Descripció de l’activitat:
Després de tres setmanes de treball continuat d’educació emocional amb infants d’Infantil, es va planificar una sessió de tancament del projecte amb una doble finalitat: consolidar tot el que s’havia après i crear un espai permanent dins l’aula que donés continuïtat a aquesta pràctica. La sessió es va dividir en dues parts: la creació col·lectiva d’un racó emocional i el lliurament d’una guia emocional per a les famílies.
En la primera part, els infants van participar activament en la construcció del racó emocional, aportant elements simbòlics que representaven el seu procés personal: dibuixos d’emocions, frases positives, pictogrames, etc. Aquesta co-creació va afavorir el sentiment de pertinença i reconeixement emocional dins l’aula.
En la segona part, es va entregar a cada infant una guia emocional elaborada conjuntament amb l’equip psicopedagògic, amb recomanacions per a les famílies sobre com continuar reforçant les estratègies emocionals a casa.

Objectiu general de la intervenció:
Fomentar la competència emocional dels infants mitjançant recursos simbòlics i pràctics dins l’aula i a l’entorn familiar.
Objectiu específic:
Afavorir la creació d’un espai emocional segur i educatiu que faciliti l’expressió, la regulació emocional i la comunicació entre escola i família.

Reflexió personal fonamentada teòricament:
Segons Rafael Bisquerra (2000), l’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament de competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de la persona. Aquesta intervenció parteix precisament d’aquesta concepció, entenent que el desenvolupament emocional ha d’estar integrat dins del currículum i del context escolar, no com una activitat aïllada, sinó com una pràctica transversal.
La creació del racó emocional respon a la necessitat de dotar l’aula d’un espai físic i simbòlic que promogui l’autoconeixement, la consciència emocional i l’autoregulació. Autors com Goleman (1996) subratllen la importància d’ensenyar als infants a identificar i gestionar les seves emocions des de les primeres etapes, ja que aquestes habilitats són predictors del benestar personal i social a llarg termini.

Les evidències, que són mostres reals de les activitats acomplertes al centre:
Guia emocional entregada als familiars.

L’avaluació de la intervenció o de les activitats del projecte:
L’avaluació es basa en observacions sistemàtiques realitzades durant i després de la implementació del racó emocional. Els indicadors observats han estat: la participació activa, la capacitat d’identificar emocions, l’ús espontani del racó i la millora en l’expressió emocional. S’ha observat una resposta molt positiva per part dels infants, mostrant-se més conscients de les seves emocions i utilitzant amb autonomia les estratègies treballades.

Observacions personals:
Ha estat una experiència enriquidora i transformadora. Com a futura psicopedagoga, m’ha emocionat veure com els infants no només aprenen conceptes emocionals, sinó que els interioritzen i els apliquen en el seu dia a dia. Aquest projecte m’ha confirmat que l’educació emocional és una eina poderosa per acompanyar el desenvolupament integral dels infants. Estic molt agraïda per la confiança dels docents i per haver pogut contribuir a crear un espai que va més enllà de l’aprenentatge acadèmic: un espai on es construeix autoestima, empatia i respecte.

Referències:
Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Praxis.

Goleman, D. (1996). Inteligencia emocional. Kairós.

Descripció de l’activitat:
Després d’una sessió centrada en la identificació emocional, en aquesta sessió es va treballar una de les dimensions més complexes i crucials de l’educació emocional: la regulació. Molts infants no disposen encara d’eines internes per gestionar emocions com l’enuig, la tristesa o l’ansietat, per això l’objectiu principal va ser oferir estratègies concretes i visuals per acompanyar-los en aquest procés.
La sessió es va dividir en tres parts:
Pluja d’idees inicial – “Quan em sento…”
Es van plantejar situacions quotidianes a través de preguntes com: “Què faig quan estic molt enfadat?” o “Què passa quan estic trist?”. Es van utilitzar pictogrames i imatges reals per facilitar la comprensió. Les respostes dels infants van evidenciar una gran varietat de reaccions, moltes de les quals espontànies i desregulades, fet que justifica la necessitat d’oferir eines específiques.

Introducció d’estratègies visuals de regulació emocional
A partir de les respostes, es van presentar estratègies com respirar profundament, anar al racó de la calma, demanar ajuda o abraçar un coixí pesat. Es van utilitzar targetes visuals per relacionar emocions amb possibles respostes reguladores.

