2 Juny, 2025

La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5

La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el La Veu dels Protagonistes – Tancament i Valoració de les Sessions de Lectura Fàcil. (23/5)_ R4_E5
Hola companyes, això ja es va acabant… aquí us deixo la penúltima entrada de les sessions de LF. Espero que us agradi.…
Hola companyes, això ja es va acabant… aquí us deixo la penúltima entrada de les sessions de LF. Espero…

Hola companyes, això ja es va acabant… aquí us deixo la penúltima entrada de les sessions de LF. Espero que us agradi.

Descripció de l’activitat:

Hem arribat a l’última sessió del projecte d’intervenció sobre Lectura Fàcil (LF), un moment dedicat a recollir les impressions i valoracions dels veritables protagonistes: els alumnes. Volíem que fos un tancament significatiu i que la seva veu fos l’element central.

Per començar, vam realitzar una dinàmica de grup a la sala d’actes. Ens vam col·locar en cercle per crear un ambient proper i de confiança. En aquest espai, vam compartir obertament opinions sobre què ens havien semblat les sessions de Lectura Fàcil. Per complementar aquest intercanvi oral, ens vam traslladar a una aula propera on vaig demanar a cada alumne que escrivís en paper de colors, de forma anònima, algun aspecte amb el qual es quedava de les sessions, alguna cosa que hagués après, una idea per millorar, o qualsevol altra reflexió que volgués compartir. Els vaig explicar que les seves aportacions eren molt valuoses per a mi, ja que m’ajudarien a millorar futures intervencions, a tenir en compte aspectes que potser no havia considerat, i a saber què els havia agradat o què es podria ajustar. Aquests papers es van anar dipositant en folder que em vaig endur per llegir-los amb calma a casa.

 

Finalment, per obtenir una valoració més estructurada, els vaig demanar que responguessin un qüestionari final. Havíem preparat dues tauletes i dos ordinadors portàtils i, a mesura que anaven acabant la dinàmica de grup o mentre altres companys escrivien el seu paper, podien anar contestant el qüestionari de forma individual. Aquest qüestionari, tenia com a objectiu avaluar de manera més sistemàtica tot el que havíem treballat durant les sessions. (Estava conformat per preguntes en escala likert i preguntes obertes, més avall trobareu l’enllaç).

Objectius:

Aquesta darrera sessió tenia com a principals finalitats:

  1. Donar veu als alumnes, permetent-los expressar les seves opinions, aprenentatges i suggeriments sobre les sessions de Lectura Fàcil de manera oberta i anònima.
  2. Recollir informació qualitativa i quantitativa sobre la percepció dels estudiants respecte a la utilitat, l’eficàcia i l’aplicabilitat de la Lectura Fàcil.
  3. Fomentar un espai de reflexió conjunta sobre el procés d’aprenentatge viscut i l’impacte de la intervenció pedagògica

Reflexió personal: 

Aquesta darrera sessió de tancament ha estat especialment significativa, no només per recollir dades valuoses, sinó per la manera com s’ha implicat l’alumnat en la valoració del projecte. Facilitar espais com el cercle de debat o la recollida de notes anònimes, complementats pel qüestionari final és una forma de reconèixer la seva veu i fer-los partícips actius del procés de millora. Aquest enfocament s’alcen amb els principis d’una educació inclusiva que busca transformar les pràctiques escolars per atendre la diversitat (Martín, 2013; Sandoval et al., 2002 ).

Més enllà de l’avaluació, la sessió ha servit per consolidar la consciència sobre l’existència i la utilitat d’adaptacions com la Lectura Fàcil (LF). Si bé el focus principal d’aquesta intervenció ha estat l’alumnat amb dificultats lectores, tal com es planteja als objectius d’aquest estudi, la reflexió final amb el grup obre la porta a considerar els beneficis de la LF d’una manera més àmplia. Els principis de claredat i accessibilitat cognitiva que defineixen la LF (García, 2012; Nomura et al., 2012 ) podrien ser útils per a tot l’alumnat en certs contextos, com per abordar temaris nous o complexos de forma més eficient, alliberant espai per a l’anàlisi profunda.

