disposar d’una activitat deliberada per proporcionar l’ajuda necessària específicament per a cada infant. En aquest cas, la manca de coordinació i comunicació entre les referents de SIEI i les tutores de l’aula ordinària es va identificar com una de les principals necessitats detectades inicialment. Per això, establir canals estables de diàleg, encara que siguin breus i informals, contribueix a ajustar millor les respostes educatives i a generar estratègies compartides de suport.

En definitiva, aquest espai m’ha permès entendre, des d’una mirada pràctica i reflexiva, com la figura de la psicopedagogia pot contribuir a teixir vincles professionals i generar espais de reflexió compartida, entre altres.

Moltes gràcies!

Bibliografia

Badia, A. [Antoni]. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Badia, A. [Antoni ]; Mauri, T. [Teresa]; Monereo, C. [Carles]. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Rabadán, M. [Marta]. (2010). La psicomotricitat. Un recurs educatiu per la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives associades a trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de l’espectre autista. Àmbits de psicopedagogia, núm. 30. P22-27.

Hola a totes i a tots,

M’agradaria aprofitar aquesta entrada per compartir una reflexió personal envers tot aquest procés, que està sent prou intens. Amb relació a les pràctiques, estic podent experimentar i analitzar de manera directa el rol psicopedagògic des d’una perspectiva col·laborativa i transformadora. He de reconèixer que aquesta etapa és una oportunitat per desenvolupar una mirada crítica envers les pràctiques educatives, en aquest context educatiu concret, alhora que estic consolidant aprenentatges en l’àmbit professional que considero molt significatius.

L’acció psicopedagògica que s’està duent a terme, més enllà de la presència al SIEI, se centra a fomentar espais de coordinació, comunicació i reflexió compartida entre els diferents agents educatius implicats en l’atenció a l’alumnat amb NESE. Tal com destaca Badia (2021), aquesta tasca ha de perseguir com a finalitat potenciar l’acció educativa del centre en conjunt i optimitzar els mecanismes i recursos propis per afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat. Aquesta visió ha orientat el meu posicionament com a psicopedagoga en pràctiques, entenent aquesta figura des d’un rol facilitar que acompanya els equips docents en la construcció de respostes més acurades i específiques atenent les necessitats del context.

D’aquesta manera, he pogut observar que, sovint, les dificultats observades no rauen tant en la manca de recursos sinó en la manca d’estratègies compartides i sistematitzades. Aquest fet em porta a reafirmar la importància de generar espais de reflexió conjunta per detectar, revisar i redefinir les pràctiques educatives que s’estan duent a terme. En aquest sentit, la proposta ha estat una eina per contribuir a una activitat deliberada i conscient per assolit els objectius educatius, tal com apunten Badia, Mauri i Monereo (2004), qui recorden que el que és essencial d’un context educatiu no és únicament l’existència d’objectius, sinó l’acció dirigida i reflexiva per assolir-los, tot desplegant els ajuts i dispositius necessaris.

Aquesta experiència també està sent clau en el meu procés d’aprenentatge professional. En el contacte directe amb la realitat del centre he après a escolar activament, a adaptar-me a les dinàmiques i tempos institucionals i a valorar el poder de les petites accions en els processos de canvi, sobretot dels processos progressius de l’alumnat. En definitiva, aquesta fase d’intervenció em confirma la necessitat d’una psicopedagogia implicada, contextualitzada i col·laborativa, que reconegui la riquesa dels equips docents i promogui el desenvolupament professional compartit.

Moltes gràcies

BIBLIOGRAFIA

Badia, A. [Antoni]. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Badia, A. [Antoni ]; Mauri, T. [Teresa]; Monereo, C. [Carles]. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Universitat Oberta de Catalunya. Editorial UOC.

Bona tarda a totes i a tots!

El seguiment de la proposta d’intervenció està sent complicada a causa de les poques hores que sóc de manera presencial al centre educatiu. Per començar a compartir amb totes vosaltres aquest procés, m’agradaria recordar les actuacions que s’havien planificat en la fase anterior. En aquest sentit, la línia d’actuació 1: Establiment de canals de comunicació contempla 2 activitats:

1.1. Creació d’un calendari que estableixi reunions entre els professionals implicats.

1.2. Recollida d’informació rellevant sobre les actuacions realitzades amb l’alumnat i compartir-la posteriorment.

En referència a l’activitat 1.1 s’estableix un calendari de reunions, coordinacions i trobades entre diversos agents educatius implicats per tal d’assolir els objectius proposats. En aquest cas, aquesta actuació forma part de l’objectiu específic 1: Establir canals de comunicació regulars entre el professorat de l’aula ordinària i les referents del SIEI durant el 3r trimestre.

