Bona tarda,

Comparteixo amb vosaltres algunes de les experiències que he viscut en aquest període de pràctiques a l’Institut Vall d’Hebron.

Una de les experiències més significatives que he viscut durant aquest període de pràctiques va tenir lloc al llarg de diverses setmanes en una tutoria amb un grup de 3r d’ESO. En aquestes sessions, conduïdes per la tutora del grup i supervisades pel departament d’orientació, es treballava el desenvolupament de competències emocionals i la cohesió de grup.

Durant la tutoria vaig observar que una part important de l’alumnat mostrava interès i participació activa, mentre que uns altres —en especial dos nois— tendien a desconnectar o fer comentaris irònics que restaven serietat a la dinàmica. Un dels fets rellevants va ser quan, en una sessió dedicada a parlar sobre l’autoestima, un dels alumnes que habitualment es mostrava poc implicat, va fer una aportació molt personal sobre la seva inseguretat amb els estudis. Aquest fet va generar un moment d’empatia i escolta activa dins del grup, trencant la dinàmica habitual.

Tot i això, en sessions posteriors, es va produir una contradicció: aquell mateix alumne va tornar a adoptar una actitud distant i burlesca. Aquest contrast em va fer reflexionar sobre la complexitat de les respostes emocionals dels adolescents, i la necessitat de no fer interpretacions precipitades basades en un únic comportament.

També vaig aprendre a diferenciar entre fets rellevants i irrellevants: per exemple, inicialment em fixava molt en qui portava el mòbil a la mà o feia dibuixos a la llibreta, però amb el temps vaig entendre que aquests comportaments, tot i ser cridaners, sovint no interferien realment en la participació o en l’impacte de la sessió.

Aquesta experiència em va ajudar a comprendre la importància de mantenir una mirada global i pacient, tenint en compte la trajectòria i no només moments puntuals, i em va aportar eines per interpretar millor les dinàmiques grupals i les actituds individuals dins l’aula.