Avaluació: 

Aquesta darrera sessió de tancament va ser molt positiva i enriquidora. L’avaluació es basa principalment en l’observació directa de la participació:

  • Participació en la dinàmica de cercle: La majoria dels alumnes van participar activament en el debat oral, expressant les seves opinions de manera respectuosa i constructiva. L’ambient va ser distès i va convidar a la sinceritat.
  • Entrega de papers anònims: Tots els alumnes van escriure i dipositar el seu paper al pot, la qual cosa indica un alt grau d’implicació en l’activitat de feedback.
  • Resposta al qüestionari final: La totalitat dels alumnes presents van respondre el qüestionari digital, passant-se les tauletes i ordinadors de manera ordenada i eficient.

No vaig prendre notes de camp detallades durant aquesta sessió específica, ja que l’objectiu era més aviat recollir les seves impressions directes, però la sensació general va ser d’una participació excel·lent i d’un tancament molt satisfactori tant per a ells com per a mi. Les seves aportacions, tant les orals com les escrites, han estat d’un valor incalculable.

En el següent enllaç, podreu veure el qüestionari que em van respondre els alumnes.

I en el següent enllaç podreu veure el buidatge de dades i les respostes dels alumnes:

 

Amb aquesta sessió, donem per conclosa la fase d’intervenció directa del projecte, carregats d’aprenentatges i amb moltes dades per analitzar i reflexionar.

Bibliografia. 

García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y Real Patronato sobre Discapacidad.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Nomura, M., Skat Nielsen, G., & Tronbacke, B. (2012). Directrices para materiales de lectura fácil (Creaccesible, Trad.; IFLA Professional Reports 120). IFLA; Creaccesible. (Obra original publicada en 2010).

Sandoval, M., Lopez, M.L., Miquel, E., Durán, D., Giné, C., & Echeita, G. (2002). Index for inclusion. Una guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Contextos Educativos, 5, 227-238.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el L’evidència final; l’impacte de la Lectura fàcil en acció. (20/05)_R4_E4
Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF. Espero que us agradi! Descripció de l’Activitat: Avui hem dut a…
Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF. Espero que us agradi! Descripció de l’Activitat: Avui…

Hola companyes, us deixo l’entrada 4 sobre l’impacte de la LF.

Espero que us agradi!

Descripció de l’Activitat:

Avui hem dut a terme l’última sessió d’intervenció directa amb els alumnes, un moment clau per evidenciar de manera clara els efectes de la Lectura Fàcil (LF). La idea principal era que els estudiants s’enfrontessin a dos textos sobre el mateix tema, el canvi climàtic, però presentats de maneres diferents, i que poguessin comparar la seva pròpia experiència lectora.

Primerament, van llegir individualment un article adaptat del National Geographic. Aquest text, seleccionat en consens amb el professorat del centre, era intencionadament complex, una mica llarg, i incloïa gràfics i dades específiques. Volíem que fos un petit repte, essent l’últim text de la seqüència. Tot i la lectura individual, l’ambient era col·laboratiu; podien comentar, preguntar-se i compartir idees si ho necessitaven, ja que no es tractava d’un examen. Seguidament després de llegir el segon text, es va repartir el mateix text però en versió LF.

Objectius:

Amb aquesta darrera activitat, preteníem assolir els següents objectius:

  1. Permetre als alumnes comparar directament la seva experiència lectora (temps, esforç percebut, comprensió) entre un text estàndard complex i la seva adaptació a Lectura Fàcil.
  2. Evidenciar de forma pràctica i personalitzada els beneficis de la LF en termes d’accessibilitat, eficiència i reducció de l’estrès lector.
  3. Observar i analitzar l’impacte de la LF en la qualitat de les respostes a preguntes de comprensió sobre un tema científic i socialment rellevant.

