1. Descripció – Què faig?
Durant les pràctiques al centre Fàsia Eixample, he dissenyat i implementat una proposta d’intervenció orientada a l’acompanyament del benestar emocional dels alumnes, tenint en compte la complexitat del perfil de l’alumnat: adolescents amb discapacitat psíquica i/o trastorns de la conducta. Aquesta proposta ha inclòs el diagnòstic inicial a través d’entrevistes i anàlisi DAFO, l’observació del context, i l’exploració de les pràctiques ja existents. També he col·laborat amb l’equip psicopedagògic del centre i he establert vincles amb famílies i professionals per identificar necessitats, recursos i oportunitats d’intervenció.

2. Explicació – Per què ho faig?
Aquesta actuació neix de la detecció d’un increment de casos amb problemàtiques emocionals greus i de la necessitat, expressada pel propi equip docent i psicològic, d’ampliar els recursos i eines disponibles per acompanyar millor l’alumnat. L’objectiu no ha estat només intervenir sobre els símptomes, sinó crear espais d’escolta, regulació i vincle.

3. Confrontació – Què significa això?
Durant la pràctica, m’he enfrontat a diversos dilemes: des de la manca de temps i recursos per fer un seguiment individualitzat real, fins a la dificultat de coordinar accions entre professionals per falta d’espais comuns. També m’he adonat que, sovint, els conflictes de conducta són l’expressió visible d’un malestar emocional més profund, i que calen estratègies que vagin molt més enllà de ficar nom a les emocions. Alhora, he pogut veure la implicació i sensibilitat del professorat, però també la seva necessitat de suport formatiu per abordar aquestes situacions des d’un enfocament preventiu, no reactiu.

4. Reconstrucció – Com podria fer-ho d’una altra manera?
A partir d’aquesta experiència, em plantejo noves maneres de millorar la intervenció. Per una banda, veig la necessitat d’establir protocols senzills però clars per detectar i derivar situacions de risc emocional dins del centre. També considero prioritari promoure formacions internes curtes però pràctiques sobre regulació emocional, traumes i tècniques de contenció positiva.

M’agradaria aportar una evidencia fotogràgica de l’avaluació que ha fet el meu tutor de pràctiques sobre el projecte:

Un cop finalitzades les sessions d’educació emocional a l’alumnat de 4rt de l’ESO, s’ha tornat a passar el qüestionari inicial per poder veure l’impacte dels aprenentatges i obtenir dades quantitatives. Els resultats han mostrat una millora significativa entre l’abans i el després de la implementació. Els 10 alumnes que han contestat el qüestionari han obtingut les següents puntuacions:

Ara bé, aquests resultats no impliquen necessàriament la millora de la gestió emocional, sinó que serveixen com a indicador quantitatiu de l’aprenentatge. A més es va aplicar el Focus Group dissenyat a la professora tutora de l’aula, un alumne que havia participat, l’orientadora educativa del centre i jo mateixa. Les conclusions que s’extreuen d’aquesta tècnica són les següents:

El projecte s’ha valorat positivament per part de tots els participants. La docent i l’orientadora han destacat que els estudiants han millorat la seva capacitat d’identificació i gestió emocional, aplicant algunes de les estratègies treballades en les sessions. L’alumne participant ha expressat que les dinàmiques han estat útils, fen incidència en la roda de les emocions i el treball amb imatges per reconèixer expressions emocionals.

Pel que fa als materials, s’ha suggerit millorar la part interactiva, incorporant més vídeos i imatges per exemplificar situacions reals i facilitar la comprensió de les reaccions emocionals. També s’ha detectat la necessitat de donar més espai als alumnes més introvertits, ja que alguns han tingut dificultats per expressar-se en grup. Per aquest motiu, es recomana introduir dinàmiques més individualitzades per fomentar la participació de tothom.

Els participants del focus group han coincidit que la conducció de les sessions ha estat adequada. A més, s’ha arribat a la conclusió que aquest projecte seria útil en altres cursos, sobretot en primer d’ESO per ajudar els estudiants a gestionar la transició entre primària i secundària. En general, l’experiència ha estat considerada positiva i s’ha destacat la necessitat de continuar treballant l’educació emocional al llarg del curs per ajudar a l’alumnat a desenvolupar aquestes habilitats més emocionals.

Seria convenient avaluar l’impacte del projecte a mitjà termini, i amb l’opinió d’altres professors i professores, però per limitacions de temps no es farà.

Per acabar, i a mode persona, voldria destacar que ha estat una experiència enriquidora, tant a nivell personal com professional. Al llarg de les sessions, he pogut observar com l’alumnat anaven identificant millor les emocions, posant exemples entre ells i participant més. A més, la interacció amb el professorat i l’orientadora educativa ha estat molt positiva, deixant-me impartir sessions, reconduint classes i valorant la feina feta. Considero que és molt important seguir donant resposta a l’educació emocional a les aules, no de forma puntual sinó com a part curricular, crec que a les aules s’ha de poder aprendre de tot, incloent habilitats per al dia a dia, tal com s’exposa al PEC.