A continuació, es presenta el calendari desenvolupat de manera conjunta:

En primer lloc, pel que fa a les coordinacions individuals amb els tutors i tutores de l’aula ordinària, s’han aconseguit organitzar trobades individuals entre la referent del SIEI i els diversos tutors i tutores implicades aprofitant les hores de permanència, fent-les coincidir de manera que es facilitin les trobades presencials.

D’altra banda, amb una periodicitat quinzenal, s’estableixen reunions de coordinació entre les referents del SIEI i els tutors i tutores de cicle mitjà i superior, els quals hi tinc un contacte recurrent segons l’assistència al centre de pràctiques. Aquestes trobades donen lloc a l’activitat 1.2 a l’hora que donen veracitat a l’objectiu específic 1.1 comentat anteriorment i al 1.4: Recollir indicadors qualitatius i quantitatius que permetin avaluar l’impacte de la intervenció en la coordinació entre agents educatius i en la percepció del suport educatiu. Les trobades dutes a terme fins el dia d’avui estan resultant si més no, positives, ja que a través de la creació de nous canals de comunicació i augmentar la periodicitat, s’estableix un seguiment més acurat i un traspàs de la informació més immediata.

Moltes gràcies

Hola,

A continuació disposeu de l’enllaç de la presentació PREZI que he realitzat sobre la detecció de necessitats a l’Institut Vall d’Hebron

Presentació Detecció necessitats INS Vall d’Hebron

Hola!

Ja he vist que molts i moltes de vosaltres també heu començat les pràctiques amb bones sensacions.

Aquesta ha estat la meva segona setmana i la veritat es que estic fent una immersió total en el departament d’orientació.

La meva tutora de pràctiques de l’Institut és la Cap del Department d’Orientació, fet que m’està permetent assistir a totes les reunions interdepartamentals (Comissió Convivència, Coordinacions amb l’EAP, Coordinació Pedagògica,…) i també a les reunions amb tutores i tutors, reunions individuals amb l’alumnat i amb l’equip docent.

A banda, estic entrant a les aules per fer un treball d’observació d’aules i fer un recull sobre les necessitats que es detecten en els diferents cursos i etapes.

Així mateix, també he enviat un qüestionari de detecció de necessitats al claustre per tal d’arribar a tot l’equip i així poder definir quina serà la meva proposta d’intervenció.

Espero que ben aviat us pugui compartir la proposta que desenvoluparé.

Molts ànims!

Lola

Hola a tothom,

Si tot va bé, aquest és el meu últim semestre del Màster de Psicopedagogia! Fins ara la meva trajectòria personal ha seguit una mica la mateixa línia, sóc Integradora Social i Educadora social i després d’haver treballat amb diferents col·lectius em vaig decantar per l’adolescència. Des de l’any 2018 em vaig introduir en el món de l’educació com a tècnica d’Integració Social al Departament d’Educació de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la meva funció estava totalment encaminada cap a aquest col·lectiu. Concretament, combinada dos projectes molt potents a la ciutat com a motor de la prevenció de l’abandonament i l’absentisme escolar on s’hi contemplaven tots els centres educatius del municipi. Gran part d’aquestes funcions estaven relacionades amb l’orientació i acompanyament en moments de transició educativa amb la finalitat de trobar l’itinerari formatiu que més encaixes amb les necessitats i les expectatives de l’alumnat, sobretot al finalitzar l’ESO. Finalment, a finals del passat 2023 em va sorgir l’oportunitat d’incorporar-me en un nou lloc de treball, com a orientadora juvenil atenent a persones a partir dels 16 anys. Es on em trobo treballant actualment.

He volgut fer tota aquesta introducció perquè el centre educatiu que se m’ha assignat per a desenvolupar les pràctiques curriculars del màster és un centre d’educació primària. He de reconèixer que la meva primera reacció al veure el centre assignat no va ser gaire positiva, perquè la veritat jo tenia molt clar que volia viure l’experiència des de dins d’un institut… Tot i això, al cap d’uns dies vaig fer tot un procés de reflexió, ja que el canvi de entre educatiu no és possible, per mirar de trobar-li aspectes positius i encarar aquesta recta final de màster de la millor manera possible. A dia d’avui, m’ho prenc com una oportunitat per a conèixer un entorn i un col·lectiu totalment nou per a mi, penso que és una experiència que pot ser molt enriquidora i possiblement m’obrirà nous horitzons laborals, ja que seguint amb la frase feta si no ho proves no ho sabràs, en definitiva, noves experiències.

Tot i que no són les pràctiques que jo hagués escollit si hagués tingut l’oportunitat, em prenc aquesta etapa com un projecte de nous aprenentatges el qual vull aprofitar per nodrir-me personalment i professionalment! Tanmateix, ho encaro amb predisposició i amb expectatives altes de poder conèixer noves maneres de fer.