Reflexió personal: 

La sessió d’avui, centrada en la lectura d’un text sobre el canvi climàtic en dos formats diferents, ha estat particularment reveladora. Més enllà dels resultats concrets de comprensió, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat l’actitud i el procés dels alumnes al llarg de l’activitat. He pogut constatar com la presentació del material didàctic pot condicionar notablement la seva aproximació a la tasca i la seva experiència subjectiva. Veure com un mateix contingut pot generar reaccions tan diverses –des de signes d’esforç i vacil·lació fins a una interacció visiblement més fluida i segura– convida a reflexionar sobre la importància crucial de l’accessibilitat dels materials que oferim a l’aula. Aquest aspecte és fonamental si volem avançar cap a una veritable educació inclusiva (Martín, 2013), ja que no només impacta la capacitat de comprensió, sinó també la disposició i la motivació de l’alumnat davant l’aprenentatge (Solé, 2012).

Tanmateix, aquesta sessió també m’ha portat a una reflexió més profunda sobre els límits de les adaptacions purament textuals i la complexitat de l’atenció a la diversitat. Vaig ser conscient que una alumna, que experimenta eco-ansietat, no va poder assistir a la sessió precisament pel tema tractat. Aquesta situació em fa reflexionar sobre la necessitat d’anticipar i preveure plans alternatius davant sensibilitats particulars. Si bé la LF aborda l’accessibilitat dels textos, l’educació inclusiva requereix una mirada encara més àmplia, considerant barreres emocionals i psicològiques que poden ser tan significatives com les lectores (Martín, 2013 ). El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) ens insta a oferir múltiples formes d’implicació i representació (Dosrius & Martínez, 2019 ), i aquí, potser, hauria calgut una opció temàtica diferent o un enfocament alternatiu per a aquesta alumna. Factors afectius com l’ansietat poden condicionar enormement l’aprenentatge (Andreu, 2013 ), i la personalització de l’aprenentatge, una mesura que el centre participant aplica, hauria d’estendre’s a aquestes situacions particulars. És una lliçó valuosa sobre la importància de considerar la persona en la seva totalitat dins les pràctiques inclusives.

Avaluació: 

Per dur a terme l’avaluació i constatar les diferències he agafat dos textos que crec que son representatius de la generalització dels resultats de la majoria dels participants.

Alumne A:

  • Amb el text estàndard [primera imatge] : Es va observar una dificultat considerable. De les vuit preguntes plantejades, tres van quedar sense resposta. Les respostes donades van ser generalment molt breus, algunes d’elles incompletes o poc precises (per exemple, repetint una idea similar per a preguntes diferents). Això suggereix un repte important per extreure i processar la informació del text original.
  • Amb el text en Lectura Fàcil: El canvi va ser notable. L’alumne va respondre a totes les preguntes (vuit de vuit). Les respostes no només van ser completes en nombre, sinó que també van mostrar una major elaboració i detall en comparació amb el primer intent. Per exemple, en preguntes on abans no hi havia resposta, ara s’aportaven dades concretes extretes del text adaptat.

Alumne B: 

  • Amb el text estàndard: Aquest alumne va intentar respondre a totes les preguntes. Tot i això, algunes respostes van ser una mica generals o semblaven indicar una interpretació parcial d’aspectes específics del text, com ara dades numèriques concretes. Una de les preguntes que requeria enumerar diversos factors va quedar incompleta.
  • Amb el text en Lectura Fàcil: Tot i que ja havia respost a totes les preguntes anteriorment, es va apreciar una millora en la precisió i la completesa de les seves respostes. Per exemple, la pregunta sobre fenòmens climàtics es va completar amb més elements, i les respostes a preguntes sobre dades concretes van ser més específiques i contextualitzades. Fins i tot, alguna resposta va mostrar un matís més reflexiu o una millor comprensió conceptual del tema.