Creació de la Fitxa de Regulació Personal
Cada infant va dissenyar la seva fitxa personal, triant emocions habituals i associant-les amb estratègies que li resultaven útils. Aquesta fitxa, elaborada de forma individualitzada, quedarà integrada dins del racó emocional de l’aula com a eina accessible i personal.

Objectiu general de la intervenció:
Promoure l’autoregulació emocional i millorar l’atenció individualitzada en situacions de desbordament emocional en infants d’Educació Infantil.
Objectiu específic:
Dissenyar i implementar una eina visual i funcional que permeti als infants identificar les seves emocions i aplicar estratègies de regulació en contextos reals dins l’aula.

Reflexió personal fonamentada teòricament:
Segons Bisquerra (2015), l’educació emocional és un procés educatiu continu orientat a desenvolupar competències emocionals com la consciència, la regulació i l’autonomia emocional. Aquesta sessió s’ha centrat especialment en la regulació emocional, una de les competències més complexes però també més necessàries per a la convivència i el benestar personal.
Brackett (2019) sosté que el desenvolupament de la regulació no és innat, sinó que requereix una educació explícita. Amb aquesta activitat s’ha buscat justament això: donar nom a les emocions i dotar d’eines concretes per afrontar-les. La creació de la fitxa de regulació personal representa una estratègia visual que facilita l’accés a aquestes eines en moments de crisi emocional, proporcionant autonomia i consciència emocional.

Les evidències, que són mostres reals de les activitats acomplertes al centre:
Rúbrica visual dels infants (Annex 3).

Observacions personals:
Aquesta sessió ha estat una de les més intenses i reveladores. No tothom sap regular-se, i menys si mai se li ha ensenyat. Però veure com alguns infants començaven a posar paraules al que senten, com triaven estratègies amb seguretat i s’apropaven al racó per gestionar-se, m’ha confirmat la importància d’aquesta feina. He entès que, com a futura psicopedagoga, el meu paper és oferir eines concretes que perdurin més enllà de l’aula. Perquè regular-se emocionalment no és només una competència escolar, sinó una competència per a la vida.

Referències:
Bisquerra, R. (2015). Psicopedagogía de las emociones. Síntesis.

Brackett, M. (2019). Permission to feel. Celadon Books.

Descripció de l’activitat:
Aquesta va ser la primera sessió amb l’alumnat, i va estar centrada en un objectiu fonamental dins de l’educació emocional: reconèixer i expressar emocions bàsiques d’una manera visual, accessible i segura per a tothom. Especialment en infants amb necessitats educatives específiques, és essencial generar un context de confiança on se sentin lliures per explorar i compartir.

La sessió es va estructurar en tres moments clau:

Introducció amb pictogrames i caretes:
Vam començar a la rotllana identificant les emocions bàsiques (alegria, tristesa, por, ràbia i calma) amb l’ajuda de pictogrames grans i caretes manipulables. Aquesta mediació visual va facilitar la participació activa, especialment d’aquells infants amb dificultats en la verbalització.

Roda de les emocions:
Cada infant va triar com se sentia en aquell moment utilitzant una roda d’emocions adaptada amb imatges senzilles i colorides. Aquesta activitat va oferir una oportunitat d’observació profunda per part meva, atenent tant a les respostes verbals com a les expressions facials i corporals.

Mural col·laboratiu “Jo sento…”
Es va convidar a cada alumne a expressar una emoció recent mitjançant un dibuix, pictograma o paraula, i a enganxar-lo al mural emocional de l’aula. Aquest espai col·laboratiu es va convertir en un primer gran pas cap a la creació d’un espai emocional compartit dins del grup.

Objectiu general de la intervenció:
Afavorir el desenvolupament de la competència emocional a través del reconeixement i expressió de les emocions bàsiques.
Objectiu específic:
Fomentar la identificació pròpia i l’expressió emocional mitjançant recursos visuals adaptats, afavorint la participació activa i el vincle emocional entre els infants.

