Aquesta segona sessió, duta a terme el 13/05, portava com a objectiu el de relacionar les emocions en experiències personals. A l’inici es va fer un breu resum del que s’havia treballat a l’altra sessió, identificació d’emocions primàries i secundàries. Després en grups de 5 persones els i les alumnes havien d’identificar diferents situacions del seu dia a dia que estiguessin relacionades en una emoció bàsica (una situació per a cada emoció). Quan tinguessin l’emoció identificada havien d’explicar què els passava al cos, què pensaven i com havien reaccionat.  L’activitat estava planificada perquè durés 30 minuts, però van acabar abans, així que vam improvisar i, en compte de fer un debat com estava planificat, van realitzar un role-playing, augmentant l’interès de l’alumnat, ja que l’altre grup havia d’identificar quina emoció era.

El role playing ha ajudat a trencar el gel, a poder establir més vincle amb l’alumnat i ajudar a identificar millor com s’expressa cada emoció, tant a nivell no verbal com a nivell físic, identificant sensacions, reaccions físiques i conductuals. Aquesta sessió ha participat una alumna nouvinguda, fa 5 dies que ha arribat del seu país d’origen i no entén res de l’idioma. Aquest fet no ha estat una dificultat per participar, ja que amb l’ajuda de les noves tecnologies s’ha traduït l’enunciat i ha quedat demostrat que la identificació de les emocions és igual a qualsevol lloc del món i no entén d’idiomes, una altra cosa són els aspectes culturals, que regulen l’expressió en públic o de forma individual de les emocions.

Per acabar la sessió, i a petició de la professora, he explicat jo mateixa les principals característiques de l’expressió de les emocions bàsiques classificant símptomes fisiològics, conductuals i cognitius.

Com a experiència personal, vull exposar que a la primera sessió estava més tranquil·la, ja que jo ocupava un lloc més de suport. En aquesta sessió que he participat més he estat més nerviosa, interactuar amb els adolescents, despertar el seu interès, que aquests participen i que el material dissenyat fos l’adequat ha posat en joc diferents inseguretats personals. Considero que és molt important conèixer al grup on s’impartirà el material per poder adaptar-lo, tenir diferents dinàmiques/activitats de reserva per si és necessari. A més, a l’aula hi ha algun alumne amb NESE, amb qui he hagut d’oferir diferents suports o adaptar el material, per exemple, a l’hora de fer el role-playing he intervingut i juntament amb ell, hem expressat l’emoció que li tocava.

Com a evidència de la pràctica, adjunto una fotografia meva exposant la taula de símptomes de les emocions bàsiques.