L’anàlisi dels dos alumnes exemplifica una tendència general observada a classe: amb el text estàndard, molts van deixar preguntes sense respondre o amb respostes mínimes. En canvi, amb la versió en Lectura Fàcil (LF), la majoria va completar més preguntes, sovint amb més detall i precisió. Aquest increment en la quantitat i qualitat de les respostes, il·lustrat per l’Alumne A (que va passar de respostes incompletes a completes) i l’Alumne B (que va millorar en precisió), suggereix que la LF beneficia un ampli espectre d’estudiants. En simplificar el text, la LF allibera recursos cognitius, facilitant una millor comprensió i elaboració de respostes.

A més durant la lectura del primer text, les observacions eren clares: les postures corporals eren generalment rígides, molts alumnes feien preguntes constantment, es grataven el cap en senyal de confusió o esforç, i se sentien esbufecs de tant en tant. Malgrat la dificultat, la concentració va ser notable; la majoria va estar immersa en la lectura durant els aproximadament 20 minuts que van trigar tots a completar-la i respondre un qüestionari sobre el contingut. No hi va haver interrupcions significatives ni alumnes que es dispersessin. Un cop tothom va acabar aquesta primera fase, se’ls va entregar el mateix text sobre el canvi climàtic, però aquest cop en format de Lectura Fàcil, acompanyat exactament de les mateixes preguntes. El canvi va ser immediat i palpable i ja us podeu imaginar la diferència…

Bibliografia. 

Andreu, L. (Ed.). (2013). L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Editorial UOC.

Dosrius, C., & Martínez, A. (2019). Estratègies educatives inclusives en un institut de secundària. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (51), 68-82.

Martín, E. (2013). Orientación educativa: atención a la diversidad y educación inclusiva. Ministerio de Educación y Formación Profesional de España – Editorial GRAÓ, de IRIF, S.L.

Solé, I. (2012). Competencia lectora y aprendizaje. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 43-61.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3

Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3

Victoria Madeleine Soto Salazar
Visibilitat: Públic - - comentari el Plastilina, llibertat i lectura fàcil: Una connexió inesperada. (05/05)_R4_E3
Hola companyes, aquí us deixo la descripció d’una sessió diferent! Descripció de l’activitat: La setmana passada, durant les meves pràctiques, va sorgir…
Hola companyes, aquí us deixo la descripció d’una sessió diferent! Descripció de l’activitat: La setmana passada, durant les meves…

Hola companyes, aquí us deixo la descripció d’una sessió diferent!

Descripció de l’activitat:

La setmana passada, durant les meves pràctiques, va sorgir una oportunitat d’aprenentatge realment interessant. Aquesta sessió no estava contemplada en la distribució inicial del meu projecte centrat en la Lectura Fàcil (LF). La proposta va venir de la mà de la meva tutora de pràctiques del centre, durant una classe de Valors, una assignatura optativa. Em va suggerir realitzar una activitat amb plastilina que ella solia fer per treballar altres aspectes, i em va semblar una ocasió perfecta per connectar-ho amb la meva intervenció sobre la LF.

L’activitat consistia a demanar als alumnes que creessin una figura amb plastilina amb total llibertat creativa. La particularitat, i aquí rau part de la reflexió posterior, era que no podien escollir ni el color de la plastilina que se’ls assignava ni la quantitat. Un cop finalitzada la part manual, la meva tutora em va cedir un espai de debat molt valuós. En aquest espai, vam poder parlar de les seves sensacions durant l’activitat i vaig aprofitar per introduir la comparativa amb la Lectura Fàcil, explicant breument en què consisteix i per què aquesta activitat prèvia ens podia ajudar a entendre millor la seva utilitat. Al final de la sessió, la idea principal que vaig subratllar en el debat va ser que:

Així com amb la plastilina hem vist que de vegades ens calen certes pautes o ens hem d’adaptar al material que tenim per poder crear amb més facilitat, la Lectura Fàcil fa exactament això amb els textos: ens els presenta d’una manera més estructurada i senzilla perquè tothom pugui entendre’ls millor i superar les dificultats inicials.