Reflexió personal fonamentada teòricament:
Segons Bisquerra (2000), el reconeixement i l’expressió emocional són les primeres competències que cal treballar dins l’educació emocional. Sense aquest primer pas, no es pot avançar cap a una regulació emocional eficaç. Per això, aquesta sessió inicial és tan significativa.
L’enfocament escollit, basat en suports visuals i metodologies actives, s’alinea amb les propostes de Goleman (1996), que remarquen la importància d’adaptar les activitats a les capacitats comunicatives i cognitives dels infants. Utilitzar pictogrames i caretes va ser especialment útil per a infants amb dificultats de llenguatge o amb poca iniciativa expressiva.
A més, la creació del mural col·laboratiu representa una pràctica basada en el model d’aprenentatge socioemocional cooperatiu, que promou l’empatia, la comunicació i la construcció d’un clima d’aula segur. L’expressió espontània d’una alumna sobre la seva tristesa al pati en va ser un clar exemple: va emergir una emoció autèntica gràcies al clima de confiança generat.

Evidències reals de les activitats acomplertes al centre:
Graella d’observació completada durant la sessió (Annex 2).

Avaluació de la intervenció:
L’avaluació es va fer mitjançant:
Rúbrica visual amb smileys (Annex 3): autovaloració del grau de benestar.

Es va observar una bona acollida de les activitats, amb alts nivells de participació, especialment en el treball amb suports visuals. Alguns infants van mostrar resistència inicial que es va transformar en curiositat i implicació a mesura que avançava la sessió.

Observacions personals:
Afrontava aquesta sessió amb il·lusió però també amb respecte, sabent que parlar d’emocions pot ser complex i profund. El resultat ha estat més enriquidor del que esperava: he constatat que fins i tot infants més tancats poden mostrar molt si se’ls ofereix l’espai i l’eina adequada. El moment en què una nena va verbalitzar la seva tristesa al pati m’ha fet entendre el poder transformador d’aquestes activitats. I m’ha recordat que, com a futura psicopedagoga, una de les meves missions és crear espais on el sentir sigui tan vàlid com el pensar.

Referències:
Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Praxis.

Goleman, D. (1996). Inteligencia emocional. Kairós.

Descripció de l’activitat:
Tot i que la intervenció psicopedagògica es desenvolupa amb un grup-classe concret, vaig considerar fonamental implicar el conjunt de l’equip docent. Per això, vaig organitzar una sessió formativa voluntària oberta al claustre. Per sorpresa meva, van assistir 8 docents més dels previstos, la qual cosa va ser una mostra d’interès i predisposició a treballar l’educació emocional de manera conjunta.

La sessió es va estructurar de la següent manera:
Introducció teòrica al model de competències emocionals de Bisquerra (2000):
Es van presentar les cinc competències bàsiques del model: consciència emocional, regulació emocional, autonomia emocional, competència social i habilitats per a la vida. Aquesta estructura va servir de fil conductor del projecte, aportant un marc conceptual clar.

Aterrament pràctic i aplicació a la realitat d’aula:
Es van mostrar exemples concrets d’estratègies visuals, rutines i materials adaptats per a infants amb TEA i altres trastorns del neurodesenvolupament, subratllant la importància de l’estimulació sensorial i de la previsibilitat en el context educatiu.

Espai de participació i debat:
A la part final es va obrir un torn obert de preguntes, on els docents van poder compartir dubtes i experiències. Aquest espai va resultar especialment enriquidor i va permetre construir coneixement col·lectiu a partir de casos reals.

Objectiu general de la intervenció:
Promoure un enfocament compartit de l’educació emocional entre el professorat, basat en el model de competències emocionals de Bisquerra.
Objectius específics:
Presentar els fonaments teòrics del projecte.
Generar espais de reflexió i participació col·laborativa entre docents.
Iniciar una valoració processual prèvia del clima emocional i les necessitats detectades a les aules.

Reflexió personal fonamentada teòricament:
L’educació emocional és un procés que ha d’implicar tot el sistema educatiu. Bisquerra (2015) defensa que no pot ser una assignatura aïllada, sinó una línia transversal compartida per l’equip docent. Aquesta sessió va permetre començar a crear aquest marc compartit, on es va evidenciar que el benestar emocional del professorat és tan clau com el de l’alumnat.
Des d’una perspectiva sistèmica, qualsevol canvi significatiu en el desenvolupament emocional de l’infant passa per la implicació dels adults del seu entorn. I, com vaig comprovar en aquesta sessió, molts docents també necessiten espais per revisar i cuidar les seves pròpies emocions i maneres de gestionar-les amb l’alumnat.

