Durant el període de pràctiques psicopedagògiques a l’Institut Vall d’Hebron, he participat activament en diverses tasques pròpies del Departament d’Orientació, com ara l’atenció a la diversitat, la intervenció en casos individuals, l’orientació acadèmica i personal, i la coordinació amb l’equip docent i altres serveis interns i externs com l’EAP.

Aquestes actuacions han permès aplicar, de manera pràctica, els coneixements teòrics adquirits al llarg del màster i desenvolupar competències essencials com l’observació, l’anàlisi de detecció de necessitats educatives i la proposta, disseny i planificació de les intervencions.

El pràcticum ha complert àmpliament amb les meves expectatives inicials. El tracte rebut per part de la tutora de pràctiques i cap del Departament d’Orientació ha estat excel·lent. Des del primer moment m’ha fet sentir part de l’equip, m’ha donat veu, ha valorat les meves aportacions i m’ha permès aprendre des de la pràctica compartida. Aquesta actitud d’acollida i reconeixement ha estat clau per afavorir un aprenentatge significatiu i enriquidor, i ha contribuït notablement al meu creixement com a futura psicopedagoga.

També cal destacar l’acollida positiva per part de l’equip directiu, l’equip docent i l’alumnat, que ha mostrat en general una actitud oberta i respectuosa envers la meva figura com a psicopedagoga en pràctiques.

La predisposició de l’alumnat a participar i implicar-se en les activitats dissenyades ha estat molt valuosa, facilitant la implementació de les propostes i enriquint-ne els resultats. Aquesta resposta per part dels estudiants ha contribuït a fer del pràcticum una experiència més significativa i gratificant.

Tanmateix, també he viscut moments de decepció, especialment pel que fa a la manca d’implicació d’alguns membres de l’equip docent en el desenvolupament i seguiment de les activitats proposades. En diversos casos, no s’han rebut tots els documents previstos per a l’avaluació, fet que ha limitat la possibilitat de fer una valoració real i completa de les accions implementades. Aquesta situació posa de manifest la necessitat de continuar treballant en la sensibilització i implicació del professorat envers la tasca psicopedagògica i la importància del treball col·laboratiu.

En conclusió, les pràctiques han estat una oportunitat per connectar la teoria amb la realitat educativa. S’han posat en pràctica continguts treballats en altres assignatures com la detecció de necessitats educatives, el disseny d’investigació, l’avaluació i la intervenció psicopedagògica, la tutoria i orientació, o la col·laboració amb famílies i serveis externs. Aquesta aplicació transversal ha afavorit una visió integradora del rol psicopedagògic i ha reforçat els coneixements adquirits en altres assignatures del màster, també ha reforçat la meva capacitat d’actuar de manera reflexiva, crítica i eficaç davant les diverses situacions educatives.

Malgrat les dificultats puntuals, el pràcticum ha estat un procés altament enriquidor tant a nivell professional com personal. Al llarg del pràcticum, s’han consolidat competències clau com la capacitat d’observació i anàlisi de contextos educatius, la comunicació assertiva i empàtica, el disseny i aplicació d’intervencions psicopedagògiques, prendre consciència de la importància del treball en equip interdisciplinari i la reflexió crítica sobre la pròpia pràctica. Així mateix, s’ha reforçat l’autonomia professional, l’adaptabilitat i el compromís ètic amb la inclusió i el benestar de l’alumnat.

Tanmateix  he pogut contrastar els meus coneixements amb la realitat educativa i sentir-me part activa d’un equip d’orientació compromès amb el centre i amb l’alumnat.

Com a tancament, compartir que he pogut constatar de primera mà la complexitat i la diversitat de realitats que conviuen a les aules, així com els múltiples factors —personals, familiars, socials i acadèmics— que poden incidir negativament en els processos d’aprenentatge i desenvolupament de l’alumnat. Aquesta observació evidencia que encara queda molta feina per fer per garantir una resposta educativa realment inclusiva i ajustada a les necessitats de tot l’alumnat.

En aquest sentit, s’ha fet palesa la rellevància de la figura psicopedagògica dins dels centres educatius. El nostre rol resulta clau per identificar barreres, dissenyar estratègies d’intervenció, acompanyar els equips docents i promoure entorns educatius que afavoreixin no només l’èxit acadèmic, sinó també el desenvolupament emocional, social i personal de l’alumnat. És a través d’aquest acompanyament integral i preventiu que podem contribuir de manera significativa a la millora de la qualitat educativa i a la construcció d’una escola més equitativa i inclusiva.

Amb tot, aquesta experiència m’ha reafirmat en la vocació psicopedagògica i m’ha dotat d’eines molt valuoses per a fer front la futura intervenció psicopedagògica.