Aquesta activitat no planificada inicialment ha resultat ser una valuosa addició, proporcionant una metàfora pràctica i tangible que, sens dubte, enriquirà la comprensió global del projecte sobre Lectura Fàcil.

A continuació us ensenyo algunes de les creacions que més em van agradar:

Objectius:

Amb aquesta activitat i la reflexió posterior, preteníem principalment:

  1. Experimentar i prendre consciència de les sensacions (incertesa, bloqueig, creativitat emergent) que pot generar la manca de directrius clares en una tasca aparentment lliure.
  2. Reflexionar sobre com les limitacions externes (en aquest cas, el material assignat) influeixen en el procés creatiu i en la capacitat d’adaptació.
  3. Establir paral·lelismes entre l’experiència viscuda amb la plastilina i la funció de suport i accessibilitat que ofereix la Lectura Fàcil davant de textos complexos.

Reflexió Personal : 

L’activitat amb la plastilina, on la llibertat creativa sense directrius clares va poder resultar desconcertant, serveix de metàfora per entendre la importància de les estructures de suport en l’aprenentatge. Aquesta experiència connecta amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), que emfatitza la necessitat d’entorns flexibles i amb múltiples opcions per atendre la diversitat (Dosrius & Martínez, 2019; Villaescusa, 2022 ). De manera anàloga, la Lectura Fàcil (LF) proporciona una “guia” necessària davant la complexitat textual. Les seves pautes sobre llenguatge, estructura i disseny (García, 2012; Nomura et al., 2012 ) actuen per reduir barreres cognitives, facilitant la comprensió. Així com els alumnes van haver d’adaptar-se al material de plastilina assignat, la LF “modela” el text original per fer-lo manejable, promovent l’accessibilitat cognitiva (García, 2012 ).

Avaluació: 

Vaig poder dur a terme algunes petites observacions que vaig anar anotant al diari de camp, aquí us en deixo algunes;

  • Durant l’activitat: Observo reaccions diverses. Alguns alumnes (aprox. 3-4) es mostren inicialment desconcertats davant la consigna de “creació lliure” amb material assignat; pregunten repetidament “però què hem de fer exactament?”. Un altre grup comença a manipular la plastilina de seguida, però sorgeixen comentaris sobre els colors: “Jo volia el verd!”, “Amb aquest tros tan petit…”. Interessant veure les estratègies d’adaptació: alguns uneixen trossos amb companys propers (tot i que la consigna era individual), altres canvien la seva idea inicial per ajustar-se al color/quantitat.
  • Debat posterior: Alta participació. Un alumne comenta: “És veritat, quan no saps per on començar, et quedes una mica parat, encara que et diguin que facis el que vulguis”. Una altra alumna afegeix: “Al principi no m’agradava el color, però després he pensat que podia fer [X figura] que sí que quedava bé amb aquest color”. La connexió amb la LF sembla ressonar: diversos alumnes assenteixen visiblement quan s’explica que la LF ofereix “pistes” o una “estructura més clara”, similar a unes instruccions més definides que alguns haurien agraït per a la plastilina.
  • Grau de satisfacció (percebut): L’activitat manual va ser, en general, molt ben rebuda, generant un ambient relaxat i participatiu. La posterior connexió amb la Lectura Fàcil va semblar “fer clic” per a molts, com si l’experiència tangible els ajudés a entendre la necessitat i el valor d’aquest recurs d’accessibilitat. Diversos alumnes van expressar verbalment que “ara ho entenem millor”.  Considero que va ser una bona estratègia per reforçar el concepte de LF de manera vivencial.

