Tal com comentava en la meva entrada anterior, el centre educatiu que se m’ha assignat per desenvolupar les pràctiques curriculars del màster corresponent no hagués sigut la meva opció preferida. També és cert, que la meva incorporació en aquesta etapa educativa em suposa sortir de la meva zona de confort, ja que és un col·lectiu amb el que no hi havia treballat prèviament en l’àmbit professional. Així doncs, tal com es va pactar de manera conjunta amb el centre educatiu avui ha iniciat la meva col·laboració amb l’escola.

En primer lloc, m’agradaria comentar que tot i venir amb un nivell de predisposició a la col·laboració molt elevat, també tenia les meves reticències, em fa sentir una mica insegura estar en un context en el que no m’hi sento del tot còmoda. A l’arribar al centre educatiu, m’he sentit com si fos una alumna nova el seu primer dia d’escola, estava prou nerviosa, amb dubtes i també amb alguns pensaments intrusius que poc a poc he anat gestionant per tornar a un estat de calma. Aquests instants m’han semblat eterns, però no hauran sigut més de 5 minuts, ja que un cop he entrat per la porta ja he vist dues cares conegudes, la directora i la cap d’estudis, amb les quals ja m’hi havia reunit per planificar les pràctiques. Poc desprès, ha arribat la persona que serà la meva referent, la R. És una professional que porta molt anys en l’àmbit educatiu formal i ja té una manera de fer, de parlar i de tractar a les persones molt característiques d’aquest sector professional. Dit en altres paraules, m’ha acollit amb els braços oberts, explicant a cada pas com era el dia a dia a l’escola i què ens esperava en el dia d’avui.

Ella és la referent de la SIEI (Suport Intensiu Escolarització Inclusiva), donant suport a l’alumnat del centre amb NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu). Faig un petit parèntesi per aportar informació rellevant: -Jo sóc Educadora Social i en altres ocasions he treballat amb diversitat de col·lectius, també amb persones amb diversitat funcional i mai m’hi he acabat de sentir còmoda del tot. Però, quan vaig finalitzar el Cicle Superior en Integració Social, vaig estar 2 anys en una associació de famílies amb infants diagnosticats amb TEA, amb aquest col·lectiu hi tinc una especial connexió, no només per aquells 2 anys de treball amb ells, sinó perquè és tot un món que em crea molta curiositat i admiració-. El cas, és que la majoria d’alumnat que acudeix a la SIEI d’aquest centre educatiu presenta aquest diagnòstic, fet que m’ha fet canviar completament les meves reticències a treballar en aquesta aula.

Així doncs, tot i que avui només ha sigut el primer dia, m’he sentit totalment acollida, tant pels professionals que hi formen part com per l’alumnat amb qui he compartit el matí d’avui. Ja tinc ganes de tornar!