Aquesta segona sessió, duta a terme el 13/05, portava com a objectiu el de relacionar les emocions en experiències personals. A l’inici es va fer un breu resum del que s’havia treballat a l’altra sessió, identificació d’emocions primàries i secundàries. Després en grups de 5 persones els i les alumnes havien d’identificar diferents situacions del seu dia a dia que estiguessin relacionades en una emoció bàsica (una situació per a cada emoció). Quan tinguessin l’emoció identificada havien d’explicar què els passava al cos, què pensaven i com havien reaccionat.  L’activitat estava planificada perquè durés 30 minuts, però van acabar abans, així que vam improvisar i, en compte de fer un debat com estava planificat, van realitzar un role-playing, augmentant l’interès de l’alumnat, ja que l’altre grup havia d’identificar quina emoció era.

El role playing ha ajudat a trencar el gel, a poder establir més vincle amb l’alumnat i ajudar a identificar millor com s’expressa cada emoció, tant a nivell no verbal com a nivell físic, identificant sensacions, reaccions físiques i conductuals. Aquesta sessió ha participat una alumna nouvinguda, fa 5 dies que ha arribat del seu país d’origen i no entén res de l’idioma. Aquest fet no ha estat una dificultat per participar, ja que amb l’ajuda de les noves tecnologies s’ha traduït l’enunciat i ha quedat demostrat que la identificació de les emocions és igual a qualsevol lloc del món i no entén d’idiomes, una altra cosa són els aspectes culturals, que regulen l’expressió en públic o de forma individual de les emocions.

Per acabar la sessió, i a petició de la professora, he explicat jo mateixa les principals característiques de l’expressió de les emocions bàsiques classificant símptomes fisiològics, conductuals i cognitius.

Com a experiència personal, vull exposar que a la primera sessió estava més tranquil·la, ja que jo ocupava un lloc més de suport. En aquesta sessió que he participat més he estat més nerviosa, interactuar amb els adolescents, despertar el seu interès, que aquests participen i que el material dissenyat fos l’adequat ha posat en joc diferents inseguretats personals. Considero que és molt important conèixer al grup on s’impartirà el material per poder adaptar-lo, tenir diferents dinàmiques/activitats de reserva per si és necessari. A més, a l’aula hi ha algun alumne amb NESE, amb qui he hagut d’oferir diferents suports o adaptar el material, per exemple, a l’hora de fer el role-playing he intervingut i juntament amb ell, hem expressat l’emoció que li tocava.

Com a evidència de la pràctica, adjunto una fotografia meva exposant la taula de símptomes de les emocions bàsiques.

En aquesta primera sessió d’implementació del projecte s’administra a l’alumnat de la sessió un breu qüestionari sobre identificació i gestió emocional, per veure el nivell del que es parteix i poder avaluar l’impacte del projecte, és a dir, si milloren aquesta identificació o no.

Posteriorment, s’inicia amb una dinàmica d’identificació de les emocions bàsiques, formant dos grups de 5 persones i amb el material de targetes on apareixen cares humanes que expressen emocions. Seguidament, es corregeix de forma conjunta i es fa un breu debat sobre la dificultat. Alguns alumnes expliquen que els ha estat difícil poder diferenciar les emocions en imatges, donant peu a un debat sobre l’expressió de les emocions real o falsa. L’altra part de la sessió de 60 minuts la vam dedicar a analitzar les emocions secundàries amb la roda de les emocions. Amb la pregunta de “quina emoció predomina al teu dia a dia” vam anar identificant diferents emocions, classificant sobre quina emoció bàsica hi ha al darrere i arribant a la conclusió que al llarg del dia van apareixent diferents emocions.

Relacionant aquesta primera sessió amb el projecte dissenyat, s’aconsegueix el primer objectiu que es va establir:

• Determinar el nivell de coneixement de les emocions bàsiques de l’alumnat.

Els resultats dels qüestionaris autoadministrats indiquen que existeix un nivell baix pel que fa a la identificació i gestió de les emocions. Van respondre 10 alumnes el qüestionari i la mitja de les respostes es situa en un 5,67 de 10. Es repeteixen molts errors en la identificació de l’emoció bàsica que hi ha al darrere d’una emoció secundària, i les preguntes de la gestió emocional també presenten molts errors. Aquests qüestionaris es van contestar de forma anònima, respectant la protecció de dades de cada alumne i respectant el principi ètic de confidencialitat.

Pel que fa al desenvolupament de la sessió. En general, la professora tutora de l’aula no va tenir problemes en poder impartir la sessió dissenyada, però a petició d’ella la meva participació va ser elevada, ajudant a elaborar més els debats, actuant més com a figura de suport que principal. Considero que els coneixements sobre l’autogestió emocional que disposo com a psicòloga ajuden a estirar més el fil dels debats i treure-li més “suc”, ara bé, el vincle que hi ha entre la tutora i els alumnes ajuden al fet que hi hagi un nivell de participació més elevat. La col·laboració amb altres professionals per garantir una atenció integral a l’alumnat forma part del codi deontològic del psicopedagog i com a orientadora educativa, per tant, en cap moment s’ha negat la meva participació.

A continuació, s’exposen els resultats dels qüestionaris administrats.

La següent sessió es du a terme el 13/05/2025 amb l’objectiu de millorar la identificació de les emocions en les experiències personals.

Com a evidència pujo una fotografía quan un dels grups d’alumnes identificaven les emocions a través de cares humanes expresssant emocions bàsiques i una altra quan feia la meva presentació.

Bibliografia

COPOE. (s.d.). Código deontológico de la orientación educativa en España. Confederación de Organizaciones de Psicopedagogía y Orientación de España (COPOE). Recuperat de http://www.copoe.org/images/materiales-copoe-orientar/00_Codigo-Deontologico-Orientacion-Espana_COPOE.pdf