 

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Entrada 11. Avaluació

Marta Puig Esteban
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada 11. Avaluació

Entrada 11. Avaluació

Marta Puig Esteban
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada 11. Avaluació
Bona tarda a totes i a tots, Aquesta entrada recull els aspectes més rellevants de l’experiència viscuda durant el període de pràctiques, amb la voluntat de fer-ne un resum que posi en valor les tasques desenvolupades i els aprenentatges assolits. Per tal d’avaluar l’impacte de la proposta d’intervenció, s’ha utilitzat una rúbrica específica que ha permès valorar diversos aspectes clau, com ara la coordinació entre professionals, la implicació del professorat i l’aplicació d’estratègies pedagògiques inclusives. D’entre les sis activitats planificades,…
Bona tarda a totes i a tots, Aquesta entrada recull els aspectes més rellevants de l’experiència viscuda durant el…

Bona tarda a totes i a tots,

Aquesta entrada recull els aspectes més rellevants de l’experiència viscuda durant el període de pràctiques, amb la voluntat de fer-ne un resum que posi en valor les tasques desenvolupades i els aprenentatges assolits.

Per tal d’avaluar l’impacte de la proposta d’intervenció, s’ha utilitzat una rúbrica específica que ha permès valorar diversos aspectes clau, com ara la coordinació entre professionals, la implicació del professorat i l’aplicació d’estratègies pedagògiques inclusives. D’entre les sis activitats planificades, quatre es van implementar amb èxit: la creació d’un calendari de reunions, la realització de sessions d’anàlisi de casos, l’elaboració de propostes d’actuació individuals i la co-elaboració d’un banc de recursos pedagògics. Aquestes accions han fomentat i afavorit la col·laboració entre docents i permès generar materials útils per a la pràctica educativa.

Tanmateix, dues activitats no s’han pogut dur a terme a causa de la limitació temporal per a la implementació de totes les propostes: Recollida d’informació rellevant sobre les actuacions realitzades amb l’alumnat i compartir-la posteriorment (Activitat 1.2) i la incorporació de les propostes recollides en el banc de recursos en la programació de l’aula (Activitat 3.2). Aquest fet ha limitat l’avaluació completa de l’impacte del projecte d’intervenció.

Durant aquest període, he pogut participar activament en diverses tasques vinculades al perfil psicopedagògic. Entre les funcions més significatives destaca l’acompanyament i intervenció amb alumnat amb NESE del SIEI, tant a l’aula ordinària com dins del recurs específic, oferint suport individualitzat i en petit grup, així com oferir suport als docents implicats. Paral·lelament, he realitzat observacions sistemàtiques del desenvolupament psicomotor d’infants del SIEI i d’educació infantil, a través de les sessions de psicomotricitat al centre educatiu. Aquest fet m’ha permès detectar possibles dificultats relacionades amb el desenvolupament personal, la regulació emocional o habilitats socials i comunicatives. Així doncs, s’ha col·laborat estretament amb la referent del SIEI, especialment en el disseny i adaptació d’activitats per a sessions de psicomotricitat, assegurant la inclusió dels infants amb NESE. Tanmateix, s’ha participat en espais de coordinació amb docents i professionals del SIEI per fer seguiment conjunt dels processos educatius dels infants. Considero que aquestes actuacions s’alineen amb les funcions pròpies del perfil psicopedagògic, tal com assenyalen Onrubia i Minguela (2020): la detecció de necessitats educatives, l’assessorament metodològic, l’orientació educativa i el treball en xarxa, entre d’altres. Aquestes funcions han estat presents al llarg de tot aquest procés de col·laboració amb l’escola.

En definitiva, tot i que no s’han assolit completament tots els objectius previstos, el projecte ha contribuït a consolidar espais de coordinació, ha fomentat la participació parcial del professorat i ha establert una base sòlida per a futures línies d’actuació en l’àmbit de l’atenció a la diversitat.