Evidències reals de les activitats acomplertes al centre:
Fotografia del moment de la formació.

Avaluació de la intervenció:
Encara que no era una sessió directa amb alumnat, vaig aprofitar per realitzar una avaluació qualitativa processual prèvia amb les reaccions emocionals dels docents i els temes que generaven més inquietud.

Aquestes dades seran clau per contrastar amb els resultats que s’obtinguin en el qüestionari final (Annex 5). Així, podré valorar l’evolució de les percepcions docents al llarg del projecte.

Observacions personals:
Aquesta sessió va ser un punt d’inflexió personal i professional. Era la meva primera vegada assumint el rol de formadora davant d’un claustre, i tot i els nervis inicials, vaig sortir-ne reforçada i validada. Em vaig sentir escoltada, i sobretot, vaig notar que el projecte començava a formar part del centre, no només del meu pla. Poder escoltar als docents, compartir dubtes, i pensar conjuntament en accions de suport emocional em va fer entendre que la cura emocional és una responsabilitat col·lectiva.

Referències:
Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Praxis.

Bisquerra, R. (2015). La educación emocional en la práctica. Horsori.

Descripció de l’activitat:
Durant la primera setmana de pràctiques, es va dur a terme una presa de contacte amb el context educatiu i els alumnes participants. Aquesta fase inicial va incloure una reunió amb el tutor/a de pràctiques per conèixer les característiques concretes del grup i identificar les necessitats educatives i emocionals dels infants. A partir d’aquesta trobada, es va realitzar una avaluació inicial dels alumnes mitjançant una graella d’observació (Annex 1) que valorava aspectes com l’expressió i regulació emocional, l’autoestima, la motivació, el respecte per les normes i la interacció social. Aquesta observació es va complementar amb entrevistes informals amb els docents de referència.

Amb la informació recollida, es va iniciar el procés d’adaptació de materials educatius per tal de respondre a la diversitat del grup. Aquest procés va incloure la simplificació del llenguatge, la redisseny de pictogrames i la incorporació d’elements sensorials que facilitessin la comprensió i participació dels infants.

Objectiu general de la intervenció:
Adaptar els materials i recursos educatius per afavorir la participació activa i significativa dels infants en contextos d’aprenentatge inclusiu.

Objectiu específic:
Realitzar una avaluació inicial que permeti detectar les necessitats emocionals i educatives dels alumnes per tal d’ajustar la intervenció de manera personalitzada.

Reflexió personal fonamentada teòricament:
Segons Bisquerra (2000), l’educació emocional ha de ser entesa com un procés continu i integrat dins del sistema educatiu. Aquesta primera setmana ha estat un clar exemple d’aquesta visió: la reunió amb el tutor i l’observació sistemàtica no han estat simples tràmits inicials, sinó una oportunitat per comprendre la realitat emocional i educativa de l’alumnat i ajustar la pràctica en conseqüència. La graella d’observació ha permès una primera aproximació a competències emocionals com la regulació, la motivació i les habilitats socials, alineant-se amb el marc competencial proposat per autors com Goleman (1996), que destaca la importància de la consciència emocional i la gestió dels propis estats interns per al desenvolupament personal.

A més, el procés d’adaptació de materials respon a la necessitat de garantir l’accessibilitat de tots els alumnes, seguint els principis del disseny universal per a l’aprenentatge (DUA), que promouen la flexibilitat en la presentació de la informació i en la forma de participació dels estudiants. Aquesta etapa inicial ha posat en relleu la importància d’escoltar, observar i adaptar-se, establint les bases d’una intervenció inclusiva i significativa.

Observacions personals:
Aquesta primera setmana ha estat molt significativa. Ha representat un autèntic bany de realitat, però també un inici molt esperançador. El contacte directe amb els infants i el context educatiu m’ha ajudat a donar sentit a tot allò après en el màster. Ha estat emocionant comprovar com els coneixements teòrics es poden traduir en accions concretes i útils. Em sento amb molta responsabilitat, però també amb molta il·lusió i ganes de continuar aprenent.

Referències:
Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Praxis.
Goleman, D. (1996). Inteligencia emocional. Kairós.