En l’àmbit personal, aquesta experiència de pràctiques ha suposat un aprenentatge profund i significatiu. M’ha permès entendre des de dins la complexitat i la importància de la tasca psicopedagògica en contextos inclusius i col·laboratius. He pogut posar en pràctica coneixements teòrics, adquirir habilitats professionals reals i, sobretot, reforçar la meva vocació per contribuir activament en la construcció d’una educació més integrativa.

Moltes gràcies!

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Entrada 12: Valoració final

Montserrat Roda Colome
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada 12: Valoració final

Entrada 12: Valoració final

Montserrat Roda Colome
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada 12: Valoració final
Tot i que encara em queden dos dies de pràctiques presencials, exposo la valoració final degut a la temporalització existent. La realització de les pràctiques del Màster en Psicopedagogia ha estat una experiència important per consolidar i aplicar els coneixements teòrics i pràctics que s’han anat treballant al llarg de les assignatures. Una de les competències més rellevants ha estat la capacitat d’anàlisi i diagnòstic psicopedagògic. Aquesta competència s’ha anat treballant a l’hora de detectar la necessitat del centre a…
Tot i que encara em queden dos dies de pràctiques presencials, exposo la valoració final degut a la temporalització…

Tot i que encara em queden dos dies de pràctiques presencials, exposo la valoració final degut a la temporalització existent.

La realització de les pràctiques del Màster en Psicopedagogia ha estat una experiència important per consolidar i aplicar els coneixements teòrics i pràctics que s’han anat treballant al llarg de les assignatures.

Una de les competències més rellevants ha estat la capacitat d’anàlisi i diagnòstic psicopedagògic. Aquesta competència s’ha anat treballant a l’hora de detectar la necessitat del centre a treballar, dissenyar les necessitats emocionals de l’alumnat que s’ha atès i també quan s’han adaptat les sessions impartides.

Una altra competència desenvolupada al llarg de les pràctiques ha estat la gestió de grups i la comunicació. La gestió de les sessions ha requerit aplicar estratègies per fomentar la participació activa de l’alumnat, especialment d’aquells més introvertits. Per exemple, en la sessió sobre expressió emocional, es va utilitzar una tècnica de comunicació no verbal on els i les estudiants havien d’interpretar missatges a través de gestos i expressions facials. Aquesta activitat va facilitar la comprensió de la importància del llenguatge corporal en la interacció social, reforçant habilitats de comunicació efectiva i empatia entre els participants.

Pel que fa a l’evolució de les pràctiques, inicialment no entenia el perquè s’havien de fer al llarg del trimestre. Un cop finalitzades valoro positivament aquest punt organitzatiu del màster. Des de l’inici a ara he pogut fer un seguiment més extens de les atencions individuals dels i les joves a l’aula, he pogut anar agafant confiança en familiaritzar-me amb el centre, el personal docent i l’alumnat. A nivell de competències transversals crec que he millorat la comunicació, fent referència a ser capaç d’adaptar el tipus de llenguatge depenent del receptor i el context en què estava; la confiança en mi mateixa, poder veure que les actuacions que pensava que es podrien fer en cada cas eren correctes.

En referència al material exposat al llarg del màster, considero que s’ha donat molta importància a la metodologia d’indagar i del treball cooperatiu, tenint en compte diferents mirades, treball multidisciplinari. Al llarg de les pràctiques he pogut veure l’aplicació real d’aquesta metodologia i la importància de tenir-la en compte. L’alumne és una persona que conviu en diferents espais, i es relaciona i mostra de forma diferent depenent de la persona amb qui estigui. Per tant, és molt important involucrar a tots els agents implicats i buscar, indagar, una solució conjunta, que pugui ser el més individual i concreta possible.

En conclusió, aquestes pràctiques han estat una oportunitat per consolidar el marc teòric del màster i les competències essencials en l’àmbit psicopedagògic, dintre d’una vivència real.

Debat

No hi ha comentaris.